Vaig descobrir el periodista i escriptor Xavi Bosch a
començaments de segle, quan presentava i dirigia l’espai esportiu de Rac 1
“Cafè Baviera·, l’antecedent del popular programa “Tu diràs”.
Bosch sempre m’ha semblat el clàssic afeccionat del FC
Barcelona que anomenen “tribunero”, aquell seguidor que ho critica tot, que
xiula els futbolistes, fins i tot aquells amb una trajectòria més destacada, o
que opta pel victimisme cada cop que es perd un títol.
Ara fa uns dies, a la contraportada d’El Mundo Deportivo,
arran de l’eliminació dels Barça als quarts de final de la Lliga de Campions
davant l’Atlético de Madrid, escrivia que les dues primeres temporades de Hansi
Flick al club català han estat més o menys iguals que les dues inicials
d’Ernesto Valverde al Camp Nou.
Si, és cert, durant les seves dues primeres campanyes al
Barça, tant Valverde com Flick han guanyat dues Lligues (l’alemany encara ha de
conquistar la segona matemàticament), han assolit una Copa del Rei i han
arribat un cop a les semifinals i un altre als quarts de final de la Champions
League.
Tanmateix, hi va importants diferències:
El Barça de Valverde, malgrat perdre Neymar Júnior,
comptava encara amb grans i històrics futbolistes com Gerard Piqué, Jordi Alba,
Sergio Busquets, Leo Messi o Luis Suárez i l’entitat catalana era encara una
societat amb una bona situació econòmica que podia fitxar per autèntiques
mortarades jugadors com José Coutinho, Ousmane Dembélé i Antoine Griezmann.
Malgrat tot, aquell equip va deixar enrere la filosofia de
Johan Cruyff, va avorrir en molts encontres i va viure les terribles golejades
a la Champions League de l’estadi Olímpic de Roma i Anfield, sense oblidar que
el tècnic extremeny va donar una enorme autonomia als futbolistes, que moltes
vegades feien i desfeien al seu gust al vestidor, i que a penes va donar
oportunitats als joves de la masia, malgrat procedir d’una institució com
l’Athletic Club de Bilbao,
Pel contrari Flick ha hagut de treballar en una societat
arruïnada que només ha pogut contractar a través de palanques, però que no han
arribat a ser suficients per als fitxatges de jugadors com Nico Williams, Luis
Díaz o Erling Haaland.
Així i tot, el preparador alemany porta quatre títols de
set possibles (aviat en podrien ser cinc de vuit), el seu equip realitza sovint
un futbol espectacular, ha comptat amb un munt de futbolistes de la pedrera,
amb assiduïtat Pau Cubarsí, Gerard Martín, Alejandro Balde, Marc Bernal, Marc
Casadó, Pablo Gavi, Fermín López, Dani Olmo i Lamine Yamal, i no ha viscut cap
hecatombe europea.
