LA POSSIBLE CONTINUÏTAT DE RONALD KOEMAN: ASPECTES NEGATIUS

 

Malgrat ser un dels seus futbolistes predilectes en el Dream Team per part de Johan Cruyff i també l’extensió del tècnic al terreny de joc, la veritat és que, amb els pas dels anys, Ronald Koeman s’ha anat distanciant de l’ideari del que va ser el seu entrenador durant sis anys, encara que últimament al FC Barcelona està aplicant bastants dels mètodes de la seva filosofia.

Tot i que en l’actualitat el Barça actua, almenys des de la teoria, amb un ampli i protagonista mig del camp, en què els tres centrecampistes nats, Sergio Busquets. Frenkie de Jong i Pedri González, reben el suport dels laterals Serginho Dest i Jordi Alba, i que l’equip està jugant amb un fals nou, Leo Messi, Antoine Griezmann o Ousmane Dembélé, crec que tots som conscients que el que de debò li agrada a Koeman és un dibuix tàctic 4 – 2 – 3 – 1, amb un doble pivot a la medul·lar.

Koeman també ha deixat constància que de cara a la pròxima temporada, evidentment si continués a la banqueta del Camp Nou, voldria i fins i tot exigiria les contractacions dels seus compatriotes Giorgino Wijnaldum i Memphis Depay, que respectivament acaben la seva relació el pròxim 30 de juny amb Liverpool i Olympique Lió, i per tant arribarien gratis. Tanmateix, el primer podria suposar un obstacle per a la progressió d’Ilaix Moriba i el segon per a Ansu Fati, que necessitarà molts minuts després d’una greu lesió.

Finalment, penso que tots estarem d’acord, o quasi bé tothom, que tard o d’hora Xavi Hernández hauria de ser l’entrenador barcelonista i és possible que el president Joan Laporta hagi ja d’apostar pel de Terrassa, actual preparador de l’Al – Sadd de Quatar, i confeccionar una plantilla adient per a la seva forma de entendre el futbol.

 

LA POSSIBLE CONTINUÏTAT DE RONALD KOEMAN: ASPECTES POSITIUS

 

Ronald Koeman, encara que potser no a l’altura d’autèntics mites blaugranes com Laszlo Kubala, Johan Cruyff o Leo Messi, és una de les indiscutibles llegendes del FC Barcelona, si tenim en compte que va ser un dels principals líders del Dream Team de Cruyff, un dels millors equips de la història de la institució, i va marcar el que molts assegurem que ha estat el gol més important del club, el que va donar a l’antic estadi londinenc de Wembley la primera Copa d’Europa a la societat catalana.

Actualment, l’holandès està portant a terme una tasca extraordinària com a entrenador del Barça, en una de les èpoques més delicades de la seva història moderna, tant pel que fa a l’aspecte esportiu com l’econòmic, i en aquests moments el seu equip encara opta al doblet Lliga / Copa del Rei, quan fa uns pocs mesos aquest fet semblava una autèntica quimera.

El tècnic neerlandès, tot i que alguns pensen que també ho ha fet per necessitat a causa de les baixes, ha donat un munt de minuts a joves com Serginho Dest, Òscar Mingueza, Ronald Araujo, Ilaix Moriba, Pedri González, cada cop més Ricky Puig, Francisco Trincao i, abans de caure greument lesionat, Ansu Fati, que haurien de ser la base del Barça del futur juntament amb Marc André ter Stegen, Frenkie de Jong i potser Ousmane Dembélé.

Finalment, Koeman ha aconseguit el compromís d'uns veterans, de manera especial en el cas de Messi, que durant l’època d’Ernesto Valverde segurament es van acostumar a prendre massa decisions que no els hi pertocaven, i igualment de motivar-los, el que mai va poder fer el seu antecessor al càrrec Quique Setién.

LA PRIMERA PRESIDÈNCIA DE JOAN LAPORTA (4): DOS ANYS DE FOSCOR

 

Després de la consecució de la Champions League de París, Ronaldinho de Assis, que posteriorment va decebre amb Brasil al Mundial d’Alemanya, celebrat quatre anys després de proclamar-se campió al certamen organitzat per Corea del Sud i el Japó, va decidir “dimitir” com a futbolista i va dedicar sobretot la seva vida a les festes nocturnes, fet que va provocar que es perdés un munt d’entrenaments i el seu rendiment al terreny de joc se’n ressentís de forma notòria.

Tanmateix, no va ser només Ronaldinho, la gran estrella blaugrana en els primers tres anys de presidència de Joan Laporta, qui va entrar en una clara decadència, doncs també ho van fer altres jugadors importants com Rafa Márquez, Anderson Deco i Samuel Eto’o, mentre homes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi encara no estaven preparats per exercir de líders o, senzillament, no van ser designats per portar a terme aquest rol.

La temporada 2006 / 2007 va començar amb el títol de la Supercopa d’Espanya, guanyada contra l’Espanyol, però després el bloc de Frank Rijkaard va perdre la Supercopa d’Europa enfront el Sevilla, va caure a la Copa Intercontinental davant l’Internacional de Porto Alegre, va ser humiliat pel Getafe a les semifinals de la Copa del Rei, malgrat un gol de Messi que va donar la volta al món; va ser superat per un gris Real Madrid al campionat de Lliga i va quedar eliminat pel Liverpool als vuitens de final de la Lliga de Campions.

Pitjor va ser encara la campanya 2007 / 2008, en què el Barça només va ser tercer a la Lliga, que va assolir el Real Madrid de Bernd Schuster; va ser eliminat pel València de Ronald Koeman a les semifinals de la Copa del Rei i va cedir davant al Manchester United en la penúltima ronda de la Champions League.

A la foto, Puyol i Ronaldinho decebuts després de perdre al Japó la Copa Intercontinental.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA (21): DINAMARCA

 

Dinamarca, la que va ser la revelació de l’any 1984, a França, amb un extraordinari equip en que hi brillaven Lerby, Arnesen, un veterà Simonsen, un jove Michael Laudrup o Solkskjaer, i sorprenent campiona vuit anys més tard, a Suècia, amb futbolistes com Schmeichel, Jensen, Vilfort, Brian Laudrup i Poulsen, torna a una fase final de l’Eurocopa després de la seva absència en l’última edició disputada l’any 2016.

El seleccionador Kasper Hjulmand compta amb una relació de jugadors en què hi sobresurten homes com el porter Schmeichel (Leicester City), fill del que va ser mític arquer del Manchester United i campió l’any 1992; Kjaer (AC Milan), Christensen (Chelsea FC), Delaney (Borussia Dortmund), l’estilista Eriksen (Inter Milà), Wass (València CF), Hojbjerg (Tottenham Hotspur), Jorgensen (FC Copenhaguen), Braithwaite (FC Barcelona), Sisto (Midtjylland FC), Poulsen (Red Bull Leipzig) i Dolberg (OGC Niça).

Tot i que arribar més lluny dels quarts de final podria ser considerat una sorpresa, penso que Dinamarca és un dels equips destinats a ser una de les sensacions del pròxim Europeu, especialment per l’experiència de futbolistes com Schmeichel, Kjaer, Christensen, Eriksen, Wass, Braithwaite, Poulsen i Dolberg, ja que tots ells disputen des de fa anys les principals Lligues continentals.

A la foto, Poulsen.

ELECCIONS DEL FC BARCELONA: PER QUÈ HA PERDUT TONI FREIXA ?

 

Toni Freixa, que entre els anys 2003 i 2005 va ser directiu de Joan Laporta, va exercir més tard de secretari i portaveu amb Sandro Rosell del 2010 al 2014 i va continuar a la junta directiva durant els primers mesos de presidència de Josep Maria Bartomeu, que el va cessar de la segona de les tasques, va acabar abandonant la directiva l’any 2015, quan es va presentar als comicis d’aquell any, quedant en quarta posició, per darrere dels mateixos Bartomeu i Laporta i també d’Agustí Benedito.

Per tant, Freixa tenia un passat massa lligat als dos últims màxims mandataris barcelonistes, als quals molts socis i seguidors de l’entitat blaugrana, sobretot en el cas de Bartomeu, culpen de l’actual situació esportiva i econòmica de la institució. A més, Toni, que s’ha declarat nuñista sense complexos durant la campanya, sempre ha defensat Rosell i mai ha acabat de desmarcar-se totalment del llegat de Bartomeu, admetent que la moció de censura que va derivar en la seva dimissió era injusta.

LA PRIMERA PRESIDÈNCIA DE JOAN LAPORTA (3): LA PRIMERA LLIGA DE CAMPIONS

 

Des que el FC Barcelona havia conquistat la seva primera Copa d’Europa l’any 1992, a l’antic estadi londinenc de Wembley de la mà del Dream Team de Johan Cruyff, el club català havia viscut vàries decepcions al torneig, com la terrible derrota dos anys més tard en la final a l’estadi Olímpic d’Atenes conta el Milan, que va suposar el principi de la fi d’aquell meravellós equip, o el fet de quedar eliminat a la fase de grups en els dos primers anys d’entrenador de Louis van Gaal.

En la primera campanya de Laporta de president, el Barça va jugar la Copa de la UEFA, en què va ser eliminat als vuitens de final pel Celtic de Glasgow, i en la segona temporada, en el retorn del club a la Lliga de Campions, l’equip de Frank Rijkaard tampoc va poder superar aquella eliminatòria contra el Chelsea de José Mourinho, però tot va ser molt diferent en l’exercici 2005 / 2006.

Després d’eliminar el mateix Chelsea en vuitens de final, el Benfica, aleshores dirigit per Ronald Koeman, en quarts de final, i el llavors poderós Milan en semifinals, el conjunt de Rijkaard va batre l’Arsenal en la final disputada a l’estadi de Saint – Denis, en què Samuel Eto’o i un sorprenent Juliano Belletti van remuntar el gol inicial de Sol Campbell.

El bloc blaugrana va realitzar una temporada sensacional, doncs també va assolir el campionat de Lliga, el segon consecutiu, i la Supercopa d’Espanya, amb una plantilla en què hi seguia destacant espectacularment Ronaldinho de Assis i de la qual igualment cal significar Víctor Valdés, Oleguer Presas, Carles Puyol, Rafa Márquez, Gio van Bronkhorst, Anderson Deco, Xavi Hernández, que va tenir una greu lesió en aquella campanya; Andrés Iniesta, Ludovic Giuly, Eto’o, Henrik Larsson, qui va realitzar les dues assistències de la final, o un Leo Messi que ja despuntava, encara que tenia assidus problemes físics i per aquesta raó es va perdre la final de París.

ELECCIONS DEL FC BARCELONA: PER QUÈ HA PERDUT VÍCTOR FONT ?

 

L’empresari granollerí Víctor Font portava molt de temps preparant un projecte esportiu molt elaborat, en què la figura del mític Xavi Hernández, l’actual entrenador de l’Al – Sadd de Quatar, era clau, tant en la possibilitat d’exercir de mànager com d’entrenador.

Tanmateix, Font, com Joan Laporta un cruyffista convençut, potser tenia l’esperança que l’advocat barceloní, després del seu fracàs en els comicis de l’any 2015, no es presentaria a les eleccions d’aquest 2021 i, quan finalment va prendre la decisió de fer-ho, Víctor es va posar molt nerviós i va començar a cometre un munt d’errors, com cert menyspreu a una llegenda barcelonista com Ronald Koeman, l’intent d’incloure al seu equip el controvertit i l’excandidat Jordi Majó o fer-se un embolic en la possibilitat que la selecció espanyola actués algun dia al Camp Nou, sense oblidar que Albert Benaiges i Jordi Cruyff van marxar a la candidatura de Laporta i que Xavi en cap moment es va comprometre fermament amb el seu grup.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER A L’EUROCOPA (20): HOLANDA

 

Després de la realització de dues grans Copes del Món, quan va ser finalista a Sud-àfrica 2010 i tercera a Brasil 2014, la sempre irregular Holanda va iniciar una autèntica travessia pel desert, quedant fora de l’Eurocopa de França 2016 (quatre anys abans no havia pogut superar la fase de grups al certamen organitzat per Polònia i Ucraïna el 2012) i del Mundial de Rússia 2018.

Ronald Koeman va ser el tècnic encarregat de classificar els Països Baixos per a una altra fase final d’un gran torneig de seleccions, però el fet que, en primer lloc, s’ajornés l’Eurocopa per la pandèmia del covid – 19 i que, en segon lloc, acceptés una oferta per entrenar el FC Barcelona, ha motivat que una altra llegenda holandesa, el també excentral Frank de Boer, sigui l’home encarregat de portar les regnes de la Oranje en el pròxim campionat continental. De Boer compta amb futbolistes molt importants com Cilessen (València CF), De Vrij (Inter Milà), Van Dijk (Liverpool FC), De Ligt (Juventus FC), Aké (Manchester City), Frenkie de Jong (FC Barcelona), Wijnaldum (Liverpool FC), Strootman (Genoa FC), De Roon (Atalanta Bèrgam), Van de Beek (Manchester United), Depay (Olympique Lió), Promes (AFC Ajax), Babel (Galatasaray SK), Weghorst (VFL Wolfsburg). Bergwijn (Tottenham Hotspur) i Luuk de Jong (Sevilla FC).

Holanda és un equip capaç del millor i també del pitjor i, per tant, no seria cap sorpresa que optés al seu segon títol com que quedés eliminada a la fase de grups. Evidentment, amb jugadors com l’ara greument lesionat Van Dijk, De Ligt, el blaugrana De Jong, Wijnaldum, Depay o Weghorst pot aspirar absolutament a tot.

A la foto, Frenkie de Jong.

ELECCIONS DEL FC BARCELONA (1): PER QUÈ HA GUANYAT JOAN LAPORTA ?

 

L’advocat barceloní és un home d’una gran carisma, disposa d’un discurs important i és d’aquestes persones que aporta un indiscutible bon rotllo, tal com es va demostrar, per exemple, quan a començaments de la campanya electoral va penjar una enorme lona a les proximitats de l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid, la qual cosa va tornar l’auto-estima a molts socis i sòcies barcelonistes.

També s’ha de comentar que Jan, després de la desastrosa gestió de Josep Maria Bartomeu, era el candidat que es trobava a les antípodes de la persona de l’expresident, tal com va succeir l’any 2003, quan Laporta era tot el contrari del Nuñisme que representava Joan Gaspart, que igualment va protagonitzar un mandat horrible, que no va comptar amb cap títol oficial.

Tanmateix, el record de la primera presidència ha estat potser la principal causa de la seva elecció, en què el FC Barcelona va conquistar quatre campionats de Lliga, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, sense oblidar la pràctica, sobretot amb Pep Guardiola d’entrenador, d’un futbol extraordinari; el triomf d’un munt de jugadors de la Masia, com Víctor Valdés, Gerard Piqué, el capità Carles Puyol, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Perdo Rodríguez i Leo Messi, o el fet d’expulsar del Camp Nou els afeccionats violents dels Boixos Nois.

LA PRIMERA PRESIDÈNCIA DE JOAN LAPORTA (2): LA PRIMERA LLIGA I EL DIVORCI AMB ROSELL

 

El FC Barcelona, malgrat no obtenir cap títol, havia acabat la temporada 2003 / 2004 amb molt bones sensacions i aquestes van continuar en el següent exercici, en què l’equip de Frank Rijkaard va realitzar un campionat de Lliga molt regular, tot i que el tècnic neerlandès pràcticament només va utilitzar 12 homes, un onze tipus força evident i un joveníssim Andrés Iniesta que acostumava cada matx a sortir des de la banqueta, doncs la plantilla va patir quatre gravíssimes lesions, concretament les de Thiago Motta, Gabri Garcia, José Edmilson i Henrik Larsson, actualment el principal ajudant de Ronald Koeman a la banqueta del Camp Nou.

Amb un Ronaldinho de Assis estel·lar, en aquella època el brasiler era indiscutiblement el millor futbolista del món, i les aportacions bàsiques d'homes com Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Rafa Márquez, Xavi Hernández, el mateix Iniesta i dos fitxatges realitzats l’estiu de 2004, Anderson Deco i Samuel Eto’o, sense oblidar les primeres aparicions d’un quasi adolescent Leo Messi, el Barça va recuperar el títol de Lliga, campionat que no assolia des de l’any 1999. Això si, una plantilla tan curta va motivar que el bloc de Rijkaard no pogués superar els vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Chelsea de José Mourinho.

Tanmateix, en aquella època, les diferències entre el president Joan Laporta i el vicepresident esportiu Sandro Rosell eren ja insostenibles i el segon, una vegada finalitzada la temporada, va dimitir del seu càrrec, juntament amb els seus directius afins, entre els quals es trobaven Josep Maria Bartomeu i Toni Freixa, i es va convertir en la principal oposició de l’advocat barceloní.

A la foto, Laporta i Rosell.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER A L’EUROCOPA (19): ÀUSTRIA

 

Abans de l’any 2016, Àustria no havia disputat mai un europeu, fent per tant el seu debut a França, on va ser incapaç de superar la fase de grups. Ara, l’equip austríac jugarà la seva segona Eurocopa consecutiva, on espera, com a mínim, classificar-se per als vuitens de final.

El seleccionador, l’alemany Franco Foda, compta amb un munt de futbolistes que disputen la Bundesliga de la veïna Alemanya, entre els quals cal significar el veterà Alaba (Bayern Munic), Dragovic (Bayer Leverkusen), Hinteregger (Eintracht Frankfurt), Lainer (Borussia Mönchenglabdach), Baumgartlinger (Bayer Leverkusen), Lázaro (Borussia Mönchenglabdach) i Sabitzer (Red Bull Leipzig), els homes més importants del combinat centreeuropeu juntament amb Arnautovic, que juga la Lliga xinesa a les files del Xanghai Port.

Tot i que el Foda disposa, com hem pogut observar, d’un important elenc de jugadors de qualitat, el fet que Àustria arribi més enllà dels vuitens de final es podria considerar una gran sorpresa, doncs l’actual equip es troba encara lluny d’aquell que entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del segle XX va tenir com a protagonistes noms històrics com Koncillia, Prohaska, Schachner o Krankl.

A la foto, Alaba.

LA PRIMERA PRESIDÈNCIA DE JOAN LAPORTA (1): COMENÇAMENTS DIFÍCILS

 

El passat diumenge, Joan Laporta va guanyar per segona vegada les eleccions del FC Barcelona, després de superar amb claredat Víctor Font i Toni Freixa. Amb aquest article recordaré el seu anterior pas per la presidència des de l’any 2003 fins a l’any 2010.

Contra pronòstic, doncs el gran favorit dels comicis era el publicista Lluís Bassat, que ja havia estat derrotat en les eleccions de l’any 2000 per Joan Gaspart, Laporta es va convertir en president barcelonista l’any 2003, en una candidatura en què també es trobaven Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Toni Freixa, Ferran Soriano, Marc Ingla i Alfons Godall.

Malgrat la qualitat extraordinària mostrada molt aviat per Ronaldinho de Assis, un fitxatge molt personal del llavors vicepresident esportiu Rosell, el Barça va realitzar una pèssima primera volta del campionat de Lliga i l’entrenador Frank Rijkaard, designat per Laporta arran de ser aconsellat per Johan Cruyff, va estar a punt de ser destituït, doncs Sandro pensava en Joan Gratacós per fer d’home pont abans de l’arribada de Luis Felipe Scolari, que l’any 2002 va portar Brasil al seu cinquè campionat mundial.

Tanmateix, amb un Ronaldinho espectacular, el grup de Rijkaard va reaccionar i va estar a punt, després d’una extraordinària remuntada, de conquistar el campionat de Lliga, que finalment va assolir el València CF.

A la foto, Laporta (dreta) amb Rijkaard.

UN GRAN GERARD PIQUÉ

 

En aquest bloc he lloat moltes vegades la figura de Gerard Piqué (foto), a qui considero el millor defensa central del segle XXI i un dels millors futbolistes catalans i espanyols de la història, però també en vàries ocasions he estat bastant crític amb la seva persona, quan he pensat que alguna vegada no ha estat encertat amb algunes declaracions (en moltes altres, si) i que alguns cops ha fet la sensació d’estar més preocupat pels seus negocis que no pas pel futbol.

Tanmateix, la passada setmana, en el matx de tornada de les semifinals de la Copa del Rei contra el Sevilla al Camp Nou, en què el FC Barcelona va realitzar una gran remuntada i es va classificar per a la final del torneig, el central català va fer una gran demostració: va marcar el gol que va forçar la pròrroga, va jugar tot el temps extraordinari lesionat i va exercir de líder, tant de la defensa, que ha millorat substancialment des del seu retorn, com de l’equip en general.

COM ERA EL BARÇA EL 2010 I COM ÉS EL 2021

 

El passat 1 de març, l’expresident del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu, juntament amb la seva mà dreta Jaume Masferrer, el CEO Òscar Grau i el cap dels serveis jurídics Romà Gómez Ponti, va ser detingut pel Mossos d’Esquadra, va dormir una nit a la seu de la policia catalana a les Corts i, després de passar per la Ciutat de la Justícia, va ser posat en llibertat amb càrrecs, sembla ser que força greus.

Fa quasi onze anys, Sandro Rosell, concretament l’estiu de l’any 2010, va guanyar les eleccions del FC Barcelona i Bartomeu es va convertir en la seu vicepresident, en una junta en què Toni Freixa va exercir de secretari i portaveu. Les dues temporades anteriors, amb Joan Laporta de president i Pep Guardiola d’entrenador, el club havia conquistat dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, destacant el triplet de la campanya 2008 / 2009 i el sextet de l’any natural 2009.

A més a més, mitjançant un futbol espectacular, aquell Barça era l’admiració del món sencer, Leo Messi era considerat ja el millor futbolista del planeta, l’argentí, Andrés Iniesta i Xavi Hernández estaven a punt de ser proclamats finalistes per part de la revista France Football del premi de la Pilota d’Or i homes emblemàtics com Víctor Valdés, Dani Alves, el capità Carles Puyol, Éric Abidal o uns joveníssims Gerard Piqué, Sergio Busquets i Pedro Rodríguez integraven igualment aquella plantilla històrica.

Després del pas per la presidència de Rosell, que va dimitir l’any 2014, i Bartomeu, que va deixar el càrrec la passada tardor, la institució catalana és un club judicialitzat, sumit en la pitjor crisi econòmica de la seva història moderna, amb una plantilla descompensada i desequilibrada, amb un seguit de doloroses humiliacions europees i amb una decadència gravíssima de la Masia.

Des d’aquí, però, felicitar l’actual entrenador Ronald Koeman per la tasca que està realitzant, com per exemple classificar l’equip per a la final de la Copa del Rei, mantenir-lo en la lluita per la Lliga i confiar en els joves de la pedrera.

A la foto, Laporta i Bartomeu.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA (18): UCRAÏNA

 

Hi va haver una època, concretament durant les dècades dels anys 70 i 80 del passat segle XX, que els futbolistes ucraïnesos, els representants del Dinamo de Kiev concretament, van ser la base de la selecció de l’antiga Unió Soviètica (URSS) i podem recordar jugadors emblemàtics com Rudakhov, Fomenko, Blokhin, Onistxenko, Demianenko, Mikhailitxenko, Zavarov o Belanov.

Tanmateix, des de la desintegració de la URSS, els èxits de Rússia, sense que ni molt menys hagin estat espectaculars, han sigut superiors als d’Ucraïna, un equip bastant irregular que va aconseguir el 2006 arribar als quarts de final del Mundial d’Itàlia. Actualment, el conjunt de l’est europeu és dirigit per un altre mite, Andrei Xevtxenko, com Oleg Blokhin i Igor Belanov, guanyador del prestigiós premi de la Pilota d’Or. L’exjugador del Dinamo de Kiev i l’AC Milan compta amb un elenc de futbolistes bastant modest, en el qual hi sobresurten el veterà porter Piatov (Xakhtar Donetsk) i els centrecampistes Stepanenko (Xakhtar Donetsk), Zintxenko (Manchester City), Iarmolenko (West Ham United) i l’exsevillista Konoplianka (Xakhtar Donetsk). 

L’objectiu clar del combinat ucraïnès en el pròxim europeu serà superar la fase de grups, penso que una meta obligada per al conjunt de Xevtxenko, però anar més enllà dels vuitens de final es preveu bastant complicat.

A la foto, Zintxenko.

MIKEL ARTETA PRÒXIM ENTRENADOR DEL BARÇA ? SERIA UNA BONA IDEA ?

 

El passat diumenge, a l’espai “Tu diràs” de RAC 1, presentat per Aleix Parisé, el periodista Gerard Romero va comentar que l’entrenador preferit del candidat a la presidència del FC Barcelona Joan Laporta és l’actual preparador de l’Arsenal Mikel Arteta (foto).

D’una banda, el tècnic basc va començar molt bé la seva experiència amb els Gunners, conquistant la Cup i la Community Shield, però, d’altra banda, concretament aquesta temporada està tenint problemes amb el club londinenc, que es troba a la part mitjana de la classificació de la Premier League, allunyat de les posicions que porten a disputar la Champions League.

Tanmateix, Arteta és un gran defensor de la filosofia Johan Cruyff, tenint en compte que el seu Arsenal es plenament fidel al sistema que el desaparegut entrenador holandès va integrar al FC Barcelona a finals de la dècada dels 80 del segle passat, i que ha estat un deixeble avantatjat de Pep Guardiola, quan va ser ajudant del tècnic de Santpedor al Manchester City.

Hem de pensar també que, quan es tracta d’entrenar el Barça, un equip, que almenys fa uns anys era diferent, no es necessita un gran currículum, sobretot si pensem en homes triomfadors al Camp Nou com Frank Rijkaard, el mateix Guardiola i Luis Enrique Martínez.

JOAN LAPORTA DESENCERTAT AMB EL FUTBOL FEMENÍ DEL BARÇA

 

Desitjo fermament que Joan Laporta (foto) guanyi diumenge les eleccions del FC Barcelona, pels enormes èxits que va tenir la seva presidència, perquè compta amb l’experiència d’haver ocupat el càrrec durant set anys i perquè sempre ha tingut les idees molt clares, com la de no renunciar mai a la filosofia que Johan Cruyff va portar l’any 1988 a la institució catalana.

Tanmateix, Laporta va estar desafortunadíssim la passada setmana en referència al futbol femení blaugrana, que els últims anys ha fet història, com per exemple haver disputat una final de la Lliga de Campions. Preguntat en l’espai d’humor de TV3 “Està passant”, l’advocat barceloní va demostrar tenir una gran ignorància de les jugadores de Lluís Cortés i, a més, va semblar que li feia molta gràcia aquest desconeixement.

Un dia més tard, durant la presentació del seu projecte esportiu a la seu central de Moritz, per acabar d’empitjorar la situació. Jan va començar a recitar noms de futbolistes del Barça femení, com aquell que es prepara un examen i memoritza mots un darrere de l’altre, però va resultar molt poc convincent i bastant fals, sense que li sortís el de la davantera nigeriana Asisat Oshoala, a la qual es va referir com la del cabell curt.

LA DIFERÈNCIA HISTÒRICA ENTRE REAL MADRID I BARÇA ? L’OFICI EN ELS MOMENTS IMPORTANTS

 

Soc conscient que el Real Madrid ha estat eliminat als vuitens de final de la Lliga de Campions de les dues anteriors edicions del torneig, enfront l’Ajax i el Manchester City, i també que és molt complicat que aquest any el grup de Zinedine Zidane guanyi el títol, doncs penso que són força superiors esquadres com el Bayern de Munic, el París Saint – Germain, el Liverpool, el Juventus i el mateix City.

Però allò que sempre m’ha fascinat de l’entitat madridista, i com a seguidor del FC Barcelona m’ha provocat sempre una enveja sana, és que, encara que estigui realitzant una temporada molt irregular i tingui un munt de futbolistes lesionats, treu moltes vegades els partits decisius endavant, mentre que, en canvi, el club català ha d’estar portant a terme una gran campanya per aconseguir-ho.

Els últims exemples els tenim en els encontres d’anada dels vuitens de final de la Champions League de l’actual exercici: d’una banda, el Barça va naufragar al Camp Nou contra el París Saint – Germain, amb una mentalitat molt fràgil davant els gols del conjunt francès i, d’altra banda, un Real Madrid que va viatjar a Bèrgam sense homes com Dani Carvajal, el capità Sergio Ramos, Eden Hazard o Karim Benzema, va superar amb molt d’ofici l’Atalanta, tot i que l’equip italià va jugar quasi tot el matx amb un jugador menys.

A la foto, Ferland Mendy després de fer l’únic gol del matx entre Atalanta i Real Madrid.