viernes, 28 de octubre de 2022
ESTÀ TRAÏNT XAVI LA FILOSOFIA BARÇA ?
miércoles, 26 de octubre de 2022
LES BANDES I LA FILOSOFIA BARÇA
En l’últim article escrit en aquest bloc, en un dels
apartats vaig deixar constància que Johan Cruyff, Frank Rijkaard i Pep
Guardiola, l’home que va instaurar el sistema al Camp Nou i els seus dos
millors deixebles, no sempre van situar a les bandes extrems nats, com Xavi
Hernández ha insistit molt amb Ousmane Dembélé i Raphinha Dias (tos dos a la
foto).
Cruyff va col·locar als extrems futbolistes com Gary
Lineker, Julio Salinas, Txiki Begiristáin o Hristo Stoitxkov. El tècnic
neerlandès, durant els seus inicis com a entrenador del club, que si va
utilitzar un extrem pur com Jon Andoni Goikoetxea, va ser molt criticat per
usar el golejador anglès a la banda, un home que fora de l’àrea a penes havia
tingut fins llavors transcendència.
Rijkaard va fer jugar a la banda dreta tant Ludovic
Giuly com un joveníssim Leo Messi i, pel que respecta a la part esquerra, va
situar a Ronaldinho de Assis, la gran estrella d’aquell bloc i, ja al final de
la seva etapa de preparador, Thierry Henry.
Guardiola va actuar amb Samuel Eto’o, Messi, Henry i
David Villa al costat de la calç, tenint en compte també que el lateral dret
Dani Alves es convertia moltes vegades de fet en un extrem per aquella banda.
Aquells jugadors, i de manera molt especial homes com
Stoitxkov, Ronaldinho, Eto’o, Messi o Villa, tenien naturalment tendència a
anar cap al centre i apropar-se a la porteria rival mitjançant diagonals,
mentre futbolistes com Salinas, Begiristáin, Giuly o Henry igualment tenien la
missió d’obrir el camp per aconseguir més espais a l’interior del terreny de
joc, per on podien entrar mitges puntes com José Mari Bakero, Michael Laudrup o
els mateixos Ronaldinho i Messi.
Xavi podria utilitzar perfectament, a part de Dembélé i Raphinha, a homes com Pablo Gavi, Pedri González, Ansu Fati o Ferran Torres per portar a terme les accions menciones en els anteriors paràgrafs i, una cosa fonamental, que en el centre del camp es puguin trobar quatre homes per aconseguir superioritat en aquesta línia fonamental.
lunes, 24 de octubre de 2022
ELS 10 ERRORS DE XAVI HERNÁNDEZ
Per començar aquest escrit vull deixar clara
constància que penso que Xavi Hernández segueix sent l’home idoni per realitzar
la reconversió del FC Barcelona, que, en l’any que porta com a entrenador al
Camp Nou, ha aconseguit èxits importants, com classificar sense massa
complicacions l’equip català per a la Champions League, quan hi van haver fases
de la temporada passada en què semblava molt complicat, i ha tingut la valentia
d’asseure a la banqueta llegendes com Gerard Piqué i Jordi Alba.
No obstant, malgrat les convincents victòries la setmana anterior enfront Vila-real i Athletic Club, el preparador de Terrassa està passant pel
seu període més complicat com a tècnic barcelonista després que el conjunt
blaugrana estigui pràcticament eliminat de la Lliga de Campions i hagi perdut
clarament al Santiago Bernabéu el clàssic de Lliga davant el Real Madrid, sense
oblidar que un purista com ell no està aconseguint inculcar als seus
futbolistes el més bàsic de l’ADN Barça.
La incapacitat per introduir la filosofia que va
instaurar Johan Cruyff. Malgrat que el Barça si va poder tenir importants
flaixos del passat la campanya anterior, sobretot en el 0 a 4 al Bernabéu, el
grup de Xavi normalment actua amb un esquema molt llarg i amb el centre del
camp, del qual ell en va formar part un munt d’anys, com a simple línia de
transició.
Insistir amb Sergio Busquets. Si, és cert, Xavi ha
prescindit en l’actual exercici en molts encontres de Piqué i Alba, però
segueix insistint en fer jugar quasi tots els minuts a Busquets, íntim
amic seu. El de Badia del Vallès no es troba bé físicament i difícilment pot
aguantar un matx complet, però tampoc compta amb un recanvi clar a la
plantilla.
Certa obsessió amb Ousmane Dembélé. Molts pensem que
el francès és un futbolista diferent i, si es troba afortunat, pot ser brillant
en l’u contra u, però el tècnic de Terrassa, que va fer l’impossible per
renovar l’extrem, insisteix massa en situar-lo de titular i, com va succeir a
San Siro contra l’Inter de Milà, basa gran part del joc de l’equip en la seva
persona.
No cal posar extrems purs a les bandes. Cruyff en el
Dream Team va situar a la banda jugadors com Gary Lineker, Julio Salinas, Txiki
Begiristáin o Hristo Stoitxkov i Pep Guardiola va optar per futbolistes com
Samuel Eto’o, Pedro Rodríguez o David Villa (abans Frank Rijkaard va fer el mateix amb Ronaldinho de Assis). Cap d’aquests homes eren extrems
purs i moltes vegades el que feien era obrir el camp per aconseguir més espais
a l’interior i realitzar diagonals que els apropaven a la porteria rival.
Un centre del camp poc poblat. Com ja va passar molts
cops amb Luis Enrique Martínez, molt condicionat pel trident ofensiu format per
Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva; Ernesto Valverde, Quique Setién i
Ronald Koeman, el centre del camp segueix actuant com una part del camp transitòria i
amb poc protagonisme, sent molt estrany que això succeeixi amb un home com
Xavi, que va formar amb Busquets i Andrés Iniesta una de les millors línies medul·lars
de la història del futbol. Tanmateix, Cruyff i Guardiola utilitzaven un quart
futbolista, com Michael Laudrup el primer i el mateixos Iniesta i Messi el
segon, per donar-li més consistència. Molts pensem que el vallesà hauria de
comptar amb una línia de quatre, amb Pablo Gavi o Pedri González ancorats en
alguna de les bandes.
Deixar marxar Miralem Pjanic i Nico González. És
veritat que tant el bosnià com el gallec van voler marxar, el primer al Sarshaj
FC i el segon cedit al València, però als dos jugadors que millor podien substituir
i donar descans a Busquets se’ls podria haver convençut perquè romanguessin al
Camp Nou.
Cert victimisme. Podem estar d’acord que a Milà el
Barça es va veure greument perjudicat per l’àrbitre i el VAR, però no em van
agradar les constants queixes de l’entrenador barcelonista, sobretot perquè
essencialment es va perdre pel mal joc del bloc català i el victimisme mai ha solucionat situacions en la història de la societat catalana.
Potser un excés d’optimisme. Crec que Xavi, a
diferència del que feia Koeman, fa bé amb imitar el president Joan Laporta i
comentar que l’objectiu és guanyar títols, com ha de ser sempre que parlem d’un
club de la història i el palmarès del Barça, però aquest fet ha pogut afegir
pressió al vestidor.
Lamentar la no arribada de Bernardo Silva. A mi
personalment no em va agradar que l’egarenc mostres frustració en una roda de premsa a
principis de setembre, poc més tard de tancar-se el mercat de fitxatges i tot i
agrair al club els seus esforços, pel no fitxatge del centrecampista portuguès,
quan havien estat contractats, malgrat la crisi econòmica de la institució i
després d’accionar vàries palanques, Héctor Bellerín, Jules Koundé, Andreas
Christensen, Marcos Alonso, Raphinha Dias i Robert Lewandowski.
Actuar amb les línies molt separades. Al contrari del que seria preceptiu si ens instal·lem en la filosofia que ha marcat gran part de les temporades del Barça en el últims 32 anys, les línies actuen molt distanciades, propiciant nombrosos contraatacs dels rivals arran de la pèrdua de la pilota i deixant en una situació molt incòmoda a Busquets.
viernes, 21 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (26): CAMERUN
El millor: un clàssic
Camerun va debutar en una fase final de la Copa del
Món l’any 1982 a Espanya i, des de llavors, només s’ha perdut els certàmens de
Mèxic 1986 i Rússia 2018. En les darreres quatre dècades han passat per la
selecció africana mites com N’Kono, Milla, Biyik, Songo’o, Eto’o, Kameni o Song
i per a la memòria dels afeccionats ha quedat la seva actuació a Itàlia 1990,
quan va arribar als quarts de final.
El pitjor: la selecció africana no es troba en un
període òptim
Tanmateix, i malgrat una regularitat extraordinària en
els últims 40 anys, els anomenats Lleons indomables, absents fa quatre anys a
Rússia, no es troben en el millor moment de la seva història. No obstant, el
tècnic Rigobert Song disposa de jugadors interessants com Onana (Inter Milà),
Anguissa (SSC Nàpols) i els atacants Choupo – Moting (Bayern Munic), Ganago (RC
Lens) i Toko Ekambi (Olympique Lió).
A la foto, Choupo – Moting.
miércoles, 19 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (25): PAÏSOS BAIXOS
El millor: grans individualitats
El veterà entrenador Louis van Gaal compta amb una
sèrie de jugadors extraordinaris, capaços de marcar certes diferències, com
l’experimentat porter Cillessen (NEC Nijmegen), De Ligt (Bayern Munic), el
capità Van Dijk (Liverpool FC), Blind (AFC Ajax), Wijnaldum (AS Roma), De Jong
(FC Barcelona), Depay (FC Barcelona) o el jove i prometedor golejador Gakpo
(PSV Eindhoven).
El pitjor: una gran irregularitat
L’equip dels Països Baixos acostuma a tenir continus
alts i baixos: després de disputar les finals dels Mundials de 1974 i 1978, no
es va classificar per a les edicions de 1982 i 1986, guanyant més tard l’Eurocopa
el 1988. Així mateix, després de jugar la final de la Copa del Món de 2010, no
va estar present ni a l’Eurocopa de 2016 ni tampoc al Mundial de 2018, passant
pràcticament inadvertit en l’Europeu de 2021.
A la foto, De Ligt.
lunes, 17 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (24): AUSTRÀLIA
El millor: l’evolució
Austràlia va debutar en una Copa del Món l’any 1974 en
la llavors Alemanya Occidental i no va tornar a una fase final fins a l’any
2006, de nou a l’estat germànic, ja unificat, on de la mà de l’entrenador
neerlandès Gus Hiddink va assolir els vuitens de final. El de Quatar serà el
quart Mundial consecutiu que disputi el combinat representant de la gran illa
d’Oceània, que juga la fase de classificació asiàtica.
El pitjor: un equip molt modest
Molt probablement, l’equip que prepara Graham Arnold es
troba entre les tres o quatre esquadres més modestes de les 32 que a partir de
novembre disputaran a Quatar la Copa del Món i seria una enorme sorpresa que
els Aussies fossin capaços de superar la fase de grups del campionat. El veterà
porter Ryan (FC Copenhaguen), capità del combinat australià, és el seu home més
conegut.
A la foto, Ryan.
jueves, 13 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (23): MARROC
El millor: potser mai el Marroc havia tingut individualitats tan brillants
El conjunt magrebí compta amb uns futbolistes
extraordinaris que porten ja força anys triomfant en les més potents lligues
europees, com són els casos de Bounou (Sevilla FC), Mazraoui (Bayern Munic),
Hakimi (París Saint – Germain), Amrabat (Fiorentina AC), Harit (Olympique
Marsella), Munir (Getafe FC) o En – Nesyri (Sevilla FC), sense oblidar
l’empenta del jove Abde (CA Osasuna).
El pitjor: una història mundialista molt discreta
El Marroc, que va debutar en una Copa del Món al
campionat organitzat per Mèxic el 1970, ha disputat un total de cinc edicions i
només en una ha pogut superar la primera fase, en el torneig que va tornar a
portar a terme el país centreamericà 16 anys més tard. Ara, el tècnic Wallid
Repragui compta amb una relació de futbolistes idònia per convertir els
nord-africans en l’equip revelació a Quatar.
A la foto, Hakimi.
lunes, 10 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (22): COSTA RICA
El millor: el record de Brasil
Costa Rica disputarà a Quatar el seu cinquè Mundial
Consecutiu, dels quals ha brillat a Itàlia 1990, quan va arribar al vuitens de
final després de ser primera del seu grup en la fase inicial, i sobretot quan
va assolir els quarts de final a Brasil 2014, convertint-se en l’única selecció
de la zona de la Concacaf, a part de Mèxic, en jugar aquesta ronda, meta que
per exemple mai han aconseguit els Estats Units.
En contra: un elenc modest de futbolistes
Tanmateix, el tècnic Luis Fernando Suárez dirigirà a
Quatar un grup de jugadors modest i escassament conegut per al gran públic, tot
i que hi destaquen homes com l’exmadridista Navas (París Saint – Germain), sens
dubte el seu home més important; Borges (LD Alajualense), Ruiz (LD Alajualense)
o Campbell (Club León). Arribar als vuitens de final seria un gran èxit per als
centreamericans.
A la foto, Ruiz.
viernes, 7 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (21): POLÒNIA
El millor: Lewandowski
El nou davanter del FC Barcelona, que ha començat la
temporada amb el club català de manera espectacular, potser ha estat el millor
futbolista del món durant l’última dècada, només per darrere de dos astres com
Messi i Ronaldo. Les possibilitats a Qatar de l’equip que dirigeix Czeslaw
Michniewicz passen pel rendiment de l’atacant, que no ha estat massa afortunat
en els grans campionats de seleccions que ha jugat.
El pitjor: les últimes experiències
Polònia, que va ser campiona olímpica l’any 1972 i
tercera a les Copes del Món de 1974 i 1982, va caure més tard en una llarga i
profunda crisi i, els darrers anys, ha aconseguit tornar a les grans
competicions, però amb modèstia. A part de Lewandowski, homes com Szczesny
(Juventus FC), Zelenski (SSC Nàpols) o Milik (Juventus FC) intentaran portar
Polònia, com a mínim, fins als quarts de final.
A la foto, Szczesny.
miércoles, 5 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (20): ALEMANYA
El millor: la història
Alemanya compta amb un palmarès espectacular, amb
quatre títols mundials (1954, 1974, 1990 i 2014) i tres de continentals (1972,
1980 I 1996), mitjançant seleccionadors com Sepp Herberger, Helmut Schön o Franz Beckenbauer i futbolistes com Walter, Seeler, Maier, el mateix
Beckenbauer, Breitner, Overatt, Höness, Gerd Müller, Rummenigge, Matthäuss,
Brehme, Klinsmann, Völler, Sammer o Klose.
El pitjor: el final de l’era Joachim Löw
Joachim Löw va aconseguir èxits extraordinaris com a
seleccionador germànic, amb el punt àlgid del títol mundial obtingut l’any 2014
a Maracaná, però va fracassar estrepitosament durant els darrers anys. El seu
substitut Hansi Flick intentarà canviar la situació amb homes com Rüdiger (Real Madrid), Kimmich (Bayern Munic), Gündogan (Manchester
City) o els vetarans (Neuer (Bayern Munic) i Thomas Müller (Bayern Munic).
A la foto. Kimmich.
lunes, 3 de octubre de 2022
LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (19): TUNÍSIA
El millor: cinc Mundials des de 1978
El conjunt nord-africà va debutar en una Copa del Món
l’any 1978 a Argentina, deixant una gran imatge, doncs, malgrat no superar la
fase inicial, va poder derrotar Mèxic i va igualar amb la potent Alemanya
Occidental, aleshores vigent campiona del món. Posteriorment, Tunísia ha
disputat les edicions de França 1998, Corea del Sud i Japó 2002 i Alemanya 2006
consecutivament i Rússia 2018.
El pitjor: l’assignatura pendent de superar una fase
de grups
El tècnic local Jalel Kadri tindrà a Quatar la
complicada missió de, per primer cop a la història, classificar el combinat
magribí per a uns vuitens de final. Per aconseguir-ho compta amb jugadors com
Bronn (US Salernitana), Khaoui (Clermont Foot 63), Mejbri (Manchester United) i
els que són segurament els seus dos futbolistes més destacats: Skhiri (FC
Colònia) i el veterà Khazri (SC Montpeller).
A la foto, Skhiri.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)