La millor manera per afrontar la renovació del FC Barcelona, que s’hauria de portar a terme fins i tot en el supòsit que el club conquistés Lliga i Copa del Rei, seria fixar-nos en allò que va succeir l’estiu de 2008, quan Pep Guardiola es va fer càrrec de l’equip barcelonista.
En primer lloc, es va optar per un entrenador amb coneixement de la casa, caràcter de líder, gran personalitat, amant de la cultura de l’esforç i capacitat de motivar i il•lusionar uns futbolistes que es trobaven enfonsats i sense confiança.
En segon lloc, el president Joan Laporta, que acabava de salvar per molt poc una moció de censura i que havia observat com li dimitien un munt de directius, va centrar-se exclusivament en la gestió de l’entitat i va deixar els temes esportius al director tècnic Txiki Begiristáin i al nou entrenador.
En tercer lloc, Guardiola va decidir donar la baixa a tres jugadors emblemàtics: Ronaldinho, Deco i Samuel Eto’o, encara que aquest va continuar un any més. Els dos primers, portaven dues temporades presidides per la indisciplina i la manca de compromís, mentre el davanter camerunès es trobava gairebé sempre envoltat per la polèmica.
En quart lloc, el tècnic de Santpedor va donar els màxims galons a futbolistes fins llavors amb un paper secundari com Victor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi.
Finalment, en cinquè lloc, es van realitzar, amb l’excepció de Dani Alves (Sevilla), fitxatges de perfil baix, com eren els casos d’un jove Gerard Piqué (Manchester United), Fernando Cáceres (Vila-real), Seydou Keita (Sevilla) i Alexander Hleb (Arsenal), dels quals només el lateral brasiler i el central català van ser normalment titulars. Mentrestant, van pujar del filial, que llavors havia ascendit a segona B, de la mà del mateix Guardiola, Sergio Busquets i, amb més intermitència, Pedro Rodríguez.
Per tant, comptant amb aquest precedent, que va suposar la base del millor Barça de la història, el pròxim estiu es podria fer el següent:
La directiva, en cas de continuar, hauria de deixar treballar en aspectes esportius al director tècnic, Andoni Zubizarreta, i el nou entrenador. Sense Sandro Rosell, l’home que de forma unilateral va decidir fitxar Gerardo Tata Martino com a substitut de Tito Vilanova, sembla una comesa menys complicada.
Fitxar un entrenador que conegui l’entorn del Camp Nou, que sigui capaç de liderar el nou projecte, que fomenti l’esforç, amb suficient personalitat per gestionar el vestidor del Camp Nou i que tingui capacitat per tornar la il•lusió i la motivació que han perdut els futbolistes, és a dir, característiques que precisament no han acompanyat aquesta temporada Martino. Els meus preferits, per aquest ordre, serien Ernesto Valverde, Òscar Garcia i Eusebio Sacristán. Els principals defectes serien, pel que fa a l’actual entrenador de l’Athletic Club, la seva poca experiència a la institució barcelonista, doncs només va romandre dos anys a l’entitat com a jugador; quant al tècnic sabadellenc, la seva nul•la trajectòria en el futbol d’elit, i pel que respecta al preparador del filial, potser certa manca de caràcter i lideratge. Altres homes a tenir en compte serien Luis Enrique Martínez i Jürgen Klopp, encara que l’asturià és segurament un tècnic massa dur i expeditiu, mentre que el preparador alemany s’hauria d’adaptar al Barça.
Si el nou entrenador, sigui quin sigui, decidís donar baixes polèmiques, i ara penso per exemple amb Alves, Piqué i Cesc Fàbregas, se li hauria de donar tot el suport.
Tenint en compte que Valdés i Puyol abandonen per decisió pròpia l’equip, penso que els altres capitans, Xavi, Iniesta i Messi, haurien de continuar sent els líders sobre el terreny de joc, doncs pel que fa als dos centrecampistes (amb Messi tinc més dubtes) crec que en cap moment han comès actes d’indisciplina o de manca de compromís, encara que potser necessiten noves dosis d’il•lusió i motivació, sense oblidar que no és necessari, sobretot pel que respecta a l’estrella argentina, que ho juguin absolutament tot. És possible que homes com Piqué, de seguir a l’entitat; Jordi Alba, Busquets o Pedro hagin de tenir ja un rol de lideratge, mentre Martín Montoya, Marc Bartra o Sergi Roberto, en cas de continuar al club, s’haurien de sentir més importants en l’equip.
Per finalitzar, no crec que sigui necessari fitxar cracks, doncs el Barça ja compta amb jugadors de la importància de Xavi, Iniesta, Messi o Neymar da Silva (foto), el qual hauria de ser un home fonamental en el següent projecte blaugrana. Senzillament haurien d’arribar futbolistes joves, amb il•lusió i amb ganes d’engrandir el seu palmarès, propiciant també el retorn dels cedits Rafinha Alcántara (Celta) i Gerard Deulofeu (Everton) i ascendint igualment dos o tres jugadors procedents del filial, que està realitzant una gran campanya a segona divisió A.
