
En diferents èpoques del futbol han hagut i hi ha presidents als quals els hi ha agradat o els hi agrada fer d’entrenadors. La llista seria molt llarga, però en aquest article em limitaré només a quatre homes: Josep Lluís Núñez, Florentino Pérez, Dmitri Piterman i Roman Abramòvitx (foto). En tots els casos, quan més han volgut realitzar tasques tècniques, pitjor els hi ha anat als seus respectius clubs.
Núñez
Va arribar a la presidència del FC Barcelona el 1978 i fins el 1988, any de l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou, les seves interferències en els aspectes tècnics van ser contínues. A finals de 1980 va decidir fitxar un jove Bernd Schuster quan el Barça ja tenia coberta les places de jugadors estrangers amb Allan Simonsen i Hansi Krankl. El president va demanar al llavors entrenador blaugrana, el mític Laszlo Kubala, que es decidís entre el danès i l’austríac per ubicar l’alemany. Kubala va preferir donar la baixa al golejador austríac, però de poc li va servir perquè seria cessat poques setmanes després.
El 1983 va realitzar el que llavors va ser el fitxatge més car i espectacular de la història: Diego Armando Maradona. A Udo Lattek, preparador del Barça en aquell període, no li feia massa gràcia l’arribada de l’astre argentí, però va cedir, entre d’altres coses perquè poc podia exigir arran de perdre una Lliga de forma increïble. L’Alemany va ser destituït al cap d’uns mesos i substituït per un entrenador ideal per a Maradona: César Luis Menotti.
L’última gran interferència tècnica de Núñez va tenir lloc amb Terry Venables, el preparador anglès que li va donar la primera Lliga del seu mandat. El president va contractar pel seu compte, malgrat que el tècnic no els volia, els jugadors del Saragossa Salva Garcia i Raúl Amarilla. El català es va quedar un any sencer en blanc i el paraguaià només va jugar de manera aïllada.
Tot això es va acabar quan Cruyff va ser fitxat com a entrenador i aquest va prohibir determinadament a Núñez entrar en competències tècniques. Curiosament, durant l’època en què el president va prendre decisions esportives, entre 1978 i 1988, el Barça només va guanyar una Lliga, i quan es va limitar a fer de president, entre 1988 i 2000, el club va obtenir sis Lligues a més a més de l’esperada Copa d’Europa.
Pérez
Un dia Florentino Pérez va somniar que podia fabricar un Madrid invencible amb un equip ple d’estrelles mediàtiques. El seu pensament era fer un bloc amb jugadors del planter darrere (“pavones”) i de figures al davant (“zidanes”). Mentre el club blanc va mantenir l’equilibri, jugadors d’equip com Hierro, Makélélé o Helguera, i un entrenador de la casa com Vicente del Bosque, les coses van anar força bé, però a partir de la campanya 2003/2004, i amb la marxa de tots els homes descrits, el Real Madrid era un grup de grans individualitats galàctiques incapaces de formar un bloc. Resultat: tres anys sense títols, desfilada d'entrenadors i dimissió del propi Pérez.
Piterman
Milionari empresari nord-americà d’origen ucraïnès que es va donar a conèixer en el modest club català del Palamós, on les coses, és just dir-ho, li van anar força bé. No obstant, a Piterman no li va tremolar el pols quan va deixar penjat el conjunt empordanès en el moment de comprar el Racing de Santander, club on només hi va ser durant uns mesos tempestuosos en què mai va ser acceptat per l’afecció càntabra.
El pitjor, però, va arribar durant la seva etapa a l’Alavés. És cert, i també és just comentar-ho, que va tornar els bascos a primera divisió, però va descendir un any més tard i des de llavors la trajectòria dels de Vitòria va ser horrible. Va tenir molts entrenadors que li van “prestar” el carnet, amb el protagonisme de Chuchi Cos, i quan algun preparador no va acatar les seves ordres, com va ser el cas de Juan Carlos Oliva, de seguida va ser cessat.
Abramòvitx
Milionari empresari rus que es va fer amb la propietat del Chelsea el 2003. Després d’un any amb l’italià Claudio Ranieri d’entrenador, va fitxar el portuguès José Mourinho, que acabava d’assolir la Champions League amb el Porto. S'ha de dir ben clar que Abramòvitx va deixar treballar plenament i li va donar total llibertat al tècnic, i aquest li va obsequiar amb dues Premier League, una Curling Cup i una Community Shield, però quan el lusità no va ser capaç d’obtenir la Lliga de Campions en el segon intent, el rus li va exigir els fitxatges de Michael Ballack i Andrei Xevtxenko. L’alemany va trencar una mica l’equilibri de l’equip al desplaçar Frank Lampard, mentre l’ucraïnès no es va adaptar al futbol anglès. El Chelsea va fer la pitjor de les temporades amb Mourinho i aquest fa uns dies va ser destituït.
Núñez
Va arribar a la presidència del FC Barcelona el 1978 i fins el 1988, any de l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou, les seves interferències en els aspectes tècnics van ser contínues. A finals de 1980 va decidir fitxar un jove Bernd Schuster quan el Barça ja tenia coberta les places de jugadors estrangers amb Allan Simonsen i Hansi Krankl. El president va demanar al llavors entrenador blaugrana, el mític Laszlo Kubala, que es decidís entre el danès i l’austríac per ubicar l’alemany. Kubala va preferir donar la baixa al golejador austríac, però de poc li va servir perquè seria cessat poques setmanes després.
El 1983 va realitzar el que llavors va ser el fitxatge més car i espectacular de la història: Diego Armando Maradona. A Udo Lattek, preparador del Barça en aquell període, no li feia massa gràcia l’arribada de l’astre argentí, però va cedir, entre d’altres coses perquè poc podia exigir arran de perdre una Lliga de forma increïble. L’Alemany va ser destituït al cap d’uns mesos i substituït per un entrenador ideal per a Maradona: César Luis Menotti.
L’última gran interferència tècnica de Núñez va tenir lloc amb Terry Venables, el preparador anglès que li va donar la primera Lliga del seu mandat. El president va contractar pel seu compte, malgrat que el tècnic no els volia, els jugadors del Saragossa Salva Garcia i Raúl Amarilla. El català es va quedar un any sencer en blanc i el paraguaià només va jugar de manera aïllada.
Tot això es va acabar quan Cruyff va ser fitxat com a entrenador i aquest va prohibir determinadament a Núñez entrar en competències tècniques. Curiosament, durant l’època en què el president va prendre decisions esportives, entre 1978 i 1988, el Barça només va guanyar una Lliga, i quan es va limitar a fer de president, entre 1988 i 2000, el club va obtenir sis Lligues a més a més de l’esperada Copa d’Europa.
Pérez
Un dia Florentino Pérez va somniar que podia fabricar un Madrid invencible amb un equip ple d’estrelles mediàtiques. El seu pensament era fer un bloc amb jugadors del planter darrere (“pavones”) i de figures al davant (“zidanes”). Mentre el club blanc va mantenir l’equilibri, jugadors d’equip com Hierro, Makélélé o Helguera, i un entrenador de la casa com Vicente del Bosque, les coses van anar força bé, però a partir de la campanya 2003/2004, i amb la marxa de tots els homes descrits, el Real Madrid era un grup de grans individualitats galàctiques incapaces de formar un bloc. Resultat: tres anys sense títols, desfilada d'entrenadors i dimissió del propi Pérez.
Piterman
Milionari empresari nord-americà d’origen ucraïnès que es va donar a conèixer en el modest club català del Palamós, on les coses, és just dir-ho, li van anar força bé. No obstant, a Piterman no li va tremolar el pols quan va deixar penjat el conjunt empordanès en el moment de comprar el Racing de Santander, club on només hi va ser durant uns mesos tempestuosos en què mai va ser acceptat per l’afecció càntabra.
El pitjor, però, va arribar durant la seva etapa a l’Alavés. És cert, i també és just comentar-ho, que va tornar els bascos a primera divisió, però va descendir un any més tard i des de llavors la trajectòria dels de Vitòria va ser horrible. Va tenir molts entrenadors que li van “prestar” el carnet, amb el protagonisme de Chuchi Cos, i quan algun preparador no va acatar les seves ordres, com va ser el cas de Juan Carlos Oliva, de seguida va ser cessat.
Abramòvitx
Milionari empresari rus que es va fer amb la propietat del Chelsea el 2003. Després d’un any amb l’italià Claudio Ranieri d’entrenador, va fitxar el portuguès José Mourinho, que acabava d’assolir la Champions League amb el Porto. S'ha de dir ben clar que Abramòvitx va deixar treballar plenament i li va donar total llibertat al tècnic, i aquest li va obsequiar amb dues Premier League, una Curling Cup i una Community Shield, però quan el lusità no va ser capaç d’obtenir la Lliga de Campions en el segon intent, el rus li va exigir els fitxatges de Michael Ballack i Andrei Xevtxenko. L’alemany va trencar una mica l’equilibri de l’equip al desplaçar Frank Lampard, mentre l’ucraïnès no es va adaptar al futbol anglès. El Chelsea va fer la pitjor de les temporades amb Mourinho i aquest fa uns dies va ser destituït.

















