EL BARÇA TAMBÉ TORNA A EUROPA

 

El passat 23 d’octubre el FC Barcelona va superar espectacularment a l’estadi Olímpic Lluís Companys el Bayern de Múnic a la Champions League i, tal com està demostrant al campionat de Lliga, on el passat dissabte va fer una gran exhibició al Santiago Bernabéu davant el Real Madrid, l’equip de Hansi Flick ha avisat que també ha tornat quant a Europa.

El club bavarès havia guanyat i golejat varis cops el Barça els últims anys i tothom recorda la humiliació en els quarts de final de la Lliga de Campions del covid, quan el Bayern, precisament entrenat per Flick, li va endossar un terrible 8 a 2 al conjunt que dirigia Quique Setién.

Però també l’esquadra catalana havia sofert autèntics desastres europeus contra equips com el París Saint – Germain, l’AS Roma o el Liverpool FC, deixant el Barça de ser un referent el futbol continental, fins el punt que l’entitat barcelonina no disputarà el pròxim estiu el Mundial de Clubs.

En el matx a Montjuïc contra el grup de Vincent Kompany es va poder observar com Iñaki Peña sembla més centrat, Jules Koundé ha assolit una gran regularitat, Pau Cubarsí continua evolucionant, l’abans discutit Íñigo Martínez s’ha convertit en un líder, Alejandro Balde està totalment recuperat de la lesió, Marc Casadó es la gran revelació de la temporada, Pedri González torna a ser l’anterior a les lesions, Lamine Yamal segueix el camí per erigir-se en el millor jugador del món, Raphinha Dias sembla un altre futbolista o Robert Lewandowski (foto) no ha vingut a Barcelona per tenir una jubilació daurada.

I la pregunta ara és de què serà capaç el conjunt de Flick quan es posin definitivament a punt Èric Garcia, Frenkie de Jong, Pablo Gavi, Fermín López i Dani Olmo i es recuperin Ronald Araujo i Andreas Christensen (Marc – Andre ter Stegen i Marc Bernal tenen encara per varis mesos).

I una dada, davant el Bayern no va actuar cap futbolista del desastre de l’estadi Da Luz de Lisboa.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (9): JUVENTUS FC

 

Entrenador: Thiago Motta.

Capità: Danilo da Silva.

Estrella: Dusan Vlahovic.

Altres futbolistes bàsics: Federico Gatti, Teun Koopmeiners i Kenan Yildiz.

Equip tipus: Michele di Gregorio, Danilo da Silva, Federico Gatti, Andrea Cambiaso, Gleison Bremer, Teun Koopmeiners, Weston McKennie, Nicolò Fagioli, Douglas Luiz, Kenan Yildiz i Dusan Vlahovic.

Principals suplents: Arthur Ramos, Francisco Conceiçao i Nicolás González.

Número de títols: 2.

Anterior títol: 1996.

El millor: després de triomfar a Bolonya, Motta s’ha convertit en la gran aposta de la Vecchia Signora.

El pitjor: el piemontesos han perdut les últimes cinc finals disputades del campionat.

L’OPOSICIÓ A JOAN LAPORTA

 

Per començar aquest article vull deixar ben clar que em sembla molt sa i positiu, a diferència del que succeeix al Real Madrid de Florentino Pérez, que el FC Barcelona tingui una oposició que estigui vigilant a tots els moviments que realitzi la junta directiva.

Pel que fa en aquest segon mandat de Laporta, tinc la sensació que hi ha un entorn nombrós i poderós, fins i tot més que aquell que, amb Sandro Rosell a l’ombra, li va presentar una moció de censura l’estiu de 2008.

Laporta es va trobar una herència, la de Josep Maria Bartomeu, horrorosa. L’expresident havia realitzat unes ampliacions de contractes estratosfèriques de diferents futbolistes i, per pal·liar la marxa de Neymar Junior, va fitxar per preus exagerats els que encara són les tres contractacions més cares de la història del club i que no van poder triomfar al Camp Nou: Ousmane Dembélé, Felipe Coutinho i Antoine Griezmann.

És cert, doncs és un fet innegable, que Laporta ha comés importants errors des que ha tornat a presidir la societat catalana l’any 2021, sobretot vendre un excés d’optimisme, una fet innat en l’advocat barceloní, però sembla que a poc a poc la institució va progressant, tant a nivell esportiu com econòmic, i, una cosa molt important, aviat l’equip de Hansi Flick inaugurarà la reconversió del nou estadi, que serà un dels més espectaculars del continent europeu.

Per tant, penso que era no és procedent efectuar cap moció de censura i exigir una avançament dels comicis.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (8): INTER MILÀ

 

Entrenador: Simone Inzaghi.

Capità: Lautaro Martínez.

Estrella: Lautaro Martínez (foto).

Altres futbolistes bàsics: Federico Dimarco, Hakan Çalhanoglu i Henrix Mkhitarian.

Equip tipus: Yan  Sommer, Denzel Dumfries, Stefan de Vrij, Alessandro Bastoni, Federico Dimarco, Alessandro Bastoni, Hakan Çalhanoglu, Nicolò Barella, Henrix Mkhitarian, Lautaro Martínez i Marcus Thuram.

Principals suplents: Matteo Darmian, Davide Frattesi i Mehdi Taremi.

Número de títols: 3.

Anterior títol: 2010.

El millor: Inzaghi és en aquests moments el tècnic italià de més prestigi.

El pitjor: la campanya anterior no va superar els vuitens de final.

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ESPANYA 2024

 

Quarta Eurocopa, el que suposa una marca, i tercer Europeu en només 16 anys i cinc edicions, de la selecció espanyola, que en el torneig celebrat a Alemanya no sortia com a favorita, condició que tenien l’equip amfitrió, França i Anglaterra. Precisament, el conjunt dirigit per Luis de la Fuente va superar aquestes tres esquadres, els germànics en quarts de final, els gals en semifinals i els britànics en la final de l’estadi Olímpic de Berlín. Els principals representants del grup espanyol, que també va vèncer l’anterior campiona Itàlia a la fase de grups, han estat Unai Simón, Dani Carvajal, Rodri Hernández, elegit MVP del certamen, i els joves Lamine Yamal i Nico Williams.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (7): ARSENAL FC

 

Entrenador: Mikel Arteta.

Capità: Martin Odegaard.

Estrella: Declan Rice (foto).

Altres futbolistes bàsics: Leandro Trossard, Bukayo Saka i Kai Havertz.

Equip tipus: David Raya, Ben White, William Saliba, Gabriel Magalhaes, Riccardo Calafiori, Martin Odegaard, Declan Rice, Leandro Trossard, Bukayo Saka, Kai Havertz i Gabriel Martinelli. 

Principals suplents: Mikel Merino, Rakheem Sterling i Gabriel Jesús.

Títols: cap (un cop finalista).

Any de la final: 2006.

El millor: la magnífica tasca que està realitzant el tècnic basc Arteta.

El pitjor: un equip que falla moltes vegades en els moments decisius.

DE LA FUENTE I LA PREHISTÒRIA FUTBOLÍSTICA

 

Luis de la Fuente, després de conquistar l’Eurocopa el passat estiu, està molt crescut, o això almenys sembla quan l’escoltes en una roda de premsa.

El passat dissabte, una vegada finalitzat el matx de la Nations League contra Dinamarca a Múrcia, un periodista li va preguntar sobre les duríssimes entrades de què va ser objecte el jove davanter Lamine Yamal i el seleccionador espanyol, amb molt desencert segons la meva opinió, va respondre més o menys el següent: “en el futbol no esperes que te den besos”. Al tècnic de la Rioja només li va quedar dir allò tan masclista i feliçment oblidat: “el futbol es cosa de hombres”.

Le meva sensació és que De la Fuente viu en un altra època, pràcticament de la prehistòria futbolística, en aquells temps en què va formar part del duríssim Athletic Club de Javier Clemente.

AQUELLA PRIMERA CRISI DEL NUÑISME

 

Fa uns dies, quan vaig escriure un article sobre la mort sobtada de Johan Neeskens, parlava de l’afer a la plaça de Sant Jaume, durant la celebració de la Recopa de Basilea l’any 1979, en què l’afecció va cridar: “Neeskens si, Núñez, no”.

Feia més o menys un any que Josep Lluís Núñez havia guanyat les primeres eleccions plenament democràtiques de la història de la societat catalana, després de superar en vots Ferran Ariño i Nicolau Casaus, qui es va acabar convertint en el seu vicepresident primer.

No va ser una campanya senzilla per a Núñez pel que fa a les competicions locals, doncs l’equip, que van dirigir Lucien Muller i Quimet Rifé, va finalitzar en una molt decebedora cinquena posició al campionat de Lliga i va ser eliminat als vuitens de final de la Copa del Rei, torneig que havia assolit l’any anterior.

Pel contrari, quant a la Recopa, torneig que el Barça no jugava des de 1971, el conjunt blaugrana va tenir un rendiment estel·lar, destacant l’eliminatòria de vuitens de final contra l’Anderlecht, vigent campió i aleshores un dels millors equips del continent, quan el grup de Muller va igualar el 3 a 0 de Brussel·les i va superar la ronda a la tanda de penals, en una nit màgica al Camp Nou.

Abans d’enfrontar-se als belgues, els catalans havien superat el Xakhtar Donetsk i, posteriorment, a l’Ipswich Town de Bobby Robson, el Beveren i, a la final, el Fortuna Düsseldorf. El matx es va jugar a l’estadi Sankt Jakob Park de Basilea, l’escenari on el Barça havia perdut la final de 1969 davant l’Slovan de Bratislava, i, en una emocionant jornada, l’esquadra que ja dirigia Rifé va vèncer a la pròrroga per 4 a 3.

En la celebració el dia següent a la plaça de Sant Jaume, una multitud va ovacionar Neeskens, que va abandonar emocionat el balcó de la Generalitat, per a continuació demanar la seva continuïtat i la dimissió del president Josep Lluís Núñez. Es va obrir la primera crisi del llarg període nuñista, quan el màxim mandatari va arribar a dimitir durant unes hores.

Malgrat tot, Neeskens va deixar el club després de cinc temporades i va ser fitxat el jugador danès Allan Simonsen. 

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (6): MANCHESTER CITY

 

Entrenador: Pep Guardiola.

Capità: Kevin de Bruyne.

Estrella: Erling Haaland.

Altres futbolistes bàsics: John Stones, Bernardo Silva i Phil Foden.

Equip tipus: Ederson Moraes, Kyle Walker, Ruben Dias, Josko Gvardiol,  Nathan Aké, John Stones, Kevin de Bruyne, Mateo Kovacic, Bernardo Silva, Erling Haaland i Phil Foden.

Principals suplents: Manuel Akanji, Ilkay Gündogan i Savinho Moreira.

Número de títols: 1.

Any del títol: 2023.

El millor: tenir el millor tècnic del món.

El pitjor: la greu lesió d’un home clau com Rodri Hernández. 

SORTIR I GAUDIR

 

Explica la llegenda esportiva que, abans de començar la final de la Copa d’Europa de l’any 1992, a l’estadi de Wembley entre FC Barcelona i UC Sampdoria, Johan Cruyff els hi va dir als seus jugadors: “sortiu i gaudiu”.

Doncs precisament aquella històrica frase és la que ara els hi diria als futbolistes, tècnics, directius i afeccionats del Girona FC pel que fa als partits de la Lliga de Campions, tot i que, és evident, caldria, en primer lloc, no patir grans desfetes; en segon lloc, intentar almenys guanyar els encontres més assequibles a Montilivi, i, en tercer lloc, poder-se classificar per a la repesca, doncs només vuit clubs dels 36 participants en queden eliminats.

El Girona, que és la segona entitat catalana que disputa la Champions League, evidentment després del Barça, està fent història i, tot i que l’inici de temporada no ha estat massa regular i positiu, fonamentalment per la pèrdua el passat estiu de molts homes importants i per haver de disputar dos enfrontaments per setmana, s’ha de viure aquest moment i pensar i, potser resignar-se, que és possible que aquesta campanya el conjunt de Michel Sánchez finalitzi a la meitat de la taula classificatòria quant al campionat de Lliga.

A la foto, una imatge de l’encontre de Champions League entre Girona i Feyenoord a Montilivi.

JOHAN NEESKENS

 

Ha mort Johan Neeskens, icona dels anys 70 a l’Ajax d’Amsterdam, el FC Barcelona i la selecció neerlandesa.

Després de conquistar tres Copes d’Europa consecutives amb el club ajacied i arribar a la final del Mundial de 1974, disputat a Alemanya Occidental, Neeskens, íntim amic de Johan Cruyff, va fitxar pel FC Barcelona, en una contractació que va aixecar controvèrsia perquè va portar el peruà Hugo Cholo Sotil a no ser inscrit, doncs la societat catalana confiava en nacionalitzar-lo espanyol, fet que no va succeir.

Ben aviat, Neeskens va destacar pel seu potentíssim xut i per la força, lluita i garra, característiques que sempre han agradat força al públic del Camp Nou, però es va veure afectat perquè aquell equip, amb Cruyff com a estrella, que va meravellar la temporada 1973 / 1974, en què el club català va assolir el campionat de Lliga 14 anys després, no va tenir continuïtat.

El centrecampista neerlandès va guanyar amb el Barça la Copa del Rei l’any 1978 i la Recopa de l’any 1979 (entremig va jugar una segona final de la Copa del Món a Argentina), els seus dos últims anys a l’entitat catalana. Després del títol europeu, aconseguit a Basilea, i durant la celebració a la plaça de Sant Jaume, els afeccionats van cridar “Neeskens si, Núñez no”, doncs el president, que va “dimitir” durant unes hores, no volia renovar el seu contracte i ja havia fitxat el danès Allan Simonsen.

Finalment, l’anomenat al seu dia Johan II va abandonar el Camp Nou i va fitxar pel Cosmos de Nova York.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (5): FC BARCELONA

 

Entrenador: Hansi Flick.

Capità: Marc – Andre ter Stegen.

Estrella: Yamine Lamal (foto).

Altres futbolistes bàsics: Dani Olmo, Pedri González i Robert Lewandowski.

Equip tipus: Iñaki Peña, Jules Koundé, Pau Cubarsí, Íñigo Martínez, Alejandro Balde, Marc Casadó, Dani Olmo, Pedri González, Lamine Yamal, Robert Lewandowski i Raphinha Dias.

Principals suplents: Ronald Araujo, Frenkie de Jong i Ferran Torres.

Títols: 5.

Anterior títol: 2015.

El millor: la Masia.

El pitjor: les desfetes de l’equip a la Champions League l’última dècada.

ANDRÉS INIESTA

 

Andrés Iniesta, un dels millors futbolistes de la història del FC Barcelona i de la selecció espanyola, ha anunciat als 40 anys la seva retirada.

Com abans havia succeït amb Xavi Hernández, Carles Puyol, Gabri Garcia i Víctor Valdés, Iniesta va ascendir al primer equip del Barça de la mà de Louis van Gaal (algú hauria d’agrair al tècnic neerlandès la bona tasca que va realitzar amb els joves de la Masia), però no va ser senzill per a ell consolidar-s’hi.

Durant la campanya 2004 / 2005, la de la primera Lliga de Frank Rijkaard i les quatre lesions de creuats, Iniesta es va convertir en el jugador número 12 del grup, assolint per fi la titularitat la temporada següent, en què es van conquistar de nou la Lliga i la Champions League, la segona Copa d’Europa en la història de la societat catalana, en la final de la qual el manxec la va començar com a suplent, fet que no va agradar ni a ell ni al seu entorn i sembla que van haver-hi llavors converses amb el Real Madrid.

Afortunadament pels interessos del Barça, Iniesta va romandre al Camp Nou, es va consolidar com un dels homes importants del conjunt blaugrana, quan l’època de Rijkaard va entrar en clara crisi, i es va convertir en internacional absolut espanyol, guanyant l’any 2008 l’Eurocopa a l’estadi Prater de Viena contra Alemanya.

L’any 2008, amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta del Barça, el centrecampista manxec es va convertir en un futbolista clau i bàsic en els esquemes de l’entrenador bagenc, sent decisiu en l’espectacular triplet Lliga / Copa del Rei / Lliga de Campions que el club va conquistar aquella temporada.

Un any més tard, a Sud-àfrica, després d’una llarga lesió que li va ocasionar problemes de salut mental, el jugador de Fuentealbilla es va proclamar amb Espanya campió del món, a Johannesburg contra els Països Baixos, en una selecció que comptava amb molts altres membres del gran Barça de Guardiola, concretament els ja significats Valdés, Puyol i Xavi, a més de Gerard Piqué, Sergio Busquets, Pedro Rodríguez i David Villa, que va fitxar aquell mateix estiu.

Sempre s’ha parlat que si algun defecte va tenir la carrera d’Iniesta va ser la seva poca capacitat golejadora, però en aquell període el manxec va fer dues anotacions històriques: la primera a Stamford Bridge contra el Chelsea, en el descompte del partit de tornada de les semifinals de la Champions League, que va permetre al Barça classificar-se per a la final de Roma, que guanyaria enfront el Manchester United, i la segona, en els darrers minuts de la pròrroga de la final de la Copa del Món de l’any 2010, que li va donar el títol a la selecció estatal.

Seguidament, Iniesta es mantindria en l’elit del futbol mundial, assolint, per exemple, quatre Lligues i dues Lligues de Campions més amb l’entitat catalana i una nova Eurocopa amb Espanya, a l’estadi olímpic de Kiiv contra Itàlia.

L’any 2017, Andrés va decidir posar punt i final a la seva extraordinària trajectòria a la institució barcelonista i va fitxar pel Vissel Kobe japonès, abans de retirar-se a les files del conjunt de l’Emirates Club.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (4): PARÍS SAINT – GERMAIN

 

Entrenador: Luis Enrique Martínez.

Capità: Marquinhos Aoás.

Estrella: Bradley Barcola (foto).

Altres futbolistes bàsics: Gianluigi Donnarumma, Achraf Hakimi i Ousmane Dembélé.

Equip tipus: Gianluigi Donnarumma, Achraf Hakimi, Marquinhos Aoás, Lucas Hernández, Nuno Mendes, Fabián Ruiz, Warren Zaïre – Emery, Vitinha Machado, Ousmane Dembélé, Gonçalo Ramos i Bradley Barcola.

Principals suplents: Lucas Beraldo, Marco Asensio i Randal Kolo.

Número de títols: cap (un cop finalista).

Any de la final: 2020.

El millor: amb la marxa de Kylian Mbappé, Luis Enrique disposarà de més equilibri.

El pitjor: certa obsessió de l’equip francès per conquistar aquesta competició.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (3): BAYERN MÚNIC

 

Entrenador: Vincent Kompany.

Capità: Manuel Neuer.

Estrella: Jamal Musiala.

Altres futbolistes bàsics: Joshua Kimmich, Alphonso Davies i Harry Kane.

Equip tipus: Manuel Neuer, Joshua Kimmich, Dayot Upamecano, Lee Hyun Ju, Alphonso Davies, Aleksander Pavlovic, Konrad Laimer, Serge Gnabry, Jamal Musiala, Harry Kane i Kingsley Coman.

Principals suplents: Matthijs de Ligt, Raphael Guerreiro i Leroy Sané.

Número de títols: 6.

Últim títol: 2020.

El millor: la fusió entre veterans (Neuer, Thomas Müller o Kane) i joves (Davies, Gnabry o Musiala).

El pitjor: la poca experiència com a tècnic de Kompany.

HANSI FLICK, UN ENTRENADOR VALENT

 

Després de començar el torneig amb set victòries consecutives, el FC Barcelona va perdre la imbatibilitat a la Lliga al Sadar de Pamplona, en un matx on Hansi Flick va decidir no alinear com a titulars Íñigo Martínez, Alejandro Balde, Marc Casadó, Lamine Yamal i Raphinha Dias.

Si, és cert que canviar pràcticament mig equip en un escenari dur com és el camp de l’Osasuna sembla exagerat i que Flick hagués pogut fer algunes de les rotacions de la capital navarresa en l’encontre anterior davant el Getafe a Montjuïc o, fins i tot, en l’enfrontament contra el Young Boys a la Lliga de Campions, tot i que en aquest cas em sembla normal no jugar-se-la en un campionat en què el Barça es va estrenar amb un derrota a Mònaco.

Tanmateix, s’han de tenir en compte algunes coses: en primer lloc que el tècnic alemany té moltes baixes, concretament les de Marc – Andre ter Stegen, Ronald Araujo, Andreas Christensen, Marc Bernal, Frenkie de Jong, Pablo Gavi, Dani Olmo i Fermín López. En segon lloc, futbolistes com Íñigo, Lamine i Raphinha ho havien disputat pràcticament tot i necessitaven descans. Per tant, Flick, forçosament, ha de seguir apostant per jugadors del filial.

Finalment constatar un fet rellevant: Flick és un entrenador valent, situació que no es presenciava al club català des dels temps de Luis Enrique Martinez, que va deixar l’entitat l’any 2017. Ernesto Valverde, que malgrat procedir de l’Athletic Club, només va donar continuïtat a un jove de la pedrera, Ansu Fati, i Ronald Koeman i Xavi Hernández no van ser precisament preparadors que arrisquessin massa a l’hora d’efectuar rotacions, mentre que en el cas de Quique Setién senzillament no se’l va deixar treballar.

ELS PRINCIPALS ASPIRANTS A LA LLIGA DE CAMPIONS (2): BORUSSIA DORTMUND

 

Entrenador: Nuri Sahin.

Capità: Emre Can.

Estrella: Marcel Sabitzer (foto).

Altres futbolistes bàsics: Niklas Süle, Julian Brandt i Karim Adeyemi.

Equip tipus: Gregor Kobel, Yan Couto, Niklas Süle, Nico Schlotterbeck, Ramy Bensebaini, Julian Brandt, Emre Can, Marcel Sabitzer, Serhou Guirassy, Donyell Malen i Karim Adeyemi.

Principals suplents: Julian Ryerson, Giovanni Reyna i Felix Nmecha

Número de títols: 1.

Any del títol: 1997.

El millor: un equip molt equilibrat en totes les línies.

El pitjor: l’absència d’una gran individualitat.