9. Mèxic
La selecció mexicana, vigent campiona olímpica, va realitzar una extraordinària fase de grups, en què va vèncer Camerun i Croàcia i va aconseguir un meritori empat amb Brasil, però als vuitens de final contra Holanda, que va remuntar en els darrers instants, li va tornar a fallar allò que tantes vegades li ha mancat en els moments decisius de la Copa del Món: una sòlida mentalitat.
El millor: els quatre Mundials jugats pel mític Rafa Marquez.
El pitjor: manca de fortalesa mental en els moments importants.
10. Xile
Probablement, amb jugadors com Claudio Bravo, Arturo Vidal i Alexis Sánchez (foto), estem parlant de la millor Xile de la història, fins i tot superior a l’equip que va aconseguir la tercera posició al Mundial de 1962, en què va exercir d’amfitrió. Després d’eliminar Espanya, vigent campiona del món, el conjunt andí, en vuitens de final, va tenir contra les cordes Brasil, a qui va portar als penals.
El millor: el treball del tècnic argentí Jorge Sampaoli, continuador de l’obra del seu compatriota Marcelo Bielsa.
El pitjor: el fràgil estat físic en què Vidal ha arribat a Brasil.
11. Suïssa
L’estat helvètic, un dels països que més bé ha treballat el futbol base els últims anys, ha donat una imatge força positiva al Mundial de Brasil, però de nou ha estat incapaç de superar els vuitens de final. La selecció que dirigeix l’alemany Ottmar Hitzfeld va estar a punt de donar la gran sorpresa contra Argentina, però el conjunt sud-americà, amb més experiència, va guanyar en els últims minuts de la pròrroga.
El millor: la feina ben feta en categories inferiors ja dóna fruits, sobretot pel que fa a jugadors originaris de la immigració.
El pitjor: manca d’experiència.
12. Uruguai
Després de perdre sorprenentment davant de Costa Rica, la revelació de l’actual Copa del Món, Uruguai va aconseguir una agònica classificació al superar les complicades Anglaterra i Itàlia, però el conjunt d’Óscar Washington Tabárez a penes va tenir opció en vuitens contra Colòmbia. La baixa forma d’Edinson Cavani, la sanció a Luis Suárez i la decadència de Diego Forlán han estat claus.
El millor: la qualitat de Luis Suárez.
El pitjor: les polèmiques del davanter.
13. Grècia
El combinat hel•lè, malgrat que no ha realitzat res d’altre món en aquest Mundial, ha fet història perquè, per primer cop, ha estat capaç de superar la fase de grups del torneig, després d’un agònic empat davant de Costa d’Ivori. Els campions d’Europa del 2004 fins i tot van estar molt a prop dels quarts de final, però van ser eliminats per la sorprenent Costa Rica a la tanda de penals dels vuitens.
El millor: el sistema defensiu.
El pitjor: un joc molt tàctic i escassament atractiu.
14. Algèria
Com Grècia, la selecció nord-africana ha superat per primer cop en la seva història una primera fase de la Copa del Món. L’equip magribí ha donat una molt bona imatge a Brasil, sobretot quan, en un matx espectacular, li va fer quatre gols a Corea del Sud i quan va tenir contra les cordes Alemanya, una de les grans favorites del torneig, en vuitens de final, cedint contra els germànics a la pròrroga.
El millor: varis jugadors que s’han reivindicat en aquesta Copa del Món.
El pitjor: per guanyar Alemanya es necessita alguna cosa més que lluita i intensitat.
15. Estats Units
Serà perquè als Estats Units s’han donat per fi compte de què el futbol no és un esport tan avorrit o a causa de com ha crescut la població d’origen llatí al país nord-americà, aquest Mundial ha provocat un gran seguiment, encara que aquest fet no ha estat suficient perquè la selecció de Jürgen Klinsmann, que ha donat una molt bona imatge, hagi arribat a la ronda de quarts de final.
A favor: la solidesa i l’equilibri.
El pitjor: cert estancament.
16. Nigèria
Els campions d’Àfrica van demostrar una sòlida mentalitat durant la fase de grups, fet que els hi va permetre classificar-se per tercer cop en la seva història per als vuitens de final. En aquesta ronda, les anomenades Àguiles van competir molt bé contra França, però el conjunt europeu va acabar sentenciant als darrers minuts per deixar Nigèria, una vegada més, a les portes dels quarts.
El millor: potser l’equip africà més competitiu del moment.
El pitjor: crec que la Nigèria dels 90 era un equip amb força més qualitat.
