JOCS OLÍMPICS DE RIO DE JANEIRO: ELS PRINCIPALS ESPORTISTES CATALANS

Avui divendres, ja matinada del dissabte a Europa, s’inicien els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, on, malgrat la inexistència d’una delegació oficial de Catalunya, hi participaran un munt d’esportistes del país, entre els quals en destaquen els següents 10:

- Mireia Belmonte (Badalona, Barcelonès)

Esport: Natació.

Medalles olímpiques: 2 plates a Londres 2016.

A favor: el record dels seus dos històrics podis a la capital britànica, que van suposar un abans i un després en la seva carrera.

En contra: perdre’s l’any passat, per lesió, el Mundial de Kazan.

- Ona Carbonell (Barcelona, Barcelonès)

Esport: Natació Sincronitzada.

Medalles olímpiques: 2 plates a Londres 2016.

A favor: la regularitat els darrers anys.

En contra: cada cop més competència per assolir una medalla.

- Saül Craviotto (Lleida, Segrià)

Esport: Piragüisme.

Medalles olímpiques: 1 or a Pequín 2008 i 1 plata a Londres 2016.

A favor: ha pujat al podi en els dos últims Jocs Olímpics.

En contra: pocs esportistes espanyols ho han aconseguit una tercera vegada.

- Pau Gasol (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Esport: Bàsquet.

Medalles olímpiques: 2 plates, una a Pequín 2008 i una altra a Londres 2016.

A favor: un munt d’anys a l’NBA i la seva capacitat de lideratge.

En contra: potser els seus millors temps han quedat ja enrere.

- Joel González (Figueres, Alt Empordà)

Esport: Taekwondo.

Medalles olímpiques: 1 or a Londres 2016.

A favor: el seu extraordinari palmarès.

En contra: haver sortit d’una greu lesió.

- Gemma Mengual (Barcelona, Barcelonès)

Esport: Natació Sincronitzada.

Medalles olímpiques: 2 plates a Pequin 2008.

A favor: una enorme experiència.

En contra: té 40 anys i ha tornat després d’una prolongada retirada.

- Juan Carlos Navarro (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat)

Esport: Bàsquet.

Medalles olímpiques: 2 plates, una a Pequín 2008 i una altra a Londres 2016.

A favor: moltes vegades és l’home encarregat de jugar-se el tir decisiu.

En contra: es troba clarament en la fase final de la seva trajectòria.

- Joaquim Rodríguez (Parets del Vallès, Vallès Oriental)

Esport: Ciclisme.

Medalles olímpiques: cap.

A favor: un especialista en probes d’un dia.

En contra: ja ha anunciat la seva retirada de l’esport professional.

- Ricky Rubio (el Masnou, Maresme)

Esport: Bàsquet.

Medalles olímpiques: 1 plata a Pequín 2008.

A favor: una important experiència a l’NBA.

En contra: els grans problemes que ha tingut amb les lesions.

- Jessica Vall (Barcelona, Barcelonès)

Esport: Natació.

Medalles olímpiques: cap.

A favor: ha guanyat medalles en els 2 darrers Europeus i en l’últim Mundial.

En contra: a Rio tindrà una gran competència per pujar al podi.

A la foto, Mireia Belmonte.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: JOHNNY REP

País: Holanda.

Any de naixement: 1951.

Lloc de naixement: Zaandam.

Demarcació: davanter.

Clubs: AFC Ajax, València CF, SC Bastia, As Saint – Etienne, PEC Zwolle, Feyenoord Rotterdam i HFC Haarlem.

Eurocopes disputades: Iugoslàvia 1976.

Mundials disputats: Alemanya Occidental 1974 i Argentina 1978.

Títols de clubs: 2 Lligues holandeses, 1 Lliga francesa, 2 Copes d’Europa, 2 Supercopes d’Europa i 1 Copa Intercontinental.

El millor: component de davanteres històriques

Rep, un extrem de gran habilitat, va formar dues de les millors davanteres de la història del futbol: la primera a l’Ajax d’Amsterdam, amb el mític Johan Cruyff i Piet Keizer, i la segona amb la selecció d’Holanda, amb el mateix Cruyff i Rob Rensenbrink. Altres jugadors amb els quals va coincidir van ser Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan Neeskens, Arie Haan o Wim van Hanegem.

El pitjor: només present en la final de la tercera Copa d’Europa de l’Ajax

Quan l’Ajax va guanyar les seves primeres dues Copes d’Europa, els anys 1971 i 1972, Rep encara no era un futbolista primordial del primer equip ajacied. Tanmateix, va ser el gran protagonista de la final del tercer títol, doncs va marcar l’únic gol de la de l’any 1973, contra el Juventus a Belgrad. Posteriorment, Rep va jugar al València i al Bastia, arribant amb l’entitat corsa a la final de la Copa de la UEFA.

50 ANYS DE LA FINAL MÉS POLÈMICA

Van haver de passar 36 anys, concretament el 1966, ara es compleix mig segle, perquè Anglaterra, el país on es va inventar el futbol, organitzés la Copa del Món.

La selecció anglesa, fins aleshores, no havia fet res massa remarcable en els Mundials en què havia participat, però l’equip que l’any 1966 dirigia Alf Ramsey comptava amb futbolistes de gran qualitat, com el porter Gordon Banks, el carismàtic capità Bobby Moore o el centrecampista Bobby Charlton, per a molts experts encara avui en dia el millor jugador anglès de la història.

Malgrat tot, Anglaterra no va comptar amb una trajectòria fàcil en el seu camí cap a la final, doncs va tenir molts problemes en quarts de final contra Argentina, que va patir la polèmica expulsió d’Antonio Rattin, i en semifinals davant la gran revelació del torneig, la Portugal d’Eusebio, màxim anotador del certamen.

La final, que es va disputar al mític antic estadi de Wembley, a Londres, la van jugar els amfitrions i Alemanya Occidental. Helmut Haller va avançar els germànics, però Geoff Hurst, gran protagonista del partit amb un hart trick, i Martin Peters van remuntar. Quan Anglaterra ja acariciava el triomf, pràcticament en l’últim instant, aquella Alemanya que mai es rendia va forçar la pròrroga mitjançant un gol de Wolfgang Weber.    

En el temps extraordinari es va produir el fet més polèmic de l’encontre (foto): Hurst va disparar des de fora de l’àrea, la pilota va anar a parar al travesser de la porteria alemanya i més tard va botar a la ratlla de gol, sense que mai s’hagi pogut verificar si realment l’esfèric va entrar o no a la porta defensada per Hans Tilkowski. Pocs minuts més tard, el mateix Hurst va situar el 4 a 2 definitiu.