Seleccionador:
Francesco Calzona.
Capità:
Milan Skriniar (París Saint – Germain).
Estrella:
Milan Skriniar (París Saint – Germain).
Altres
futbolistes bàsics: David Hancko (Feyenoord Rotterdam), Ondrej Duda (Hellas
Verona) i Stanislav Lobotka (SSC Nàpols).
Títols:
cap.
Eurocopa
2021: fase de grups.
Actual
campió de Lliga: Slovan Bratislava.
Actual
Campió de Copa: MFK Ruzomberok.
A
favor: l’experiència d’Skriniar i Lobotka.
En
contra: el seu sostre sembla estar en uns vuitens de final.
Dissabte
passat, el FC Barcelona Femení va conquistar la seva tercera Lliga de
Campiones, la segona consecutiva, i la primera guanyada davant el fins llavors
inabastable Olympique Lyonnais.
Quan
observava les evolucions de les jugadores de Jonathan Giráldez, inevitablement
el meu record anava a les èpoques glorioses de l’equip masculí entrenat per
Johan Cruyff, Pep Guardiola i el desaparegut Tito Vilanova: les defenses no
rifaven la pilota i la treien des del darrere, amb la col·laboració de la
portera Cata Coll; les futbolistes intentaven en tot moment mantenir la
possessió i el control (el rondo en el gol d’Aitana Bonmatí va ser
espectacular) i, quan perdien l’esfèric, immediatament pressionaven les rivals
i Giráldez no va alinear cap davantera centre nata, doncs exercien de falses
nou Mariona Caldentey i Salma Paralluelo.
Des
de la temporada 2012 / 2013, la de la Lliga dels 100 punts de Vilanova, el
Barça masculí ha anat paulatinament abandonant les principals característiques
del sistema que Cruyff va incorporar al Camp Nou l’any 1988, doncs amb Gerardo
Tata Martino l’equip s’hi va començar a allunyar, Luis Enrique Martínez es va
veure molt condicionat pel trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i
Neymar da Silva, Ernesto Valverde a penes el va fer servir, a Quique Setién no
el van deixar treballar i, incomprensiblement, una de les estrelles del Dream
Team de Cruyff, Ronald Koeman, i un dels homes més destacats del bloc de
Guardiola, Xavi Hernández, l’han utilitzat en comptagotes.
Pel
que fa als anys que he pogut seguir el FC Barcelona, més o menys entre 1973 i
l’actualitat, segons el meu parer Xavi Hernández és el tercer millor jugador de
la història del FC Barcelona, només per darrere de Leo Messi i Ronaldinho de
Assis i justament per davant d’Andrés Iniesta. Per tant, situaria en pitjors
posicions que el de Terrassa a grans mites del barcelonisme com Bernd Schuster,
Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoitxkov, Víctor Valdés, Carles Puyol,
Johan Cruyff i Pep Guardiola, els dos últims per mi els millors entrenadors de
la història de la institució catalana.
Tanmateix,
els quasi tres anys que Xavi ha ocupat la banqueta del Camp Nou i Montjuïc han
estat una decepció, tot i que han tingut lloc aspectes positius com els títols
de Lliga i de Supercopa de l’any passat, el 0 a 4 al Santiago Bernabéu en la
seva primera campanya com a tècnic o l’ascens al primer equip de joves com Pau
Cubarsí, Fermín López o Lamine Yamal. Les 10 raons per les quals observo
positiu que deixi el càrrec són:
Involució
en el joc. L’equip de Xavi ha descendit clarament la qualitat del seu futbol
aquesta temporada. A més, el sistema defensiu extraordinari que va mostrar el
bloc blaugrana la campanya anterior, decisiu per obtenir el campionat de Lliga,
ha desaparegut vertiginosament en l’exercici que acaba de finalitzar.
Ni
rastre de la filosofia Cruyff. Quan va ser contractat com a entrenador, el
vallesà va explicar que s’havia de tornar a l’ADN que tants èxits ha donat al
club les darreres dècades, però no hem
pogut presenciar aspectes com el joc de posició, el control de la pilota, la
pressió post pèrdua, el de pujar l’esfèric des del darrere o l’alineació d’un
fals nou.
Manca
de mà dura. A diferència del que molts pensàvem, Xavi ha estat un tècnic tou i
poc exigent. No he entès mai, per exemple, els dies de festa després d’una
derrota desastrosa.
Lamentable
nivell físic. En el futbol actual la preparació física és fonamental i aquest
tema ha estat un dels grans dèficits del Barça dels últims anys, amb innumerables
lesions de caràcter físic.
Un
staff amb poca experiència. L’exemple més important és la presència del seu
germà Òscar Hernández com a segon entrenador. És normal i lògic comptar amb
familiars, amics i homes de confiança al costat, però en altres tasques, com
per exemple la que realitza Manel Estiarte amb Pep Guardiola.
No
acceptar passar pel filial. Joan Laporta va demanar a Xavi que, abans de
dirigir el primer equip, tingués l’experiència d’entrenar el Barça Atlètic,
però l’egarenc es va negar. Recordem que aquest pas previ el van fer Guardiola,
Luis Enrique Martínez i Eusebio Sacristán, tot i que el castellà no va ascendir
mai, i que actualment l’està portant a terme Rafa Márquez.
Excés
de nerviosisme. El de terrassa va ser un futbolista calmat, tranquil i
reflexiu, però com a preparador del Barça s’ha mostrat nerviós, excessivament
pressionat i fins i tot histèric. Les múltiples expulsions que ha patit han
donat una imatge lamentable.
Victimisme.
Una manera de defensar-se que mai, absolutament mai, ha donat resultat a la
societat catalana. Només cal revisar la història del club durant els anys 60,
70 i 80.
Tornar
enrere. Quan l’entrenador vallesà va anunciar al gener que deixaria el càrrec a
l’acabar la temporada, hauria d’haver-ho complert. Canviar d’opinió va ser un
gran error.
Les
rodes de premsa. Sens dubte el més negatiu dels tres anys de Xavi com a tècnic
blaugrana. En ocasions han causat ridícul, desconcert i fins i tot vergonya
aliena.
Entrenador:
Jonathan Giráldez (foto).
Capitana:
Alexia Putellas.
Estrella:
Aitana Bonmatí.
Altres
futbolistes bàsics: Patri Guijarro, Marta Torrejón i Salma Paralluelo.
Equip
tipus: Cata Coll, Ona
Batlle, Irene Paredes, Marta Torrejón, Lucy Bronze, Patri Guijarro, Aitana
Bonmatí, Fridolina Rolfö, Caroline Graham Hansen, Mariona Caldentey i Salma
Paralluelo.
Principals
suplents: Mapi
León, Alexia Putellas i Clàudia Pina.
Número
de títol: 3r.
Anterior
títol: 2023.
El
millor: acabar amb el mur de l’Olympique de Lió.
El
pitjor: l’adeu de Giráldez.
Entrenador:
Gian Piero Gasperini.
Capità:
Rafel Toloi.
Estrella:
Ademola Lookman (foto).
Altres
futbolistes bàsics: Davide Zappacosta, Charles de Katelaere i Teun Koopmeiners.
Equip
tipus: Juan Musso, Davide Zappacosta, Berat Djimsiti, Isak Hien, Sead
Kolanisac, Matteo Ruggeri, Charles de Katelaere, Éderson dos Santos, Teun
Koopmeiners, Ademola Lookman i Gianluca Scamacca.
Principals
suplents: Rafel Toloi, Mario Pasalic i El Bilal Touré.
Número
de títol: 1r.
Anterior
títol: cap.
El
millor: consolidació d’una època extraordinària.
El
pitjor: haver perdut la setmana anterior la final de la Coppa.
Entrenador:
Jonathan Giráldez.
Capitana:
Alexia Putellas (foto).
Estrella:
Aitana Bonmatí.
Altres
futbolistes bàsics: Patri Guijarro, Marta Torrejón i
Salma Paralluelo.
Equip
tipus: Cata Coll, Ona Batlle, Irene
Paredes, Marta Torrejón, Lucy Bronze, Patri Guijarro, Aitana Bonmatí, Fridolina
Rolfö, Caroline Graham Hansen, Mariona Caldentey i Salma Paralluelo.
Principals
suplents: Mapi León, Alexia Putellas i Clàudia Pina.
Número
de títol: 10è.
Anterior
títol: 2023.
El
millor: totalitat de victòries.
El
pitjor: caldria més igualtat.
Entrenador:
Pep Guardiola.
Capità:
Kyle Walker.
Estrella:
Erling Haaland (foto).
Altres
futbolistes bàsics: Kevin de Bruyne, Bernardo Silva i Phil Foden.
Equip
tipus: Ederson Santana, Kyle Walker, John Stones, Ruben Dias, Nathan Aké, Rodri Hernández, Kevin de Bruyne, Bernardo
Silva, Phil Foden, Erling Haaland i Jack Grealish.
Principals
suplents: Manuel Akanji, Josko Gvardiol i Julián Álvarez.
Número
de títol: 10è.
Anterior
títol: 2023.
El
millor: Guardiola es converteix en el primer entrenador en assolir quatre
Lligues angleses consecutives.
El
pitjor: no poder reeditar el títol de la Lliga de Campions.
De
les quatre seleccions que es van classificar a la fase final de l’Eurocopa, Alemanya
Occidental, Països Baixos, Iugoslàvia i Txecoslovàquia, aquesta última és la
que arribava clarament com a comparsa, però el combinat dirigit per Vaclav
Jezek va eliminar en semifinals la sots-campiona mundial Països Baixos i a la
final la campiona del món Alemanya. Entre els campions continentals es trobaven
homes com Ivo Viktor, Anton Ondrus, Marian Masny, Zdenek Nehoda i Anton
Panenka, qui va passar a la història al marcar de manera molt estranya el penal
decisiu que va donar el títol.
Alemanya
Occidental havia conquistat el Mundial de 1954, havia arribat a la final de la
Copa del Món de 1966 i havia disputat les semifinals del Mundial de 1970, però
mai havia pogut arribar a la fase final d’una Eurocopa. La primera vegada que
ho va aconseguir es va endur el títol al torneig que es va portar a terme l’any
1972 a Bèlgica. El combinat germànic, a les ordres del mític Helmut Schön,
comptava amb una generació extraordinària, en què hi destacaven Sepp Maier,
Franz Beckenbauer, Paul Breitner, Uli Höness i Gerd Müller, tots ells campions
mundials com a locals l’any 1974.
Em
considero un defensor acèrrim de la primera etapa de Joan Laporta com a
president del FC Barcelona, amb un palmarès brillant, format per quatre
Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions,
una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, sense oblidar altres èxits com
expulsar els Boixos Nois del Camp Nou o confiar en Pep Guardiola per dirigir
l’equip a partir de l’any 2008.
No
obstant, l’actual Laporta m’està decebent cada vegada més: presidencialisme
radical (en l’anterior mandat es va fer acompanyar durant un temps de persones
importants com Ferran Soriano o Marc Ingla), un victimisme que no va aparèixer
en la seva primera experiència com a president, quan preferia arreglar les
desavinences en els passadissos de les principals federacions, o “sainets” com
els que han tingut lloc amb la dimissió en diferit i posterior marxa enrere de
l’entrenador Xavi Hernández.
Potser
la diferència es troba en què des de 2003 a 2010 va tenir el gran Johan Cruyff,
traspassat l’any 2016, com a conseller i assessor.
Entrenador:
Jonathan Giráldez.
Capitana:
Alexia Putellas.
Estrella:
Aitana Bonmatí.
Altres
futbolistes bàsics: Patri Guijarro, Marta Torrejón i Salma Paralluelo.
Equip
tipus: Cata Coll, Ona Batlle, Irene Paredes, Marta Torrejón, Lucy Bronze, Patri
Guijarro, Aitana Bonmatí, Fridolina Rolfö, Caroline Graham Hansen, Mariona
Caldentey i Salma Paralluelo.
Principals
suplents: Mapi León, Alexia Putellas i Clàudia Pina.
Número
de títol: novè.
Anterior
títol: 2023.
El
millor: cinquè campionat consecutiu.
El
pitjor: evidentment, manca competivitat al torneig.
Entrenador:
Carlo Ancelotti.
Capità:
Nacho Fernández.
Estrella:
Vinícius Junior (foto).
Altres
futbolistes bàsics: Toni Kroos, Jude Bellingham i Rodrygo Goes.
Equip
tipus: Andrei Lunin, Dani Carvajal, António Rüdiger, Aurélien Tchouaméni,
Ferland Mendy, Fede Valverde, Eduardo Camavinga, Toni Kroos, Rodrygo Goes, Jude
Bellingham i Vinícius Junior.
Principals
suplents: Nacho Fernández, Luka Modric i Joselu Mato.
Número
de títol: 36è.
Anterior
títol: 2022.
El
millor: el trident format per Rodrygo, Bellingham i Vinícius.
El
pitjor: les greus lesions de Thibaut Courtois, Éder Militao i David Alaba.
Seleccionador:
Ralf Rangnick.
Capità:
David Alaba (Real Madrid).
Estrella:
David Alava (Real Madrid).
Altres
futbolistes bàsics: Konrad Laimer (Bayern Munic), Marcel Sabitzer (Borussia
Dortmund) i Marko Arnautovic (Inter Milà).
Títols:
cap.
Eurocopa
2021: vuitens de final.
Actual
campió de Lliga: Àustria Salzburg.
Actual
Campió de Copa: Sturm Graz.
A
favor: el cobejat tècnic Rangnick, pretès pel Bayern.
En
contra: la greu lesió que va patir Alaba la passada tardor.
El
passat dissabte el Girona FC, arran de derrotar el FC Barcelona a Montilivi per
4 a 2, es va classificar per a la pròxima edició de la Lliga de Campions, que
la temporada vinent estrenarà un nou format més espectacular.
Després
d’una primera volta extraordinària, en què va ostentar el lideratge vàries
jornades, l’equip de Michel Sánchez ha baixat el ritme durant la segona part
del campionat, especialment fora de casa, però ha aguantat perfectament en les
places que classifiquen per a la Champions League, fins el punt que ha
aconseguit l’accés matemàtic quan encara resten quatre jornades per al final
del torneig.
El
Girona serà el segon club català, lògicament després del Barça, en disputar la
màxima competició continental de clubs, comptabilitzant també l’antiga Copa
d’Europa, i la pròxima temporada podria enfrontar-se a conjunts històrics com
Manchester City, Liverpool FC, Bayern Munic, Inter Milà, AC Milan o Juventus
FC.
Tanmateix,
observo dos problemes, però benvinguts problemes: el primer que l’equip gironí
haurà d’afrontar els xocs com a local en un estadi Montilivi de reduïdes
dimensions, doncs la UEFA no permet grades supletòries, o marxar a l’estadi
Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, a Barcelona. El segon, que el desgast a
Europa segurament es notarà a la Lliga i serà molt complicat realitzar un altre
campionat com l’actual.
Quan
manquen quatre jornades per al final del campionat de segona divisió, el RCD
Espanyol es troba a sis punts de l’ascens directe, amb la problemàtica de
jugar-se el seu retorn a la màxima categoria en la sempre imprevisible promoció
o fins i tot de quedar-ne fora, doncs aquesta possibilitat es troba a només
tres punts.
L’entitat
catalana, que ha patit al llarg de la seva història cinc descensos a segona,
sempre ha ascendit l’any següent, per la qual cosa no aconseguir-ho aquest any
podria deixar el club en un pou sense fons.
Per
conèixer els perills que poden assolar els blanc-i-blaus en cas de continuar
fora de la primera divisió, només cal observar històrics com el Real Saragossa,
l’Sporting de Gijón, el Deportivo de la Coruña o el CD Màlaga: aragonesos i
asturians semblen ancorats en aquesta segona categoria, mentre gallecs i
andalusos es troben enfonsats a la Primera RFEF.
A
la foto, l’actual entrenador blanc-i-blau Manolo González.
Seleccionador:
Zlatko Dalic.
Capità:
Luka Modric (Real Madrid).
Estrella:
Luka Modric (Real Madrid).
Altres
futbolistes bàsics: Josko Gvardiol (Manchester City), Mateo Kovacic (Manchester
City) i Mario Pasalic (Atalanta Bèrgam).
Títols:
cap.
Eurocopa
2021: vuitens de final.
Actual
campió de Lliga: Dinamo Zagreb.
Actual
campió de Copa: Hajduk Split.
A
favor: una fèrria mentalitat competitiva.
En
contra: Modric sembla al final de la seva carrera.
Malgrat
que aquella selecció italiana no va poder conquistar cap Copa del Món, va
perdre la final de Mèxic 1970 contra una quasi invencible Brasil, podríem
pràcticament assegurar que ha estat la millor de tots els temps, si tenim en
compte que hi figuraven, a les ordres de Ferruccio Valcareggi, llegendes com Tarcisio Burgnich, el capità
Giancinto Facchetti, Sandro Mazzola, Gianni Rivera o Gigi Riva. Aquella Squadra
Azzurra va superar l’antiga Unió Soviètica en semifinals i Iugoslàvia a la
final de Roma.
Seleccionador:
Ronald Koeman.
Capità:
Virgil van Dijk (Liverpool FC).
Estrella:
Frenkie de Jong (FC Barcelona).
Altres
futbolistes bàsics: Matthijs de Ligt (Bayern Munic), Nathan Aké (Manchester
City) i Memphis Depay (Atlético Madrid).
Títols:
una Eurocopa (1988).
Eurocopa
2021: vuitens de final.
Actual
campió de Lliga: PSV Eindhoven.
Actual
Campió de Copa: Feyenoord Rotterdam.
A
favor: l’experiència de Koeman.
En
contra: una selecció terriblement irregular.
Entrenador:
Luis Enrique Martínez.
Capità:
Marquinhos Aoas.
Estrella:
Kylian Mbappé (foto).
Altres
futbolistes bàsics: Achraf Hakimi, Vitinha Machado i Ousmane Dembélé.
Equip
tipus: Gianluigi Donnarumma, Achraf Hakimi, Marquinhos Aoas, Lucas Hernández,
Nuno Mendes, Warren Zaïre – Emery, Fabián Ruiz, Vitinha Machado, Ousmane
Dembélé, Kylian Mbappé i Bradley Barcola.
Principals
suplents: Carlos Soler, Marco Asensio i Gonçalo Ramos.
Número
de títol: 12è.
Anterior
títol: 2023.
El
millor: més equip i menys individualitats.
El
pitjor: llevat de sorpresa, l’última campanya d’Mbappé al Parc dels Prínceps.
Seleccionador:
Robert Martínez.
Capità:
Cristiano Ronaldo (Al Nassr FC)..
Estrella:
Bernardo Silva (Manchester City).
Altres
futbolistes bàsics: Bruno Fernandes (Manchester United), Rafael Leao (AC Milan)
i Diogo Jota (Liverpool FC).
Títols:
una Eurocopa (2016).
Eurocopa
2021: vuitens de final.
Actual
campió de Lliga: Benfica SL.
Actual
Campió de Copa: FC Porto.
A
favor: grans individualitats.
En
contra: Cristiano té quasi 40 anys.
