ALTRES LLIGUES EUROPEES (2)

- Favorits (en primer lloc el campió vigent).

Àustria. Salzburg, Àustria Viena i Rapid Viena.

Bulgària. Levsky Spartak i CSKA.

Croàcia. Dimano Zagreb i Hajduk Split.

Dinamarca. FC Copenhaguen, Bröndby i Odense.

Eslovàquia. Slovan, Artmedia i Kosice.

Eslovènia. Maribor, Domzale i Gorica.

Hongria. Debreceni, Ferencvaros i MTK.

Israel. Maccabi Haifa i Hapoel Tel-Aviv.

Noruega (*). Stevaek, Rosenborg i Vaalerengen.

Polònia. Wisla, Legia, Lech i Katowice.

Romania. Unirea (foto), Cluj, Dinamo, Steaua i Timisoara.

Sèrbia. Partizan i Estrella Roja.

Suècia (*). Kalmar, AIK, Djugaarden, Elsborg, Göteborg, Helsinborg i Malmö.

Suïssa. Zuric i Basilea.

Txèquia. Slavia i Sparta.

Xipre. Apoel, Anorthosis i Omonia.

* lligues estivals.

ALTRES LLIGUES EUROPEES (1)

Bèlgica. L’Standard, vencedor dels dos darrers campionats, Anderlecht i Bruges són els grans favorits d’una lliga que es troba molt lluny dels seus millors temps. El Genk, actual campió de Copa, queda en un segon pla.

Escòcia. Tot sembla indicar un altre duel entre els dos grans conjunts de Glasgow: Rangers, vigent campió, i Celtic. Altres clubs, com Aberdeen, Dundee United, Hibernian o Hearts, es troben encara molt lluny dels dos clàssics.

Grècia. L’Olympiacòs, guanyador de 12 dels últims 13 campionats, no sembla tenir rival. De totes formes s’ha de comptar amb Panathinaicòs, AEK i PAOK.

Rússia (*). El vigent campió, el Rubin Kazan, defensa el títol davant els històrics CSKA, Dinamo, Lokomotiv, Spartak i Zenith.

Turquia. Els tres grans d’Istanbul, l’actual campió Besiktas, Fenerbahçe i Galatasaray, aquest darrer entrenat per Frank Rijkaard (foto), lluitaran pel torneig, amb el permís de Sivasspor, la gran revelació la campanya anterior, i Trabszonspor.

Ucraïna. Un altre cop es presenta un gran enfrontament entre Dinamo de Kiev, últim campió, i Xakhtar Donetz, darrer vencedor de la Copa de la UEFA.

* lliga estival.

LLIGUES EUROPEES: ESPANYA

El gran duel pel títol

El FC Barcelona, que la temporada passada va conquistar el campionat de Lliga, la Copa del Rei i la Champions League, i el Real Madrid, que s’ha reforçat espectacularment, semblen els únics candidats al títol espanyol, en el que promet ser un enfrontament que tregui autèntiques espurnes.

Els tricampions de Pep Guardiola a penes han fitxat fins a la data, doncs només han arribat Maxwell i l’estrella Ibrahimovic (foto), tots dos procedent de l’Inter, però el de Santpedor continua comptant amb una plantilla extraordinària, on hi prenen part jugadors com Valdés, Alves, Márquez, Piqué, Puyol, Abidal, Touré, Busquets, Keita, Xavi, Iniesta, Henry, Bojan i Messi, el considerat millor futbolista del planeta. Sens dubte, la baixa més notòria és la d’Eto’o, que ha fet el camí invers dels citats Maxwell i Ibrahimovic.

Els blancs, que compten amb l’extècnic del Vila-real Manuel Pellegrini d’entrenador, han realitzat d’una banda, en el retorn de Florentino Pérez a la presidència, els fitxatges d’Albiol (València) i Arbeloa i Xabi Alonso, tots dos procedents del Liverpool, així com les contractacions mediàtiques de Kaká (Milan), Cristiano Ronaldo (Manchester United) i Benzema (Olympique de Lió). D’altra banda, segueixen al Santiago Bernabéu jugadors com Casillas, Sergio Ramos, els dos Diarra, Gago, Guti, el capità Raúl, Higuaín, Van Nistelroy o, pel moment, Sneijder i Robben.

Lluita pels altres dos lloc de la Lliga de Campions

Parlant sempre des de la teoria, Sevilla, Atlético, Vila-real i València s’haurien de disputar les altres dues posicions que porten a la Champions League. Els andalusos han aconseguit retenir Luis Fabiano al Sánchez Pizjuán, malgrat l’interès del Milan; els blanc-i-vermells segueixen comptant amb l’estel·lar duo ofensiu format per Kun Agüero i Forlán; els de la plana han fitxat potser el millor substitut possible de Pellegrini, amb la contractació d’Ernesto Valverde, i els valencianistes, malgrat haver aconseguit la continuïtat de Mata, Silva i Villa, compten amb innumerables problemes econòmics i socials, els quals poden acabar repercutint en l’apartat esportiu.

Entre Europa i la permanència

En aquest grup poden situar-se Deportivo, Màlaga, Espanyol, Athletic Club i el recent ascendit Saragossa. Segons les circumstàncies, aquests clubs poden pugnar per entrar a la Europe League, i fins i tot a la Champions, però també tenir problemes per obtenir la permanència.

Pel que fa a l’Espanyol, l’optimisme pel gran final de campionat anterior i la inauguració del nou estadi de Cornellà – El Prat s’ha vist eclipsat pel duríssim cop de la mort del seu capità Jarqué. El tècnic Mauricio Pocchettino té un planter on hi destaquen Kameni, Pareja, David Garcia, Moisés, De la Peña, Luis García, Tamudo o el japonès Nakamura, el seu fitxatge mediàtic.

Lluita per la permanència

Finalment, els equips que inicien el torneig amb l’única missió inicial d’evitar el descens són Mallorca, Almeria, Racing, Sporting, Valladolid Getafe i els ascendits Xérez i Tenerife.

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

Inter, el campió de les últimes tres Lligues, si tenim en compte només les obtingudes sobre el terreny de joc, Juventus i Milan són els tres grans, i podríem dir únics, candidats per conquistar l’Scudetto 2009/2010, en una època en què el futbol italià es troba en una evident crisi, si recordem que cap dels seus clubs va ser capaç d’arribar als quarts de final de la passada Champions League.

L’inter inicia el segon projecte amb José Mourinho com a entrenador, el qual tindrà com a missió primordial aconseguir la tercera Copa d’Europa en la història de la institució, que no obté des de 1965. Aquest fet podria suposar certa manca de concentració pel que fa a la Lliga italiana, situació que podrien aprofitar els seus principals rivals. L’equip llombard ha fitxat futbolistes com Lúcio, que arriba del Bayern de Munic, Motta i Diego Milito, tots dos procedents del Gènova, i Eto’o (foto), que, conractat del FC Barcelona, és la novetat estel·lar dels neroazzurri, operació que ha motivat que la seva estrella els darrers anys, Ibrahimovic, hagi realitzat el camí invers cap al Camp Nou. A la plantilla interista hi continuen homes com Júlio César, el veterà capità Zanetti, Maicon, Córdoba, Materazzi, Cambiasso, Stankovic o el jove Balotelli.

El Juventus comença un nou cicle amb el seu exfutbolista Ciro Ferrara, substitut de Claudio Ranieri, a la banqueta de l’Olímpic de Torí. Els del piemont han fitxat jugadors importants com Cannavaro (Real Madrid), que torna al club blanc-i-negre, Cáceres (Barça), Melo (Fiorentina) o Diego (Werder Bremen), mentre continuen a la Vecchia Signora homes com Chiellini, l’exsevillista Poulsen, Salihamidzic, Tiago, Iaquinta o Amauri, a més dels emblemàtics veterans Buffon, Camoranesi, el capità Del Piero o Trézéguet. Tanmateix, una altra de les grans estrelles del club torinès els darrers anys, el txec Nedved, ha optat per penjar les botes.

El Milan es troba en un dels períodes més delicats dels últims temps, tant pel que fa a l’apartat esportiu com a l’econòmic, fet aquest últim que no li ha permès fitxar el sevillista Luis Fabiano. L’esquadra rossonera ha contractat com a tècnic el brasiler Leonardo, substitut del mític Carlo Ancelotti, nou entrenador del Chelsea, i compta amb un planter on hi destaquen Dida, Zambrotta, Nesta, Jankulovski, Gattuso, Pirlo, Ambrosini, Ronaldinho, el qual sembla encara molt lluny de la seva millor forma, el jove Pato o Huntelaar, que procedent del Madrid ha estat el seu fitxatge més important. No obstant, el més remarcable en el club milanès han estat les baixes, com les del citat Ancelotti, el retirat Maldini, el nou jugador madridista Kaká i Beckham, encara que està previst que l’anglès torni al gener a San Siro.

Altres conjunts a tenir en compte són el Fiorentina, que tornarà a disputar la Lliga de Campions aquesta temporada, el Gènova, la gran revelació de l’últim campionat, el Roma, que intentarà sobreposar-se a una campanya molt decebedora, o el Lazio, actual campió de la Copa i la Supercopa.

LLIGUES EUROPEES: PORTUGAL

Una vegada més els tres grans del país lusità, Porto, Sporting i Benfica, són els favorits per assolir la Superlliga portuguesa, encara que, a diferència dels anteriors anys, aquesta vegada els dragoes no semblen tan superiors als seus dos adversaris.

La raó per la qual el Porto no és ara el gran favorit és perquè el club que dirigeix Jesualdo Ferreira ha traspassat les seves dues grans estrelles: els argentins Lucho González i Lisandro López. El primer ha fitxat per l’Olympique de Marsella i el segon ha firmat per l’Olympique de Lió com a recanvi del nou jugador del Real Madrid Benzema. Helton, Bruno Alves, Pedro Emanuel, Fucile, Cristian Rodríguez i Hulk són alguns del jugadors destacats de l’entitat del nord.

L’Sporting de Portugal continua entrenat per Paulo Bento. El club blanc-i-verd, que va realitzar una campanya 2008/2009 força irregular, té una compensada i equilibrada plantilla en què hi figuren futbolistes com Rui Patrício, el capità Moutinho, Izmailov, Hélder Postiga, l’exvalencianista Caneira, l’exblaugrana Rochemback i Matías Fernández, fins fa uns mesos jugador del Vila-real.

Finalment el Benfica, que segueix liderant el palmarès del torneig amb certa claredat, malgrat que només ha estat capaç de guanyar una Lliga en els últims 14 anys, inicia un nou projecte arran de la decisió de l’espanyol Quique Sánchez Flores de no seguir a l’estadi Da Luz. Jorge Jesús, l’home designat per substituir el madrileny, compta amb jugadors com Quim, l’exfutbolista del València Aimar, Di María o l’incombustible Nuno Gomes. Cal destacar també tres importants fitxatges dels granes: Javi García i Saviola (foto), tots dos procedents del Real Madrid, i Keirrison, cedit pel FC Barcelona.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: ARRIGO SACCHI

País: Itàlia.
Any de naixement: 1946.
Lloc de naixement: Fusignano.
Clubs: FC Rimini, FC Parma, AC Milan, Itàlia, de nou Milan, Atlético Madrid i una altra vegada Parma.
Mundial disputats: Estats Units 1994.
Eurocopes disputades: Anglaterra 1996.
Títols de clubs: 1 Lliga Italiana, 1 Supercopa Italiana, 2 Copes d’Europa, 2 Supercopes d’Europa i 2 Intercontinentals.

El Millor: la primera etapa amb el Milan.

Sobretot des del pla internacional, Arrigo Sacchi va tenir una primera etapa al Milan extraordinària: després d’aconseguir el seu únic Scudetto, va obtenir 2 Copes d’Europa, 2 Supercopes d’Europa i 2 Copes Intercontinentals, sense oblidar que el preparador italià va influenciar en molts altres entrenadors. Posteriorment a la finalització d'aquesta primera experiència a San Siro, va portar Itàlia a la final del Mundial de 1994.

El pitjor: el pas per l’Atlético

La carrera de Sacchi va començar a declinar clarament arran d’abandonar la selecció italiana, no tenint fortuna en el seu retorn al Milan. No obstant, segurament la pitjor etapa del tècnic va tenir lloc al Vicente Calderón, quan el desaparegut Jesús Gil el va elegir com a entrenador de l’Atlético. Va ser incapaç d’acabar la temporada en un equip que un any més tard va descendir a segona divisió.

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Una vegada més Manchester United, Liverpool, Chelsea i Arsenal són els grans favorits en la lluita per la Premier League. El Manchester City, que ha tornat a fitxar de forma compulsiva, espera aquest cop ser una alternativa als quatre grans.

Manchester United. Alex Ferguson inicia la seva 27a temporada com a entrenador dels reds, que han guanyat els darrers tres campionats. L’entitat d’OldTrafford ha perdut la seva estrella Cristiano Ronaldo, espectacularment traspassat al Real Madrid, i fins a la data d’avui no ha fitxat massa, sent el veterà Owen, procedent del Newcastle, la seva incorporació més important. Malgrat tot, és el gran favorit al títol. Al club hi segueixen futbolistes tan importants com Van der Sar, Ferdinand, Vidic, Evra, Carrick o Rooney, sense oblidar els emblemàtics veterans Neville, Scholes i Giggs.

Liverpool. Els d’Amfield fa ja 19 anys que no aconsegueixen el títol, malgrat que continua liderant el palmarès del torneig igualat amb el Manchester United. Els de Rafa Benítez, que comença el seu sisè projecte al club, també han traspassat dos dels seus jugadors, Arbeloa i Xabi Alonso, al Real Madrid. Pel que fa a la plantilla actual, hi destaquen Reina, Carragher, la nova incorporació Aquillani, Mascherano, que és pretès pel FC Barcelona, el capità Gerrard, Riera, Kuyt i Fernando Torres.

Chelsea. L’italià Carlo Ancelotti (foto) és l’home elegit per Roman Abramòvitx per recuperar la Premier League i assolir el gran somni del magnat rus: conquistar la Champions League. El club d’Stamford Bridge no s’ha caracteritzat massa ni per les altes ni tampoc per les baixes, però cal destacar el reforç del lateral esquerre rus Zhirkov, que ve del CSKA de Moscou. Cech, Essien, Terry, malgrat la insistència del City per fitxar-lo, Ballack, Lampard o Drogba continuen sent jugadors fonamentals.

Arsenal. Sense cap mena de dubte, els gunners són a priori els que menys possibilitats tenen dels quatre grans del futbol anglès. Arsène Wenger, que inicia la seva 13a campanya amb els londinencs, segueix confiant en un bloc molt jove en què cal significar Almunia, Gallas, el català Cesc Fàbregas, pel qual sospira el Barça, Nasri o Van Persie. Pel contrari, l’entrenador francès ha vist com Kolo Touré i Adebayor fitxaven pel City.

Manchester City. L’any passat els blues es van fer amb els serveis de jugadors com Zalayeta, Robinho o Jo, però això no va ser suficient ni tan sols per arribar a la Europe League. No obstant, el club que entrena el gal·lès Mark Hugues no cessa en el seu intent de formar un gran conjunt a base de talonari. Entre les noves incorporacions hi destaquen els ja citats Touré i Adebayor, a més de l’argentí Tévez, que arriba del United.

Altres clubs a tenir en compte són Aston Villa, Everton o Tottenham Hotspur. No obstant, el sostre d’aquests tres equips sembla trobar-se en aconseguir, en detriment d’Arsenal o City, la quarta plaça que dóna dret a jugar la Lliga de Campions.

LLIGUES EUROPEES: HOLANDA

Arran del títol de l’AZ Alkmaar la temporada passada, que va trencar 28 anys de domini dels tres grans (Ajax, PSV i Feyenoord), el campionat holandès, l’Eredivisie, s’inicia a priori amb més candidats que de costum, encara que el mateix AZ, Twente, segon la campanya anterior, Ajax i PSV Eindhoven semblen els únics favorits clars. El Feyenoord, que està passant per una època molt delicada, queda en un segon pla juntament amb conjunts com Herenveen, Groningen, NAC Breda o Vitesse.

L’AZ ha perdut com a preparador el veterà Louis van Gaal, nou entrenador del Bayern, que ha estat substituït per una altra llegenda del futbol holandès: Ronald Koeman (foto). El que va ser durant sis anys jugador del Barça ja sap que és guanyar la Lliga holandesa amb Ajax i PSV i ara ho intentarà amb un equip on hi figuren futbolistes com el croat Didulica, El marroquí El Hamdaoui o el belga Dembélé.

El Twente Enschede va obtenir el segon lloc de classificació de la Lliga de Campions fa dues temporades, després d’imposar-se en una lligueta, i va repetir aquest èxit en l’últim campionat arran de finalitzar en segona posició. Amb Steve McLaren, exseleccionador anglès, a la banqueta, el club sembla preparat per lluitar pel títol. Els seus homes més significatius són el suís Kufo, capità de l’equip, i el danès Kenneth Pérez.

L’històric Ajax inicia una nova època presidida pel canvi d’entrenador: el mític Marco van Basten, després de la decepció que va suposar l’exercici passat, ha estat substituït per Martin Jol, que intentarà tornar els d’Amsterdam al primer pla del futbol holandès. En la plantilla del conjunt ajacied hi destaquen el danès Rommedahl, l’uruguaià Luís Suárez, a qui podríem considerar l’estrella de l’equip, i els catalans Oleguer i Gabri.

El PSV té, segons la meva opinió, el millor planter del futbol neerlandès, però això també succeïa la campanya anterior i els d’Eindhoven no van passar de la quarta posició. El nou tècnic del club, Fred Rutten, disposa de bons futbolistes, la majoria homes d’equip, com el porter suec Isaksson, l’exjugador del Vila-real Kromkamp, el mexicà Salcido, el capità Simons, Afellay, el danès Koevermars, el serbi Lazovic o els repatriats Ooijer i Engelaar, que ja van actuar al club del Philips Stadium.

Finalment, el Feyenoord, que en l’anterior campionat va estar més a prop de la zona de descens que no pas dels llocs que porten a Europa, intentarà situar-se de nou entre els grans del país, però és molt complicat que pugui entrar en la lluita pel títol. El tècnic dels de Rotterdam, Mario Been, compta amb els il·lustres veterans Van Bronkhorst, Makaay i el danès Tomasson.

BOBBY ROBSON

El passat 31 de juliol va morir Bobby Robson, un dels entrenadors britànics de més prestigi de tots els temps. El tècnic anglès va aconseguir convertir un modest com l’Ipswich Town en un dels millors equips d’Anglaterra i Europa, amb un títol de la Cup guanyat el 1978 i un de la Copa de la UEFA conquistat el 1981. Posteriorment va dirigir durant vuit anys la selecció nacional, a qui va portar a les semifinals del Mundial d’Itàlia, disputat l’any 1990. També va tenir experiències, normalment positives, en equips com PSV Eindhoven, Sporting Portugal, Porto i Newcastle United.

Tanmateix, en aquest article m’agradaria aprofundir en la seva estada al FC Barcelona, citant alguns dels episodis més importants en l’única campanya en què va exercir com a entrenador al Camp Nou.

Un entorn terrorífic. Robson va tenir la delicada i complicada missió de substituir un mite com Johan Cruyff, el creador del Dream Team, que havia estat destituït de forma polèmica, poc abans de l’arribada de l’anglès, per Josep Lluís Núñez. El president, íntim amic del britànic, va elegir Robson com a tècnic de transició abans del fitxatge d’un altre preparador holandès, Louis van Gaal. Bobby es va trobar a Barcelona un ambient terrible que només va poder suportar gràcies a la seva experiència i a la particular flema britànica que el caracteritzava.

El primer títol. El Barça, amb els brasilers Giovanni i Ronaldo d’estrelles, li va guanyar la Supercopa d’Espanya a l’Atlético de Madrid amb un futbol espectacular. Curiosament cap dels dos encontres es van jugar als estadis corresponents: el d’anada es va disputar al camp de la Peineta i el de tornada a l’Olímpic de Montjuïc.

El millor Ronaldo. Un dels millors futbolistes de la història, Ronaldo, va viure sens dubte la seva millor etapa en la que va ser, també en el cas del davanter brasiler, la seva única temporada al Camp Nou. Ningú ha oblidat mai gols (en va anotar 34 només a la Lliga) com els que va fer el carioca contra València i Deportivo, a l’estadi barcelonista, i molt especialment el que va aconseguir al terreny de joc de San Lázaro de Santiago de Compostel·la, que va provocar l’eufòria d’un home tan tranquil com Robson.

Un José Mourinho emergent. El portuguès va arribar al Camp Nou com a principal ajudant de Robson i també com a ocasional traductor del tècnic anglès. Va mostrar ja la seva qualitat tècnica quan Van Gaal va decidir ubicar-lo en el seu organigrama malgrat la marxa del veterà preparador britànic. No obstant, pocs podien esperar llavors que Mourinho es convertís en un dels millors entrenador del món.

L’adéu de José Mari Bakero. El centrecampista navarrès, un dels històrics del Dream Team, equip del qual en va ser l’últim capità, va deixar l’entitat blaugrana en un partit contra el Valladolid, on a més va fer un dels gols de la clara victòria barcelonista per 6 a 0.

Xiulets en un 8 a 0. Robson va decantar-se per un clàssic tàctic 4-4-2, i fins i tot per un 4-2-3-1, i el seu joc no va ser ni tan espectacular ni tampoc tan ofensiu, encara que si força més regular, que el del Dream Team de Cruyff. No obstant, podríem qualificar d’increïble que l’afecció blaugrana xiulés en una matx en què el Barça va derrotar el Logronyès per 8 a 0.

Pizzi "macanudo". El Barça es va enfrontar en els quarts de final de la Copa del Rei, després d’eliminar el Real Madrid de Fabio Capello en vuitens, a l’Atlético de Madrid. En el partit d’anada, jugat al Vicente Calderón, hi va haver empat a dos gols i en l’encontre de tornada, al Camp Nou, es va viure un xoc fantàstic: al descans els blanc-i-vermells dominaven per un clar 0-3 i l’eliminatòria semblava sentenciada, però el Barcelona va reaccionar en el segon temps i va acabar vencent per 5-4. El gol de la victòria el va aconseguir Juan Antonio Pizzi i mai s’han oblidat els crits de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio dient “Pizzi macanudo !”.

Maleït Hèrcules. El modestíssim conjunt alacantí li va guanyar el dos partits de Lliga al Barcelona, al Camp Nou (2-3) i al Rico Pérez (2-1). Aquells sis punts perduts van ser decisius perquè el Barça no guanyés el títol de Lliga, que va conquistar el Madrid només amb dos punts d’avantatge. Curiosament, els valencians van baixar de categoria i mai més han tornat a primera divisió.

El quart títol de la Recopa. Robson li va donar a l’entitat catalana la quarta Recopa després de vèncer el PSG, vigent campió del torneig, a l’estadi de Kuyp de Rotterdam, gràcies a un solitari gol de Ronaldo de penal.

La Copa del Rei al Santiago Bernabéu. En un matx molt igualat contra el Betis, que va acabar guanyant el Barça per 3-2 a la pròrroga, el club blaugrana va assolir el seu tercer títol de la temporada, malgrat que Ronaldo es trobava disputant la Copa Amèrica a Bolívia. Luis Figo va ser la gran estrella de la final, l’himne barcelonista va sonar al Bernabéu i el vicepresident Joan Gaspart va muntar un dels seus numerets.

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

Després de perdre el títol la temporada passada davant el sorprenent Wolfsburg, el Bayern de Munic surt de nou com a principal favorit al títol de la Bundesliga. Els màxims rivals de l’equip bavarès semblen el mateix Wolfsburg, Stuttgart, Schalke i Werder Bremen. Una mica per darrere d’aquests cinc conjunts es troben Hertha de Berlín, Hamburg i Bayer Leverkusen.

El Bayern ha contractat el veterà Louis van Gaal (foto) com a nou tècnic, després d’assolir la Lliga holandesa amb l’AZ d’Alkmaar. D’una banda els bavaresos no han escatimat esforços a l’hora de fitxar i hi destaquen les incorporacions de Tymostxuk (Zenit), Olic (Hamburg) i Mario Gómez (Stuttgart), debilitant aquests dos últims jugadors adversaris directes en la lluita pel títol. D’altra banda continuen a l’Allianz Arena homes tan importants com Demichelis, Lahm, el capità Van Bommel, Schweinsteiger, Klose o Luca Toni, encara que aquest darrer molt probablement acabi abandonant Munic aquest estiu. Un capítol a part mereix Ribéry: l’estrella francesa, pretesa per Barça i Madrid, segueix al club, però és una incògnita quina serà la seva motivació arran de ser retingut.

Wolfsburg, Stuttgart, Schalke i Werder Bremen són en principi els principals rivals del Bayern. Els campions han patit la important baixa del seu tècnic Felix Magath, que ha fitxat pel Schalke, i ha contractat com a substitut Armin Veh, expreparador de l’Stuttgart. Pel contrari ha aconseguit retenir la seva estel·lar parella atacant formada pel brasiler Grafite i el bosnià Dzeko, aquest últim malgrat el gran interès mostrat pel Milan.

L’Stuttgart, que va realitzar un extraordinari final de campanya 2008/2009, té a Markus Babbel en el lloc d’entrenador i a Lehmann, Hitzlsperger, Marica i Cacau com a principals futbolistes, però ha tingut la sensible baixa de Mario Gómez, traspassat al Bayern. El club ha contractat el blaugrana Hleb, que ja va tenir una experiència en l’entitat.

El Schalke, etern i frustrat aspirant a la Bundesliga les darreres temporades, ha aconseguit la contractació com a entrenador del mític Felix Magath, que va conquistar el títol contra tot pronòstic amb el Wolfsburg. El club de Gelserkirchen compta amb jugadors com Westermann, Rafinha, Farfán o Kuranyi, el seu home més destacat.

Pel que fa al Werder Bremen, el conjunt del Bàltic cercarà oblidar, com més aviat millor, la decebedora bundesliga anterior, encara que ho va compensar conquistant la Pökal (la Copa alemanya) i arribant a la final de la Copa de la UEFA, que va perdre contra el Xakhtar Donetz. Thomas Schaff continua a la banqueta del Weserstadion i disposa de futbolistes com Naldo, Mertesacker, Frings o Almeida, però ha perdut la seva estrella brasilera Diego, fitxat pel Juventus.

En cas d’un campionat molt igualat, com el de la temporada anterior, Hertha, Hamburg i Leverkusen comptarien amb algunes possibilitats. Els de Berlín, que van fer una gran competició 2008/2009, però que no van poder aguantar la pressió al final, tenen el suís Lucien Favre com a tècnic i el grec Gekas com a un dels seus homes importants, mentre l'ucraïnès Voronin ha tornat al Liverpool. L’Hamburg, que ha traspassat Olic al Bayern, compta amb Bruno Labbadia d’entrenador i conserva homes bàsics com Mathijsen, Petric o Guerrero, mentre ha aconseguit la contractació del veterà Zé Roberto, procedent de l’equip de Munic. Finalment el Leverkusen seguirà buscant el que seria el seu primer títol de la Bundesliga. El conjunt de l’aspirina, un dels blocs més irregulars d’Europa, té el mític Jupp Heynckes com a preparador i futbolistes significatius com el finlandès Hyypia, fitxat del Liverpool, o el suís Barnetta.