ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (5): JUVENTUS FC

La Vecchia Signora inicia una nova temporada disposada a lluitar de nou per la que seria la seva tercera Copa d’Europa / Lliga de Campions, torneig que no assoleix des de fa 23 anys i després d’haver perdut les cinc últimes finals que ha disputat.

Per aconseguir l’assalt definitiu al tron continental, la directiva del club torinès ha fitxat com a nou entrenador Maurizio Sarri, després d’un any molt irregular al Chelsea, per substituir Massimiliano Allegri, molt fiable a la Sèrie A, que els piemontesos han guanyat els darrers vuit anys, però sense massa fortuna pel que fa a la Lliga de Campions. A més, l’entitat italiana ha fitxat el prometedor central holandès De Ligt (Ajax), el polèmic centrecampista francès Rabiot (París Saint – Germain) i el gal·lès Ramsey (Arsenal), que s’uneixen a la gran estrella portuguesa Ronaldo, la gran figura de l’equip bianconero malgrat que ja compta amb 34 anys, a més de clàssics com Bonucci, l’ara greument lesionat Chiellini, Pjanic, Khedira, Matuidi, Dybala o els retornats Higüaín i Buffon, encara que el llegendari porter serà segurament el suplent del polonès Szczesny.

El conjunt torinès, que podria perdre el davanter croat Mandzukic, cercarà el seu novè Scudetto consecutiu, una marca excepcional en les grans Lligues europees, però no ho tindrà fàcil davant el Nàpols, un dels exequips de Sarri i actualment sota les ordres de Carlo Ancelotti, o l’Inter d’Antonio Conte. 

A la foto, Pjanic.

S’HA DE FER TAULA RASSA AL BARÇA ?

El FC Barcelona té actualment dos problemes força greus: el primer, comptar amb un vestidor que sembla disposar del comandament de l’equip i que, almenys aquesta és de vegades la sensació, pren decisions importants que haurien d’estar reservades a altres àrees de l’entitat, i, el segon, que hi ha un entrenador, Ernesto Valverde, que no és l’home idoni, aparentment, per acabar amb aquesta situació.

Hem pogut apreciar els últims mesos com Gerard Piqué va viatjar a l’estat nord-americà de Florida, aparentment sense permís de l’entrenador, per gestionar els seus negocis particulars; com Sergio Busquets, visiblement esgotat pel munt de partits que ha jugat els darrers anys, li va fer mala cara al tècnic després d’una substitució; com Ivan Rakitic ha passat, en pocs mesos, de ser bàsic i clau a no anar ni convocat; com Luis Suárez té assegurada la titularitat malgrat trobar-se en un pèssim estat de forma i no marcar com a visitant a la Champions League des de fa quatre anys o com el capità Leo Messi pràcticament exigeix el retorn de Neymar da Silva al Camp Nou, malgrat la forma en què el brasiler va marxar a París fa dos anys i mantenir una denúncia contra la societat blaugrana.

Amb aquestes circumstàncies, només hi ha dues opcions per arreglar la problemàtica: la primera, conscienciar aquests il·lustres futbolistes per fer-los entendre que han de jugar menys partits, no ser titulars per decret i que la seves tasques es limitin al terreny de joc. La segona, si no funciona la inicial, és fer taula rassa, deixant de banda sentiments, emocions o, fins i tot, posar en perill el futur esportiu immediat del club, cosa que no té per què succeir.

Ho he comentat un munt de vegades en aquest bloc: l’estiu de 2008, en un període molt delicat de la institució catalana (Joan Laporta acabava de salvar per poc una moció de censura), un inexpert Pep Guardiola va decidir prescindir de jugadors tan importants com Ronaldinho de Assis, Deco da Souza i Samuel Eto’o, encara que aquest va continuar un any més, i va donar el lideratge a futbolistes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o un jove Messi. Aquella temporada, tots ho recordarem, va acabar amb el primer triplet Lliga / Copa del Rei / Lliga de Campions, a més, desplegant un futbol espectacular.

Per tant, penso que tard o d’hora s’haurà de portar a terme una gestió semblant a la de fa 11 anys, potser havent de donar la baixa a jugadors històrics, emblemàtics i llegendaris que són autèntics mites al Camp Nou i donar el lideratge a altres futbolistes més joves, però, malauradament, no crec que Valverde sigui capaç de realitzar aquesta reconstrucció, la qual podria fer un preparador, per exemple, de les característiques i el caràcter de Ronald Koeman, que potser deixí la selecció holandesa després de l’Eurocopa.

A la foto, Piqué i Busquets, dues de les vaques sagrades del Barça.

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (4): AFC AJAX

De forma totalment inesperada, la campanya anterior, i després d’eliminar grans potències com el Real Madrid o el Juventus, l’Ajax va arribar a les semifinals de la Lliga de Campions, perdent en l’últim instant l’oportunitat de disputar la final del Wanda Metropolitano. Per tant, encara que veig complicat que tornin a realitzar un campionat tan extraordinari, els d’Amsterdam han de ser considerats entre els favorits.

Malgrat que han deixat l’Amsterdam Arena futbolistes de gran qualitat com el joveníssim capità De Ligt (Juventus), l’estilista De Jong (Barça) i el danès Schöne (Genoa), s’esperava que el passat estiu hi tingués lloc un èxode encara més gran, però finalment l’entitat ajacied ha pogut mantenir el tècnic Erik ten Haag o emblemàtics jugadors com el veterà Blind, Tagliafico, Ziyech, Tadic, Neres o Van de Beek, tot i que aquest va estar molt a prop del Real Madrid.

A part de tornar a ser una de les sensacions de la present Lliga de Campions, i la clara victòria en el debut contra el Lilla així sembla certificar-ho, l’Ajax intentarà de nou guanyar el pols de les competicions locals als altres dos clubs històrics d’Holanda: el PSV Eindhoven de Mark van Bommel i el Feyenoord de Jaap Stam.

A la foto, Tadic.

UN RESPECTE PER A IVAN RAKITIC

No considero el centrecampista croat Ivan Rakitic un futbolista 100% ADN Barça, però tampoc es troba, ni molt menys, a les antípodes de la filosofia, tenint en compte que es tracta d’un futbolista completíssim, que compta amb una tècnica més que notable i que marca una important xifra de gols cada temporada (per exemple, va ser-ne l’autor del primer en la final de la Lliga de Campions a Berlín).

A més a més, Rakitic ha realitzat cinc temporades extraordinàries i molt regulars al Camp Nou, primer amb Luis Enrique Martínez i més tard amb Ernesto Valverde, que el va considerar sempre un dels seus homes clau, però que, sorprenentment, ha desaparegut de les seves alineacions en l’actual exercici. El jugador croat ha portat a terme una tasca molt fosca, però de gran efectivitat, havent de sacrificar-se defensivament per compensar l’escàs treball que en aquest aspecte fa Leo Messi, que normalment actua per la seva banda.

El passat estiu, Rakitic va estar en tot moment situat al mercat, fet que pot semblar lògic per part del club, doncs es tracta ja d’un futbolista veterà i totalment amortitzat, però el que no és just és que, sense consultar-li ni demanar-li la seva opinió, s’hagi intentat utilitzar-lo com a moneda de canvi per al retorn de Neymar da Silva al Camp Nou.

El jugador balcànic continua formant part del planter barcelonista, però des de moltes fonts s’assegura que marxarà de l’entitat catalana en el pròxim mercat d’hivern i, segurament, ho farà a l’esquadra que ell prefereix, el Juventus de Torí, institució que, des de fa ja bastants anys, s’ha interessat pels seus serveis.

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (3): FC BARCELONA

Després de les enormes decepcions de l’any 2018, a Roma en quarts de final, i de fa uns mesos a Liverpool, en semifinals, el FC Barcelona afronta de nou la temporada amb la Champions League com a gran objectiu, la qual tenen entre cella i cella el president Josep Maria Bartomeu i el capità Messi, que han convertit el torneig continental pràcticament en una obsessió per al club.

Malgrat que pràcticament va ser destituït el passat mes de juny, Ernesto Valverde afrontarà la seva tercera campanya a la banqueta del Camp Nou. En el planter del club català, al qual han arribat el porter Neto (València), el lateral Junior (Betis), el centrecampista De Jong (Ajax) i el davanter Griezmann (Atlético Madrid), hi continuen destacant Ter Stegen, Roberto, Alba, Umtiti, Lenglet, Vidal, Arthur, Rakitic, que va estar molt a prop de deixar l’entitat barcelonista el passat estiu, o el problemàtic Dembélé, a més dels il·lustres veterans Piqué, Busquets, el ja citat Messi i Suárez.

En aquest exercici, en què han ascendit al primer equip Wagué, Pérez i el joveníssim Fati, la gran sensació blaugrana en aquest inici de curs, en el que molts entreveuen com el ressorgiment del futbol formatiu de la Masia, després d’anys de profunda crisi, el Barça tindrà també l’oportunitat de conquistar la seva novena Lliga en 12 anys.

A la foto, De Jong.

NEYMAR ÉS SINÒNIM D’ÈXIT A LA CHAMPIONS LEAGUE ?

Sembla que una de les raons per les quals el FC Barcelona ha insistit tant per aconseguir el retorn de Neymar al Camp Nou és per guanyar la Champions League, un fet que em costa bastant d’entendre.

En primer lloc, a diferència del que succeeix al campionat de Lliga, en què la regularitat és fonamental i aquesta la garanteix tenir el bloc més sòlid i grans individualitats, la Lliga de Campions és un torneig en què diferents detalls són bàsics: una mala jornada, un penal, una expulsió o, com va passar a Anfield la temporada passada, despistar-se en un córner et poden passar factura i eliminar.

En segon lloc, en els quatre anys que Neymar va vestir de blaugrana és cert que es va conquistar una Champions League, l’any 2015 a Berlín, en què el davanter brasiler va ser clau i decisiu en les semifinals contra el Bayern de Munic i va marcar un gol a la final de l’estadi Olímpic de la capital germànica davant el Juventus, però en les altres tres campanyes l’equip català va ser incapaç de superar els quarts de final, eliminat dues vegades per l’Atlético de Madrid de Diego Simeone, els anys 2014 i 2016, i una pel mateix Juventus, l’any 2017.

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (2): TOTTENHAM HOTSPUR

Sorprenent finalista la temporada anterior, l’entitat londinenca surt en aquesta campanya al grup de favorits per optar al títol de la Lliga de Campions, però, sincerament, a mi em sorprendria que els anglesos tornessin a arribar a la final en aquest exercici que acaba de començar.

L’argentí Mauricio Pochettino, un dels entrenadors de moda del moment, segueix a la banqueta del conjunt britànic, que continua amb jugadors importants com l’arquer francès Lloris, capità de la plantilla; els centrals belgues Anderweireld i Vertonghen, el centrecampista anglès Winks, l'internacional danès Eriksen o una excel·lent nòmina de futbolistes ofensius com l’argentí Lamela, el brasiler Moura, el sud-coreà Son o els anglesos Alli i Kane, la gran estrella de l’equip, del qual són baixa el lateral Trippier i l’atacant Llorente, fitxats per l’Atlético Madrid i el Nàpols respectivament, i altes els centrecampistes Lo Celso (Betis) i Ndombélé (Olympique Lió).

Un altre objectiu dels Spurs aquesta temporada és lluitar per la Lliga Anglesa, que no guanyen des de 1961, és a dir, fa ja la barbaritat de 58 anys, tot i que que el Tottenham sembla encara bastants esglaons per sota de Manchester City i Liverpool, els dos grans favorits del torneig.

A la foto, Lloris.

HI HA CAS MESSI ?

Fa uns dies, en un acte molt estrany i escassament freqüent pel que fa al capità del FC Barcelona, Leo Messi va ser entrevistat per un mitjà de comunicació català, concretament el diari barceloní Sport.

En la llarga i profunda entrevista, el crack argentí comentava, per exemple, que no sabia si el president Josep Maria Bartomeu havia fet tot el possible per fitxar Neymar da Silva, que encara no havia tingut temps de familiaritzar-se amb Antoine Griezmann, que Ousmane Dembélé hauria de ser més professional, que hi ha hagut massa canvis els últims anys a la direcció i secretaria tècniques, en què va observar la necessitat d’incorporar-hi Carles Puyol, i que ell desitja seguir sempre al club, el que va considerar casa seva, però que vol un projecte guanyador.

En resum, de les paraules de Messi es podria deduir que pensa que Bartomeu no es va esforçar prou per aconseguir el retorn de Neymar, que no sembla, ara per ara, tenir una bona sintonia amb Griezmann, que està fins el capdamunt de la immaduresa de Dembélé, que no creu que la presència d’Éric Abidal a la secretaria tècnica sigui suficient o que l’actual Barça, cosa amb la qual per cert estic en total desacord, potser no és un projecte del tot guanyador.

En primer lloc, és evident que l’estrella argentina no està massa d’acord amb l’actual política esportiva que porta a terme la institució catalana i que, per tant, hi podria haver cas Messi, que, no ho oblidem, el seu entorn va filtrar la peculiaritat del seu últim contracte amb el club, és a dir, que pot anar-se’n quan ell ho desitgi, tal com va publicar fa uns dies el diari El País.

En segon lloc, no crec que el fet que Leo sigui el millor futbolista de la història del Barça suposi una raó per la qual ell decideixi la plantilla de l’equip i molt menys que exigeixi el retorn d’un futbolista que se’n va anar de mala manera i presentant una denúncia a la institució, la qual encara no ha retirat.

Finalment, en tercer lloc, en els últims fracassos del Barça al principal torneig continental de clubs, també ha tingut bona part de culpa l’astre argentí, que va realitzar uns encontres força mediocres al Vicente Calderón de Madrid, el Juventus Stadium de Torí, l’estadi Olímpic de Roma o a Anfield, la seu del Liverpool.   

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (1): LIVERPOOL FC

Vigent campió del torneig, que ha guanyat en sis ocasions, i finalista l’any anterior, sense cap mena de dubte el Liverpool surt com un dels principals favorits per alçar el trofeu el pròxim mes de maig a l’estadi Atatürk d’Istanbul.

L’equip d’Anfield, que continua dirigint el tècnic alemany Jürgen Klopp, a penes ha fitxat aquest estiu, però manté la columna vertebral formada pel porter brasiler Alisson, el central holandès Van Dijk, probablement el millor defensa mundial de l’actualitat i potser el gran favorit de la pròxima Pilota d’Or; el capità Henderson, el migcampista també neerlandès Wijnaldum i el brasiler Firmino, el ghanès Mané, l’egipci Salah i el belga Origi, que integren un dels millors atacs del continent europeu.

El pitjor entrebanc que podria trobar el conjunt anglès per renovar la seva corona continental és el fet que aquesta temporada el gran i primordial objectiu dels de Lancashire és assolir el títol de la Premier League, que els Reds no aconsegueixen des de l’any 1990, quan el campionat ni tan sols portava l’actual denominació.

A la foto, Van Dijk.

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: HOLANDA

AFC Ajax

Entrenador: Erik ten Haag.

Capità: Tadic.  

Estrella: Van de Beek.

Altres futbolistes clau: Blind, Tagliafico i Tadic.

Principals fitxatges: Promes (Sevilla FC).

Títols de Lliga: 26.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r.

El millor: la permanència a Amsterdam de jugadors com Tagliafico, Van de Beek, Tadic, Ziyech o Neres.

El pitjor: les marxes des De Ligt i de Jong, dos homes molt importants la passada campanya.

PSV Eindhoven

Entrenador: Mark van Bommel.

Capità: Afellay.

Estrella: Bergwijn.

Altres futbolistes clau: Afellay, Bruma i Mitroglou.

Principals fitxatges: Lato (València CF), Afellay (Stoke City), Bruma (Red Bull Leipzig) i Mitroglou (Galatasaray SK).

Títols de Lliga: 21.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 2n.

El millor: el caràcter del seu preparador Van Bommel.

El pitjor: la marxa del golejador De Jong.

Feyenoord Rotterdam

Entrenador: Jaap Stam.

Capità: Botteghin.

Estrella: Jorgensen.

Altres futbolistes clau: Vermeer, Botteghin i Karsdorp.

Principals fitxatges: Karsdorp (AS Roma).

Títols de Lliga: 10.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 3r. 

El millor: el bloc.

El pitjor: les individualitats.

Altres clubs a tenir en compte: AZ Alkmaar i Twente Enschede.

A la foto, Promes.

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: FRANÇA

París Saint – Germain

Entrenador: Thomas Tuchel.

Capità: Silva.

Estrella: Mbappé.

Altres futbolistes clau: Silva, Neymar i Cavani.

Principals fitxatges: Navas (Real Madrid), Diallo (Borussia Dortmund), Herrera (Manchester United), Sarabia (Sevilla FC), Gueye (Everton FC) i Icardi (Inter Milà).

Títols de Lliga: 8.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r.

El millor: una davantera de somni amb futbolistes com Mbappé, Cavani, Neymar i Icardi.

El pitjor: les seqüeles que pot deixar el cas Neymar.

Olympique Lió

Entrenador: Silvinho Mendes.

Capità: Denayer.

Estrella: Depay.

Altres futbolistes clau: Aouar, Dembélé i Traoré.

Principals fitxatges: -.

Títols de Lliga: 7.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 3r.

El millor: a poc a poc, l’equip sembla deixar enrere la crisi.

El pitjor: les baixes de Fekir i Ndombélé.

Olympique Marsella

Entrenador: André Villas Boas.

Capità: Mandanda.

Estrella: Payet.

Altres futbolistes clau: Strootman, Benedetto i Thauvin.  

Principals fitxatges: Álvaro (Vila-real CF), Khaoui (SM Caen) i Benedetto (Boca Juniors).

Títols de Lliga: 9.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 5è. 

El millor: podria ser la segona plantilla de més qualitat de França.

El pitjor: una esquadra totalment imprevisible.

Altres clubs a tenir en compte: LOSC Lilla, AS Saint – Etienne, Stade Rennes i AS Mònaco.

A la foto, Icardi.

SAMUEL ETO’O, EL LLEÓ QUE VA DEIXAR DE SER INDOMABLE

El passat cap de setmana, el camerunès Samuel Eto’o va anunciar la seva retirada. Vist ja des d’una llarga perspectiva, doncs l’atacant africà va abandonar el Camp Nou l’any 2009, després d’aconseguir el triplet Lliga / Copa del Rei / Champions, es podria dir que pot trobar-se entre els tres millors davanters centre i, en línies generals, els 10 o 20 més grans futbolistes de la història del FC Barcelona.

Els inicis d’Eto’o, que va ser fitxat sent molt jove pel Real Madrid i cedit uns mesos al CD Leganés i el RCD Espanyol, no van ser gens fàcils, doncs donant fe a l’apel·latiu que rep la selecció del seu país, va convertir-se en una cosa semblant a un lleó indomable, en un període en què era més notícia per les seves polèmiques i repetides expulsions que no pas pel seu joc, tot i que va ser la gran estrella en la medalla d’or que va conquistar l’estat africà als Jocs Olímpics de Sidney, l’any 2000, després de vèncer l’Espanya de Carles Puyol i Xavi Hernández a la final. 

Eto’o va portar a terme un important canvi de comportament en la seva estel·lar estada al Real Mallorca, del qual pot ser considerat perfectament el seu millor jugador de la història. A Palma, Samuel es va trobar d’entrenador el mític Luis Aragonés, a qui el camerunès sempre ha considerat el seu pare esportiu. L’anomenat savi d’Hortaleza va poder amansar el davanter, que, malgrat que sempre l‘ha acompanyat un caràcter fort, va deixar almenys de ser indomable. Amb el club balear, ja amb Gregorio Manzano de preparador, va assolir com a gran figura una Copa del Rei, el principal èxit en la història del conjunt illenc. 

L’any 2004, Samuel va ser contractat pel FC Barcelona, on va donar un extraordinari rendiment i en què va obtenir tres Lligues, una Copa del Rei, dues Supercopes d’Espanya i dues Lligues de Campions, sent el primer futbolista blaugrana capaç de marcar en dues finals diferents de la Champions League (després només ho ha aconseguit Leo Messi). Al Camp Nou, Eto’o va coincidir amb els tècnics Frank Rijkaard i Pep Guardiola, amb qui no va mantenir una bona relació, i amb jugadors com els ja citats Puyol, Xavi i Messi, a més de Víctor Valdés, Rafa Márquez, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Deco da Souza, Ronaldinho de Assis o Thierry Henry. 

Tanmateix, no tot va ser positiu en els seus cinc anys al Barça, doncs va estar a l’ombra, primer, de Ronaldinho i, més tard, de Messi; va fer honor més d’una vegada a la seva etiqueta de bocamoll, sobretot durant l’aguda crisi del bloc de Rijkaard, i, com ja he indicat, no va mantenir, en paraules de l’entrenador de Santpedor, un bon feeling amb Guardiola, que ja se’l va voler treure de sobre quan va arribar a la banqueta del Camp nou, com va fer amb Deco i Ronaldinho, encara que va restar un any més a la capital catalana.

Després de deixar el Barça, va guanyar el seu segon triplet Lliga / Copa / Champions consecutiu, amb l’Inter de Milà de José Mourinho, i, anys més tard, va començar una època errant que el va portar als conjunts Anzhi Makhatxkala, Chelsea FC, Everton FC, UC Sampdoria i Antalyaspor KB.

A la foto, Eto’o després de marcar a la final de la Lliga de Campions de l’any 2006, a Saint – Denis contra l’Arsenal. 

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

Juventus FC

Entrenador: Maurizio Sarri.

Capità: Chiellini.

Estrella: Ronaldo.

Altres futbolistes clau: Bonucci, Pjanic i Dybala.

Principals fitxatges: De Ligt (AFC Ajax), Rabiot (París Saint – Germain) i Ramsey (Arsenal FC).   

Títols de Lliga: 35.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r.

El millor: els 8 campionats seguits que ha sumat els últims anys.

El pitjor: l’estancament de Dybala.

SSC Nàpols

Entrenador: Carlo Ancelotti.

Capità: Insigne.

Estrella: Insigne.

Altres futbolistes clau: Callejón, Mertens i Milik.

Principals fitxatges: Ospina (Arsenal FC), Manolas (AS Roma) i Llorente (Tottenham Hotspur).

Títols de Lliga: 2.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 2n.

El millor: l’experiència com a tècnic d’Ancelotti.

El pitjor: la marxa del gran capità Hamsik.

Inter Milà

Entrenador: Antonio Conte.

Capità: Handanovic.

Estrella: Alexis.

Altres futbolistes clau: Brozovic, Lautaro i Lukaku.

Principals fitxatges: Godín (Atlético Madrid), Sensi (UE Sassuolo), Alexis (Manchester United) i Lukaku (Manchester United).

Títols de Lliga: 18.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 4t. 

El millor: l’arribada de Conte a la banqueta del Giuseppe Meazza.

El pitjor: sembla encara lluny del potencial del Juventus.

AC Milan

Entrenador: Marco Giampaolo.

Capità: Romagnoli.

Estrella: Piatek.

Altres futbolistes clau: Biglia, Çalhanoglu i Kessié.

Principals fitxatges: Theo (Real Madrid) i Rebic (Eintracht Frankfurt).

Títols de Lliga: 18.

Número de favorit: 4t.

Posició campionat anterior: 5è. 

El millor: s’espera que la petita millora de la passada temporada tingui continuïtat.

El pitjor: l’entitat llombarda està vivint el seu pitjor període des de mitjan la dècada dels 80.

AS Roma

Entrenador: Paulo Fonseca.

Capità: Florenzi.

Estrella: Dzeko.

Altres futbolistes clau: Florenzi, Kolarov i Perotti.

Principals fitxatges: Pau (Real Betis), Diawara (SSC Nàpols), Zapacosta (Chelsea FC), Gonalons (Sevilla FC), Defrel (UC Sampdoria), Mkhitarian (Arsenal FC) i Kalinic (Atlético Madrid).

Títols de Lliga: 3.

Número de favorit: 5è.

Posició campionat anterior: 6è. 

El millor: l’equip romà s’ha reforçat aparentment força bé.

El pitjor: després de la marxa del mític Totti ha causat baixa De Rossi, un altra llegenda del club.

Altres clubs a tenir en compte: Atalanta Bèrgam i SSC Lazio.

A la foto, De Ligt.

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

Bayern Munic

Entrenador: Niko Kovac.

Capità: Neuer.

Estrella: Lewandowski.

Altres futbolistes clau: Martínez, Müller i Coutinho.

Principals fitxatges: Pavard (VFB Stuttgart), Lucas (Atlético Madrid), Perisic (Inter Milà) i Coutinho (FC Barcelona).

Títols de Lliga: 28.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r.

El millor: 7 títols de la Bundesliga consecutius.

El pitjor: podríem dir que el club bavarès inicia una nova etapa.

Borussia Dortmund

Entrenador: Lucien Fevre.

Capità: Reus.

Estrella: Hummels.

Altres futbolistes clau: Götze, Sancho i Reus.

Principals fitxatges: Hummels (Bayern Munic), Schulz (TSG Hoffenheim), Hazard (Borussia Mönchenglabdach) i Brandt (Bayer Leverkusen).

Títols de Lliga: 5.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 2n.

El millor: la recuperació de futbolistes com Hummels o Götze.

El pitjor: cert complex d’inferioritat davant el Bayern.

Red Bull Leipzig

Entrenador: Julian Nagelsmann.

Capità: Orban.

Estrella: Werner.

Altres futbolistes clau: Sabitzer, Forsberg i Poulsen.

Principals fitxatges: Diaby (París Saint – Germain), Demirbay (TSG Hoffenheim) i Nkunku (París Saint – Germain).

Títols de Lliga: 1.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 3r.

El millor: la renovació de Werner.

El pitjor: un club sense història ni tradició.

Altres clubs a tenir en compte: Eintracht Frankfurt, Borussia Mönchenglabdach i Schalke 04 Gelserkirchen.

A la foto, Coutinho.

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Manchester City

Entrenador: Pep Guardiola.

Capità: David Silva.

Estrella: Agüero.

Altres futbolistes clau: David Silva, De Bruyne i Sterling.

Principals fitxatges: Cancelo (Juventus FC), Angeliño (PSV Eindhoven) i Rodri (Atlético Madrid).

Títols de Lliga: 6.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r.

El millor: Guardiola ha guanyat 8 de 10 títols de Lliga possibles.

El pitjor: potser el gran objectiu de la temporada serà la Champions League.

Liverpool FC

Entrenador: Jürgen Klopp.

Capità: Henderson.

Estrella: Salah.

Altres futbolistes clau: Van Dijk, Firmino i Mané.

Principals fitxatges: Adrián (West Ham United).

Títols de Lliga: 18.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 2n.

El millor: actual campió europeu.

El pitjor: no aconsegueix el títol des de 1990.

Chelsea FC

Entrenador: Frank Lampard.

Capità: Azpilicueta.

Estrella: Willian.

Altres futbolistes clau: Kanté, Pedro i Giroud.  

Principals fitxatges: Pulisic (Borussia Dortmund).

Títols de Lliga: 6.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 3r.

El millor: l’atrevida aposta per Lampard.

El pitjor: la marxa d’Hazard al Real Madrid.

Tottenham Hotspur

Entrenador: Mauricio Pochettino.

Capità: Lloris.

Estrella: Kane.

Altres futbolistes clau: Eriksen, Alli i Son.  

Principals fitxatges: Lo Celso (Real Betis) i Ddombélé (Olympique Lió).

Títols de Lliga: 2.

Número de favorit: 4t.

Posició campionat anterior: 4t.

El millor: mantenir jugadors com Eriksen o Kane.  

El pitjor: l’últim títol data de 1961.

Arsenal FC

Entrenador: Unai Emery.

Capità: Özil.

Estrella: Aubameyang.

Altres futbolistes clau: Ceballos, Lacazette i Pépé.

Principals fitxatges: David Luiz (Chelsea FC), Ceballos (Real Madrid) i Pépé (LOSC Lilla).  

Títols de Lliga: 13.

Número de favorit: 6è.

Posició campionat anterior: 5è.

El millor: dels favorits, és qui millor s’ha reforçat.

El pitjor: un equip mentalment molt fràgil.

Manchester United

Entrenador: Ole Gunnar Solskjaer.

Capità: Young.

Estrella: Pogba.

Altres futbolistes clau: De Gea, Rashford i Martial.

Principals fitxatges: McGuire (Leicester City). 

Títols de Lliga: 20.

Número de favorit: 5è.

Posició campionat anterior: 6è. 

El millor: la permanència de Pogba a Old Trafford.

El pitjor: el pitjor moment del club en les últimes tres dècades.

Altres clubs a tenir en compte: Everton FC i Leicester City.

A la foto, Ceballos.

ELS FAVORITS DE LES LLIGUES EUROPEES: ESPANYA

FC Barcelona

Entrenador: Ernesto Valverde.

Capità: Messi.

Estrella: Messi.

Altres futbolistes clau: Piqué, De Jong i Griezmann.

Principals fitxatges: Neto (València CF), Junior (Real Betis), De Jong (AFC Ajax) i Griezmann (Atlético Madrid).

Títols de Lliga: 26.

Número de favorit: 1r.

Posició campionat anterior: 1r

El millor: el poder ofensiu amb Messi, Suárez, Dembélé i Griezmann.

El pitjor: la posició de Valverde és molt qüestionada.

Atlético Madrid

Entrenador: Diego Simeone.

Capità: Koke.

Estrella: Morata.

Altres futbolistes clau: Oblak, Koke i Joao Félix.

Principals fitxatges: Trippier (Tottenham Hotspur), Lodi (Atlético Paranaense), Hermoso (RCD Espanyol), Felipe (FC Porto), Herrera (FC Porto), Llorente (Real Madrid) i Joao Félix (Benfica SL).

Títols de Lliga: 10.

Número de favorit: 3r.

Posició campionat anterior: 2n.

El millor: una plantilla molt compensada.

El pitjor: les sensibles baixes de Godín, Lucas i Griezmann.

Real Madrid

Entrenador: Zinedine Zidane.

Capità: Ramos.

Estrella: Hazard.

Altres futbolistes clau: Ramos, Modric i Benzema.

Principals fitxatges: Aréola (París Saint – Germain), Militao (FC Porto), Mendy (Olympique Lió), Hazard (Chelsea FC) i Jovic (Eintracht Frankfurt).

Títols de Lliga: 33.

Número de favorit: 2n.

Posició campionat anterior: 3r.

El millor: el retorn de Zidane.

El pitjor: els que pensen que segones parts mai són bones.

Altres clubs a tenir en compte: València CF i Sevilla FC.

A la foto, Griezmann.

L’APARENT CANVI D’ERNESTO VALVERDE

Durant els seus primers dos anys com a entrenador del FC Barcelona, Ernesto Valverde a penes va comptar amb els jugadors de la Masia i la majoria de les seves accions van estar caracteritzades per un profund conservadorisme. No obstant, aparentment, les coses semblen està canviant.

En el que portem de temporada, només tres jornades de Lliga, el tècnic extremeny ha donat sempre la titularitat al jove centrecampista holandès Frenkie de Jong, malgrat que no ha estat tan fi com a la pretemporada; ha assegut a la banqueta homes com Sergio Busquets o Ivan Rakitic, aquest potser perquè ha estat al mercat fins al darrer dia,  i, el més important, ha donat confiança a jugadors de la pedrera com Carles Pérez o el joveníssim Ansu Fati, el futbolista més jove de la història del club en marcar un gol a la Lliga i el segon de menys edat en debutar al torneig. 

Portem encara molt poc curs d’exercici per saber si el canvi de Valverde és important, però tinc la sensació que el preparador barcelonista pot optar per gestos més valents per dues raons fonamentals: la primera perquè, amb dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya, el seu palmarès s’ha engrandit considerablement i li ha atorgat confiança i la segona perquè molt probablement sigui conscient que aquesta serà la seva última campanya al càrrec, sense oblidar un possible enuig per la caòtica pretemporada que ha efectuat l’entitat o el llarguíssim i horrible serial d’aquest estiu amb Neymar da Silva de protagonista.

L’ESPERPÈNTIC CAS NEYMAR

Després d’un estiu convuls, en el qual, en algunes ocasions, quasi es va donar per fet el retorn de Neymar al FC Barcelona, el brasiler seguirà un anys més al París Saint – Germain.

Ho dic amb sinceritat, em cau bé Josep Maria Bartomeu, qui amb el pas dels anys s’ha anat distanciant de l’aparent rancor amb Joan Laporta que va caracteritzar el seu antecessor i amic Sandro Rosell, del qual aprofito per comentar que ha estat una autèntica injustícia la seva presó preventiva de gairebé dos anys, per ser finalment declarat innocent de tots els càrrecs pels quals se l’imputava.

Tanmateix, segueixo sense entendre l’obsessió de l’actual màxim mandatari barcelonista de recuperar el davanter brasiler, un home que, ara fa dos anys, va deixar de mala manera el Camp Nou, que va portar el club català als tribunals (encara no ha retirat la denúncia), que ha perdut un enorme prestigi, tant personal com esportiu, des de què va decidir marxar a la capital francesa, i que compta amb un progenitor, futbolísticament parlant, enormement perillós i escassament fiable.

Tanmateix, el pitjor de tot, una vegada iniciat el procés per fitxar Neymar, és que acabi malament i que l’estrella brasilera continuï al Parc dels Prínceps, doncs ara, malgrat que fa uns mesos quasi cap afeccionat del Barça pensava en la necessitat del retorn del futbolista sud-americà, actualment hi ha certa decepció per no haver-se pogut portar a terme la transferència.

Igualment, aquesta dèria per fitxar Neymar ha situat en l’entorn la idea que l’equip blaugrana compta amb una plantilla no prou potent, quan penso que, pel contrari, l’entitat catalana disposa d’un dels millors blocs d’Europa, capaç de lluitar pel títol de la Champions League, competició que, durant els quatre anys de Neymar com a barcelonista, el Barça només va guanyar en una ocasió i que en les altres tres temporades no va poder superar mai els quarts de final.

Es comenta i s’ha apuntat en ocasions que la idea de recuperar Neymar era pràcticament una exigència de Messi a la directiva. De ser cert, caldria recordar que el fet de ser el millor futbolista del món i el més gran de la història no hauria de repercutir en què l'estrella argentina fos qui més mani en la confecció de la plantilla, per davant de la junta, la direcció tècnica o l’entrenador.

A la foto, Neymar i Bartomeu durant els dies feliços al Camp Nou.

VÍCTOR VALDÉS TORNA AL BARÇA

Després de la seva estranya marxa l’estiu de 2014, en què ni tan sols es va voler acomiadar de l’afecció al Camp Nou, el que ha estat un dels millors porters de la història del FC Barcelona (potser el més gran) va tornar fa unes setmanes a la institució catalana per fer-se càrrec del Juvenil A.

Valdés va destacar per moltes coses, com per exemple en l’u contra u davant els davanters rivals i, característica que personalment sempre he valorat molt en els porters, per l’habilitat en el bloqueig de la pilota i, d’aquesta manera, no donar opció amb el rebuig a una segona oportunitat de xut, però, sens dubte, la seva principal virtut va ser comptar amb una fèrria personalitat.

Quan l’any 1994, després del desastre d’Atenes i en un dels seus errors més significatius, Johan Cruyff va decidir donar la baixa a Andoni Zubizarreta, el Barça va patir una llarga travessia pel desert pel que fa a porters, només amb l’excepció del neerlandès Ruud Hesp, que, malgrat que quasi ningú el coneixia fora d’Holanda, va donar un notable rendiment. Grans arquers com Julen Lopetegui, Vítor Baia, potser el cas més clar, o Richard Dutruel no van poder el seu dia suportar la pressió del Camp Nou.

Valdés va demostrar que estava plenament capacitat per dominar el sempre terrible entorn barcelonista, mai li van tremolar les cames quan l’exigent públic de l’estadi va protestar davant els seus errors (la veritat és que l’afecció va trigar bastant en acceptar el meta de Gavà) i va fer palesa la seva rebel·lia quan Louis van Gaal, l’home que el va ascendir al primer equip, va decidir tornar-lo al filial.

Penso que ningú pot dubtar que la millor jornada de Valdés amb la samarreta del Barça, doncs va suposar clarament un abans i un després en la seva trajectòria, va ser la portentosa actuació que va portar a terme en la final de la Champions League de 2006, contra l’Arsenal a l’estadi de Saint – Denis, en la que va ser la segona Copa d’Europa del club català. Probablement, de no haver estat per Víctor, el Barça no hagués guanyat aquell partit.

Tanmateix, el 2014 va ser un any horrorós en la carrera de Valdés, que va ser un dels homes clau del gran Barça de Pep Guardiola. El meta de Gavà va decidir no continuar al Camp Nou, però posteriorment es va lesionar greument i el Mònaco, l’entitat amb qui havia signat un precontracte, va decidir prescindir dels seus serveis. Seguidament, va jugar al Manchester United, on va tornar a coincidir amb Van Gaal i al qual es va tornar a enfrontar; l’Standard de Lieja i el Middlesbrough, club en què va penjar les botes.

La passada temporada, Víctor va realitzar una extraordinària tasca als conjunts inferiors de l’entitat madrilenya del Moratalaz i en el pròxim exercici intentarà reflotar un Juvenil A blaugrana que no va fer una bona campanya anterior, en el que molts observen que pot ser un camí per arribar un dia al primer equip i a la banqueta del Camp Nou.