ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (11): UCRAÏNA

Dades generals

Tipus de govern: república.

Cap d’estat: Petro Proxenko.
Cap de govern: Arseni Iatseniuk.
Capital: Kiev.
Altres ciutats importants: Kharkiv, Dnipropetrovsk i Donetsk.
Llengua: ucraïnès.
Moneda: grivna.
Fronterer amb: Lituània, Polònia, Romania i Rússia.

Dades esportives

Seleccionador: Mikhailo Fomenko.
Uniforme: samarreta i pantalons grocs.
Títols: cap.
Estrella: Ievhen Konoplianka (Sevilla FC).
Altres jugadors bàsics: Andrei Piatov (Xakhtar Donetsk), Anatoli Timoxtxuk (Kairat Almati) i Andrei Iarmolenko (Dinamo Kiev).
Futbolista més internacional: Anatoli Timoxtxuk.
Futbolista màxim anotador: Andrei Xevtxenko.
Millor seleccionador de la història: Oleg Blokhin.
Millors futbolistes de la història: Oleg Blokhin, Igor Belanov i Andrei Xevtxenko.

A favor: la qualitat de Konoplianka i Iarmolenko

Històricament, tant en els temps en què l’estat formava part de la Unió Soviètica com des de la independència del país, Ucraïna ha comptat amb futbolistes de molta qualitat, com han estat els casos dels citats Blokhin, Belanov i Xevtxenko, a més de l’actual seleccionador Fomenko, Alexei Miklailitxenko o Alexander Zavarov. Ara hi destaquen sobretot Iarmolenko i Konoplianka.

En contra: res massa destacat fins ara

Malgrat els bons futbolistes que han estat internacionals amb Ucraïna, començant per Xevtxenko, guanyador d’una Pilota d’Or, la selecció no ha fet res massa espectacular des del dia de la seva emancipació. El més destacat fins a la data ha estat disputar els quarts de final del Mundial de 2006, jugat a Alemanya, no aconseguint superar la fase de grups de l’Eurocopa que va organitzar amb Polònia.

A la foto, Konoplianka. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (10): SUÈCIA



Dades generals

Tipus de govern: monarquia.

Cap d’estat: Carles Gustau XVI.
Cap de govern: Stefan Löfven.
Capital: Estocolm.
Altres ciutats importants: Göteborg, Malmö i Uppsala.
Llengua: suec.
Moneda: corona sueca.
Fronterer amb: Finlàndia i Noruega.

Dades esportives

Seleccionador: Erik Hamren.
Uniforme: samarreta groga i pantalons blaus.
Títols: 1 Jocs Olímpics (1948).
Estrella: Zlatan Ibrahimovic (París Saint – Germain).
Altres jugadors bàsics: Andreas Isaksson (Kasimpasa SK), Kim Källström (Grasshoppers Zuric) i Johan Elmander (Bröndby IF).
Futbolista més internacional: Andreas Svensson.
Futbolista màxim anotador: Zlatan Ibrahimovic.
Millor seleccionador de la història: George Raynor.
Millors futbolistes de la història: Niels Liedholm, Henrik Larsson i Zlatan Ibrahimovic.

A favor: Ibrahimovic

El veterà davanter escandinau, segurament el millor futbolista en la història de Suècia, és un dels millors atacants del món i de la seva figura en depèn molt el que faci el combinat nòrdic en la pròxima Eurocopa. Ibrahimovic disputarà en terres franceses el seu quart Europeu, després d’haver estat present en els campionats portats a terme a Portugal, Àustria / Suïssa i Polònia / Ucraïna.

En contra: el davanter del PSG està molt sol

Com succeeix amb Cristiano Ronaldo i Portugal, es dóna un cas molt semblant entre Ibrahimovic i Suècia, doncs l’equip escandinau depèn molt de la seva estrella, que es troba a més en la part final de la seva carrera futbolística. En el bloc nòrdic no s’està produint el canvi generacional esperat, doncs altres homes destacats, com el porter Isaksson i l’atacant Elmander, són també jugadors veterans.

A la foto, Ibrahimovic.

RAÚL GONZÁLEZ: MOLTES LLUMS I UNA OMBRA

Raúl González, un dels millors jugadors de la història del Real Madrid i el futbol espanyol, acaba de retirar-se de la pràctica del futbol com a futbolista del Cosmos de Nova York, club al qual va arribar després d’una etapa excepcional al club blanc, una estada força positiva a l’entitat alemanya del Schalke 04 i una experiència a l’exòtic futbol quatarí.

Després de formar part dels equips inferiors de l’Atlético de Madrid, el desmantellament per part de Jesús Gil de la pedrera blanc-i-vermella, va provocar el pas del davanter al planter del Real Madrid, amb el primer equip del qual va debutar, de la mà de Jorge Valdano, en un partit a la Romareda que va finalitzar amb derrota contra el Saragossa i en què l’atacant va errar un munt d’ocasions de gol.

Tanmateix, lluny d’enfonsar-se, el jugador madrileny va acabar convertint-se en un dels grans mites del madridisme, a l’alçada de llegendes com Alfredo Di Stefano o Ferenc Puskas o de l’actual estrella blanca Cristiano Ronaldo. Raúl va conquistar un palmarès espectacular, en el qual hi figuren, per exemple, sis campionats de Lliga (1995, 1997, 2001, 2003, 2007 i 2008) i tres Lligues de Campions (1998, 2000 i 2002). Molts encara no comprenem com durant la seva trajectòria a la societat espanyola, Raúl no va guanyar mai la Pilota d’Or, com si ho van fer, per la mateixa època, futbolistes sensiblement inferiors com Michael Owen, que va ser company seu al Madrid, o Pavel Nedved.

Malgrat que Florentino Pérez, una vegada va arribar a la presidència de la institució madridista l’any 2000, va fitxar un galàctic rere un altre, com van ser els casos de Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo da Lima, David Beckham o el ja significat Owen, Raúl sempre va ser considerat pels seguidors blancs i per la premsa especialitzada de la capital espanyola el gran referent de l’equip, del qual en va ser el màxim anotador fins a la irrupció de Cristiano.

No obstant, la carrera del futbolista madrileny també va tenir la seva part negativa: la selecció espanyola. És cert que Raúl va tenir en general un bon rendiment com a internacional, a les ordres de Javier Clemente, José Antonio Camacho, Iñaki Sáez i Luis Aragonés, doncs va jugar amb el combinat estatal més de 100 encontres i va ser-ne el màxim golejador fins que David Villa li va arrabassar la marca. Tanmateix, mai va poder guanyar un títol amb Espanya, cosa que aquesta si ha fet posteriorment a la seva sortida de l’equip per desig d’Aragonés, a qui presumptament no li agradava el seu comandament al vestidor. 

El CLÀSSIC: PER QUÈ EL BARÇA VA SER TAN SUPERIOR AL REAL MADRID ?

Luis Enrique Martínez va ser fidel a la filosofia del club barcelonista. El passat dissabte, vam poder veure un Barça ferm en la idea que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a finals de la dècada dels 80, és a dir, un equip més horitzontal que no pas vertical, amb un control de l’esfèric espectacular, que va realitzar una pressió asfixiant sobre el rival i que va moure la pilota a gran velocitat.

Rafael Benítez no va ser fidel al seu estil. Sempre es comenta que quan un entrenador se la juga, ho ha de fer a la seva manera, de la forma en què pensa. L’entrenador madrileny, un home més aviat defensiu, potser pressionat per l’entorn blanc, va decidir actuar amb un 4-3-3 de característiques ofensives.

Andrés Iniesta. El capità barcelonista, que va sortir del Santiago Bernabéu aplaudit, va realitzar un partit modèlic per ser projectat en totes les escoles de futbol del món. Per exemple, va intervenir en el primer gol, va assistir en el segon i va marcar el tercer.

La maduresa de Neymar da Silva. He de reconèixer que m’ha sorprès aquesta maduresa de l’atacant brasiler, que ja la va demostrar en molts partits decisius la passada temporada. Neymar ha estat el líder del bloc blaugrana durant la llarga absència de Leo Messi i a Madrid, on va marcar el segon gol, va oferir de nou grans detalls de la seva enorme qualitat.

L’instint de Luis Suárez (foto). El davanter uruguaià no és un estilista com Messi, Neymar o Iniesta, però sens dubte és un dels millors golejadors del món. L’atacant sud-americà, que ha deixat enrere la polèmica de si el Barça hauria de seguir actuant amb un fals davanter centre, va obrir i tancar el marcador al Bernabéu.

El centre del camp. Mentre Luis Enrique va decidir poblar el mig del camp amb Sergio Busquets, Ivan Rakitic, Iniesta i Sergi Roberto, una de les grans revelacions de la temporada, Rafa Benítez va prescindir de Carlos Henrique Casemiro, per la qual cosa el seu equip va perdre equilibri.

Bona gestió del planter. Quasi 11 mesos després de la crisi d’Anoeta, quan Luis Enrique va decidir situar Messi a la banqueta i es va obrir un cisma que va obligar Josep Maria Bartomeu a avançar les eleccions i que a punt va estar de provocar la destitució del tècnic, l’entrenador asturià ha aconseguit imposar un important equilibri al vestidor del Camp Nou. Hauria acceptat l’astre argentí ser suplent al clàssic fa un any, malgrat sortir d’una lesió ?

Problemes de Benítez al vestidor blanc. Els futbolistes del Real Madrid, que estaven encantats amb Carlo Ancelotti, no van assimilar bé l’arribada de Benítez, que ha tingut dificultats amb jugadors com Sergio Ramos i, sobretot, James Rodríguez i l’estrella Cristiano Ronaldo.

La fidelitat a una idea. Fa més d’un quart de segle que el Barça juga, tret d’algunes excepcions, amb la mateixa filosofia de joc que va introduir al club català Cruyff, amb la inclusió, per part de Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique, de certes variants que han marcat l’evolució de l’estil.

Manca d’una idea. Florentino Pérez, des de que va arribar per segona vegada a la presidència madridista, ha tingut entrenadors tan diferents com Manuel Pellegrini, José Mourinho, Ancelotti i Benítez. Un gran incoherència. 

EL BARÇA DE SEMPRE, EL MILLOR SENSE DISCUSSIÓ

És evident, tal com es va demostrar la passada temporada mitjançant el triplet Lliga / Copa / Champions, que el FC Barcelona ja ha après a guanyar de vàries maneres, cosa que ni molt menys és negativa, sobretot quan l’estat de forma de la plantilla no sigui l’adient, però el passat dissabte al Santiago Bernabéu, on el conjunt blaugrana va derrotar 0 a 4 en partit de Lliga el Real Madrid, es va poder observar que quan l’equip barcelonista juga amb la seva filosofia tradicional, ofereix la millor versió, sense oblidar que és capaç de vèncer de forma diferent a com ho fan la gran majoria de clubs del planeta.

He comentat un munt de vegades en aquest bloc que si els jugadors del Barça es troben bé físicament, fet que els hi permet moure la pilota a gran velocitat i realitzar una pressió asfixiant al rival, no hi ha contrincant, entrenador ni tàctica que pugui aturar el bloc barcelonista quan aquest és fidel a l’estil de joc que li ha donat grans èxits, encara que alguns, potser perquè no simpatitzen massa ni amb Johan Cruyff ni tampoc amb Pep Guardiola, han manifestat moltes vegades que els contraris es coneixien de memòria la forma d’actuar del Barça i que s’havia de canviar la filosofia.

El passat dia 21 al Bernabéu, vam tornar a observar un Barça que ens portava directament, per exemple, als millors moments d’aquell gran grup dirigit per Guardiola, el mateix que vam poder veure en el 2 a 6 contra el Real Madrid de Juande Ramos, el 5 a 0 davant l’equip blanc entrenat per José Mourinho o el 3 a 1 enfront al Manchester United a la final de la Lliga de Campions de Wembley. Vam presenciar de nou un Barça pressionant, més horitzontal que vertical, veloç, a penes sense conducció de l’esfèric i amb una possessió de la pilota espectacular, sense oblidar que amb aquest joc rendeix molt millor un home de les característiques del capità Andrés Iniesta (foto), que va realitzar a Madrid un encontre magistral, i fa que que els afeccionats sentim un gran orgull de ser seguidors d’aquesta entitat. 

AQUELL GRAN RONALDINHO

Crec que molt injustament, quan pensem en les cinc temporades de Ronaldinho de Assis com a jugador del FC Barcelona, recordem moltes vegades aquell futbolista que, durant els seus dos últims anys com a blaugrana, a penes s’entrenava, s’arrastrava pels camps de futbol i portava un tipus de vida escassament adient per a un esportista.

Tanmateix, els tres primers anys de Ronaldinho com a blaugrana van ser excel•lents, fins el punt que es pot considerar el brasiler com el màxim artífex de l’evolució del Barça des d’una de les pitjors crisis de la història de l’entitat catalana a convertir-se en el millor club europeu, fet certificat en la Lliga de Campions conquistada a l’estadi de Saint – Denis l’any 2006. Es podria dir que Ronaldinho, una aposta personal del llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell, pot ser considerat el millor futbolista de la història barcelonista per darrere de Leo Messi, al mateix nivell que Laszlo Kubala, Johan Cruyff, Xavi Hernández i l’actual capità Andrés Iniesta.

El passat 19 de novembre es van complir 10 anys del partit més brillant del mitja punta brasiler en la seva trajectòria a la institució catalana i molt probablement també en la seva carrera futbolística en línies generals, quan va realitzar al Santiago Bernabéu un meravellós encontre en què el Barça va vèncer 0 a 3 el Real Madrid, amb un gol de Samuel Eto’o i dues extraordinàries anotacions de Ronaldinho. Aquell gran matx del futbolista de Porto Alegre va quedar simbolitzat pels aplaudiments de dos seguidors madridistes (foto). 

EL RENAIXEMENT MAGIAR

Hongria acaba de classificar-se, mitjançant una repesca contra Noruega, per a la fase final de l’Eurocopa que l’any vinent s’organitzarà a França. El conjunt centreeuropeu no disputava un gran torneig des del Mundial de Mèxic portat a terme l’any 1986, és a dir, fa pràcticament tres dècades.

Tanmateix, la selecció hongaresa té un magnífic historial, doncs compta al seu palmarès amb tres medalles d’or olímpiques, assolides a Hèlsinki 1952, Tòquio 1964 i Mèxic 1968, i ha jugat dues finals de la Copa del Món, els anys 1938 i 1954, respectivament a París i Berna, quan va perdre contra Itàlia a la capital francesa i davant Alemanya Occidental a la capital suïssa.

La selecció magiar ha comptat igualment amb un dels millors equips de la història del futbol, aquell que va aconseguir la victòria als Jocs Olímpics d’Hèlsinki, que va disputar la final del Mundial de Suïssa i que també, en encontre amistós, va vèncer Anglaterra a l’estadi de Wembley per un contundent 3 a 7. Aquella excel•lent esquadra comptava amb futbolistes mítics com Ferenc Puskas, Sandor Hidegkuti, Zoltan Czibor o Sandor Kocsis.

Altres jugadors llegendaris d’Hongria han estat Pal Titkos i Gyorgy Sarosi, tots dos finalistes al Mundial de França de 1938; el gran Laszlo Kubala, un autèntic mite al FC Barcelona, i, pel que fa a èpoques més recents, Ferenc Bene, guanyador d’una Pilota d’Or; Laszlo Fazekas o Lajos Detari, entre d’altres.

En l’actual combinat magiar, que dirigeix el tècnic alemany Bernd Storck, a penes hi ha futbolistes coneguts per al gran públic, en un planter en què hi destaquen el veteraníssim porter de 39 anys Gabor Kiraly (Haladas), cèlebre pels seus folgats xandalls; el davanter Adam Szalai (Hoffenheim), potser el seu home més mediàtic, o la jove promesa Laszlo Kleinsheiser (Videoton).

A la foto, Gabor Kiraly. 

10 PREGUNTES SOBRE EL CLÀSSIC

- Qui és el favorit ?

El Barça arriba al Santiago Bernabéu en millor estat de forma i amb més confiança, però el Real Madrid té més urgències i moltes vegades el clàssic el guanya l’equip que més necessitat té d’aconseguir la victòria.

- Jugarà Messi ?

Uns pensen que està a punt per disputar el partit des del principi i durant els 90 minuts, altres argumenten que és un risc exposar-lo tan aviat i alguns, entre els quals m’incloc, creuen que iniciarà el matx a la banqueta i entrarà durant el segon temps, sobretot si el resultat és advers per a al bloc blaugrana.

- Acabarà Ronaldo amb la sequera golejadora ?

És estrany que el davanter portuguès estigui tants partits sense marcar i els darrers anys, a diferència d’altres temps, se li dóna bastant bé el Barça com a rival. Per tant, no seria cap sorpresa que Ronaldo anotés el pròxim dissabte.

- Continuarà el gran estat de forma Neymar ?

Si alguna cosa positiva té l’atacant brasiler és que, estigui més o menys afortunat, sempre dóna la cara i normalment rendeix bé en els xocs importants.

- Si el Real Madrid perdés, podria ser cessat Rafa Benítez ?

A no ser que hi tingui lloc un resultat històric, com el 0 a 5 de 1974 o el 2 a 6 de 2009, no crec que una derrota podés acabar amb l’experiència de Benítez a la banqueta del Bernabéu, però si podria suposar un primer avís, sobretot tenint en compte les aparents males relacions del tècnic madrileny amb futbolistes com James Rodríguez o Ronaldo.

- Una derrota del Barça, retornaria la inquietud al Camp Nou ?

Sempre i quan no fos un naufragi, no penso que obrís una crisi en l’entorn barcelonista, força calmat des de la consecució del triplet Lliga / Copa / Champions, el segon en sis anys.

- Acusarà el Real Madrid els seus múltiples problemes ?

Les presumptes relacions negatives de Benítez amb alguns dels seus futbolistes, l’escàndol protagonitzat per Benzema, la derrota al Sánchez Pizjuán o la sensació que Ronaldo està jugant la seva última temporada com a madridista no crec que afectin el conjunt blanc perquè un clàssic és sempre un encontre especial en què s’obliden problemes i dificultats.

- Quin equip portarà la iniciativa ?

A diferència d’allò que va succeir en els enfrontaments històrics entre Pep Guardiola i José Mourinho, quan la possessió de la pilota va ser clarament del Barça, la temporada passada, el Madrid de Carlo Ancelotti va portar molts minuts la iniciativa, tant al Bernabéu com al Camp Nou, davant el Barça de Luis Enrique Martínez. No obstant, els catalans podrien recuperar el control del matx per les característiques tàctiques i conservadores de Benítez.

- Quin podria ser l’onze madridista ?

Tenint en compte que Ramos, Marcelo i Benzema estan pràcticament recuperats, l’únic dubte de Benítez es troba en la porteria, doncs Navas continua amb problemes. L’alineació inicial blanca podria estar composta per Keylor Navas o Kiko Casilla, Danilo da Silva, Raphaël Varane, Sergio Ramos, Marcelo Vieira, Luka Modric, Carlos Henrique Casemiro, Toni Kroos, Gareth Bale, Karim Benzema i Cristiano Ronaldo.

- Quina podria ser l’alineació barcelonista ?

Coneixent que tant Ivan Rakitic com Leo Messi surten de lesions, l’onze més probable seria el format per Claudio Bravo, Dani Alves, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Jordi Alba, Sergi Roberto, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Munir al Haddadi, Luis Suárez i Neymar da Silva.

A la foto, Benítez i Luis Enrique.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (9): CROÀCIA

Dades generals

Tipus de govern: república.

Cap d’estat: Kolinda Grabar – Kitarovic.
Cap de govern: Zoran Milanovic.
Capital: Zagreb.
Altres ciutats importants: Split, Rijeka i Osijek.
Llengua: croat.
Moneda: kuna.
Fronterer amb: Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Hongria, Montenegro i Sèrbia.

Dades esportives

Seleccionador: Ante Cacic.
Uniforme: samarreta blanca i vermella (a quadres) i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Ivan Rakitic (FC Barcelona).
Altres jugadors bàsics: Darijo Srna (Xakhtar Donetsk), Luka Modric (Real Madrid) i Mario Mandzukic (Juventus FC).
Futbolista més internacional: Darijo Srna.
Futbolista màxim anotador: Davor Suker.
Millor seleccionador de la història: Miroslav Blazevic,
Millors futbolistes de la història: Robert Prosinecki, Ljobomir Boban i Davor Suker.

A favor: el centre del camp

Els dos millors futbolistes de l’actual Croàcia són el barcelonista Rakitic, que està realitzant un any 2015 excel•lent, i el madridista Modric, que motiven que el centre del camp del combinat balcànic, al qual es pot unir el també jugador del Real Madrid Mateo Kovacic, tingui un gran potencial. En el conjunt dirigit per Cacic, igualment cal destacar l’il•lustre capità Srna i el golejador Mandzukic.

En contra: un equip encara inferior al de 1998

No hi ha dubte que aquesta Croàcia és un bloc amb qualitat, equilibri, experiència i competivitat, però, malgrat que homes com Rakitic, Modric i Mandzukic es troben entre l’elit del futbol europeu, i tots tres han guanyat els últims anys la Lliga de Campions, crec que l’esquadra balcànica és encara sensiblement inferior a aquella que va ser tercera en el Mundial de l’any 1998, disputat a França.

A la foto, Rakitic. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (8): RÚSSIA



Dades generals

Tipus de govern: República.

Cap d’estat: Vladimir Putin.
Cap de govern: Dmitri Medvedev.
Capital: Moscou.
Altres ciutats importants: Sant Petersburg, Novosibirsk i Iekaterinburg.
Llengua: rus.
Moneda: ruble.
Fronterer amb: Azerbaidjan, Bielorússia, Corea del Nord, Estònia, Finlàndia, Geòrgia, Kazakhstan, Letònia, Mongòlia, Noruega, Ucraïna i Xina.

Dades esportives

Seleccionador: Leonid Slutski.
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: 1 Eurocopa (1960) i 2 Jocs Olímpics (1956 i 1988), com a integrant de la Unió Soviètica.
Estrella: Artiom Dziuba (Zenit Sant Petersburg).
Altres jugadors bàsics: Sergei Ignaxevitx (CSKA Moscou), Roman Xirokov (Spartak Moscou) i Alexander Kerzhakov (Zenit Sant Petersburg).
Futbolista més internacional: Sergei Ignaxevitx.
Futbolista màxim anotador: Alexander Kerzhakov.
Millor seleccionador de la història: Gus Hiddink.
Millors futbolistes de la història: Lev Iaxin, Rinat Dassaev i Valeri Karpin.

A favor: una Lliga cada cop més potent

Si bé és veritat que el campionat rus encara es troba sensiblement per sota del potencial de competicions com l’espanyola, l’anglesa, l’alemanya o la italiana, no hi cap dubte que la Lliga de Rússia és de les que més ha evolucionat els darrers anys. Aquest fet ha motivat que els jugadors més destacats romanguin al país i deixin de cercar l’èxit, com passava abans, en un torneig exterior.

En contra: trajectòria molt irregular

Rússia és un equip que acostuma a realitzar notables fases de classificació, com la que acaba de fer ara pel que fa a la de l’Eurocopa 2016, però en canvi és tradicional que fracassi en les fases finals, tal com va succeir en el passat Mundial de Brasil, malgrat comptar amb un entrenador del palmarès de l’italià Fabio Capello. L’últim gran èxit rus van ser les semifinals de l’Europeu de 2008.

A la foto, Dziuba.

LA CRISI DE CRISTIANO RONALDO

El portuguès Cristiano Ronaldo, del qual es pot dir ja, sense temor a equivocar-nos, que és un dels millors futbolistes de la història, ha realitzat el pitjor començament de temporada des de que l’estiu de l’any 2009 va fitxar pel Real Madrid, procedent del Manchester United.

Les claus de la crisi que viu el davanter de Madeira poden ser les següents:

Les relacions amb Florentino Pérez. Es comenta que mai han estat del tot cordials perquè el fitxatge de l’estrella portuguesa va ser una idea de Ramón Calderón, encara que el traspàs el va executar l’actual president. No va passar desapercebuda la frase que Pérez li va dir a Ronaldo en els prolegòmens del partit contra el París Saint – Germain (PSG), recriminant-li unes recents declaracions.

La difícil adaptació als mètodes de Rafael Benítez. L’entrenador madrileny, a qui li va costar molt declarar que el portuguès era el millor futbolista que havia tingut mai sota les seves ordres, sempre s’ha caracteritzat per ser un tècnic molt tàctic i disciplinari, motiu per pensar que un jugador anàrquic i d’esperit lliure com Ronaldo, a qui ha intentat situar de davanter centre, no encaixa massa bé en el seu sistema.

Una etapa que podria tenir data de caducitat. Després de set temporades al Santiago Bernabéu, el període madridista de Cristiano podria estar arribant al seu final. Es comenta que li agradaria tornar a Old Trafford, retrobar-se amb José Mourinho al Chelsea, encara que sembla bastant complicat que el preparador lusità continuí molt temps a Stamford Bridge, o fitxar pel PSG.

La competència de Gareth Bale. La sensació és que les relacions entre l’estrella portuguesa i el jugador gal•lès no són massa positives. Bale si que és una contractació molt personal de Pérez, mentre Benítez sembla que desitgi convertir-lo en el gran referent del seu equip.

Veterania. No podem obviar que el pròxim mes de febrer, Ronaldo complirà 31 anys, fet que evidencia que es troba en la part final d’una carrera molt farcida de partits i campionats de gran exigència. 

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: JUPP HEYNCKES

País: Alemanya.

Any de naixement: 1945.

Lloc de naixement: Mönchenglabdach.
Demarcació: davanter.
Clubs: Borussia Mönchenglabdach, Hannover SV 96 i de nou Borussia MG.
Eurocopes disputades: Bèlgica 1972 i Iugoslàvia 1976.
Mundials disputats: Alemanya 1974 i Argentina 1978.
Títols de clubs: 4 Lligues alemanyes, 1 Copa alemanya i 1 Copa de la UEFA.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa i 1 Mundial.

El millor: un home destacat en el més gran BMG i la millor Alemanya de la història

Heynckes és potser avui dia més recordat per la seva carrera d’entrenador que no pas per la de futbolista, essencialment pel seu triplet amb el Bayern de Munic l’any 2013, però va ser també un dels millors davanters europeus del decenni dels 70, quan va ser una de les estrelles del gran Borussia Mönchenglabdach o titular en la potent Alemanya Occidental que va dirigir el mític Helmut Schön.

El pitjor: no guanyar la Copa d’Europa com a futbolista

En la seva trajectòria com a jugador, Heynckes va assolir, per exemple, una Copa de la UEFA amb el Borussia i una Eurocopa i un Mundial amb la selecció alemanya, però se li va resistir la Copa d’Europa, torneig en què va jugar una final, que va perdre davant el Liverpool. Altrament, com a entrenador, Heynckes ha conquistat dues vegades el trofeu, amb el Real Madrid i el Bayern.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (7): FRANÇA

Dades generals

Tipus de govern: república.

Cap d’estat: François Hollande.
Cap de govern: Manuel Valls.
Capital: París.
Altres ciutats importants: Marsella, Lió i Tolosa de Llangüedoc.
Llengua: francès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Alemanya, Andorra, Bèlgica, Espanya, Luxemburg, Itàlia, Mònaco i Suïssa.

Dades esportives

Seleccionador: Didier Deschamps.
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 1 Mundial (1998), 2 Eurocopes (1984 i 2000), 2 Copes de les Confederacions (2001 i 2003) i 1 Jocs Olímpics (1984).
Estrella: Paul Pogba (Juventus FC).
Altres jugadors bàsics: Blaise Matuidi (París Saint – Germain), Antoine Griezmann (Atlético Madrid) i Karim Benzema (Real Madrid).
Futbolista més internacional: Lilian Thuram.
Futbolista màxim anotador: Thierry Henry.
Millor seleccionador de la història: Aimée Jacquet.
Millors futbolistes de la història: Raymond Kopa, Michel Platini i Zinedine Zidane.

A favor: una nova generació que es posa al davant

Arran de disputar la final del Mundial de l’any 2006 a Berlín, la qual va perdre a la tanda de penals enfront Itàlia, França va haver de donar pas a un canvi generacional que definitivament substituís la millor generació de la seva història, però la transició no va ser gens fàcil i, per exemple, el conjunt bleu va fracassar al Mundial de 2010. Tanmateix, sembla que ara ja pot donar fruïts aquest relleu.

En contra: res massa positiu des del Mundial de 2006

Després d’una època extraordinària, concretament entre els anys 1998 i 2006, en què França va conquistar 1 Mundial, 1 Eurocopa i 2 Copes de les Confederacions, a més de jugar una altra final de la Copa de Món, l’equip francès ha transitat per una època gris, mediocre i irregular. Ara s’espera un ressorgiment, pel fet de ser l’amfitrió de l’Eurocopa i per disposar de grans jugadors com Pogba.

A la foto, Pogba. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (6): TXÈQUIA



Dades generals

Tipus de govern: república.

Cap d’estat: Milos Zeman.
Cap de govern: Bohuslav Sobotka.
Capital: Praga.
Altres ciutats importants: Brno, Ostrava i Pilsen.
Llengua: txec.
Moneda: corona txeca.
Fronterer amb: Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Polònia.

Dades esportives

Seleccionador: Pavel Vrba.
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: 1 Eurocopa (1976) i 1 Jocs Olímpics (1980), com a part de Txecoslovàquia.
Estrella: Peter Cech (Arsenal FC).
Altres jugadors bàsics: Michal Kadlec (Fenerbahçe SK), Jaroslav Plasil (Girondins Bordeus) i Tomas Rosicky (Arsenal FC).
Futbolista més internacional: Karel Poborsky.
Futbolista màxim anotador: Jan Koller.
Millor seleccionador de la història: Dusan Uhrin.
Millors futbolistes de la història: Josef Masopust, Antonin Panenka i Pavel Nedved.

A favor: bones actuacions en Eurocopes

A diferència d’allò que succeeix en els campionats mundials, on no és estrany que el combinat txec no s'hi classifiqui, el conjunt centreeuropeu acostuma a realitzar un rendiment positiu en les Eurocopes: com a membre de l’antiga Txecoslovàquia, es va proclamar campió l’any 1976, i, ja com a República Txeca, va disputar la final l’any 1996 i, en l’última edició, l’any 2012, va arribar a quarts de final.

En contra: manca de grans individualitats

Al llarg de la història han hagut grans futbolistes nascuts a l’antiga Txecoslovàquia o en l’actual República Txeca, com són els casos de Panenka, Masopust i Nedved, els dos últims, guanyadors de la Pilota D’or. En l’actual selecció txeca, només despunten el veterà porter Cech, un dels millors arquers europeus de l’última dècada, i l’experimentat centrecampista Rosicky.

A la foto, Cech. 

HA ACABAT LA GRAN ERA DE JOSÉ MOURINHO ?

Hi ha vegades que un entrenador triomfant, que sembla pràcticament invencible, de forma sobtada entra en crisi i no torna a ser el mateix. Això ho vam poder observar, ja fa més de dues dècades, amb Johan Cruyff, que, després d’una etapa espectacular com a entrenador del FC Barcelona, va entrar en una ràpida i profunda decadència arran de la derrota en la final de la Lliga de Campions disputada a l’estadi Olímpic d’Atenes.

Amb Mourinho sembla està succeint un fet semblant aquesta temporada, si bé penso que la trajectòria de l’entrenador portuguès va començar a declinar en la seva tercera i última campanya com a entrenador del Real Madrid, la corresponent a l’exercici 2012 / 2013 i en la qual només va poder guanyar un títol menor com la Supercopa d’Espanya. És veritat que en l'exercici anterior, el segon del seu retorn al Chelsea, va conquistar la Premier League, però no va passar del tercer lloc en l'inicial i va ser incapaç de superar els vuitens de final de la passada edició de la Champions League.

En l’actual temporada, el Chelsea de Mourinho ja ha perdut sis partits pel que fa a la Lliga anglesa, dels 11 que ha jugat, i és segon en el seu grup de la Lliga de Campions, encara que, ara per ara, sembla ser que el propietari del club londinenc, el magnat rus Roman Abramòvitx, no té la intenció de destituir el tècnic lusità, com ja va fer a finals de l’any 2007, fonamentalment per dos motius: l’afecció d’Stamford Bridge continua fen costat al portuguès i l’empresari petrolífer hauria de lliurar una elevadíssima indemnització en cas de comiat de l‘entrenador, que té contracte fins a l’any 2019.

Per explicar la profunda crisi en la qual es troba el Chelsea, es podrien indicar factors com la d’un centre del camp poc creatiu, la decadència de futbolistes com el veterà John Terry o l’exbarcelonista Cesc Fàbregas, el fet que ja sigui poc creïble el sentiment d’eterna persecució a la seva persona o la fi d’aquest mite que afirma que Mourinho mai ha tingut problemes amb els seus jugadors, aspecte que va trencar clarament Iker Casillas quan va coincidir amb l’entrenador portuguès al Santiago Bernabéu. 

LA REVELACIÓ SERGI ROBERTO

Fa alguns anys, quan encara era jugador del filial barcelonista, alguns experts van assenyalar Sergi Roberto com un potencial successor del gran Xavi Hernández, però res feia presagiar els darrers temps que això es pogués produir.

Salvant les diferències, perquè Xavi es va convertir aviat en un dels millors futbolistes catalans i de l’estat espanyol, el centrecampista de Terrassa també va tenir durant la seva primera etapa com a professional, entre 1998 i 2008, el mateix problema que ha caracteritzat el jugador de Reus els primers anys a l’elit: la manca de confiança en les pròpies possibilitats i certa immaduresa pel que fa a l’aspecte mental.

Hi va haver uns anys en què Xavi era força criticat per abusar de la passada horitzontal, per no assumir riscos, per desaparèixer d’alguna forma en partits decisius o per romandre a l’ombra de futbolistes com Luis Figo, Rivaldo Borba, Ronaldinho de Assis o Samuel Eto’o. No obstant, a l’Eurocopa de l’any 2008 celebrada a Àustria i Suïssa, i en què Espanya es va proclamar campiona, va néixer un nou Xavi, període en què el desaparegut Luis Aragonés li va atorgar els galons de la selecció espanyola, fet que li va servir per ser elegit millor jugador del certamen.

Pel que respecta a Roberto, va debutar en l’històric partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions al Santiago Bernabéu l’any 2011 - matx en què el Barça va vèncer 0 a 2 el Real Madrid amb dos gols de Leo Messi, el segon sensacional, però que és recordat fonamentalment per dues rodes de premsa, la de Pep Guardiola un dia abans del xoc i la de José Mourinho després de l’enfrontament -, però el migcampista reusenc va comptar posteriorment amb el contratemps d’integrar-se en el primer equip en l’última i la pitjor de les campanyes de Guardiola.

Com havia afirmat Carles Rexach en unes declaracions en una reunió privada que van sortir a la llum pública, Sergi, que a penes va comptar per al malaguanyat Tito Vilanova, Gerardo Tata Martino i Luis Enrique Martínez, pel que fa a la primera temporada del tècnic asturià a la banqueta del Camp Nou, actuava sobre el terreny de joc amb la sensació de tenir una escassa confiança en el seu joc i a penes assumia riscos, cedint ràpidament la pilota a un company i sense provar alguna jugada de certa dificultat.

Tanmateix, i de la forma més imprevista, aquesta temporada s’ha produït l’explosió de Roberto... en la demarcació de lateral dret, posició en què Luis Enrique l’havia fet actuar en pretemporada i, posteriorment per la lesió de Dani Alves, ja en plena campanya oficial. La confiança assolida per les bones actuacions a la banda dreta, ha permès a més al futbolista del Baix Camp, una vegada ja recuperat el veterà jugador brasiler, rendir de manera extraordinària en el seu lloc natural, arribant el seu moment àlgid el passat dissabte a Getafe, on va realitzar un excel•lent encontre i va assistir en els gols tant a Luis Suárez com a Neymar da Silva. Sembla que la internacionalitat absoluta es troba molt a prop. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (5): ANGLATERRA

Dades generals

Tipus de govern: monarquia parlamentària.

Cap d’estat: Elisabet II.
Cap de govern (Regne Unit): David Cameron.
Capital: Londres.
Altres ciutats importants: Birmingham, Liverpool i Leeds.
Llengua: anglès.
Moneda: lliura esterlina.
Fronterer amb: Escòcia i Gal•les.

Dades esportives

Seleccionador: Roy Hodgson.
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 1 Mundial (1966).
Estrella: Wayne Rooney (Manchester United).
Altres jugadors bàsics: Joe Hart (Manchester City), Gary Cahill (Chelsea FC) i James Milner (Liverpool FC).
Futbolista més internacional: Peter Shilton.
Futbolista màxim anotador: Wayne Rooney,
Millor seleccionador de la història: Alf Ramsey.
Millors futbolistes de la història: Bobby Charlton, Steven Gerrard i Wayne Rooney.

A favor: una fase de classificació espectacular

El combinat dirigit per Hodgson ha sorprès amb una fase prèvia excel•lent, en la qual ha guanyat la totalitat de partits disputats, sent l’única selecció en aconseguir aquesta fita. Si bé és veritat que en l’equip anglès hi continuen veterans com el porter Hart, el central Cahill, el mitja punta Theo Walcott o el capità Rooney, el conjunt britànic està experimentant una important i positiva renovació.

En contra: una mentalitat molt fràgil

L’historial de la selecció anglesa és força pobre i el campionat del món conquistat a l’estadi de Wembley l’any 1966 és un èxit molt aïllat, doncs des de llavors només hi destaquen les semifinals del Mundial de 1990, jugat a Itàlia, i de l’Eurocopa de 1996, en què va exercir d’amfitriona. La causa d’un palmarès tan decebedor es pot deure a una important manca de mentalitat en xocs decisius.

A la foto, Hodgson.

JOSEP MARIA BARTOMEU: 100 DIES PREOCUPANTS

No tinc cap tipus d’antipatia cap a la persona de Josep Maria Bartomeu, president del FC Barcelona, més aviat tot el contrari perquè el considero un home gentil, afable i asserenat. A més, a diferència del seu antecessor Sandro Rosell, ha intentat arraconar les rancúnies i el mal rotllo i cercar la concòrdia en l’entorn. No obstant, els 100 dies recorreguts des de la seva elecció com a màxim mandatari de la societat catalana, són força preocupants.

Les relacions amb els estaments internacionals. La nova sanció de la UEFA per les estelades, malgrat que semblava que el club havia arribat a un acord amb la Unió Europea de Futbol, i la negació de la FIFA d’inscriure Arda Turan, a pesar de la greu lesió de Rafinha Alcántara, evidencien la poca influència que exerceix el Barça en aquests organismes.

Quatar. Bartomeu no només continua obcecat i tancat en la publicitat a la samarreta de l’emirat àrab, sinó que ha vist com aquest estat ha rebutjat la proposta que el president assegurava que havia acceptat. El dirigent va realitzar un viatge al país asiàtic per segellar un nou acord i va tornar a Catalunya sense cap pacte, amb la sensació de cert ridícul.

La pedrera. D’una banda, mentre els jugadors del primer equip Munir al Haddadi i Sandro Ramírez semblen estancats en la seva progressió, el filial es troba enfonsat a segona divisió B, havent realitzat a més un pèssim inici de competició. D’altra banda, no s’acaba d’entendre el fitxatge com a entrenador del segon equip blaugrana de l’inexpert Gerard López.

El cas Neymar. El polèmic fitxatge del davanter brasiler, que ha provocat les imputacions judicials de Rosell i Bartomeu, està evidenciant una caòtica contractació que ha protagonitzat ja una infinitat de capítols.