EL MES DE FEBRER FUTBOLÍSTIC

6 (Londres): el FC Barcelona obté el premi Laureus al millor equip esportiu de l’any 2011.

6 (Sevilla): el Sevilla destitueix Marcelino García Toral.

7 (Bilbao): l’Athletic Club elimina el Mirandés, la gran revelació de la temporada, i es classifica per a la final de la Copa del Rei.

7 (Sevilla): Michel (foto) és elegit nou entrenador del Sevilla.

8 (Barcelona): el FC Barcelona supera el València i arriba a la final de la Copa del Rei per tercer cop els darrers quatre anys.

8 (Londres): Fabio Capello dimiteix com a seleccionador anglès.

11 (Libreville): la Mali de Seydou Keita es fa amb la tercera plaça de la Copa d’Àfrica després de superar Ghana.

11 (Zagreb): Espanya venç Rússia i guanya l’Eurocopa de Futbol Sala.

12 (Libreville): Zàmbia es proclama sorprenentment campiona de la Copa d’Àfrica arran de batre a la tanda de penals la favorita Costa d’Ivori.

12 (Madrid): el Real Madrid assoleix l’avantatge psicològic de 10 punts per davant el FC Barcelona, pel que fa al campionat de Lliga.

13 (Gijón): el veterà Javier Clemente es converteix en entrenador de l’Sporting.

26 (Londres): el Liverpool guanya la Curling Cup, però necessita els penals per desfer-se del modestíssim Cardiff City.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE FIRES: FC BARCELONA 1958

Entrenadors: Domènec Balmanya (foto) i Helenio Herrera.
Estrella: Laszlo Kubala.
Altres jugadors bàsics: Antoni Ramallets, Luis Suárez i Estanislau Basora.
Equips amb qui s’enfronta: Copenhaguen, Viena, Birmingham City i Londres.

El millor: una de les millors plantilles de la història del Barça

Ramallets, Joan Segarra, Ferran Olivella, Martí Vergés, Suárez, Basora, Kubala, Evaristo o Eulogio Martínez. Aquests noms ens porten sens dubte a un dels millors Barça de la història, segurament el millor abans de les irrupcions del Dream Team i el Pep Team. Alguns d’aquells homes, com Ramallets, Segarra, Kubala o Basora, ja formaven part del mític equip de les Cinc Copes.

El pitjor: la divisió entre kubalistes i suaristes

L’entitat catalana ha estat tradicionalment una institució dividida i, pel que fa als anys 50, l’afecció es va dividir entre seguidors del llegendari davanter hongarès Kubala i de la llavors jove promesa gallega Suárez. Aquesta era una de les poques taques que tenia aquell extraordinari equip que va tenir dos entrenadors: Balmanya, un home de la casa, i el mític Herrera.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: HAMBURG SV

Lliga: alemanya.

Estadi: Imtech Arena.

Uniforme: samarreta blanca i pantalons vermells.

Títols estatals: 6 Lligues, 3 Copes, 3 Supercopes i 2 Copes de la Lliga.

Títols internacionals: 1 Copa d’Europa, 1 Recopa i 2 Copes Intertoto.

Els millors entrenadors de la seva història: Ernst Happel, Kuno Kletzer i Felix Magath.

Els millors jugadors de la seva història: Holger Hieronymus, Horst Hrubesch, Manfred Kaltz, Rudolf Kargus, Kevin Keegan, Iordan Letxkov, Felix Magath, Peter Nogly i Uwe Seeler.

El millor: la Copa d’Europa de 1983.

El pitjor: la irregularitat de les darreres dècades.

ELS POSSIBLES RECANVIS

Estic pràcticament segur, i és a més el meu desig, que Pep Guardiola acabarà renovant el seu contracte com a entrenador del FC Barcelona, però en cas contrari, els 10 homes que veuria més capaços de substituir el tècnic de Santpedor són els següents:

Marcelo Bielsa

Lloc de prioritat: 9.
Trajectòria: Newell’s Old Boys, Atlas, América Mèxic, Vélez Sarsfield, Espanyol, selecció d’Argentina, selecció de Xile i Athletic Club.
Títols: 3 Lligues d’Argentina i 1 Jocs Olímpics.
El millor de la seva carrera: l’or d’Atenes 2004 amb Argentina.
El pitjor de la seva carrera: la fugaç etapa a l’Espanyol.
A favor: la positiva temporada que està realitzant amb l’Athletic de Bilbao i la seva aposta pel joc de toc.
En contra: utilitza dos pivots al centre del camp i el seu futbol és més directe que el practicat pel Barça.

Lluis Carreras

Lloc de prioritat: 8.
Trajectòria: Sabadell.
Títols: cap.
El millor de la seva carrera: el bon treball que està realitzant al Sabadell.
El pitjo de la seva carrera: la irregularitat aquesta campanya a segona A.
A favor: format a la Masia, sembla partidari de la filosofia Barça.
En contra: cap experiència a l’elit.

Òscar Garcia (foto)

Lloc de prioritat: 3.
Trajectòria: equips inferiors del FC Barcelona.
Títols (categories inferiors): 1 Lliga i 1 Copa del Rei juvenils.
El millor de la seva carrera: la campanya 2010/2011 amb el juvenil blaugrana.
El pitjor de la seva carrera: no ser elegit entrenador del Barça B per a l’actual campanya.
A favor: està fent una tasca admirable al juvenil del Barça i Johan Cruyff té molta confiança en ell.
En contra: la inexperiència.

Xavi Hernández

Lloc de prioritat: 4.
Trajectòria: cap.
A favor: durant els anys del Pep Team està sent l’extensió de Guardiola al terreny de joc.
En contra: no ha pensat en retirar-se, és difícil que pugui compaginar les tasques de jugador i entrenador i la seva nul·la experiència com a tècnic.

Ronald Koeman

Lloc de prioritat: 1.
Trajectòria: Vitesse, Ajax, Benfica, PSV Eindhoven, València, AZ Alkmaar i Feyenoord.
Títols: 3 Lligues, 1 Copa i 2 Copes Supercopes d’Holanda; 1 Supercopa de Portugal i 1 Copa del Rei.
El millor de la seva carrera: la seva etapa a l’Ajax d’Amsterdam.
El pitjor de la seva carrera: els molts problemes que va haver de viure a Mestalla, malgrat guanyar la Copa del Rei.
A favor: coneix perfectament el club i té una personalitat de ferro.
En contra: encara és recent el seu convuls pas pel València la temporada 2007/2008.

Michael Laudrup

Lloc de prioritat: 5.
Trajectòria: Bröndby, Getafe, Spartak Moscou i Mallorca.
Títols: 1 Lliga, 2 Copes i 2 Supercopes de Dinamarca.
El millor de la seva carrera: la seva experiència amb el Getafe.
El pitjor de la seva carrera: la sortida del Mallorca, on es va enfrontar a Llorenç Serra Ferrer.
A favor: coneix perfectament la casa i apostaria segur per un futbol de caire tècnic i ofensiu.
En contra: com a futbolista no rendia massa bé en les grans ocasions i, per tant, la seva actitud davant un matx vital seria una incògnita.

Roberto Mancini

Lloc de prioritat: 10.
Trajectòria: Fiorentina, Lazio, Inter i Manchester City.
Títols: 3 Lligues, 4 Copes i 2 Supercopes d’Itàlia i 1 Copa d’Anglaterra.
El millor de la seva carrera: aixecar l’Inter de Milà després de molts anys de decadència.
El pitjor de la seva carrera: no aconseguir la Champions League amb l’Inter.
A Favor: el treball realitzat a l’Inter, la tasca actual amb el Manchester City i el fet que agradi a Guardiola.
En contra: no deixar de ser un representant del futbol italià, que es troba molt lluny de la filosofia barcelonista.

Luis Enrique Martínez

Lloc de prioritat: 6.
Trajectòria: Barça B i Roma.
Títols: cap.
El millor de la seva carrera: classificar en tercer lloc el filial blaugrana a segona divisió A.
El pitjor de la seva carrera: els inicis amb el Roma.
A favor: la seva personalitat i el record que va deixar al Barça B.
En contra: té contracte amb el Roma i li agrada anar per lliure, per la qual cosa perillaria la filosofia del club.

Luis Milla

Lloc de prioritat: 7.
Trajectòria: categories inferiors de la selecció d’Espanya.
Títols (categories inferiors): 1 Eurocopa i 1 Jocs Mediterranis.
El millor de la seva carrera: una etapa molt brillant amb les seleccions inferiors d’Espanya.
El pitjor de la seva carrera: no poder conquistar el Mundial Sub-20 (va ser finalista).
A favor: es va realitzar com a jugador a la Masia i el seu treball com a seleccionador espanyol en equips inferiors és extraordinari.
En contra: cap experiència a nivell de clubs.

Ernesto Valverde

Lloc de prioritat: 2.
Trajectòria: Athletic Club, Espanyol, Olympiacòs, Vila-real i de nou Olympiacòs.
Títols: 2 Lligues i 1 Copa de Grècia.
El millor de la seva carrera: portar l’Espanyol a la final de la Copa de la UEFA.
El pitjor de la seva carrera: l’experiència amb el Vila-real.
A favor: és un entrenador de la “marca Barça”, agrada a Cruyff i seria el preferit del director tècnic Andoni Zubizarreta.
En contra: el seu fracàs al Vila-real i el fet de romandre només dos anys al club blaugrana com a futbolista.

EL RENAIXEMENT BORUSSER

Eren els anys 70 i una entitat d’una petita localitat alemanya de pronunciació pràcticament impossible, Mönchenglabdach, i que gairebé no havia fet res important fins a l’arribada d’aquella dècada, es va convertir en un dels millors clubs d’Alemanya i Europa.

Des de 1970 fins el 1977, el Borussia de Mönchenglabdach va ser capaç de conquistar cinc edicions de la Bundesliga, les úniques que hi figuren en el seu palmarès, els anys 1970, 1971, 1975, 1976 i 1977. A més, l’equip va disputar, durant el decenni, cinc finals europees, amb dos títols de la Copa de la UEFA (1975 i 1979), guanyats davant Twente i Estrella Roja respectivament, i tres derrotes, una a la Copa d’Europa de 1977, contra el Liverpool, i dues a les Copes de la UEFA de 1973, igualment enfront el conjunt anglès, i de 1980, davant l’Eintracht de Frankfurt.

Aquell extraordinari equip, al qual li va mancar assolir la Copa d’Europa, va tenir dos dels millors entrenadors alemanys de l’època, Hennes Weisweiller i Udo Lattek, i futbolistes de la qualitat de Berti Vogts, Rainer Bonhof, Uli Stielike, Günter Netzer, Allan Simonsen, Jupp Heynckes o Henning Jensen.

Tanmateix, a partir del decenni dels 80, el Borussia va iniciar una llarga, lenta i profunda decadència, que fins i tot el va portar a patir alguns descensos a la segona categoria del futbol alemany. No obstant, aquesta temporada 2011/2012, està suposant la del renaixement de la institució de Mönchenglabdach, que està lluitant pel títol de la Bundesliga amb els poderosos Borussia de Dortmund, Bayern de Munic i Schalke 04. En l’actual equip borusser, dirigit pel suís Lucien Favre (foto), hi destaquen homes, encara poc coneguts pel gran públic, com l’holandès Roel Bouwers, el capità Filip Daems, Mike Hanke, Patrick Herrmann, el veneçolà i exmallorquinista Juan Arango, Marco Reus, el belga Igor De Camargo o el brasiler Dante Costa.

NO N’APRENEM

Durant els últims tres anys i mig el FC Barcelona, amb Pep Guardiola com a entrenador, ha conquistat tres campionats de Lliga (2009, 2010 i 2011), una Copa del Rei (2009), tres Supercopes d’Espanya (2009, 2010 i 2011), dues Lligues de Campions (2009 i 2011), dues Supercopes d’Europa (2009 i 2011) i dos Mundials de Clubs (2009 i 2011). En aquest període, l’equip català només ha deixat de guanyar la Copa del Rei de 2010 (eliminat en vuitens de final davant el Sevilla), la Champions League també de 2010 (superat per l’Inter de Milà en semifinals) i la Copa del Rei de 2011 (derrotat a la final pel Real Madrid a la pròrroga).

Malgrat aquests números excepcionals, del meravellós futbol que ha ofert el conjunt blaugrana i que molts dels seus futbolistes, especialment Leo Messi (foto), Xavi Hernández i Andrés Iniesta, han estat elegits entre els millors del món (el millor en el cas de l’argentí), ara, quan el Real Madrid té un important avantatge de 10 punts en el torneig de Lliga, ha reaparegut el clàssic pessimisme que tantes vegades ha caracteritzat, malauradament, l’entorn barcelonista.

Sóc conscient que la Lliga està molt complicada, sobretot tenint en compte els poquíssims punts que ha perdut fins ara el Real Madrid. He de reconèixer que seria per mi una important sorpresa que els blancs acabessin perdent el campionat, però estic segur que, en cas contrari, si fos el Barça qui portés 10 punts avantatge, la plantilla madridista i la premsa esportiva madrilenya estarien ja fent campanyes convocant a la remuntada. Potser, encara que només fos en aquest aspecte, hauríem d’aprendre una mica d’ells.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (2)

- CSKA Moscou – Real Madrid

Encara que l’equip blanc haurà d’anar molt en compte en el partit d’anada a Moscou, on el fred pot ser intens, no sembla que els blancs, que van pel bon camí per recuperar el títol de la Lliga espanyola, hagin de tenir problemes per desfer-se del conjunt rus, que es troba encara en pretemporada. Seria un enorme sorpresa que els espanyols, com va succeir entre 2005 i 2010, tornessin a ensopegar als vuitens.

A favor del CSKA Moscou: el clima rus.
A favor del Real Madrid: sembla que definitivament l’equip s’ha adaptat als mètodes de José Mourinho.

Percentatge del CSKA Moscou: 20 %.
Percentatge del Real Madrid: 80%.

- Nàpols – Chelsea

Italians i anglesos estan decebent de forma notòria aquesta temporada en els seus respectius campionats de Lliga i, per tant, intentaran unir gran part dels seus esforços a la Lliga de Campions. Els londinencs, amb molta més experiència que els napolitans, surten com a favorits d’aquesta eliminatòria, un dels enfrontaments més atractius dels vuitens de final.

A favor del Nàpols: el trident Hamsik – Lavezzi – Cavani.
A favor del Chelsea: l’experiència al torneig de molts dels seus futbolistes.

Percentatge del Nàpols: 40%.
Percentatge del Chelsea: 60%.

- Basilea – Bayern Munic (foto)

El sorprenent Basilea, que juntament amb el Benfica va deixar fora de combat el Manchester United, i el Bayern Munic, amfitrió de la final que es disputarà el 19 de maig a l’Allianz Arena de la capital bavaresa, protagonitzen aquesta eliminatòria que sembla tenir en el conjunt alemany un favorit molt clar, encara que l’equip de Jupp Heynckes porta últimament una trajectòria bastant irregular.

A favor del Basilea: si ja ha eliminat el Manchester United, pot fer el mateix amb el Bayern.
A favor del Bayern Munic: els seus futbolistes de caire ofensiu (Robben, Ribéry, Müller, Gómez ...).

Percentatge del Basilea: 20%.
Percentatge del Bayern Munic: 80%.

- Olympique Marsella – Inter Milà

Un dels clubs més irregulars, inestables i poc fiables d’Europa, el Marsella, s’enfronta a un Inter de Milà que es troba submergit en una important crisi de resultats pel que fa a la Lliga italiana. Malgrat que la classificació del conjunt francès no podria considerar-se una gran sorpresa, l’entitat italiana surt com a favorita, essencialment per ofici i experiència.

A favor de l’Olympique Marsella: és capaç del pitjor... però també del millor.
A favor de l’Inter Milà: l’experiència i la veterania dels seus futbolistes.

Percentatge de l’Olympique Marsella: 35%.
Percentatge de l’Inter Milà: 65%.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: CLUB ATLÉTICO RIVER PLATE

Lliga: Argentina.

Estadi: Monumental River Plate.

Uniforme: samarreta blanca, amb una ratlla diagonal vermella, i pantalons negres.

Títols estatals: 36 Lligues, 2 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 3 Copes Libertadores, 1 Copa Sud-americana, 1 Recopa Sud-americana, 1 Supercopa Sud-americana, 1 Copa Inter-americana i 1 Copa Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Ramón Díaz, Ángel Labruna i José María Minella.

Els millors jugadors de la seva història: Norberto Alonso, Amadeo Carrizo, Ramón Díaz, Enzo Francescoli, Ubaldo Fillol, Ángel Labruna, Óscar Mas, Daniel Passarella i Marcelo Salas.

El millor: l’etapa amb Ramón Díaz com a entrenador.

El pitjor: el descens de l’any 2011.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: ARSENAL FC

Lliga: Anglaterra.

Estadi: Emirates Stadium.

Uniforme: samarreta vermella i pantalons blancs.

Títols estatals: 13 Lligues, 13 Copes, 2 Copes de la Lliga i 15 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Recopa i 1 Copa de Fires.

Els millors entrenadors de la seva història: Herbert Chapman, George Graham i Arsene Wenger.

Els millors jugadors de la seva història: Tony Adams, Dennis Bergkamp, Liam Brady, Cesc Fàbregas, Thierry Henry, Pat Jennings, David O’Leary, Marc Overmars i Ian Wright.

El millor: l’etapa inicial amb Arsene Wenger.

El pitjor: a l'ombra d'entitats com Manchester United o Liverpool.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (1)

- Olympique Lió – Apoel Nicòsia

Un Lió en hores bastant baixes, doncs els francesos es van classificar pel pèls i amb polèmica per als vuitens de final i a la Ligue 1 ocupen la quarta posició, s’enfronta a la gran revelació de l’actual Lliga de Campions, l’Apoel, el primer conjunt de l’illa de Xipre en arribar tan lluny a la competició. Malgrat tot, l’equip gal surt com a clar favorit d’aquesta eliminatòria.

A favor de l’Olympique Lió: l’experiència.
A favor de l’Apoel Nicòsia: la confiança i l’eufòria.

Percentatge de l’Olympique Lió: 70%.
Percentatge de l‘Apoel Nicòsia: 30%.

- Bayer Leverkusen – FC Barcelona

Encara que el FC Barcelona no es troba en un gran moment de forma, fet habitual pel que fa a l’era de Pep Guardiola durant el mes de febrer, no sembla massa probable que el Bayer Leverkusen, un dels clubs més irregulars i inestables del continent europeu, pugui sorprendre el vigent campió. Tanmateix, l’equip català hauria d’anar sobretot en compte en l’encontre d’anada al Bay Arena.

A favor del Bayer Leverkusen: molt poc a perdre.
A favor del FC Barcelona: el millor onze titular del món, malgrat les baixes.

Percentatge del Bayer Leverkusen: 20%.
Percentatge del FC Barcelona: 80%.

- Zenit Sant Petersburg – Benfica

Una eliminatòria que a priori sembla força igualada, encara que hi ha dos factors que situen l’entitat portuguesa com a favorita: en primer lloc, els lusitans es troben en un estat de forma òptim i lideren clarament el campionat de Lliga del seu país i, en segon lloc, el club rus disputarà aquest enfrontament de vuitens quan encara es troba en fase de pretemporada.

A favor del Zenit Sant Petersburg: un bloc molt compacte, que combina tècnica i físic.
A favor del Benfica: la moral i la confiança pel fet d'estar disputant una campanya tan completa.

Percentatge del Zenit Sant Petersburg: 45%.
Percentatge del Benfica: 55%.

- Milan – Arsenal (foto)

Italians i anglesos protagonitzaran l’eliminatòria més atractiva de la primera tongada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El club llombard, malgrat que porta uns anys a Europa força pobres, surt com a favorit davant un Arsenal que acostuma a fallar en els moments decisius, però que disposarà del llegendari Thierry Henry, que ha signat un contracte de dos mesos amb els londinencs.

A favor del Milan: la qualitat ofensiva (Boateng, Robinho, Ibrahimovic, Pato...).
A favor de l’Arsenal: el reforç moral d’Henry.

Percentatge del Milan: 60%.
Percentatge de l’Arsenal: 40%.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: FEYENOORD ROTTERDAM

Lliga: Holanda.

Estadi: De Kuyp.

Uniforme: samarreta blanc-i-vermella (ratlles verticals) i pantalons negres.

Títols estatals: 15 Lligues, 13 Copes i 4 Supercopes.

Títols internacionals: 1 Copa d’Europa, 2 Copes d ela UEFA i 1 Copa Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Ernst Happel, Wim van Hanegem i Bert van Marwijk.

Els millors jugadors de la seva història: Theo de Jong, Ruud Gullit, Wim Jansen, Dirk Kuyt, Wim Rijsbergen, Jon Dahl Tomasson, Gio van Bronckhorst, Wim van Hanegem i Pierre van Hooijdonk.

El millor: la Copa d’Europa de 1970.

El pitjor: la irregularitat de les últimes dècades.

MILLOR DEIXAR ELS ÀRBITRES EN PAU

Durant les últimes setmanes, encara que d’una forma molt tímida (res a veure amb la “teoria del villarato” exposada des de la premsa esportiva madrilenya), representants del FC Barcelona com Xavi Hernández, Víctor Valdés o el mateix president Sandro Rosell (foto) han expressat cert enuig pels arbitratges que últimament està patint el club català.

Fa molt de temps que segueixo el món del futbol i quan des de la institució blaugrana s’han queixat dels àrbitres, la situació no ha millorat, més aviat el contrari. Recordo ara el victimisme del Barça durant les etapes presidencials d’Agustí Montal, Josep Lluís Núñez, pel que fa a la seva primera època, i Joan Gaspart, i la veritat és que la imatge de l’entitat catalana era penosa i acomplexada, més o menys com la que està donant el Real Madrid els últims anys.

Quan Johan Cruyff va arribar a la banqueta del Camp Nou, l’any 1988, va tenir clares dues coses: no parlar del Real Madrid i no culpar els àrbitres de les derrotes, encara que l’holandès va tenir molts problemes amb el col·legiat asturià Manuel Díaz Vega. Aquest sistema el van adoptar anys més tard Frank Rijkaard i Pep Guardiola. No cal dir que els resultats han acompanyat.

És cert que sembla que el Real Madrid està tenint “millors” arbitratges aquesta temporada que el Barça, però no crec que sigui una bona idea queixar-se, almenys públicament. El president Rosell sap que pot parlar allà on faci falta de forma discreta, sense que res surti reflectit en els mitjans de comunicació.

EL MES DE GENER POLIESPORTIU

1 (Motor): comença a l’Argentina una nova edició del Dakar.

10 (Gimnàstica): l’equip masculí espanyol, malgrat l’absència del lesionat Rafa Martínez, es classifica per als JJ OO de Londres.

11 (Gimnàstica): l’esquadra femenina d’Espanya queda fora dels Jocs de Londres.

14 (Motociclisme): Toni Bou venç en la primera cita del Mundial Indoor de Trial, a Estrasburg.

14 (Tennis): David Ferrer es fa per tercera vegada amb l’ATP d’Aukland.

15 (Handbol): comença l’Europeu de Sèrbia.

15 (Motor): els francesos Cyril Despres, per quarta vegada, i Stephan Peterhansel (foto), per desena entre dues i quatre rodes, guanyen el Dakar en motos i cotxes respectivament. Marc Coma es segon en motos i Nani Roma ocupa la mateixa posició en automòbils.

15 (Waterpolo): s’inicia el campionat d’Europa, masculí i femení, a Eindhoven.

16 (Handbol): Espanya venç, en el debut a l’Europeu, la selecció de França, vigent campiona continental, mundial i olímpica.

16 (Tennis): comença a Melbourne l’Open d’Austràlia.

17 (Automobilisme): dóna inici el Mundial de Rallis amb la mítica prova de Montecarlo, que torna al campionat.

17 (Gimnàstica): l’equip espanyol de Rítmica es classifica per als JJ OO de Londres.

22 (Automobilisme): el campioníssim Sebastien Loeb es fa amb el Montecarlo per davant de Dani Sordo.

22 (Ciclisme): l’australià Simon Gerrans guanya el Tour Down Under, en la qual hi aconsegueixen etapes els espanyols Óscar Freire i el reaparegut Alejandro Valverde.

22 (Motociclisme): Toni Bou guanya també a Ginebra, en la segona prova del Mundial sota Sostre.

23 (Bàsquet): Juan Carlos Navarro és elegit millor esportista espanyol en la gal·la del Mundo Deportivo.

23 (Natació): Andrea Fuentes, millor esportista espanyola en la votació del Mundo Deportivo.

24 (Handbol): Espanya es classifica per a les semifinals del campionat d’Europa, mentre la favorita França cau eliminada.

25 (Tennis): Rafa Nadal arriba a la final de l’Open d’Austràlia després de vèncer Roger Federer.

27 (Handbol): Espanya perd davant Dinamarca en semifinals del campionat d’Europa.

27 (Tennis): Viktoria Azarenka guanya el seu primer gran arran de vèncer Maria Xarapova a la final d’Austràlia. A més , la bielorussa és la nova número u mundial.

29 (Atletisme): Carles Castillejo i Gema Barrachina, campions catalans de Cross.

29 (Handbol): Dinamarca es proclama per segona vegada campiona europea després de batre l’amfitriona Sèrbia, mentre Espanya es queda fora del podi al caure davant Croàcia.

29 (Motociclisme): Toni Bou també guanya a Marsella, en la tercera prova del Mundial Indoor de Trial.

29 (Tennis): Nowak Djokovic aconsegueix el seu tercer Open d’Austràlia, després de vèncer en una espectacular i maratoniana final Rafa Nadal.

29 (Voleibol): el Caja 3 Terol es proclama campió de la Copa del Rei a l’imposar-se al CMA Sòria.

29 (Waterpolo): finalitzen els Europeus d’Eindhoven. En categoria masculina, Sèrbia guanya l’or, Montenegro la plata i Hongria el bronze, mentre en femenina, Itàlia és fa amb l’or, Grècia amb la plata i Hongria amb el bronze. Les seleccions espanyoles són setena i cinquena respectivament i es classifiquen per al Pre-olímpic.

29 (Waterpolo): CN Terrassa, en homes, i CN Sabadell, en dones, assoleixen la Copa Catalunya.