LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (8): ESPANYA

 

El millor: perfecta barreja entre experiència i joventut

El tècnic asturià Luis Enrique Martínez compta amb veterans emblemàtics com Azpilicueta (Chelsea FC), Carvajal (Real Madrid), Alba (FC Barcelona) o el capità Busquets (FC Barcelona) i amb joves futbolistes de gran talent com Èric (FC Barcelona), Pau Torres (Vila-real CF). Pedri (FC Barcelona), Gavi (FC Barcelona), Ferran Torres (FC Barcelona) o Fati (FC Barcelona).

El pitjor: molt lluny de la qualitat del període 2008 - 2012

Entre els anys 2008 i 2012, la selecció espanyola va conquistar dues Eurocopes i un Mundial, a més desplegant un extraordinari futbol, molt semblant a l’empleat tantes temporades pel FC Barcelona. Aquell equip, a les ordres de Luis Aragonés i Vicente del Bosque, comptava amb llegendaris futbolistes com Casillas, Ramos, Piqué, Puyol, el mateix Busquets, Alonso, Xavi, Iniesta, Fàbregas, Silva, Villa o Fernando Torres.

A la foto, Pedri.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (7): ARGENTINA

 

El millor: Messi

L’exjugador del FC Barcelona ha aconseguit ser l’innegable líder de la selecció argentina, doncs fa uns anys, malgrat ser-ne el capità des de fa molt de temps, potser havia de compartir aquesta tasca amb futbolistes com Mascherano o Higüaín. Des que es va proclamar fa un any campió de la Copa Amèrica, Messi (París Saint – Germain) té una enorme confiança amb les seves possibilitats amb l’Albiceleste.

El pitjor: la dependència de l’astre

Com va succeir al Mundial de Mèxic, celebrat l’any 1986, Argentina comptava amb un planter que realitzava tasques d’acompanyament d’una gran estrella com Maradona, decisió que va resultar ser llavors positiva. Ara succeeix una cosa semblant, amb un equip que orbita a través de Messi, tot i la qualitat de jugadors com  De Paul (Atlético Madrid), el veterà Di María (Juventus FC) o Lautaro (Inter Milà).

A la foto, Lautaro Martínez.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1970

 

Seu de la final: Milà.

Campió: Feyenoord Rotterdam (foto).

Finalista: Celtic FC.

Semifinalistes: Leeds United i Legia Varsòvia.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (vuitens de final). 

Entrenador campió: Ernst Happel.                               

Entrenador finalista: Jock Stein. 

Millor jugador: Van Hanegem (Feyenoord Rotterdam).

Màxim golejador: Jones (Leeds United).

Altres futbolistes destacats: Jansen (Feyenoord Rotterdam), Gemmell (Celtic FC) i Deyna (Legia Varsòvia).

El millor:

- Sorprenentment, el Feyenoord es va avançar a l’Ajax com a primer campió neerlandès.

- Primera Copa d’Europa del prestigiós tècnic austríac Happel.

- Clàssics del futbol dels Països Baixos com Israel, Jansen, De Jong o Van Hanegem.

El pitjor:

- Un Real Madrid en clara decadència internacional no va poder superar els vuitens de final.

- El campió vigent Milan tampoc va passar dels vuitens.

- Nova decepció del futbol alemany, en aquest cas del Bayern Munic.

40 ANYS DE LA FINAL DEL MUNDIAL D’ESPANYA

 

El passat 11 de juliol es van complir quatre dècades de la final del Mundial d’Espanya, en què Itàlia va vèncer per 3 a 1 Alemanya Occidental a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid.

El certamen, que es va inaugurar el 13 de juny a l’estadi Camp Nou de Barcelona, va reunir estrelles com l’italià Rossi, l’alemany Rummenigge, el polonès Boniek, el francès Platini, el brasiler Zico o l’argentí Maradona, tot i que aquest últim, a diferència del que succeiria quatre anys més tard a Mèxic, no va estar massa encertat en la seva primera participació en una Copa del Món.

Entre els principals esdeveniments del Mundial de 1982 cal significar l’enorme fracàs d’Espanya, el despertar del futbol africà, el polèmic encontre entre Alemanya i Àustria, el terrible marcatge de Gentile a Maradona, la sorprenent eliminació d’una vistosa i espectacular Brasil davant Itàlia a l’antic estadi de Sarrià, el renaixement polonès o la meravellosa semifinal que van disputar Alemanya i una molt atractiva França.

Pel que fa a la campiona Itàlia, el conjunt mediterrani va tenir una trajectòria molt estranya, doncs va empatar els tres partits de la primera fase i va estar molt a prop de caure eliminada, però posteriorment va superar Argentina i Brasil en la segona fase, va vèncer Polònia en semifinals i es va imposar a Alemanya a la final.

A les ordres d’Enzo Bearzot, l’Squadra Azzurra va tenir com a onze bàsic el format per Zoff, Gentile, Collovati, Scirea, Cabrini, Tardelli, Oriali, Antognoni, Conti, Rossi i Graziani.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1969

 

Seu de la final: Madrid.

Campió: AC Milan (foto).

Finalista: AFC Ajax.

Semifinalistes: Manchester United i Spartak Tnrava.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (vuitens de final).

Entrenador campió: Nereo Rocco.                               

Entrenador finalista: Marinus Michels.

Millor jugador: Rivera (AC Milan).

Màxim golejador: Law (Manchester United).

Altres futbolistes destacats: Prati (AC Milan), Cruyff (AFC Ajax) i Charlton (Manchester United).

El millor:

- Quart títol del futbol milanès, llombard i italià en set anys.

- La consolidació de Rivera.

- L’aparició d’una jove i prometedora estrella anomenada Cruyff.

El pitjor:

- L’Ajax va pagar la inexperiència i joventut a la final.

- El Real Madrid es trobava en plena decadència.

- El futbol germànic seguia decebent.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1968

 

Seu de la final: Londres.

Campió: Manchester United (foto).

Finalista: Benfica SL.

Semifinalistes: Real Madrid i Juventus FC.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (semifinals).

Entrenador campió: Matt Busby.                                  

Entrenador finalista: Otto Glória.

Millor jugador: Charlton (Manchester United).

Màxim golejador: Eusébio (Benfica SL).

Altres futbolistes destacats: Best (Manchester United), Coluna (Benfica SL) i Gento (Real Madrid).

El millor:

- Primera Copa d’Europa per al futbol anglès.

- La qualitat de Charlton i Best, les dues estrelles del campió.

- Cinquena final en vuit anys del Benfica.

El pitjor:

- Tercera derrota consecutiva del Benfica en una final.

- El Manchester United trigaria 21 anys en arribar a una nova final.

- Continuava el discret rendiment del futbol germànic.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1967

 

Seu de la final: Lisboa.

Campió: Celtic FC (foto).

Finalista: Inter Milà.

Semifinalistes: Real Madrid i CSKA Sofia.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (semifinalista) i Atlético Madrid (vuitens de final).

Entrenador campió: Jack Stein.                                   

Entrenador finalista: Helenio Herrera.

Millor jugador: Chalmers (Celtic FC).

Màxim golejador: Van Himst (RSC Anderlecht).

Altres futbolistes destacats: Tommy Gemmel (Celtic FC), Giancinto Facchetti (Inter Milà) i Sandro Mazzola (Inter Milà).

El millor:

- El Celtic, primer club britànic i no llatí en assolir la Copa d’Europa.

- Tercera final en quatre anys de l’Inter de Milà.

- La revelació del conjunt búlgar del CSKA Sofia.

El pitjor:

- L’Atlético Madrid no va superar els vuitens de final.

- Continuaven les discretes actuacions dels representants alemanys i anglesos.

- El bicampió i dues vegades més finalista Benfica no va participar en aquesta edició.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1966

 

Seu de la final: Brussel·les.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: Partizan Belgrad.

Semifinalistes: Inter Milà i Manchester United.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió).

Entrenador campió: Miguel Muñoz.                             

Entrenador finalista: Abdulah Gegic.

Millor jugador: Gento (Real Madrid).

Màxims golejadors: Amancio (Real Madrid) i Hasanagic (Partizan Belgrad).

Altres futbolistes destacats: Vasovic (Partizan Belgrad), Suárez (Inter Milà) i Charlton (Manchester United).

El millor:

- El Real Madrid va recuperar el títol sis anys més tard.

- La sisena Copa d’Europa de Gento.

- El Partizan va ser el primer club de l’Europa socialista en arribar a una final.

El pitjor:

- El Benfica no va poder superar els quarts de final.

- El representant alemany, el Werder Bremen, no va ser capaç de passar la primera ronda

- El Real Madrid hauria d’esperar 32 anys per conquistar la setena.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (6): URUGUAI

 

El millor: un futbol molt competitiu

Tot i que hi ha hagut excepcions al llarg de la història, com per exemple les dècades dels 70 i 80 del passat segle XX, la selecció charrua normalment ha destacat pel seu nivell competitiu i també per l’ofici i una sòlida mentalitat. Uruguai ha estat dues vegades campiona del món, encara que és cert que l’últim títol es va guanyar en el llunyà any 1950, i dos cops més semifinalista.

El pitjor: excessiva veterania

Si bé és veritat que en el bloc que dirigeix Diego Alonso estan progressant de manera espectacular Araújo (FC Barcelona), Valverde (Real Madrid) i Núñez (Benfica SL), força pes de l’equip celeste encara recau en veterans com Muslera (Galatasaray SK), Cáceres (Llevant UE), Godín (Càller Calcio), Giménez (Atlético Madrid), Cavani (Manchester United), Suárez (Atlético Madrid) i Stuani (Girona FC).

A la foto, Araújo.