HA MILLORAT XAVI LES PRESTACIONS DE KOEMAN ? ÉS EVIDENT QUE SI

 

Existeix certa polèmica entre diferents experts, tot i que la balança es decanta clarament al costat del tècnic català, sobre si Xavi Hernández (foto) ha millorat el joc i els resultats de Ronald Koeman.

El defensors de l’actual entrenador del FC Barcelona argumenten que tant el futbol com els números han evolucionat ostensiblement des de la seva arribada al Camp Nou i que el preparador de Terrassa està realitzant un treball extraordinari amb la idea de tornar a introduir en l’equip conceptes de l’anomenat ADN Barça que s’havien deixat clarament d’aplicar els últims anys.

Pel contrari, els analistes que pensen que no ha millorat la situació esportiva del club de com es trobava amb Koeman a la banqueta, comenten que una de les raons per les quals les coses han avançat durant les últimes setmanes ha estat pels reforços que Xavi ha tingut en el mercat d’hivern, sobretot pel que fa a la davantera.

Personalment, crec que el català ha millorat de manera considerable les prestacions del neerlandès per diverses raons, entre les quals es podrien destacar, a més de reintroduir una filosofia que tants èxits, títols i prestigi ha donat a l’entitat, la d'assolir una millora important de la condició física dels futbolistes, tenir súper motivat el vestidor, aconseguir que els seus jugadors, fins i tot els que eren més poc receptius, assimilin el joc de posició  i no mostrar un comportament tan victimista com el deu seu predecessor.

EL BARÇA SEMPRE HA FUNCIONAT MILLOR AMB UN FALS DAVANTER CENTRE

 

Sembla que tothom a l’entorn del FC Barcelona, des del president Joan Laporta fins els afeccionats, s’han posat entre cella i cella que el pròxim estiu el davanter noruec del Borussia Dortmund Erling Haaland (foto) arribi al Camp Nou.

Els millors equips del Barça de la història moderna, els dirigits per Johan Cruyff i Pep Guardiola, van actuar amb el que es coneix com un fals davanter centre, en el primer cas el danès Michael Laudrup i en el segon cas l’argentí Leo Messi.

En canvi, les coses no van funcionar tan bé quan es va fer ús d’un davanter centre convencional i en tenim dos exemples:

Pel que fa al Dream Team, l’estiu de 1993 Cruyff va fitxar Romário da Souza, llavors integrant de la plantilla del PSV Eindhoven, i, si bé és veritat que tots recordem els gols i les genialitats del davanter brasiler, la temporada 1993 / 1994, l’única sencera de l’atacant sud-americà al Camp Nou, va ser la pitjor de les quatre més triomfants d’aquell meravellós equip, que es va estimbar en la final de la Lliga de Campions contra el Milan a Atenes.

Quant al Pep Team, després d’una primera campanya espectacular, en què el Barça va assolir el seu primer triplet format per Lliga / Copa del Rei / Champions League, Guardiola, que havia aconseguit ja treure’s de sobre Samuel Eto’o, va decidir el fitxatge del suec Zlatan Ibrahimovic, en un intercanvi amb l’Inter de Milà. El davanter escandinau, que no va acceptar el lideratge de Messi, va realitzar una campanya molt decebedora, va perdre la titularitat davant Bojan Krkic i va tenir enormes problemes amb el tècnic, fins el punt d’abandonar l’entitat catalana només un any més tard.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 2008

 

Organitzadors: Àustria i Suïssa.

Campió: Espanya (foto).

Finalista: Alemanya.

Semifinalistes: Rússia i Turquia.

Participació d’Espanya: campiona.

Seleccionador campió: Luis Aragonés.                        

Seleccionador finalista: Joachim Löw.

Millor jugador: Xavi (Espanya).

Màxim golejador: Villa (Espanya).

Altres futbolistes destacats: Casillas (Espanya), Iniesta (Espanya) i Ballack (Alemanya).

El millor

- Espanya guanya una Eurocopa 44 anys després i ho fa, a les ordres del veterà Aragonés, amb un joc espectacular.

- S’inicia una brillantíssima generació de futbolistes espanyols com Casillas, Puyol, Ramos, Alonso, Xavi, Iniesta, Fàbregas, Villa o Torres.

- El ressorgiment alemany de la mà de Löw.

El pitjor:

- La campiona mundial Itàlia, eliminada als penals per Espanya, no va arribar més enllà dels quarts de final.

- França i la vigent campiona Grècia no van superar la fase de grups.

- Els atacs de la premsa madrilenya cap a Aragonés per no convocar Raúl.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 2004

 

Organitzador: Portugal.

Campió: Grècia (foto).

Finalista: Portugal.

Semifinalistes: Txèquia i Holanda.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de grups per Portugal i Grècia.

Seleccionador campió: Otto Rehhagel.                        

Seleccionador finalista: Luiz Felipe Scolari.

Millor jugador: Figo (Portugal).

Màxim golejador: Baros (Txèquia).

Altres futbolistes destacats: Zagorakis (Grècia), Charisteas (Grècia) i Deco (Portugal).

El millor:

- L’enorme sorpresa de Grècia i el treball efectuat pel seu seleccionador, l’alemany Rehhagel.

- La bona imatge de Figo, en particular, i Portugal, en general.

- El notable campionat de Txèquia i el seu golejador Baros.

El pitjor:

- Les moltes crítiques que va rebre Rehhagel pel seu futbol defensiu.

- Una Espanya en hores molt baixes.

- Alemanya i Itàlia no van superar la fase de grups.

ELS PRIMERS 100 DIES DE XAVI HERNÁNDEZ COM A ENTRENADOR DEL FC BARCELONA: ASPECTES NEGATIUS

 

- Una trajectòria molt irregular.

- Continus i clamorosos errors defensius.

- Les dificultats per inculcar el joc de posició després que s’abandonés la filosofia els darrers anys.

- Fer-ho jugar pràcticament tot al seu amic Busquets.

- Que Nico no sigui titular malgrat haver fet mèrits sobrats per entrar en els onzes.

- S’hauria d’haver realitzat el fitxatge d’un o dos defenses en el mercat d’hivern.

- La sensació que Xavi es pensava que la situació esportiva no era tan dolenta.

- Sembla que Piqué, Alba i Busquets ho seguiran jugant gairebé tot si no és per lesió o sanció.

- La controvertida mesura de tornar a comptar amb Dembélé.

- L’escassa confiança que ha mostrat tenir amb futbolistes com Dest, Mingueza o Ricky.

ELS PRIMERS 100 DIES DE XAVI HERNÁNDEZ COM A ENTRENADOR DEL FC BARCELONA: ASPECTES POSITIUS

 

- L’optimisme que va aixecar la seva contractació.

- Els esforços del tècnic de Terrassa per reinstaurar el joc de posició.

- Inculcar sortir amb la pilota controlada des del darrere, evitant rifar l’esfèric.

- Tornar a donar rellevància al centre del camp, cercant en tot moment la superioritat en aquesta transcendent línia.

- Obrir clarament els extrems per aconseguir més espais a l’interior, especialment pel que fa a l’arribada dels centrecampistes.

- Ha comptat amb un munt de joves, amb els exemples d’Araujo, Nico, Pedri, Gavi, Abde o Jutglà.

- La bona imatge mostrada en els partits disputats contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán, el Real Madrid a Riad, l’Atlético Madrid i el Nàpols al Camp Nou i el València a Mestalla.

- Amb els fitxatges d’hivern, l’equip ha recuperat efectivitat golejadora.

- Un grup que sap a què juga i que comença a estar força treballat.

- Les rodes de premsa de Xavi són una extraordinària lliçó de futbol.

ABUSOS SEXUALS EN EL FUTBOL. ENS HEM TORNAT BOJOS ?

 

Els problemes dels abusos i la violència de caràcter sexual s’han convertit en una lacra en varis sectors de la nostra societat, entre els quals el de l’esport i més concretament el del futbol. No vol dir això que actualment hi tinguin lloc més problemes que en temps passats, però avui en dia, afortunadament, les víctimes estan predisposades a parlar-ne i presentar les denúncies corresponents.

Fa uns anys vam tenir l’afer tristament protagonitzat per tres futbolistes del modest Arandina, llavors club que disputava la segona divisió B, que van violar una menor, per la qual cosa els hi van caure penes de presó força dures.

Posteriorment es va conèixer l’experiència de l’exempleat del FC Barcelona Albert Benaiges, qui va ser denunciat per antics alumnes d’una escola de les Corts per assetjament sexual quan hi exercia de professor de gimnàstica. Benaiges, que va ser acomiadat del Barça quan la notícia va sortir a la llum, no haurà de pagar pels seus presumptes delictes perquè aquests han preescrit.

Fa unes setmanes es va fer oficial la contractació de Carlos Santiso com a entrenador del Rayo Vallecano femení. Més tard, es va fer públic un àudio del tècnic en què comentava als seus col·laboradors la conveniència de realitzar una violació grupal per cohesionar el grup, però malgrat la barbaritat, el propietari de l’entitat madrilenya, Raúl Martín, l’ha mantingut al càrrec.

Pocs dies més tard, el que va ser jugador de l’Ajax, Arsenal, Barça i la selecció dels Països Baixos, Marc Overmars (foto), que exercia com a director tècnic de la institució d’Amsterdam, va ser acomiadat del club ajacied per enviar missatges de whatsapps a les empleades de l’entitat neerlandesa en què les assetjava amb insinuacions i fotografies personals íntimes.

Ens hem tornat bojos ?

LAPORTA PRESIDENCIALISTA ? I QUÈ ?

 

El CEO del FC Barcelona Ferran Reverter, que encara no portava un any ostentant el càrrec, ha decidit dimitir aparentment per discrepàncies i diferències amb el president Joan Laporta.

Molts dels detractors de Laporta, i fins i tot algunes persones que no ho són, de seguida van comentar aspectes com que l’advocat barceloní és un dirigent presidencialista, que no escolta els professionals i que vol prendre decisions que, en principi, no li pertocarien.

Penso que no és el mateix dirigir una empresa privada que un club de futbol, fonamentalment si es tracta d’una institució que no s’ha reconvertit en societat anònima i que, per tant, pertany als seus associats i associades, i sobretot si parlem d’una entitat tan peculiar, diferent, singular i passional com el Barça.

Si, és cert, Laporta és un mandatari presidencialista, però, en primer lloc, també ho han estat altres dirigents catalans recents tant importants com Jordi Pujol, Pasqual Maragall o Josep Lluís Núñez, i, en segon lloc, aquesta personalitat no va impedir que, durant el seu primer mandat, de 2003 a 2010, el club català experimentés dues de les millors èpoques de la seva història, les que van tenir Frank Rijkaard i Pep Guardiola com a entrenadors.

Hauríem de recordar que durant la seva primera experiència com a president del Barça a Laporta li van dimitir directius tan emblemàtics com Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Agustí Benedito, Toni Freixa, Marc Ingla o Ferran Soriano i el club va seguir endavant.

A la foto, Reverter (esquerra) i Laporta.

HAALAND PODRIA ARRIBAR SENSE EL BARÇA A LA CHAMPIONS ? RONALDINHO HO VA FER

 

Quan el Real Madrid sembla molt a prop de fitxar de cara a la pròxima temporada Kylian Mbappé, Joan Laporta s’ha marcat com un dels objectius primordials per al pròxim exercici contractar Erling Haaland (foto), el golejador noruec del Borussia Dortmund.

A part d’aconseguir la liquiditat necessària per a una institució que pateix importants problemes econòmics, es comenta que per fitxar el futbolista nòrdic caldria que el FC Barcelona es classifiqués la pròxima campanya per a la Champions League, cosa que sembla ara més factible perquè l’equip de Xavi Hernández es va situar fa uns dies en les places que hi donen accés.

Tanmateix, l’estiu de 2003, Ronaldinho de Assis, aleshores integrant de la plantilla del París Saint – Germain, malgrat tenir també ofertes de Real Madrid i Manchester United, va acceptar venir al Barça a pesar que aquell any el club blaugrana havia acabat fora de la Lliga de Campions i havia d’afrontar la Copa de la UEFA.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 2000

 

Organitzadors: Bèlgica i Holanda.

Campió: França (foto).

Finalista: Itàlia.

Semifinalistes: Holanda i Portugal.

Participació d’Espanya: eliminada als quarts de final per França.

Seleccionador campió: Roger Lemerre.                       

Seleccionador finalista: Dino Zoff.

Millor jugador: Zidane (França).

Màxims golejadors: Kluivert (Holanda) i Milosevic (Iugoslàvia).

Altres futbolistes destacats: Henry (França), Nesta (Itàlia) i Figo (Portugal).

El millor:

- França va encadenar els títols Mundial i Europeu.

- La qualitat de futbolistes francesos com Blanc, Desailly, Deschamps, Zidane o Henry.

- El renaixement italià, amb homes com Cannavaro, Nesta, Maldini o Totti.

El pitjor:

- Espanya es trobava en aquella època ancorada als quarts de final.

- La campiona Alemanya va ser l’última del seu grup.

- la co-amfitriona Bèlgica no va superar la fase de grups.

PROS I CONTRES DE QUÈ DEMBÉLÉ ACABI JUGANT AQUESTA TEMPORADA

 

A favor:

Donar normalitat al grup. Ousmane Dembélé, almenys fins el pròxim 30 de juny, pertany a la plantilla del FC Barcelona i la seva participació evitaria un ambient enrarit al vestidor.

Pot arribar a ser un futbolista decisiu. Tot i que en els quatre anys i mig que porta a l’entitat, sobretot per les nombroses lesions que ha patit, el francès ha tingut un rendiment força decebedor, és un dels homes de l’actual Barça que més desequilibri poden ocasionar.

L’entrenador és qui ha de tenir l’última paraula. En tot moment he pensat que, sempre i quan es mantingui en les línies de la filosofia que ha caracteritzat normalment el club català les últimes dècades, el tècnic ha de ser qui mani en un vestidor i si Xavi Hernández creu que Dembélé ha de jugar, la directiva ho ha d’acceptar.

En contra:

Pensar en el futur. Si l’extrem francès i el seu representant han decidit ja que la pròxima campanya el jugador actuarà en un altre club, Xavi hauria potser de comptar amb homes que estiguin al Camp Nou durant l’exercici vinent.

Dubtes amb el rendiment de Dembélé. En cas que el futbolista gal tingui ja un pacte signat amb un altre equip, potser el Chelsea o el París Saint – Germain, podria tenir lloc la incertesa de si un jugador tan propens a les lesions podria actuar al 100%.

Els fitxatges. Dels quatre futbolistes que el Barça ha contractat en aquest mercat d’hivern, tres són davanters, concretament Ferran López, Adama Traoré i el seu amic Pierre – Emerick Aubameyang, per tant tots ells competència per a Ousmane.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1996

 

Organitzador: Anglaterra.

Campió: Alemanya (foto).

Finalista: Txèquia.

Semifinalistes: França i Anglaterra.

Participació d’Espanya: eliminada als quarts de final per Anglaterra.

Seleccionador campió: Berti Vogts.                             

Seleccionador finalista: Dusan Uhrin.

Millor jugador: Sammer (Alemanya).

Màxim golejador: Shearer (Anglaterra).

Altres futbolistes destacats: Nedved (Txèquia), Desailly (França) i Gascoigne (Anglaterra).

El millor:

- Primer títol continental de l’Alemanya reunificada.

- La sorprenent Txèquia, que comptava amb futbolistes com Nedved, Berger o Poborsky.

- La final del davanter germànic Bierhoff, autor dels dos gols del seu equip malgrat no ser titular.

El pitjor:

- La nova frustració anglesa davant Alemanya en una tanda de penals.

- Una Itàlia molt decebedora.

- La vigent campiona Dinamarca i la revelació del Mundial de 1994 Bulgària no van superar la fase de grups.

EL RENAIXEMENT DEL FIORENTINA

 

Els inicis de l’era artística i cultural coneguda com el Renaixement, durant el segle XV, van tenir lloc a la ciutat de Florència, la capital de la regió italiana de la Toscana. Ara l’històric club de la bella localitat del centre d’Itàlia està vivint precisament un renaixement.

El Fiorentina, que compta en el seu palmarès amb la primera edició de la Recopa i també ha estat finalista tant de la Copa d’Europa com de la Copa de la UEFA, ha estat tradicionalment una entitat de segona categoria en el Calcio, doncs per exemple no obté el títol de l’Scudetto des de l’any 1956. No obstant, per les files violes han passat futbolistes històrics com Giancarlo Antognoni, Roberto Baggio o el golejador argentí Gabriel Batistuta.

En l’actual Fiore, entrenada per Vincenzo Italiano, que ha finalitzat la primera volta de la Sèrie A en posicions europees, estan destacant jugadors com el capità Cristiano Biraghi,  Riccardo Saponara, l’espanyol José Callejón, Lucas Torreira, Riccardo Sottil, Nicolás González o Dusan Vlahovic (foto), però precisament el seu traspàs en el mercat d’hivern al Juventus pot significar un duríssim contratemps per al club toscà de cara a la segona part de la temporada.

ELS QUATRE FITXATGES DEL BARÇA EN EL MERCAT D’HIVERN

 

Dani Alves. Amb 38 anys i sis anys i mig després d’haver abandonat el Camp Nou, el llorejat futbolista brasiler ha tornat al FC Barcelona i, tot i que en principi semblava que la seva arribada al club es devia més per aportar experiència i mentalitat guanyadora, els dubtes que Xavi Hernández té amb Serginho Dest i Òscar Mingueza poden convertir el millor lateral dret de la història de l’entitat en usual titular a la Lliga, doncs no ha estat inscrit a l’Europa League.

Ferran Torres (foto). Internacional fix amb la selecció espanyola dirigida per Luis Enrique Martínez, el davanter valencià comptava amb minuts per part de Pep Guardiola al Manchester City, però no els suficients per a un futbolista de la seva joventut i projecció, doncs la competència d’homes com Bernardo Silva, Riyad Mahrez, Rakheem Sterling o Gabriel Jesús era força dura. Torres és un home força polivalent en atac, on pot actuar tant a la banda com de davanter centre.

Adama Traoré. Format a les categories inferiors del Barça, l’extrem de l’Hospitalet de Llobregat, que va ser convocat per Luis Enrique en la passada Eurocopa, torna a l’entitat catalana després d’un bon rendiment a la Premier League, primer a l’Aston Villa i més tard al Wolverhampton Wanderers. Xavi el podria utilitzar també per ocupar tot el carril dret del terreny de joc si optés per jugar amb una línia de tres defensiva.

Pierre – Emerick Aubameyang. Tot i que actualment es troba en hores baixes, arran de ser apartat a l’Arsenal pel tècnic basc Mikel Arteta, el golejador gabonès és un futbolista que ha donat un extraordinari rendiment tant a la Bundesliga, a les files del Borussia Dortmund, com a la Premier League, en el conjunt londinenc. Si és capaç de recuperar la forma, pot pal·liar la manca de gol de l’equip barcelonista.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1992

 

Organitzador: Suècia.

Campió: Dinamarca (foto).

Finalista: Alemanya.

Semifinalistes: Holanda i Suècia.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase prèvia per França.

Seleccionador campió: Richard Moller Nielsen.          

Seleccionador finalista: Berti Vogts.

Millor jugador: Schmeichel (Dinamarca).

Màxims golejadors: Larsen (Dinamarca), Riedle (Alemanya), Bergkamp (Holanda) i Brolin (Suècia).

Altres futbolistes destacats: Povlsen (Dinamarca), Brehme (Alemanya) i Rijkaard (Holanda).

El millor:

- La gran sorpresa de Dinamarca, de repescada a campiona.

- El bon paper de l’Alemanya reunificada, tot i que no va poder afegir el títol continental al mundial guanyat dos anys abans a Roma.

- L’amfitriona Suècia va donar una bona imatge i, dos anys més tard, seria tercera a la Copa del Món dels Estats Units.

El pitjor:

- La desqualificació de Iugoslàvia a causa de les guerres dels Balcans.

- Espanya es va perdre l’única fase final d’una Eurocopa o un Mundial des de 1978.

- S’esperava molt més de la França dirigida pel mític Michel Platini i amb futbolistes com Blanc, Cantona o Papin.

L’EXTRAORDINÀRIA TASCA DE MANUEL PELLEGRINI AL BETIS

 

Quan hem arribat, si fa no fa, al meridià de la temporada, el Betis s’ha convertit en l’equip revelació a Espanya, doncs està classificat en tercera posició al campionat de Lliga, és a dir, en zona Champions, i disputarà els quarts de final de la Copa del Rei i també els setzens de final de l’Europa League.

L’actual segle XXI ha estat per a l’entitat verd-i-blanca, que va guanyar amb Llorenç Serra Ferrer d’entrenador la Copa del Rei de l’any 2005, molt irregular, fet que ha contrastat amb la millor època de la història del reu gran rival ciutadà, el Sevilla, que ha assolit dues Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, sis Copes de la UEFA / Europa League i una Supercopa d’Europa.

En aquesta gran campanya del club andalús estan destacant futbolistes com Claudio Bravo, Hèctor Bellerín, Marc Bartra, Cristian Tello, William Carvalho, Sergio Canales, Nabil Fekir, Juanmi Jiménez o William José da Silva, els quatre primers, per cert, amb passat barcelonista.

No obstant, el gran artífex del ressorgiment bètic és el tècnic xilè Manuel Pellegrini (foto), un home que va fer un treball fantàstic en institucions com el Vila-real, a qui va portar a les semifinals de la Lliga de Campions; el Màlaga, on va assolir els quarts de final de la Champions League; el Real Madrid, que arran d’un brillant campionat de Lliga no va poder superar el gran Barça de Pep Guardiola, o el Manchester City, amb el qual va conquistar dues edicions de la Premier League.