viernes, 26 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ITÀLIA 2020

 







Va constituir una sorpresa important el títol d’Itàlia aconseguit l’any 2021, pel que fa a un torneig, de caràcter multiseu, que es va disputar un any més tard a causa de la pandèmia del covid 19. L’Squadra Azzurra havia quedat fora l’any 2018 del Mundial de Rússia (després tampoc es classificaria per a la Copa del Món de Quatar 2022) i la selecció mediterrània no es trobava entre les favorites. La veritable “estrella” dels campions era el seu entrenador Roberto Mancini, que disposava de futbolistes com el porter Gianluigi Donnarumma, els veterans centrals Leonardo Bonucci i Giorgio Chiellini o els atacants Federico Chiesa i Ciro Immobile. 




jueves, 25 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: PORTUGAL 2016

 







Portugal ha tingut al llarg del segle XX generacions extraordinàries de futbolistes, entre les quals podríem destacar noms com els de Luis Figo i Cristiano Ronaldo. L’any 2004 els lusitans havien perdut sorprenentment la final contra Grècia de l’Euro 2004, que van organitzar, i, en una nova final l’any 2016, la qual es va disputar a l’estadi Saint – Denis de París, semblaven les víctimes davant l’equip amfitrió, però el conjunt portuguès, malgrat la lesió de Ronaldo en els primers compassos de l’encontre, va vèncer França a la pròrroga. Entre els campions, entrenats per Fernando Santos, hi destacaven també Pepe Ferreira, Raphael Guerreiro, William Carvalho i Renato Sanches.


martes, 23 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ESPANYA 2012

 







L’any 2012, Espanya es va convertir en la primera selecció en guanyar dues Eurocopes consecutives i en enllaçar Europeu, Mundial i de nou el torneig continental. L’equip estatal mantenia el seleccionador campió del món, Vicente del Bosque, i la base del grup que es va proclamar campió mundial a Johannesburg, és a dir, jugadors com Iker Casillas, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o David Villa. Al campionat, coorganitzat per Polònia i Ucraïna, el combinat espanyol va realitzar a més una final espectacular, en què va superar a Kiiv una inusualment atrevida Itàlia. No obstant, la decadència estava ja molt a prop, només a dos anys vista.


EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ESPANYA 2008

 







El veterà tècnic madrileny Luis Aragonés va decidir donar el lideratge de l’equip espanyol a homes fins llavors secundaris com Iker Casillas, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Fernando Torres i, amb un futbol esplèndid que recordava força al que Johan Cruyff havia implantar al FC Barcelona, va realitzar un excel·lent campionat. Vencent en la final de Viena el combinat alemany, es va endur la seca segona Eurocopa, 44 anys després de la primera conquistada a Madrid. Malgrat l’enorme èxit, Aragonés va abandonar la selecció i va lliurar el testimoni a un altre preparador experimentat, el salmantí Vicente del Bosque, que assoliria un Mundial i un altre Europeu.


lunes, 22 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: GRÈCIA 2004

 






Molt poques vegades en un gran campionat, sigui de clubs o de seleccions, hi ha hagut una sorpresa tan majúscula com la que va donar Grècia a l’Europeu diputat l’any 2004 a Portugal. El tècnic alemany Otto Rehhagel es va fer càrrec d’un equip amb molt poca història (només havia estat present en una fase final d’Eurocopa i una altra de Mundial) i, amb un futbol molt criticat, per les seves característiques defensives i conservadores, va eliminar Espanya i Rússia en la fase de grups, la vigent campiona França en quarts de final i Txèquia en semifinals, per finalment superar l’amfitriona Portugal en la final que es va portar a terme al nou estadi Da Luz de Lisboa.


viernes, 19 de julio de 2024

ES POT SER INDEPENDENTISTA I ANAR A FAVOR DE LA ROJA ? PER QUÈ NO ?

 







Com ja va succeir l’any 2010, després del títol mundial guanyat per Espanya a Johannesburg, novament moltes persones es pregunten si és compatible tenir una ideologia independentista i anar a favor de l’equip estatal. Personalment penso que si per les següents raons:

El joc d’Espanya. L’equip de Luis de la Fuente ha conquistat el campionat havent guanyat la totalitat dels partits disputats i apostant per un futbol vistós i atractiu, en què han predominat conceptes que recorden al sistema utilitzat tants anys pel Barça, com la possessió de la pilota i la presència de dos extrems.

La presència de Lamine Yamal. La nova joia de la Masia del FC Barcelona ha estat un dels futbolistes destacats de la selecció estatal, sent elegit el millor jove del torneig i també l’autor del gol més espectacular del certamen.

Futbolistes catalans. No ha estat tan nombrosa com al Mundial de Sud-àfrica, que Espanya va assolir l’any 2010, però en el grup de De la Fuente han destacat homes com l’alellenc Marc Cucurulla (foto), el terrassenc Dani Olmo i el mataroní Lamine.

Les arrels familiars. Hi ha molts independentistes que tenen els seus orígens en famílies al seu dia arribades de diferents comunitats espanyoles com Andalusia, Extremadura, Galícia o Múrcia.


jueves, 18 de julio de 2024

EUROCOPA 2024: EL PITJOR

 






- El futbol profundament conservador de Gareth Southgate, malgrat disposar d’una de les millors generacions de la història del futbol anglès.

- El poc profit que treu el seleccionador francès Didier Deschamps d’una relació espectacular de davanters.

- Malgrat arribar a les semifinals, poca cosa té a veure l’actual equip dels Països Baixos amb els mítics conjunts dels anys 70 i 80.

- Alemanya continua en hores molt baixes des que va conquistar la Copa del Món l’any 2014.

- Malgrat el títol continental de fa tres anys, Itàlia està transitant potser pels pitjors anys de la seva història.

- El definitiu final d’una època gloriosa de Bèlgica.

- El mal campionat del que molts consideren el millor futbolista europeu de l’actualitat: Kylian Mbappé (foto).

- És evident que Cristiano Ronaldo es troba a les acaballes de la seva extraordinària carrera.

- El conservadorisme imperant, llevat de les apostes d’Espanya, Suïssa o Àustria.

 - El pobríssim paper de seleccions com Escòcia, Hongria o Polònia. 


miércoles, 17 de julio de 2024

EUROCOPA 2024: EL MILLOR

 








- Luis de la Fuente, de l’anonimat a un plata olímpica i als títols de la Nations League i l’Europeu.

- La consolidació del centrecampista espanyol del Manchester City Rodri Hernández, MVP del torneig.

- La revelació Lamine Yamal. Potencialment parlant, potser estem davant el millor futbolista mundial.

- Els números del campió: set partits, set victòries, 15 gols a favor i quatre en contra.

- Els resultats aconseguits per Anglaterra malgrat la minsa proposta de Gareth Southgate.

- El ressorgiment dels Països Baixos de la mà de Ronald Koeman.

-  El torneig de veterans com Dani Carvajal, Aymeric Laporte, Rodri, Kyle Walker, John Stones, Ngolo Kanté o el retirat Toni Kroos.

- Joves amb projecció com el citat Lamine, Nico Williams, Xavi Simons, Florian Wirtz o Jamal Musiala.

- El bon treball de seleccionadors com Murat Yakin (Suïssa) o Ralf Rangnick (Àustria).

- La bona imatge de seleccions com Àustria, Eslovàquia, Eslovènia, la debutant Geòrgia, Suïssa o Turquia.

A la foto, Lamine i Williams.


martes, 16 de julio de 2024

CAMPIÓ DE L’EUROCOPA: ESPANYA

 








Entrenador: Luis de la Fuente.

Capità: Álvaro  Morata.

Estrella: Rodri Hernández (foto).

Altres futbolistes bàsics: Dani Carvajal, Lamine Yamal i Nico Williams.

Equip tipus: Unai Simón, Dani Carvajal, Robin le Normand, Aymeric Laporte, Marc Cucurella, Rodri Hernández, Fabián Ruiz, Dani Olmo, Lamine Yamal, Álvaro Morata i Nico Williams.

Principals suplents: Nacho Fernández, Pedri González i Mikel Oyarzábal.

Número de títol: quart.

Anterior títol: 2012.

El millor: la joventut de Lamine i Williams.

El pitjor: la nova lesió de Pedri. 


lunes, 15 de julio de 2024

JUGADORS DE LA MASIA QUE MARXEN A L’ESTRANGER. ALGUN ÈXIT, PERÒ MOLTES DECEPCIONS

 







El jove davanter de Granollers Marc Guiu (foto), que va debutar la passada temporada al primer equip del FC Barcelona a les ordres de Xavi Hernández, amb gol inclòs contra l’Athletic Club, ha decidit fa uns dies acceptar una oferta del Chelsea FC i, per tant, renunciar a triomfar al Camp Nou.

Durant aquest segle XXI han hagut multitud de marxes de la Masia i en alguns casos han estat experiències positives, però, en la major part d’exemples, més aviat han estat decepcions, la majoria d’elles perquè els joves de la pedrera del Barça, formats amb una filosofia de joc molt particular i definida, en el moment d’haver-se adaptar a un estil molt diferent, s’han trobat diversos obstacles.

Cesc Fàbregas va ser el primer en marxar de casa, concretament a l’Arsenal FC, i ha estat qui més clarament va aconseguir triomfar, segurament perquè els Gunners, amb el francès Arséne Wenger d’entrenador, utilitzava un sistema molt semblant al que Johan Cruyff va instaurar al Barça. Fàbregas va ser també un dels fixes de la millor selecció espanyola de la història, la que va conquistar dues Eurocopes i un Mundial, i igualment va tenir èxit al Chelsea, però no va tenir sort en el seu retorn al club català, on no es va entendre massa bé amb Pep Guardiola.

Altres casos positius han estat el d’Héctor Bellerín, també a l’Arsenal, qui tampoc va estar massa encertat en el seu retorn al Barça després de passar pel Real Betis, i més recentment el del neerlandès Xavi Simons, que anys més tard de ser fitxat pel París Saint – Germain, va ser cedit al RB Leipzig i tot just acaba de ser semifinalista de l’Eurocopa amb el combinat dels Països Baixos.

Tanmateix, les experiències negatives han estat més nombroses i significatives i ara recordo exemples com els de Fran Mérida igualment a l’Arsenal, Sergio Gómez al Borussia Dortmund, Jordi Mbola a l’AS Mònaco o el més recent d’Ilaix Moriba al RB Leipzig, jugadors tots ells que no van poder triomfar en aquests clubs i que més tard han experimentat cessions en entitats de categoria més modesta, excepte en el cas de Gómez, que actualment forma part de la plantilla del Manchester City de Pep Guardiola.

El futur de Guiu és doncs una gran incògnita, però no sembla que un club de les característiques del Chelsea siguin les més apropiades, sense oblidar que la institució anglesa el vol cedir la pròxima temporada.


viernes, 12 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: FRANÇA 2000

 







La selecció de França, sota les ordres d’entrenadors com Michel Hidalgo i Henri Michel, havia tingut un meravellós equip als anys 80, que va guanyar la primera Eurocopa i els Jocs Olímpics i va ser semifinalista de dues Copes del Món. A finals del segle hi va haver un altre grup, dirigit per Aimé Jacqet i Roger Lemerre, que el va superar, sobretot pel que fa al tema mental, amb futbolistes com Laurent Blanc, Marcel Desailly, Didier Deschamps, Thierry Henry o l’estrella Zinedine Zidane. Aquella esquadra, l’any 1998, a l’estadi saint Denis de París, va conquistar la primera Copa del Món, i dos anys més tard, a l’estadi Arena d’Amsterdam, el segon Europeu.


jueves, 11 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ALEMANYA 1996

 







Set anys més tard de la caiguda del mur de Berlín i de la reunificació alemanya, després de molts anys de l’anomenada Guerra Freda, la selecció germànica, a les ordres de Berti Vogts, mític lateral dret de la dècada dels 70, tant de l’equip federal com del Borussia Mönchenglabdach, va conquistar a l’estadi londinenc de Wembley la seva tercera Eurocopa. En l’esquadra campiona, que va eliminar l’amfitriona Anglaterra en semifinals i va vèncer la sorprenent Txèquia en la final, hi destacaven el veterà porter Andreas Köpke, el capità Jürgen Kohler, el guanyador de la Pilota d’Or Matthias Sammer i els atacants Jürgen Klinsmann i Oliver Bierhoff, heroi de la final.  


miércoles, 10 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: DINAMARCA 1992

 







Quan els futbolistes danesos es trobaven de vacances, van haver de tornar a correcuita perquè la UEFA va desqualificar l’antiga Iugoslàvia i va avisar els nòrdics com a substituts. Doncs bé, potser per manca de pressió, el conjunt dirigit per Richard Moller Nielsen va eliminar les potents França i Anglaterra a la fase de grups, els vigents campions Països Baixos en semifinals i l’Alemanya reunificada en la gran final de Göteborg. En el conjunt danès, en què no hi figurava Michael Laudrup, que temporalment havia deixat la selecció, hi destacaven futbolistes com Peter Schmeichel, John Sivebaek, Kim Vilfort, John Jensen o Brian Laudrup.


lunes, 8 de julio de 2024

EURO 2024: UNA ITÀLIA SOTA MÍNIMS

 







Tot i que és cert que només fa tres anys Itàlia va guanyar la seva segona Eurocopa a l’estadi londinenc de Wembley, és molt possible que l’Squadra Azzurra estigui passant pel període més crític de la seva extraordinària història, formada també per quatre títols mundials.

El conjunt italià ha quedat fora de les dues darreres Copes del Món, celebrades el 2018 a Rússia i el 2022 a Qatar, i en l’actual Europeu, després de superar pràcticament de miracle la fase de grups, ha estat eliminat clarament per Suïssa als vuitens de final.

En l’actual equip italià, dirigit per un dels tècnics de més prestigi del moment a l’estat mediterrani, Luciano Spalletti (foto), segurament molt pocs futbolistes haguessin format part de mítiques esquadres com les dels anys 30, 60 i 90 del segle XX o la primera dècada de l’actual segle, potser només el porter Gianluigi Donnarumma, segons la meva opinió una home bastant sobrevalorat, i el davanter Federico Chiesa.

Que llunyans queden llegendes com Giuseppe Meazza, Giancinto Facchetti, Sandro Mazzola, Gianni Rivera, Gigi Riva, Dino Zoff, Gaetano Scirea, Giancarlo Antognoni, Paolo Rossi, Franco Baresi, Roberto Baggio, Gianluigi Buffon o Andrea Pirlo. 


viernes, 5 de julio de 2024

JOAN LAPORTA HAURIA DE PRESCINDIR D’ENRIC MASIP

 







Tenint en compte que Josep Lluís Núñez va tenir una primera dècada de presidència força millorable, sobretot pel que fa a la temàtica esportiva, considero el Joan Laporta del seu primer mandat, entre els anys 2003 i 2010, el millor president de la història del FC Barcelona. En set temporades, sota el lideratge de l’advocat català, el club va assolir quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.

Tanmateix, Laporta, al final del seu primer cicle com a màxim mandatari de l’entitat catalana, una vegada ja havien abandonat la directiva històrics dirigents com Ferran Soriano o Marc Ingla, ja es va fer acompanyar de persones al meu parer poc idònies, com l’economista ultraliberal Xavier Sala i Martín o l’exdirector de TV3 Jaume Oliver, el gran culpable de la desaparició del Reus Esportiu, sense oblidar la relació amb el seu excunyat Alejandro Echevarría, de conegudes idees franquistes.

En aquest segon mandat, fins el moment molt llunyà quant als èxits del primer, a més de seguir comptant amb el poderós ajut d’Echevarría, Laporta, que ha observat la marxa de companys de junta de gran aptitud, té com a un dels principals assessors a l’exjugador d’Handbol de la institució Enric Masip, que només arribar a la llotja va decidir destituir l’entrenador de la secció Xavi Pasqual i decidir la marxa del mític exporter David Barrufet, que va ser company seu i sembla ser que no massa bon amic en l’anomenat Dream Team que dirigia Valero Rivera.

Masip, molt actiu a les xarxes socials, va defensar fa uns mesos Albert Luque, exjugador dels equips inferiors barcelonistes, exinternacional espanyol i membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Futbol presidida pel cessat Luis Rubiales, motiu pel qual es troba també imputat en el seu cas, a més de simpatitzant del partit polític Ciutadans, segons la meva opinió un grup tòxic, divisor i calamitós per a Catalunya.

No obstant, la gran polèmica va arribar aquesta setmana quan Masip va fer a X likes i retwits a opinions de clars continguts d’extrema dreta, xenòfobs, racistes, homòfobs, masclistes i propers a la ideologia feixista, característiques que es troben molt lluny dels valors que tradicionalment han representat la societat catalana, que no pot permetre aquestes actituds. Per tant, Laporta, i com abans millor, hauria de prescindir de Masip.   


jueves, 4 de julio de 2024

EURO 2024: SELECCIONADORS DESESPERANTS

 








No podem obviar els èxits aconseguits per Didier Deschamps i Gareth Southgate respectivament com a seleccionadors francès i anglès: el primer va conquistar el títol mundial a Rússia 2018 i també va arribar a les finals de l’Eurocopa que els bleus van organitzar el 2018 i de la Copa del Món de Quatar 2022 i el segon va portar Anglaterra a la final de l’Europeu multiseu que es va jugar el 2021 i dos anys abans a les semifinals del Mundial de 2018.

Tanmateix, es tracta de dos tècnics excessivament pràctics, que cerquen la seguretat abans de l’espectacle i que en algunes ocasions són molt especulatius, fet que és una veritable pena quan França compta amb magnífics futbolistes davant com Antoine Griezmann, Ousmane Dembélé, Marcus Thuram o Kylian Mbappé, segurament el millor jugador europeu de l’actualitat, i Anglaterra disposa d’una generació espectacular amb John Stones, Declan Rice, Jude Bellingham, Phil Foden o Harry Kane.


miércoles, 3 de julio de 2024

EL RECORD DELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: PAÏSOS BAIXOS 1988

 








La selecció neerlandesa havia disputat les finals dels Mundials de 1974 i 1978, però, a causa de la retirada dels representants d’una extraordinària generació encapçalada per Johan Cruyff, el combinat Oranje va entrar en una profunda crisi, de la qual en va sortir amb una nova relació fantàstica de jugadors, entre els quals destacaven Jan van Breukelen, Frank Rijkaard, Ronald Koeman, Ruud Gullit i Marco van Basten. A les ordres del veterà Marinus Michels, seleccionador del 1974, l’equip dels Països Baixos va aprovar la seva assignatura pendent i va conquistar per fi un títol, després de superar l’amfitriona Alemanya Occidental en semifinals i la Unió Soviètica en la final.


martes, 2 de julio de 2024

EUROCOPA 2024: ASPECTES A FAVOR I EN CONTRA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA

 








A favor:

El títol de la Nations League. Aquest èxit va donar molta confiança al seleccionador Luis de la Fuente (foto), bastant discutit fins llavors.

Experiència. Porten molts anys en l’alta competició homes com Unai Simón, Dani Carvajal, Jesús Navas, Rodri Hernández, Mikel Oyarzábal o el capità Álvaro Morata.

Joventut. Malgrat el descart a última hora de Pau Cubarsí, la selecció espanyola compta amb grans promeses com David Vivian, Pedri González, Fermín López, Nico Williams i Lamine Yamal.

En contra:

Un equip molt inferior al de l’època gloriosa. L’actual generació es troba molt per sota d’aquella que va assolir un Mundial i dues Eurocopes i en què brillaven jugadors com Iker Casillas, Sergio Ramos, Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Xabi Alonso, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, David Silva, David Villa o Fernando Torres.

La baixa de Pablo Gavi. Lesionat greument a finals de l’any passat, precisament amb la selecció, el FC Barcelona l’ha trobat a faltar molt aquesta última temporada, per la seva qualitat i sobretot per un caràcter extraordinari.

Seleccions superiors. Ara per ara, equips com l’amfitriona Alemanya, França o Anglaterra semblen un esglaó per damunt del conjunt de De la Fuente.


lunes, 1 de julio de 2024

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA D’ALEMANYA (I 24): GEÒRGIA

 








Seleccionador: Willy Sagnol.

Capità: Guram Kashia (Slovan Bratislava).

Estrella: Khvicha Kvaratskhelia (SSC Nàpols). 

Altres futbolistes bàsics: Giorgi Mamardaixvili (València CF), Nika Kvekveixiri (Lech Poznan) i Georges Mikautadze (FC Metz).

Títols: cap.

Eurocopa 2021: fase de classificació.

Actual campió de Lliga: Dinamo Batumi.

Actual Campió de Copa: Saburtalo Tbilisi.

A favor: Kvaratskhelia té un dels millors regats d’Europa.

En contra: la modèstia i la inexperiència.