GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: JUST FONTAINE

País: França.
Any de naixement: 1933.
Lloc de naixement: Marràqueix (Marroc).
Demarcació: davanter.
Clubs: WAC Casablanca, OGC Niça i Stade Reims.
Mundials disputats: Suècia 1958.
Títols personals: màxim golejador del Mundial 1958.
Títols de clubs: 4 Lligues Franceses i 2 Copes Franceses.

El millor: l’home que més gols ha fet en un sol mundial

Han passat ja 51 anys, però Fontaine continua ostentant el rècord de gols en un sol mundial, amb els 13 que va aconseguir a Suècia l’any 1958, el primer campionat on la selecció francesa, que va acabar en tercera posició, va tenir un rendiment rellevant. Difícilment el davanter francès perdrà alguna vegada aquest registre, encara que Miroslav Klose, Ronaldo i Gerd Müller van arrabassar-li el de més anotacions en el conjunt de les Copes del Món.

El pitjor: la lesió

La veritat és que l’atacant francès nascut al Marroc, llavors un protectorat del país veí, no va poder brillar massa llevat del campionat mundial de 1958, l’única copa del món que va disputar. A més a més, arran de fitxar per l’Stade de Reims, per substituir Raymond Kopa, qui havia estat traspassat al Real Madrid, va tenir una important lesió, de la qual mai va poder recuperar-se plenament, fins el punt d’haver de retirar-se prematurament.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: HELMUT SCHÖN

País: Alemanya.
Any de naixement: 1915.
Lloc de naixement: Dresden.
Clubs: FC Saarland i Alemanya Federal.
Eurocopes disputades: Bèlgica 1972 i Iugoslàvia 1976.
Mundials disputats: Anglaterra 1966, Mèxic 1970, Alemanya Federal 1974 i Argentina 1978.
Títols de seleccions: 1 Mundial i 1 Eurocopa.

El millor: la millor època de la selecció alemanya

Helmut Schön va ser el seleccionador d’Alemanya Federal des de 1964 fins a 1978 i durant aquell període, el millor en la història del combinat germànic, va guanyar un títol mundial, el 1974, i un campionat europeu, el 1972. A més a més, va disputar també les finals del Mundial de 1966 i de l’Eurocopa de 1976. Va tenir l’honor de dirigir futbolistes del calibre de Sepp Maier, Franz Beckenbauer, Gerd Müller o Karl-Heinz Rummenigge.

El pitjor: un trist final a Argentina

Malgrat el seu brillant historial al capdavant de l’equip nacional alemany, Schön va tenir un final bastant negatiu en el Mundial celebrat a l’Argentina, l’any 1978. Els germànics, que van arribar al país sud-americà com a campions, ja no tenien a les seves files homes bàsics de 1974 com Beckenbauer, Müller i Paul Breitner, que havien decidit abandonar la selecció. Alemanya no va poder superar la segona lligueta del torneig.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: DINAMARCA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: monarquia parlamentària.
Reina: Margarida II.
Primer Ministre: Lars Lokke Rasmusen.
Capital: Copenhaguen.
Altres ciutats importants: Arhus, Odense i Aalborg.
Idioma: danès.
Moneda: corona danesa.
Fronterer amb: Alemanya.

Dades esportives

Seleccionador: Morten Olsen (foto).
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blancs.
Títols: 1 Eurocopa.
Estrella: Jan Dahl Tomasson (Feyenoord Rotterdam).
Altres futbolistes bàsics: Martin Jorgensen (Fiorentina AC) i Nicklas Bendtner (Arsenal FC).
Futbolista més internacional de la història: Peter Schmeichel.
Futbolista màxim anotador de la història: Paul Nielsen.
Millor seleccionador de la història: Richard Moller Nielsen.
Millors futbolistes de la història: Allan Simonsen, Preben Elkjaer, Michael Laudrup i Peter Schmeichel.


A favor: guanyadors d’un grup molt difícil a la fase prèvia

Una vegada es va realitzar el sorteig de la fase de classificació del Mundial 2010, els afeccionats danesos, que no estaven massa entusiasmats pels últims resultats de la selecció nòrdica, no devien estar massa optimistes quan van observar que, entre els seus rivals, estaven els poderosos combinats de Portugal i Suècia, però el bloc d’Olsen va aconseguir el passaport com a primer de grup.

En contra: no compten amb les estrelles d’altres èpoques

Des dels anys 70, Dinamarca, que fins llavors pràcticament no havia fet res important, ha comptat amb brillants futbolistes com Simonsen, Soren Lerby, Frank Arnesen, Elkjaer, Michael Laudrup, Brian Laudrup, Schmeichel o l’actual seleccionador Olsen, però en l’actualitat el grup es troba molt per damunt de les individualitats, doncs el veterà Tomasson continua sent el seu jugador més important.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: BENFICA 1961

Entrenador: Béla Guttmann (foto).
Estrella: José Aguas.
Altres jugadors bàsics: Augusto, Mário Coluna i Cavém.
Equips amb qui s’enfronta: Hearts of Middlolthian, Újpest Dózsa, Arhus GB, Rapid Viena i FC Barcelona.

El millor: un gran nivell ofensiu

El Benfica de Lisboa va fer 25 gols en nou partits en la sisena edició de la Copa d’Europa, amb una mitjana anotadora de gairebé 3 dianes per matx, malgrat que el gran Eusébio encara no formava part de l’equip de l’hongarès Guttmann. En aquella Copa d’Europa de la temporada 1960-1961, el conjunt portuguès, que va vèncer el FC Barcelona a la final, va acabar amb l’hegemonia al torneig del Real Madrid.

El pitjor: encara no havia arribat Eusébio

El davanter nascut al país africà de Moçambic, llavors encara una colònia de Portugal, està considerat el millor futbolista en la història del Benfica i un dels més grans atacants mundials de tots els temps. No obstant, el club lisboeta va tenir el mèrit de guanyar la seva primera Copa d’Europa sense Eusébio, que seria la gran estrella de la final posterior enfront el Real Madrid.

ESPECTACULAR PLE AL SIS

En aquest 2009 que està a punt de finalitzar, el Barça de Pep Guardiola, el millor en la història de l’entitat catalana (crec que ja ningú ho pot negar), ha conquistar Lliga, Copa del Rei, Champions League, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. Per tant, el club blaugrana ha aconseguit guanyar sis títols oficials, fet que mai cap equip havia realitzat en la història del futbol. A més, Guardiola, des de que es va fer càrrec del primer conjunt barcelonista l’estiu de 2008, ha obtingut tots els campionats en els quals ha pres part.

Aquests han estat el partits en què el Barça ha assolit els sis torneigs, encara que en el cas de la competició de Lliga prefereixo comentar l’històric 2 a 6 del Santiago Bernabeu, doncs el grup de Guardiola va aconseguir matemàticament el títol dues setmanes més tard, i de rebot, arran de la derrota del Real Madrid al Madrigal de Vila-real, quan encara restaven tres jornades per al final del campionat.

Lliga

Partit: Real Madrid – FC Barcelona, 2-6.
Data: 2 de maig.
Seu: Santiago Bernabeu (Madrid).
Gols: Higuaín, Ramos – Henry (2), Puyol, Messi (2), Piqué.

El Real Madrid de Juande Ramos estava realitzant, pel que fa als resultats, una segona volta fantàstica i només havia cedit un empat en tota la segona part del campionat. Els blancs havien retallat diferències amb el Barça de forma perillosa, doncs un avantatge de 12 punts s’havia vist reduït a només quatre, fet que permetia els madrilenys, en cas de victòria, situar-se a sols un punt del lloc de líder. No obstant, i malgrat que el Madrid es va avançar en el marcador, l’equip de Guardiola va donar un autèntic recital i va vèncer per un contundent, espectacular i històric 2 a 6. Com ja he indicat, els catalans es proclamarien matemàticament campions dues setmanes més tard.


Copa del Rei

Partit: FC Barcelona – Athletic Club Bilbao, 4-1.
Data: 13 de maig.
Seu: Mestalla (València).
Gols: Touré, Messi, Bojan, Xavi – Toquero.

L’Athletic, que tornava 24 anys després a una final de la Copa del Rei, es va avançar molt aviat al marcador, però el Barça no es va posar nerviós i abans del descans ja havia anivellat el matx. El segon temps va ser un altre dels molts recitals que el conjunt blaugrana va donar al llarg de la temporada 2008 / 2009 i els catalans van acabar guanyant clarament la final.

Champions League (foto)

Partit: FC Barcelona – Manchester United, 2-0.
Data: 27 de maig.
Seu: Olímpic (Roma).
Gols: Eto’o, Messi.

El Barça havia aconseguit el pas a la seva sisena final de la Copa d’Europa arran d’un gran gol d’Iniesta en el descompte del partit de tornada de les semifinals, a l’estadi Stamford Bridge contra el Chelsea. Pel que fa a la final, malgrat que el Manchester va iniciar molt fort l’encontre, en el minut 10 l’equip de Guardiola es va avançar amb un gol de l’actual jugador de l’Inter Eto’o. A partir d’aquell moment, el club català va donar una autèntica lliçó de control del partit i de possessió de la pilota, aconseguint el segon gol, ja a la segona part, per mediació de Messi. Els blaugrana van conquistar la seva tercera Copa d’Europa i van assolir un triplet que només havien aconseguit abans quatre clubs: Celtic, Ajax, PSV i el mateix United.

Supercopa d’Espanya

Partit: FC Barcelona – Athletic Club Bilbao, 3-0 (total).
Data: 23 d’agost.
Seu: Camp Nou (Barcelona).
Gols: Messi (2), Bojan.

A San Mamés, en el xoc d’anada, els catalans ja havien guanyat per 1 a 2, després d’una remuntada. En el matx de tornada, al Camp Nou, l’Athletic es va defensar bé durant el primer temps, però es va enfonsar a la segona part davant un Messi extraordinari.

Supercopa d’Europa

Partit: FC Barcelona – Xakhtar Donetz, 1-0.
Data: 28 d’agost.
Seu: Lluís II (Mònaco).
Gol: Pedro.

En Barça, amb un gol del jove Pedro en els últims minuts de la pròrroga, va conquistar la seva tercera Supercopa europea, la primera des de que el torneig es disputa a partit únic al principat monegasc.

Mundial de Clubs

Partit: FC Barcelona – Estudiantes la Plata, 2-1.
Data: 19 de desembre.
Seu: Zahed (Abu Dhabi).
Gols: Pedro, Messi – Boselli.

De nou Pedro, que ha estat capaç en la temporada vigent de marcar en els sis torneigs que el Barça ha jugat, va igualar en el munit 89 el gol inicial del club de la Plata. A la pròrroga, Messi va aconseguir, en planxa i amb el pit, el segon gol del conjunt català, que li va donar el seu primer Mundial de Clubs, únic títol que mancava en el museu Josep Lluís Núñez.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: SÈRBIA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Boris Tadic.
Primer Ministre: Mirko Cvetkovic.
Capital: Belgrad.
Altres ciutats importants: Novi Sad, Nis i Kragujevac.
Idioma: serbi.
Moneda: dinar.
Fronterer amb: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Hongria, Macedònia, Montenegro i Romania.

Dades esportives

Seleccionador: Radomir Antic (foto).
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blaus.
Títols: cap.
Estrella: Nemanja Vidic (Manchester United).
Altres futbolistes bàsics: Dejan Stankovic (Internazionale FC) i Milan Jovanovic (Standard Lieja).
Futbolista més internacional de la història: Savo Milosevic.
Futbolista màxim anotador de la història: Savo Milosevic.
Millor seleccionador de la història: Vujadin Boskov.
Millors futbolistes de la història: Dragoslav Sekularac, Sinisa Mihaijlovic, Wladimir Jugovic i Savo Milosevic.

A favor: la fase de classificació

Sèrbia, que va tenir un rendiment molt negatiu en el Mundial d’Alemanya, el 2006, i que es va quedar fora de l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa, el 2008, ha tingut una extraordinària millora de la mà de Radomir Antic, que, amb un conjunt sense grans figures, ha aconseguit classificar-se directament per a Sud-àfrica i enviar a la poderosa França a la repesca.

En contra: manca de grans individualitats d’altres èpoques

Quan l’Estella Roja de Belgrad va guanyar sorprenentment la Copa d’Europa, l’any 1991, comptava amb futbolistes estel·lars, alguns d’ells serbis com els ja significats Mihajlovic i Jugovic. Aquests homes, com també el casos de Dragan Stojkovic o el també anomenat Milosevic, van protagonitzar la millor època del futbol serbi pel que fa a individualitats, les quals manquen a l’equip d’Antic.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: REAL MADRID 1960

Entrenador: Miguel Muñoz.
Estrella: Alfredo di Stefano.
Altres jugadors bàsics: Ferenc Puskas (foto), Luis del Sol i Francisco Gento.
Equips amb qui s’enfronta: Jeunesse d’Esch, OGC Niça, FC Barcelona i Eintracht Frankfurt.

El millor: la final

La veritat és que poques vegades, pel que fa a una final de la Copa d’Europa, un equip ha demostrat tant de poder i superioritat com ho va fer el Real Madrid, ja entrenat per Muñoz, el 1960 a l’estadi Hampden Park de Glasgow. Els blancs, que havien eliminat en semifinals el seu etern rival, el FC Barcelona, per un rotund parcial de 6 a 2, li van fer set gols al conjunt alemany de l’Eintracht de Frankfurt.

El pitjor: la derrota de Niça

Com ja havia comentat quan em referia al Real Madrid de la temporada anterior, el de la campanya 1958 / 1959, és molt difícil trobar-li punts negatius a aquella grandiosa esquadra, però el partit perdut a Niça, a l’anada dels quarts de final, va privar al grup de Muñoz de vèncer la totalitat dels set encontres que va disputar en aquella edició de la Copa d’Europa.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS POSSIBLES RIVALS DEL BARÇA ALS VUITENS DE FINAL

El pròxim 18 de desembre tindrà lloc a Nyon el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Els probables adversaris del FC Barcelona, ordenats segons la meva opinió del més al menys complicat, són els següents:

- AC Milan

Entrenador: Leonardo.
Estrella: Andrea Pirlo.

A favor del Barça:

* El club llombard no es troba en un bon moment.
* Els italians compten amb una plantilla molt veterana.
* L’enyorança de l’actual jugador del Real Madrid Kaká.

En contra del Barça:

* L’ofici dels negre-i-vermells.
* El Barça només ha eliminat el Milan en una ocasió.
* Ronaldinho (a la foto) pot tornar molt motivat al Camp Nou.

- Bayern Munic

Entrenador: Louis van Gaal.
Estrella: Frank Ribéry.

A favor del Barça:

* L’eliminatòria que tots dos equips van protagonitzar en el quarts de final de la passada edició de la Lliga de Campions: parcial de 5 a 1 favorable als catalans.
* La irregular campanya dels bavaresos.
* els problemes personals i de lesions de Frank Ribéry.

En contra del Barça:

* Van Gaal també pot tornar molt motivat al Camp Nou.
* Si Ribéry està bé, és un dels jugadors més desequilibrants del món.
* El Barça només ha eliminat el Bayern una vegada.

- Olympique Lió

Entrenador: Claude Puel.
Estrella: Lisandro López.

A favor del Barça

* L’eliminatòria de l’edició anterior de la Champions League: parcial de 6 a 3 per als blaugrana.
* Els francesos desenvolupen un joc que li va força bé a l’equip de Pep Guardiola.
* Els de Claude Puel porten un any 2009 molt irregular i inestable.

En contra del Barça

* El nivell ofensiu del Lió.
* Quan està en forma, l’Olympique és un dels conjunts que millor futbol practica al continent.
* Europa és la seva assignatura pendent i els de Puel semblen més concentrats en la Lliga de Campions que no pas en la competició local.

- FC Porto

Entrenador: Jesualdo Ferreira.
Estrella: Bruno Alves.

A favor del Barça

* Els portuguesos van perdre el passat estiu els argentins Lucho González (Olympique Marsella) i Lisandro López (Olympique Lió).
* Manca de grans individualitats en els Dragoes.
* El grup de Jesualdo Ferreira sembla encara molt lluny d’aquell que, de la mà de José Mourinho, es va convertir en campió continental el 2004.

En contra del Barça

* El Porto compta amb un bloc compensat i equilibrat.
* És el clàssic equip que pot travar-li el partit al Barça.
* La seguretat defensiva dels blanc-i-blaus.

- VFB Stuttgart

Entrenador: Christian Gross.
Estrella: Thomas Hitzlsperger.

A favor del Barça:

* L’Stuttgat ocupa un lloc en la part baixa de la Bundesliga.
* Historial molt pobre de l’equip germànic en la Copa d’Europa o la Lliga de Campions.
* Últimament al Barça se li donen força bé els conjunts alemanys.

En contra del Barça

* L’equip de Gross sembla molt concentrat en aquesta Champions League.
* Un bloc sòlid i compacte.
* Ja han complert en aquesta edició de la Lliga de Campions i contra el grup de Guardiola tindrien molt poc a perdre.

- CSKA Moscou

Entrenador: Leonid Slutsky.
Estrella: Milos Krasic.

A favor del Barça

* El CSKA es trobarà en pretemporada quan es juguin els vuitens de final.
* La poca estabilitat d’una entitat que ha tingut tres entrenadors en poc temps.
* Poca tradició del CSKA en el torneig.

En contra del Barça

* Haver de viatjar, aquesta temporada, per tercer cop a l’antiga Unió Soviètica.
* Al febrer encara fa molt de fred a Rússia.
* El mal record de l’eliminatòria de la Champions 1992 / 1993.

- Olympiacòs FC

Entrenador: Zico.
Estrella: Antonios Nikopolidis.

A favor del Barça

* La poca experiència dels del Pireu en uns vuitens de final de la Lliga de Campions.
* La fragilitat dels grecs com a visitants.
* Els problemes que el bloc de Zico ha tingut per superar la primera fase, malgrat trobar-se enquadrat en un grup força assequible.

En contra del Barça

* L’ambient explosiu de tots els estadis grecs.
* Un equip equilibrat sense fissures en cap línia.
* Molt poc a perdre contra el club català.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: URUGUAI

Dades generals

Continent: Amèrica del Sud.
Tipus de govern: república.
President: Tabaré Vázquez.
President electe: José Mugica.
Capital: Montevideo.
Altres ciutats importants: Salto, Paysandú i Las Piedras.
Idioma: castellà.
Moneda: peso.
Fronterer amb: Argentina i Brasil.

Dades esportives

Seleccionador: Óscar Tabárez.
Uniforme: samarreta blau celeste i pantalons negres.
Títols: 14 copes Amèrica, 2 jocs panamericans, 2 mundials, 2 jocs olímpics i 1 copa d’or.
Estrella: Diego Forlán (Atlético Madrid), a la foto.
Altres futbolistes bàsics: Diego Lugano (Feberbahçe SK), Martín Cáceres (Juventus FC) i Luis Suárez (AFC Ajax).
Futbolista més internacional de la història: Rodolfo Rodríguez.
Futbolista màxim anotador de la història: Héctor Scarone.
Millor seleccionador de la història: Juan López.
Millors futbolistes de la història: Héctor Scarone, Alcides Ghiggia, Juan Schiaffino, Fernando Morena, Enzo Francescolli i Álvaro Recoba.

A favor: la història

La selecció d’Uruguai té un dels palmarès més espectaculars del món, havent guanyat per exemple 14 edicions de la Copa Amèrica i dues de la Copa del Món, sent superada en aquest últim torneig només pels conjunts de Brasil, Itàlia i Alemanya. El combinat celeste va conquistar els mundials de 1930 i 1950 i, a més a més, va arribar a les semifinals dels campionats de 1954 i 1970.

En contra: res massa positiu des de 1970

Uruguai, 20 anys més tard del Maracanaço, va arribar a les semifinals del Mundial de 1970, celebrat a Mèxic, però des de llavors no ha fet res massa remarcable en les diferents edicions de la Copa del Món, no havent superat mai els vuitens de final. Fins i tot, en més d’una ocasió, s’ha quedat fora de la fase final, tal com va succeir fa quatre anys, quan va ser eliminada per Austràlia.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: ROB RENSENBRINK

País: Holanda.
Any de naixement: 1947.
Lloc de naixement: Amsterdam.
Demarcació: davanter.
Clubs: KV Bruges, RSC Anderlecht, FC Portland i FC Tolosa.
Eurocopes disputades: Iugoslàvia 1976.
Mundials disputats: Alemanya Federal 1974 i Argentina 1978.
Títols de clubs: 2 Lligues Belgues, 5 Copes Belgues, 2 Recopes i 2 Supercopes d’Europa.

El millor: el rendiment general al Mundial d’Argentina

Rensenbrink va jugar un gran Mundial d’Alemanya l’any 1974, quan Holanda va arribar per primer cop a la final de la competició, però el seu rendiment va estar enfosquit per les portentoses actuacions de Johan Cruyff. Quatre anys després a Argentina, on els taronges van tornar a ser finalistes, el llavors davanter de l’Anderlecht va ser la gran figura del combinat neerlandès.

El pitjor: el gol fallat a la final de 1978

Com acabo de significar, Rensenbrink va ser l’estrella d’Holanda en el Mundial de 1978 i probablement també el jugador més destacat del certamen, però l’atacant segur que mai ha oblidat el gol que va fallar a la final: Dick Nanninga acabava d’igualar la diana inicial de Mario Kempes i, quan es disputaven els últims minuts del temps reglamentat, Rob va tenir una gran oportunitat que no va aprofitar. Argentina va guanyar a la pròrroga.

ELS MILLORS DE L’ANY 2009

Catalunya

1 - Xavi Hernández (FC Barcelona)
2 - Gerard Piqué (FC Barcelona)
3 - Víctor Valdés (FC Barcelona)
4 - Carles Puyol (FC Barcelona)
5 - Cesc Fàbregas (Arsenal FC)
6 - Joan Capdevila (Vila-real CF)
7 - Sergio Busquets (FC Barcelona)
8 - Dani Jarque (RCD Espanyol)
9 - Moisés Hurtado (RCD Espanyol)
10 - Bojan Krkic (FC Barcelona)

Espanya

1 - Andrés Iniesta (FC Barcelona), a la foto
2 - Xavi Hernández (FC Barcelona)
3 - Gerard Piqué (FC Barcelona)
4 - David Villa (Valencia CF)
5 - Fernando Torres (Liverpool FC)
6 - Víctor Valdés (FC Barcelona)
7 - Iker Casillas (Real Madrid)
8 - Carles Puyol (FC Barcelona)

9 - Cesc Fàbregas (Arsenal FC)
10 - David Silva (Valencia CF)

Món

1 - Leo Messi (FC Barcelona)
2 - Andrés Iniesta (FC Barcelona)
3 - Xavi Hernández (FC Barcelona)
4 - Cristiano Ronaldo (Manchester United / Real Madrid)
5 - Samuel Eto’o (FC Barcelona / Internazionale FC)
6 - Zlatan Ibrahimovic (Intenazionale FC / FC Barcelona)
7 - Frank Ribéry (Bayern Munic)
8 - Júlio César (Internazionale FC)
9 - Gerard Piqué (FC Barcelona)
10 - Kaká (AC Milan / Real Madrid)

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: PORTUGAL

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Aníbal Cavaco Silva.
Primer Ministre: José Sócrates.
Capital: Lisboa.
Altres ciutats importants: Porto, Amadora i Braga.
Idioma: portuguès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Espanya.

Dades esportives

Seleccionador: Carlos Queiroz.
Uniforme: samarreta grana i pantalons verds.
Títols: cap.
Estrella: Cristiano Ronaldo (Real Madrid), a la foto.
Altres futbolistes bàsics: Ricardo Carvalho (Chelsea FC), Deco (Chelsea FC) i Simao Sabrosa (Atlético Madrid).
Futbolista més internacional de la història: Luis Figo.
Futbolista màxim anotador de la història: Pauleta.
Millor seleccionador de la història: Luiz Felipe Scolari.
Millors futbolistes de la història: Eusebio, Chalana, Rui Costa, Luis Figo, Deco i Cristiano Ronaldo.

A favor: la qualitat de Cristiano Ronaldo

Cristiano Ronaldo, Pilota d’Or i FIFA World Player l’any 2008, és sens dubte un dels millors i més decisius futbolistes del món. Durant les seves temporades amb el Manchester United, amb qui per exemple va conquistar una edició de la Lliga de Campions, va mostrar la seva vàlua i ara, arran de la retirada de Luis Figo, és la gran esperança del futbol portuguès.

En contra: dependre massa de la seva estrella

A diferència del que succeïa fa uns anys, quan a la selecció portuguesa hi coincidien homes com Vítor Baia, Jorge Costa, Rui Costa, Luis Figo o Joan Pinto, i per tant formaven un bloc extraordinari, em fa la sensació que actualment, arran de la retirada de tots aquests futbolistes, Portugal depèn massa de Ronaldo, sobretot si tenim en compte que Deco es troba en un període força irregular.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: REAL MADRID 1959

Entrenador: Luis Carniglia.
Estrella: Alfredo Di Stefano.
Altres jugadors bàsics: Héctor Rial, Raymond Kopa i Francisco Gento (foto).
Equips amb qui s’enfronta: FC Bekta, Viena Sportklub, Atlético Madrid i Stade Reims.

El millor: la mentalitat guanyadora

El 1959 el Real Madrid, durant la segona temporada amb l’argentí Carniglia d’entrenador, va aconseguir la seva quarta Copa d’Europa consecutiva, marca que incrementaria l’any següent amb cinc títols seguits. Des de llavors cap equip ha estat capaç de conquistar més de tres competicions consecutives, per la qual cosa no hi cap dubte que aquell Madrid tenia una mentalitat molt sòlida.

El pitjor: cap victòria fora de casa

És molt complicat trobar-li problemes al millor Real Madrid de la història, i un dels equips més grans, en el pla general, de tots els temps. Fins i tot, en aquesta edició de la campanya 1958/1959, el conjunt blanc va protagonizar una final bastant plàcida contra l’Stade de Reims, el mateix rival que va tenir a la primera final. Tanmateix, és sorprenent que el grup de Carniglia fos incapaç de guanyar cap matx com a visitant.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: FABIO CAPELLO

País: Itàlia.
Any de naixement: 1946.
Lloc de naixement: Santo Canziano di Isonzo.
Clubs: AC Milan, Real Madrid, de nou Milan, AS Roma, Juventus FC, una altra vegada Real Madrid i Anglaterra.
Títols de clubs: 7 Lligues Italianes (*), 2 Lligues Espanyoles, 4 Supercopes Italianes, 1 Champions League i 2 Supercopes d’Europa.

* 2 títols revocats.

El millor: els resultats

Per a aquells afeccionats que siguin resultadistes, a qui només els interessin els títols i la finalitat d’un projecte, sense tenir en compte el joc o la forma d’aconseguir-ho, sens dubte el seu tècnic ideal és l’italià Fabio Capello. Només tenint en compte els campionats de Lliga, l’entrenador transalpí ha conquistat nou torneigs: set a Itàlia, amb tres conjunts diferents, i dos a Espanya amb el Real Madrid.

El pitjor: el joc

Com ja s’ha indicat en l’apartat anterior, el joc empleat pels equips dirigits per Capello, de caràcter força defensiu i molt tàctic, és escassament atractiu. El seu Milan no va ser tan espectacular com el del seu predecessor Arrigo Sacchi, mentre que en les dues etapes que va preparar el Real Madrid, el conjunt blanc va ser molt més eficaç que no pas vistós, malgrat tenir a les seves ordres futbolistes de gran qualitat.