miércoles, 29 de junio de 2022

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (5): BRASIL


 






El millor: la qualitat i l’experiència

El conjunt dirigit per Tite Bacchi compta amb futbolistes d’una enorme classe tècnica com Coutinho (Aston Villa), Neymar (París Saint – Germain) o Vinicius (Real Madrid), sense oblidar l’experiència de jugadors com Allison (Liverpool FC), Alves (FC Barcelona), Silva (Chelsea FC), Militao (Real Madrid), Marquinhos (París Saint – Germain) i Casemiro (Real Madrid).

El pitjor: la deriva de Neymar

L’exjugador del FC Barcelona ho tenia tot per convertir-se en el millor futbolista del món, doncs el davanter compta amb un nivell tècnic extraordinari, és molt hàbil en l’u contra u i disposa del caràcter necessari per comandar un grup, però s’ha quedat a mig camí a causa d’aspectes diversos com la participació en un munt de festes, la constant exposició a les xarxes socials i una vida poc apta en general per a un esportista.

A la foto, Vinicius.


domingo, 26 de junio de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1965


 





Seu de la final: Milà.

Campió: Inter Milà (foto).

Finalista: Benfica SL.

Semifinalistes: Liverpool FC i Gyori ETO.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (quarts de final).

Entrenador campió: Helenio Herrera.                          

Entrenador finalista: Elek Schwartz.

Millor jugador: Suárez (Inter Milà).

Màxims golejadors: Torres (Benfica SL) i Eusébio (Benfica SL). 

Altres futbolistes destacats: Facchetti (Inter Milà), Peiró (Inter Milà) i Mazzola (Inter Milà).

El millor:

- L’Inter d’Herrera, Burgnich, Facchetti, Mazzola i Suárez continuava fent història.

- Quarta final en cinc anys del Benfica.

- Primera semifinal del Liverpool.

El pitjor:

- Les crítiques al catenaccio d’Herrera.

- Un irregular Real Madrid no va poder superar els quarts de final.

- Al complir-se una dècada de la competició, només dues participacions del FC Barcelona.


miércoles, 22 de junio de 2022

ELS QUATRE HEROIS DE MONTILIVI


 





El passat diumenge 19 de juny, el Girona va aconseguir el segon ascens de la seva història a primera divisió, el primer per la via de la promoció, mètode amb el qual havia viscut terribles, nombrosos i repetits fracassos. En aquesta campanya històrica del club de Montilivi han destacat especialment el president Delfí Gelí, el secretari tècnic Quique Cárcel, l’entrenador Michel Sánchez (foto) i el capità Cristhian Stuani.

Geli. En la seva època de futbolista, la qual va començar al Girona com a davanter centre, no va tenir massa oportunitats en el Barça de Johan Cruyff i, ja reconvertit en lateral dret, va triomfar en el modest Albacete, circumstància que li va permetre ser internacional absolut, i va guanyar el doblet Lliga / Copa del Rei amb l’Atlético de Madrid de Radomir Antic. Com a president del club gironí, aquest és el seu segon ascens.

Cárcel. Molts experts  el van veure ja com el gran artífex, juntament amb el tècnic Pablo Machín, de l’històric ascens de l’any 2017. L’ha encertat de ple en alguns fitxatges i, molt especialment, en l’elecció de Michel com a entrenador.

Michel. El preparador madrileny s’ha mostrat tàcticament, malgrat uns inicis de campanya molt delicats, com un dels millors entrenadors de la categoria, s’ha adaptat perfectament a l’entitat i a la ciutat, demanant des del principi que li fessin les preguntes en català i fins i tot parlant aquesta llengua, i, el més important segurament, ha tret pressió als seus jugadors en les dues eliminatòries de promoció davant Eibar i Tenerife.

Stuani. Quan l’atacant uruguaià estava jugant fa uns anys a la segona categoria del futbol anglès, concretament a les files del Middlesbrough, semblava que havia iniciat la seva decadència esportiva, però porta un munt d’anys tenint un rendiment espectacular amb el Girona, equip en què és actualment el capità i amb el qual ha marcat un munt de gols, molts d’ells decisius.


domingo, 19 de junio de 2022

LA PROBLEMÀTICA GERARD PIQUÉ


 





Fa uns dies, Xavi Hernández li va comunicar a Gerard Piqué que la pròxima temporada no serà un futbolista insubstituïble i va comentar-li que es concentri al 100% en el futbol. Estic totalment d’acord amb la postura de l’entrenador del FC Barcelona i penso que aquesta exigència al central català s’hagués hagut de fer ja fa molt de temps, segurament des de l’etapa d’Ernesto Valverde.

Els últims anys, Piqué ha tingut una intensíssima activitat amb la seva empresa Kosmos, que per exemple va produir el documental “La decisión”, en el qual Antoine Griezmann explicava que no fitxava pel Barça (per cert, Gerard va dir que el veuria prenent-se unes crispetes); porta alguns anys organitzant la Copa Davies a Madrid, certamen en què en alguna ocasió se’l va veure ja de matinada a la Caja Mágica de la capital espanyola quan havia d’entrenar el següent matí amb el seu club; va assistir durant una gira als Estats Units a una festa de Rakuten, malgrat que Valverde no li va donar permís; és el president de l’Andorra, una entitat que aquesta temporada ha estat un rival directe del filial blaugrana; ha estat protagonista de varis espais de televisió i de diferents xarxes socials i, no fa gaire, es van fer públiques unes polèmiques i controvertides converses amb el president de la Federació Espanyola Luis Rubiales.

Algú podrà argumentar, i amb raó, que Piqué ha tingut generalment un bon rendiment i que, sense anar més lluny aquesta passada temporada, ha estat amb Ronald Araujo el millor central del bloc barcelonista, però també és cert que el defensa de la Bonanova de vegades ha obligat a actuar als seus companys de línia molt enrere, ocasionant la distància amb el mig del camp i provocant espais als contraris, i ha tingut lesions molt greus, potser derivades de la seva intensa vida privada.


jueves, 16 de junio de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1964


 






Seu de la final: Viena.

Campió: Inter Milà (foto).

Finalista: Real Madrid.

Semifinalistes: Borussia Dortmund i FC Zuric.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (finalista).

Entrenador campió: Helenio Herrera.                           

Entrenador finalista: Miguel Muñoz.

Millor jugador: Suárez (Inter Milà).

Màxim golejador: Mazzola (Inter Milà).

Altres futbolistes destacats: Burgnich (Inter Milà), Facchetti (Inter Milà) i Gento (Real Madrid).

El millor:

- Primer títol continental de l’Inter d’Herrera.

- Individualitats extraordinàries del campió com Mazzola o el gallec Suárez.

- Després del fracàs de l’any anterior, el Real Madrid va tornar a una final.

El pitjor:

- Va acabar la ratxa de finals del Benfica.

- El representants anglesos continuaven decebent.

- Mites com Puskas i Di Stefano es trobaven en la part final de la seva esplendorosa carrera.


martes, 14 de junio de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1963


 






Seu de la final: Londres.

Campió: AC Milan (foto).

Finalista: Benfica SL.

Semifinalistes: Feyenoord Rotterdam i Dundee FC.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (setzens de final).

Entrenador campió: Nereo Rocco.                               

Entrenador finalista: Fernando Riera.

Millor jugador: Rivera (AC Milan).

Màxim golejador: Barison (AC Milan).

Altres futbolistes destacats: Altafini (AC Milan), Coluna (Benfica SL) i Eusebio (Benfica SL).

El millor:

- Primer títol del futbol italià.

- Començava la gran època de Rivera.

- Tercera final consecutiva del Benfica.

El pitjor:

- Per primer cop, el Real Madrid no va superar una primera ronda.

- El representant alemany, el Colònia, també va ser eliminat als setzens de final.

- Continuava l’escassa repercussió dels clubs anglesos.


miércoles, 8 de junio de 2022

RESPECTE PER AL REAL MADRID


 





El Real Madrid va conquistar el passat 28 de maig a l’estadi de França de Saint – Denis la seva 14a Copa d’Europa. Al llarg de la Lliga de Campions recentment finalitzada, sobretot a partir dels vuitens de final, hem pogut escoltar o llegir, especialment des de Catalunya, frases com: “El Madrid no ha jugat a res”, “Han tingut molta sort”, “han dominat a les dues àrees amb Courtois i Benzema”, “han aconseguit victòries immerescudes”, “Han estat clarament inferiors als seus rivals”...

El Real Madrid mereix respecte per les següents raons:

Carlo Ancelotti és l’únic entrenador que ha guanyat més de tres Copes d’Europa. Amb el títol obtingut a París, el tècnic italià compta ja amb quatre Lligues de Campions, dues amb el Milan (2003 i 2008) i dues més amb el Real Madrid (2014 i 2022). A més, cal recordar que Ancelotti, un excel·lent gestor de vestidor, va guanyar dues Copes d’Europa com a futbolista del club llombard (1989 i 1990).

Thibaut Courtois és el millor porter del món. I no ho dic per la seva majestuosa actuació a Saint – Denis, sinó per la seva regularitat els darrers anys amb Atlético Madrid, Chelsea, Real Madrid i selecció belga.

Una defensa sòlida i segura. Dani Carvajal, Eder Militao, el veterà David Alaba, fitxat al Bayern Munic el passat estiu, i Ferland Mendy han format una excel·lent línia defensiva, que no s’ha ressentit amb la incorporació del comodí Lucas Vázquez, el sempre complidor Nacho Fernández o el capità Marcelo Vieira.

Un dels millors centres del camp de la història. Tot i que considero que la millor línia medul·lar de tots els temps la van formar al Barça de Pep Guardiola Sergio Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, la integrada al club blanc els darrers anys per Carlos Henrique Casemiro, Luka Modric i Toni Kroos ha estat extraordinària. Cal destacar també el rendiment de l'uruguaià Fede Valverde quan Ancelotti ha preferit jugar amb quatre centrecampistes o per donar descans al croat i l’alemany.

Benzema i els joves brasilers. Karim Benzema ha completat potser la millor temporada de la seva llarga carrera esportiva i és en aquests moments el gran favorit per assolir la Pilota d’Or, però el davanter francès no ha estat sol i cal destacar la brillant campanya dels joves atacants brasilers Rodrygo, gran heroi de les semifinals contra el Manchester City, i sobretot Vinicius Junior, autor del l’únic gol de la final.

Un equip molt competitiu i amb una mentalitat fèrria. A diferència del que li ha passat al FC Barcelona en multitud d’eliminatòries europees des de l’any 2016, el Real Madrid mai s’ha rendit en els moments difícils, que n’ha tingut sovint en aquesta Champions League, i ha pogut salvar situacions complicadíssimes contra París Saint – Germain (PSG), Chelsea, Manchester City i Liverpool.

Els adversaris han temut el campió. Tots els rivals que ha tingut el conjunt d’Ancelotti des de vuitens de final, els ja mencionats PSG, Chelsea, City i Liverpool, li van jugar amb temor, o excés de respecte, al club espanyol i es van enfonsar arran de gols marcats pel bloc madridista. Potser el cas més evident va ser quan el grup de Guardiola va encaixar l’empat a un al minut 90 en el xoc de tornada de les semifinals al Santiago Bernabéu.

A la foto, d’esquerra a dreta, Kroos, Casemiro i Modric.

martes, 7 de junio de 2022

CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE: REAL MADRID


 





El millor: una competivitat fora de tota lògica

Potser el Real Madrid no compta amb un estil de joc massa definit, és possible que el seu entrenador Carlo Ancelotti sigui més un bon gestor que un portent tàctic i és veritat que alguns futbolistes, per la seva veterania, certament haurien de començar a donar el relleu, però la competivitat d’aquest club és increïble i, s’ha produït tantes vegades el mateix fet, que evidentment no pot ser simplement una casualitat.

El pitjor: el no d’Mbappé

Si alguna cosa ha espatllat una mica un gran final de campanya, en què els blancs també han obtingut el títol de Lliga, ha estat la negativa de la jove estrella francesa Mbappé, que ja va evitar arribar al Santiago Bernabéu l’estiu passat, de fitxar per al club espanyol. Hagués estat una contractació vital, no només per la qualitat de l’atacant del París Saint – Germain, sinó també per la veterania de Benzema.

A la foto, Courtois.


viernes, 3 de junio de 2022

CAMPIÓ DE LA CONFERENCE LEAGUE: AS ROMA


 








El millor: el palmarès de José Mourinho

A més de tenir un brillant historial pel que fa a campionats locals, doncs ha guanyat la Lliga a Portugal, Anglaterra i Espanya, l’entrenador lusità compta amb un extraordinari palmarès internacional, ja que ha assolit dues Lligues de Campions (Porto i Inter), dues Copes de la UEFA / Europa League (Porto i Manchester United) i la primera edició de la Conference League amb el Roma.

El pitjor: malgrat tot, el tècnic portuguès sembla trobar-se en una etapa decadent

Es comenta moltes vegades que el torneig de clubs de més prestigi és indubtablement la Lliga de Campions, però també s’afirma que la línia d’una temporada la marquen els diferents campionats de Lliga i Mourinho no en conquista cap des de l’any 2014, quan va tornar al Chelsea procedent del Real Madrid. Aquesta campanya, el Roma només ha pogut ser sisè a la Sèrie A italiana.

A la foto, Abraham.


miércoles, 1 de junio de 2022

CAMPIÓ DE L’EUROPA LEAGUE: EINTRACHT FRANKFURT


 






El millor: una trajectòria implacable

El club alemany, que havia guanyat la Copa de la UEFA fa 42 anys, ha realitzat una extraordinària Europa League, el torneig que suposa una continuïtat. El grup d’Oliver Glasner ha eliminat el Betis, campió de la Copa del Rei, en semifinals; el Barça, en quarts de final; un incòmode i sòlid West Ham United, en semifinals, i el ressorgit Glasgow Rangers, en la final portada a terme al Sánchez Pizjuán de Sevilla.

El pitjor: els escàndols d’alguns seguidors

En el matx de tornada dels quarts contra el Barça, els afeccionats de l’Eintracht van aprofitar la política del club català del seient lliure i van acudir en massa a un perplex Camp Nou, que va observar també l’actitud incívica d’alguns dels seguidors germànics, que igualment van polemitzar en els prolegòmens de la final a Sevilla, amb enfrontaments amb els hooligans escocesos del Rangers.

A la foto, Kostic.