ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (6): FRANÇA

Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Nicolas Sarkozy.
Cap de govern: François Fillon.
Capital: París.
Altres ciutats importants: Marsella, Lió i Tolosa de Llangüedoc.
Llengua: francès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Alemanya, Andorra, Bèlgica, Espanya, Itàlia, Luxemburg, Mònaco i Suïssa.

Dades esportives

Seleccionador: Laurent Blanc (foto).
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 2 Eurocopes, 1 Mundial, 2 Copa Confederacions i 1 JJ OO.
Estrella: Frank Ribéry (Bayen Munic).
Altres jugadors bàsics: Eric Abidal (FC Barcelona), Samir Nasri (Manchester City) i Karim Benzema (Real Madrid).
Futbolista més internacional: Liliam Thuram.
Futbolista màxim anotador: Thierry Henry.
Millor seleccionador de la història: Aimé Jacquet.
Millors futbolistes de la història: Didier Déschamps, Just Fontaine, Thierry Henry, Raymond Kopa, Michel Platini i Zinedine Zidane.

A favor: Blanc

L’exseleccionador Raymond Domènech va portar el 2006, a Alemanya, França a la seva segona final d’un Mundial, que va perdre davant Itàlia. No obstant, el tècnic es va veure incapaç de solucionar el caos i el desgavell que van regnar al combinat gal durant el torneig de Sud-àfrica, el 2010. Per substituir-lo va arribar Blanc, un home de gran personalitat i un dels grans artífexs del títol mundial de 1998.

En contra: els veterans porten encara un important pes de l’equip

Jugadors d’experiència i veterania com els ja citats Abidal i Ribéry, que porta uns anys molt irregulars no exempts de lesions, així com Philippe Mexes, Patrice Evra, Yoann Gourcuff o Florent Malouda són encara bàsics en els plantejaments de Blanc. És una incògnita si homes com Nasri, el madridista Benzema o Kevin Gameiro seran capaços d’agafar les regnes de la selecció a la pròxima Eurocopa.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (5): ITÀLIA

Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Giorgio Napolitano.
Cap de govern: Silvio Berlusconi.
Capital: Roma.
Altres ciutats importants: Milà, Nàpols i Torí.
Llengua: italià.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Àustria, Ciutat del Vaticà, Eslovènia, França, San Marino i Suïssa.

Dades esportives

Seleccionador: Cesare Prandelli (foto).
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 1 Eurocopa, 4 Mundials i 1 JJ OO.
Estrella: Gianluigi Buffon (Juventus).
Altres jugadors bàsics: Andrea Pirlo (Juventus), Antonio Cassano (Milan) i Giusseppe Rossi (Vila-real).
Futbolista més internacional: Fabio Cannavaro.
Futbolista màxim anotador: Luigi Riva.
Millor seleccionador de la història: Sandro Pozzo.
Millors futbolistes de la història: Franco Baresi, Fabio Cannavaro, Paolo Maldini, Giusseppe Meazza, Gianni Rivera i Paolo Rossi.

A favor: seguretat enrera, equilibri al centre i eficàcia al davant

La selecció italiana, que ara compta amb l’exentrenador del Fiorentina Prandelli com a preparador, disposa d’una defensa fiable i segura, com normalment sempre ha succeït en l’Squadra Azzurra; té un centre del camp on s’hi barregen tècnica, amb el veterà Pirlo com a exemple, i força física, i una línia atacant, on Rossi cada cop hi té més protagonisme, hàbil i eficaç.

En contra: la renovació

Itàlia, quatre anys després de conquistar el seu quart Mundial a Alemanya, va fracassar estrepitosament al campionat disputat el 2010 a Sud-àfrica, on la selecció transalpina va ser incapaç de superar la fase de grups, arran d’una històrica derrota contra Eslovàquia. Llavors es va dir que no s’havia produït un necessari canvi generacional, que no tinc clar que hagi ja arribat.

QUE NO ARRIBI L’AUTOCOMPLAENÇA

Quan el Dream Team de Johan Cruyff es trobava en el seu període àlgid, l’entorn barcelonista va viure temps d’autocomplaença, certa prepotència i una mica de manca de respecte cap el Real Madrid de l’època, el mateix de la decadència de la Quinta del Buitre i el que va perdre dues Lligues consecutives a Tenerife. De vegades, aquesta prepotència tenia lloc a l’interior del club, quan per exemple, pocs dies abans de la final de la Lliga de Campions a Atenes contra el Milan, Cruyff va dir que tenien a Romário, mentre el Milan comptava amb Marcel Desailly, i Hristo Stoitxkov va comentar que recordaria al jugador francès de l’equip italià que Bulgària havia eliminat França a la prèvia del Mundial dels Estats Units. Cal recordar que el Milan va destrossar el Barça a l’estadi Olímpic de la capital grega (4-0) i el francès Desailly va ser el futbolista més destacat del matx.

Uns quants anys més tard, el Barça de Frank Rijkaard, Ronaldinho i companyia va entrar, després de dues temporades triomfants, en l’autocomplaença, la indisciplina i el passotisme. Un equip que hagués pogut fer més història que el Dream Team, es va quedar clarament a mig camí debut a la manca de compromís d’alguns dels millors jugadors d’aquell període, com van ser els casos del mateix Ronaldinho, que se’l veia pràcticament més a les discoteques barcelonines que no pas als entrenaments del club; de Deco, que semblava totalment desmotivat, o de Samuel Eto’o, que va portar la seva fama de bocamoll fins a nivells altíssims.

El Barça de Pep Guardiola (foto) mai ha estat autocomplaent, prepotent, indisciplinat ni passota i crec, coneixent l’entrenador i els seus futbolistes, que afortunadament mai tindrà aquestes característiques. No obstant, hi ha coses, tant a l’entitat com en el seu entorn, que no m’acaben d’agradar.

- Abans de l’inici del partit de Champions entre el Barça i el Viktoria Plzen, un dels periodistes de TV3 va dir: “avui toca golejada”. Penso que va ser una manca de respecte important cap a l’esquadra txeca, que només va caure per 2 a 0 i va tenir el Camp Nou preocupat fins que el conjunt català va fer el segon gol al minut 83.

- Altres periodistes semblen “jugar” i entusiasmar-se amb allò que podríem anomenar “el més difícil encara” i comenten la possibilitat de jugar només en tres o fins i tot dos defenses, en no situar cap defensor nat, en col·locar al mateix temps Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas i Thiago Alcántara, en situar només homes de petita estatura...

- Guardiola està canviant contínuament el sistema defensiu, passant de tres a quatre homes i viceversa. Igualment, mou i canvia de posició constantment els jugadors més ofensius de l’equip. Tot això és bàsic perquè els contraris no assimilin massa bé la tàctica del conjunt blaugrana i també per desorientar l’entrenador i els futbolistes adversaris, però alguna vegada sembla que els més desorientats han estat els propis jugadors barcelonistes.

- Crec que Sergio Busquets és el migcampista defensiu més complet del món i aquesta temporada està passant molts minuts a la banqueta. Guardiola prova de vegades amb Seydou Keita per a la seva demarcació o juga amb tres o quatre homes petits en el centre del camp. Penso que el de Badia del Vallès, almenys contra rivals perillosos, com per exemple el Sevilla, hauria de ser sempre titular.

- Leo Messi és el millor jugador del món i el millor futbolista de la història del FC Barcelona, però no crec que això sigui suficient perquè sigui l’encarregat de llançar la totalitat de penals i faltes, fins i tot quan aquestes són més aptes per a un dretà; abusi de les jugades individuals, tal com va fer repetidament en el xoc davant el Viktoria, o esbronqui un home com David Villa, el qual realitza partit rere partit un treball admirable en benefici del grup.

- L’entorn blaugrana va tan sobrat que em dóna la sensació que està menyspreant en accés el Real Madrid. Penso que el Barça, sobretot pel que fa a la conjunció i a la fortalesa mental, és encara un equip superior a l’entitat blanca, però aquest Madrid és una extraordinària esquadra i suposadament més perillosa que la campanya anterior.

- Deixant ben clar que el sistema del Barça és irrenunciable, em preocupa una mica l’absència d’un pla B quan els contraris es tanquen al darrera, com han fet últimament Viktoria, Sevilla i Granada. És possible que els jugadors del Barça haguessin de provar més el tir des de fora l’àrea, provar més centrades o disminuir les parets i les combinacions quan els partits es traven. Potser no hagués estat malament fitxar un futbolista ofensiu, alt, corpulent, veterà i que accepti la suplència, com en el seu dia va fer el suec Henrick Larsson durant l’etapa de Frank Rijkaard. No oblidem que l’escandinau, per exemple, va canviar la final de la Champions de París contra l’Arsenal.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: WERDER BREMEN 1992

Entrenador: Otto Rehhagel.
Estrella: Wynton Rufer (foto).
Altres jugadors bàsics: Marco Bode, Mirko Votava i Klaus Allofs.
Equips amb qui s’enfronta: Bacau, Ferencvaros, Galatasaray, Club Bruges i Mònaco.

El millor: el millor jugador d’Oceania de la història

El davanter neozelandès Rufer és potser el millor jugador de tots els temps del continent d’Oceania i en aquella final, disputada a l’estadi Da Luz de Lisboa, va fer una autèntica exhibició, a més de marcar el segon gol del seu equip. El club de Bremen, que entrenava el llegendari Rehhagel, tenia altres jugadors importants com el capità Votava o el veterà Allofs.

El pitjor: únic títol europeu del conjunt alemany

Aquell Werder Bremen va traçar una exitosa dècada dels anys 90 i continua sent avui en dia un dels millors equips alemanys, però aquella Recopa de 1992 és l’únic títol internacional que figura a la vitrina del Weserstadion. Un any més tard, els germànics ven perdre la Supercopa contra el Barça i el 2009 van caure a la final de la UEFA davant el Xakhtar Donetsk.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (4): HOLANDA

Dades generals

Tipus de govern: monarquia.
Cap d’estat: Beatriu I.
Cap de govern: Mark Rutte.
Capital: Amsterdam.
Altres ciutats importants: Rotterdam, L’Hàia i Utrecht.
Llengua: holandès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Alemanya i Bèlgica.

Dades esportives

Seleccionador: Bert van Marwijk.
Uniforme: samarreta taronja i pantalons negres.
Títols: 1 Eurocopa.
Estrella: Wesley Sneijder (Inter Milà), a la foto.
Altres jugadors bàsics: Mark van Bommel (Milan), Arjen Robben (Bayern Munic) i Dirk Kuyt (Liverpool).
Futbolista més internacional: Edwin van der Sar.
Futbolista màxim anotador: Patrick Kluivert.
Millor seleccionador de la història: Marinus Michels.
Millors futbolistes de la història: Johan Cruyff, Ronald Koeman, Rob Rensenbrink, Frank Rijkaard, Wesley Sneijder i Marco van Basten.

A favor: el tercer gran període del combinat oranje

Sembla que estem vivint el tercer període estel·lar del combinat holandès, que el 2010 va jugar la final del Mundial de Sud-àfrica i ara s’ha classificat amb gran brillantor per a l’Eurocopa. La primera gran època dels holandesos va tenir lloc als anys 70, quan va disputar les finals dels Mundials d’Alemanya i Argentina, i la segona es va produir quan va conquistar l’Eurocopa de l’any 1988.

En contra: l’absència del futbol total

L’Holanda dels 70 i l’equip que es va fer amb l’Eurocopa de 1988, a Alemanya, eren esquadres que practicaven un futbol ofensiu, vistós i espectacular, mitjançant jugadors com Cruyff, Rensenbrink o Van Basten. Tanmateix, i malgrat comptar amb futbolistes de classe com Sneijder o Robben, el conjunt dirigit per Van Marwijk realitza un joc força més defensiu, gris i físic.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: INTERNAZIONALE FC

Lliga: italiana.

Estadi: San Siro – Giusseppe Meazza.

Uniforme: samarreta blava i negra (ratlles verticals) i pantalons negres.

Títols estatals: 18 Lligues, 7 Copes i 5 Supercopes.

Títols internacionals: 3 Copes d’Europa / Champions League, 3 Copes de la UEFA i 3 Intercontinentals / Mundials de Clubs.

Els millors entrenadors de la seva història: Helenio Herrera, Roberto Mancini i José Mourinho.

Els millors jugadors de la seva història: Nicola Berti, Giancinto Facchetti, Lothar Matthäuss, Sandro Mazzola, Diego Milito, Karl – Heinz Rummenigge, Wesley Sneijder, Luis Suárez i Javier Zanetti.

El millor: el període d’Helenio Herrera, mitjan la dècada dels 60.

El pitjor: no guanyar un sol Scudetto al terreny de joc entre 1990 i 2006.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (3): ANGLATERRA

Dades generals

Tipus de govern: monarquia.
Cap d’estat: Elisabet II.
Cap de govern: David Cameron.
Capital: Londres.
Altres ciutats importants: Birmingham, Leeds i Sheffield.
Llengua: anglès.
Moneda: lliura esterlina.
Fronterer amb: Irlanda.

Dades esportives

Seleccionador: Fabio Capello.
Uniforme: samarreta blanca i pantalons blaus.
Títols: 1 Mundial.
Estrella: Wayne Rooney (Manchester United), a la foto.
Altres jugadors bàsics: Rio Ferdinand (Manchester United), Frank Lampard (Chelsea) i Steven Gerrard (Liverpool)
Futbolista més internacional: Peter Shilton.
Futbolista màxim anotador: Bobby Charlton.
Millor seleccionador de la història: Alf Ramsey.
Millors futbolistes de la història: Bobby Charlton, Paul Gascoigne, Geoffrey Hurst, Kevin Keegan, Gary Lineker i Bobby Moore.

A favor: l’experiència

Jugadors com els ja citats Ferdinand, Lampard, Gerrard i Rooney, a més de John Terry, Ashley Cole o David Beckham són futbolistes veterans i amb una enorme experiència, la mateixa amb què compta el seleccionador, l’italià Capello. Quatre anys després de no ser present a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa i dos més tard de no superar els vuitens al Mundial de Sud-àfrica, s’espera més d’Anglaterra.

En contra: la història

A diferència dels seus clubs, que per exemple sumen 11 Copes d’Europa, la selecció anglesa compta amb un historial més aviat pobre. Només té un títol, el Mundial guanyat el 1966 com a amfitrió, mentre que no ha jugat cap final més d’un gran torneig i tan sols ha arribat a les semifinals del Mundial de 1990, disputat a Itàlia, i de l’Eurocopa de 1996, jugada com a local.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: MANCHESTER UNITED 1991

Entrenador: Alex Ferguson.
Estrella: Mark Hugues (foto).
Altres jugadors bàsics: Peter Schmeichel, Bryan Robson i Paul Ince.
Equips amb qui s’enfronta: Pecsi Munkas, Wrexham City, Montpaller, Legia Varsòvia i FC Barcelona.

El millor: la “revenja” de Hugues

El davanter gal·lès Hugues va fitxar pel FC Barcelona l’estiu de 1986, juntament amb l’anglès Gary Lineker. La veritat és que l’atacant no va tenir gens de fortuna al Camp Nou, no es va adaptar al futbol espanyol, va fer un escàs número de gols i va ser força qüestionat pels afeccionats catalans. Hugues es va prendre la “revenja” marcant-li dos gols al Barça en aquella final jugada a Rotterdam.

El pitjor: un camí molt llarg

El Manchester United va passar per una veritable “travessa pel desert” durant les dècades dels anys 70 i 80, malgrat la consecució d’algunes Cups pel camí. Quan el United va conquistar la Recopa de 1991, l’entitat, que transitava llavors per la vuitena temporada de Ferguson a la banqueta d’Old Trafford, començava a despertar-se, doncs la dècada dels 90 seria extraordinària per als reds.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (2): ALEMANYA

Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Christian Wulff.
Cap de govern: Angela Merkel.
Capital: Berlín.
Altres ciutats importants: Hamburg, Munic i Colònia.
Llengua: alemany.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Holanda, Hongria, Luxemburg, Polònia, Suïssa i Txèquia.

Dades esportives

Seleccionador: Joachim Löw.
Uniforme: samarreta blanca i pantalons negres.
Títols: 3 Eurocopes (2 com a Alemanya Occidental), 3 Mundials (2 com a Alemanya Occidental) i 1 JJ OO (Alemanya Oriental).
Estrella: Mesut Özil (Real Madrid), a la foto.
Altres jugadors bàsics: Bastian Schweinsteiger (Bayern Munic), Thomas Müller (Bayern Munic) i Mario Gómez (Bayern Munic).
Futbolista més internacional: Lothar Matthäuss.
Futbolista màxim anotador: Gerd Müller.
Millor seleccionador de la història: Helmut Schön.
Millors futbolistes de la història: Franz Beckenbauer, Paul Breitner, Sepp Maier, Lothar Matthäuss, Gerd Müller i Fritz Walter.

A favor: la regularitat

Alemanya va jugar la final del Mundial 2002, a Corea i Japó; va arribar, com a amfitriona, a les semifinals del Mundial 2006; va disputar la final de l’Eurocopa 2008, a Àustria i Suïssa, i va assolir les semifinals del Mundial 2010, a Sud-àfrica. Encara que no hagi aconseguit cap títol des de l’Eurocopa 1996, portada a terme a Anglaterra, la regularitat els darrers anys és indubtable.

En contra: la manca l’ofici dels 70

Recordo aquella Alemanya dels 70, amb els Schön, Maier, Beckenbauer, Breitner, Uli Hönees, Müller i companyia, que tenia un gran ofici per guanyar els partits, que mai es posava nerviosa, que era enormement competitiva, que comptava amb una extraordinària mentalitat guanyadora i que era capaç d’aixecar xocs que semblaven sentenciats. Tot això es troba a faltar molt els últims anys.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: LIVERPOOL FC

Lliga: anglesa.

Estadi: Amfield Road.

Uniforme: samarreta i pantalons vermells.

Títols estatals: 18 Lligues, 7 Copes, 8 Copes de la Lliga i 15 Supercopes.

Títols internacionals: 5 Copes d’Europa / Champions League, 3 Copes de la UEFA i 3 Supercopes.

Els millors entrenadors de la seva història: Bill Shankly, Bob Paisley i Kenny Dalglish.

Els millors jugadors de la seva història: Xabi Alonso, Ray Clemence, Kenny Dalglish, Steven Gerrard, Kevin Keegan, Terry McDermott, Phil Neal, Ian Rush i Graeme Souness.

El millor: l’era de Bob Paisley.

El pitjor: la tragèdia de Heysel i el posterior càstig de la UEFA.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2012 (1): ESPANYA

Dades generals

Tipus de govern: monarquia.
Cap d’estat: Joan Carles I.
Cap de govern: José Luis Rodríguez Zapatero.
Capital: Madrid.
Altres ciutats importants: Barcelona, València i Sevilla.
Llengües: castellà, català, basc i gallec.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Andorra, França, Gran Bretanya (Gibraltar) i Portugal.

Dades esportives

Seleccionador: Vicente del Bosque.
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blaus.
Títols: 2 Eurocopes, 1 Mundial i 1 JJ OO.
Estrella: Xavi Hernández (FC Barcelona).
Altres jugadors bàsics: Iker Casillas (Real Madrid), Andrés Iniesta (FC Barcelona) i David Villa (FC Barcelona), a la foto.
Futbolista més internacional: Andoni Zubizarreta.
Futbolista màxim anotador: David Villa.
Millor seleccionador de la història: Vicente del Bosque.
Millors futbolistes de la història: Iker Casillas, Raúl González, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Luis Suárez i David Villa.

A favor: el millor moment de la història

La selecció espanyola, mitjançant un futbol que recorda molt el que efectua el FC Barcelona de Pep Guardiola, està passant pel millor període de la seva història, amb la consecució de l’Eurocopa l’any 2008, amb Luis Aragonés de preparador, i del Mundial l’any 2010, ja amb Del Bosque a la banqueta. Espanya compta amb homes de gran qualitat tècnica com Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregas o David Silva, entre d’altres.

En contra: cap selecció ha guanyat mai 2 Eurocopes consecutives

Cap equip ha estat capaç de conquistar dos cops seguits l’Eurocopa. El conjunt que més a prop va estar d’aconseguir-ho va ser l’antiga Alemanya Occidental, quan va jugar, entre 1972 i 1980, tres finals consecutives, però va perdre la segona d’elles contra la sorprenent Txecoslovàquia. Tanmateix, Espanya ja va trencar una estadística al ser la primera esquadra europea en guanyar un Mundial fora del continent.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: SAMPDORIA 1990

Entrenador: Vujadin Boskov.
Estrella: Gianluca Vialli.
Altres jugadors bàsics: Pietro Vierchowod, Toniho Cerezo i Roberto Mancini (foto).
Equips amb qui s’enfronta: Brann Bergen, Borussia Dortmund, Grasshopper, Mònaco i Anderlecht.

El millor: la gran era de la Samp

L’equip genovès havia estat sempre un club menor, fins i tot, tal com succeeix en l’actualitat, per sota del seu rival ciutadà, el Genoa. No obstant, el Sampdoria va viure una època fantàstica entre 1985, quan va guanyar la seva primera Copa, i 1992, quan va jugar la final de la Copa d’Europa, la qual va perdre contra el FC Barcelona. Vialli i Mancini eren les grans figures d’aquell equip.

El pitjor: l’enfonsament posterior

Després de perdre la final de la Copa d’Europa a Wembley, l’esquadra ligur va iniciar la seva espectacular caiguda lliure, malgrat alguns èxits aïllats com la Copa de 1994 o la classificació per a la prèvia de la Champions, el 2010. Tanmateix, durant aquest temps, han estat moltes més les adversitats, amb dos descensos a la sèrie B, l’últim d’ells l'any 2011.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: AFC AJAX

Lliga: holandesa.

Estadi: Amsterdam Arena.

Uniforme: samarreta blanca, amb una ratlla horitzontal vermella, i pantalons blancs.

Títols estatals: 33 Lligues, 18 Copes i 8 Supercopes.

Títols internacionals: 4 Copes d’Europa / Champions League, 1 Recopa, 1 Copa de la UEFA, 2 Supercopes i 2 Intercontinentals.

Els millors entrenadors de la seva història: Marinus Michels, Laszlo Kovacs i Louis van Gaal.

Els millors jugadors de la seva història: Danny Blind, Johan Cruyff, Frank de Boer, Arjen Haan, Ruud Krol, Johan Neesquens, Johnny Rep, Frank Rijkaard i Marco van Basten.

El millor: les 3 Copes d’Europa consecutives des del 1971 fins el 1973.

El pitjor: els repetits èxodes de grans futbolistes.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: FC BARCELONA 1989

Entrenador: Johan Cruyff.
Estrella: Andoni Zubizarreta.
Altres jugadors bàsics: José Ramón Alexanko (foto), Robert Fernández i José Mari Bakero.
Equips amb qui s’enfronta: Fram Reikjavik, Lech Poznan, Arhus, CSKA Sofia i Sampdoria.

El millor: els gèrmens del Dream Team

Cruyff va guanyar aquest títol en la seva primera temporada a la banqueta del Camp Nou, en un exercici caracteritzat per la irregularitat. Tanmateix, en aquell planter ja es podien entreveure les bases en què es construiria el gran Dream Team, del qual formarien part homes que van guanyar aquella Recopa com Zubizarreta, Alexanko, Eusebio Sacristán, Guillermo Amor, Bakero, Txiki Begiristáin o Julio Salinas.

El pitjor: però només eren els ciments

De totes formes, per arribar al Dream Team, l’entitat blaugrana encara hauria de fer un important recorregut, sobretot si tenim en compte que Cruyff va estar molt a prop de la destitució durant la seva segona campanya com a entrenador barcelonista. Quan el club va conquistar la seva tercera Recopa encara no hi eren clàssics com Ronald Koeman, Pep Guardiola, Michael Laudrup o Hristo Stoitxkov.

EL MES DE SETEMBRE POLIESPORTIU

1 (Atletisme): la tarragonina Natalia Rodríguez (foto) aconsegueix la medalla de bronze en 1.500 m, el primer metall de la delegació espanyola en els Mundials de Taegu.

3 (Motociclisme): Adam Raga guanya la primera jornada del GP d’Europa de Trial i posa emoció fins el darrer dia.

4 (Atletisme): Manuel Olmedo gairebé guanya medalla als Mundials de Taegu, arran de finalitzar quart en els 1.500 m.

4 (Atletisme): es clausuren els campionats del món de Taegu amb Estats Units com a líder del medaller, seguit de Rússia i Kenya, i la pitjor participació de la història de la delegació espanyola.

4 (Bàsquet): Espanya acaba segona de grup, per darrera de Turquia, la primera fase de l’Europeu de Lituània.

4 (Handbol): el renascut Atlético de Madrid li guanya la Supercopa d’Espanya al FC Barcelona Interesport.

4 (Motociclisme): nou triple espanyol en el Mundial arran dels triomfs al GP de San Marino, al circuit de Missano, de Terol, Márquez i Lorenzo, respectivament en 125 cc, Moto 2 i Moto GP.

4 (Motociclisme): Carles Checa venç en la primera cursa del GP d’Alemanya de Superbikes, a Nürburgring, i s’acosta al títol mundial.

4 (Motociclisme): Toni Bou s’adjudica la segona jornada del GP d’Europa i guanya el seu cinquè títol mundial de Trial consecutiu.

9 (Rugbi): s’inicia a Nova Zelanda la Copa del Món.

10 (Handbol): comença la Lliga ASOBAL.

11 (Bàsquet): Espanya finalitza primera de grup a la segona fase del campionat d’Europa.

11 (Ciclisme): el sorprenent Juanjo Cobo es proclama guanyador de la Vuelta a Espanya.

11 (Tennis): l’australiana Samantha Stosur aconsegueix el seu primer Grand – Slam al superar la nord-americana Serena Williams, a la final de l’Open dels Estats Units.

12 (Tennis): Nowak Djokovic es torna a imposar a Rafa Nadal, aquest cop a la final de Flushing Meadows.

15 (Ciclisme): Carlos Sastre, vencedor del Tour de l’any 2008, anuncia la seva retirada.

16 (Bàsquet): Espanya i França arriben a la final de l’Europeu arran de superar respectivament Macedònia i Rússia.

18 (Bàsquet): Espanya es proclama per segon cop campiona d’Europa, després de vèncer França a Kaunas.

18 (Golf): el combinat format per Gran Bretanya i Irlanda supera l’Europa continental a la Seve Cup.

18 (Motociclisme): Nico Terol aconsegueix una nova victòria en 125 cc i Marc Márquez torna a guanyar en Moto 2, apropant-se al líder Stefan Bradl, al GP d’Aragó celebrat al circuit de Motorland a Alcanyís.

18 (Motociclisme): de la mà dels catalans Toni Bou, Adam Raga, Albert Cabestany i Geroni Fajardo, Espanya guanya el seu 11è Trofeu per Equips de Trial.

18 (Tennis): Espanya i Argentina es classifiquen per jugar la final de la Copa Davis, eliminant respectivament França i Sèrbia.

19 (Ciclisme): comencen a Copenhaguen els Mundials de Ruta.

20 (Ciclisme): l’alemanya Judith Arndt aconsegueix el triomf al Mundial de Contrarellotge.

21 (Ciclisme): l’alemany Toni Martin es proclama campió del món en Contrarellotge.

24 (Ciclisme): l’italiana Girogia Bronzini venç en el Mundial en Línia.

25 (Atletisme): el kenyà Patrick Makau bat el rècord del món de Marató a Berlín.

25 (Ciclisme): el britànic Mark Cavendish es fa amb el Campionat Mundial en Línia.

25 (Golf): Europa, campiona de la Ryder Cup femenina.

25 (Hockei Herba): s’inicia el campionat masculí de Lliga.

25 (Hockei Patins): comença el Mundial a San Juan d’Argentina.

25 (Motociclisme): Carles Checa es fa amb la victòria a la segona màniga del GP d’Itàlia, celebrat a Imola, i es situa a només 3 punts del Mundial de Superbikes.

25 (Tennis): María José Martínez venç en el WTA de Seül.

25 (Voleibol): l’Unicaja Almeria guanya la Supercopa masculina.

25 (Waterpolo): el CN Sabadell obté la Supercopa femenina.

26 (Bàsquet): El Regal FC Barcelona conquista la Lliga catalana.

ALTRES LLIGUES EUROPEES (I 3)

Vigents campions

- Albània: Skenderbeu.
- Andorra: Santa Coloma.
- Armènia: Pyunik.
- Azerdbaidjan: Neftçi.
- Bòsnia i Hercegovina: Borac Banja Luka.
- Estònia: Flora Tallinn.
- Finlàndia: HJK Hèlsinki.
- Gal·les: Bangor City (foto).
- Geòrgia: Zestafoni.
- Illes Fèroe: Torshavn.
- Irlanda: Shamrock Rovers.
- Irlanda del Nord: Linfield.
- Islàndia: KR Reikjavik.
- Kazakhstan: Aktobe.
- Letònia: Skonto Riga.
- Lituània: Ekranas.
- Luxemburg: Dudelange.
- Macedònia: Shkendja.
- Malta: La Valletta FC.
- Moldàvia: Dacia Chisinau.
- Montenegro: Mogren.
- San Marino: Tre Fiori.

EL MES DE SETEMBRE FUTBOLÍSTIC

4 (Torrejón de Ardoz): l’Inter Movistar li guanya al Barça Alusport la Supercopa d’Espanya de Futbol Sala.

5 (Neuchatel): Joaquín Caparrós és cessat com a entrenador del Neuchatel.

6 (Logronyo): Espanya es classifica matemàticament per a l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna.

9 (diferents ciutats): s’inicia la Lliga italiana, amb Milan i Inter com a favorits.

10 (diferents ciutats): Comença la Lliga de Futbol Sala.

13 (Diferents ciutats): dóna inici la fase de grups de la Champions League.

15 (Diferents ciutats): comença la fase de grups de la Europe League.

19 (Milà): Gian – Piero Gasperini és destituït com a entrenador de l’Inter.

22 (Milà): Claudio Ranieri substitueix el cessat Gian – Piero Gasperini a la banqueta de l’Inter de Milà.

27 (Barcelona): mor l’exjugador del FC Barcelona i la selecció espanyola Chus Pereda.

27 (Palma de Mallorca): Michael Laudrup (foto) presenta la seva dimissió com entrenador del Mallorca.

28 (Barcelona): després de marcar-li dos gols al Bate a Minsk, en matx de Champions, Leo Messi iguala el mític Laszlo Kubala com a segon màxim golejador de la història del FC Barcelona. El llegendari César Rodríguez és ara l’únic que supera l’argentí.

28 (Palma de Mallorca): l’històric Miquel Àngel Nadal substitueix, en principi de forma transitòria, Michael Laudrup.