LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

Inter, vigent guanyador del títol, i Milan, actual campió d’Europa, surten com els màxims favorits per assolir l’Scudetto 2007/2008. El Roma sembla encara un esglaó per sota, mentre el Juventus, després d’una dolorosa campanya a la sèrie B per sanció, és una incògnita, encara que penso que els piamontesos tenen plantilla suficient per lluitar en igualtat de condicions amb les dues esquadres llombardes.

L’Inter ha de demostrar en aquest campionat que és plenament capaç d’obtenir el títol iniciant el torneig amb els mateixos punts que el Milan i amb el Juventus de nou en la sèrie A. Roberto Mancini (foto), l’home que ha aconseguit canviar la mentalitat derrotista que durant tants anys va acompanyar els blau-i-negres, afronta la seva quarta campanya al club amb els fitxatges més destacats de Chivu (Roma) i Suazo (Càller), però amb la baixa de Grosso, un dels herois del Mundial d’Alemanya i traspassat al Lió. Júlio César, Zanetti, Burdisso, Materazzi, Samuel, Vieira, Cambiasso, Solari, Stankovic, Figo, Ibrahimovic, Cruz, Crespo i Adriano continuen sent homes fonamentals.

El Milan no guanya l’Scudetto des de 2004, però molts veuen el conjunt dirigit per Carlo Ancelotti com el primer candidat al títol. Els campions de la Champions League, potser l’equip més competitiu i amb més ofici del món, no han fitxat massa aquest estiu i les arribades més importants són les de l’exmadridista Emerson i la jove promesa Pato, que ve de l’Internacional de Porto Alegre, el quadro que li va arrabassar al Barça el Mundial de Clubs. Els negre-i-vermells segueixen tenint una plantilla molt veterana amb futbolistes que ja han superat la trentena, alguns amb escreix, com Dida, Cafú, el mític Maldini, Nesta, Seedorf, Ambrosini, Inzaghi o Ronaldo, però no Costacurta, autèntica llegenda milanista que va decidir retirar-se al final de la temporada passada. Altres homes destacats són l’incansable Gattuso, el talentós Pirlo i molt especialment Kaká, segurament el millor jugador mundial de l’actualitat.

El Roma, actual campió de Copa i Supercopa i sots-campió de Lliga, té també probabilitats clares d’optar a l’Scudetto, però en aquests moments el quadro de Luciano Spalletti sembla inferior a Inter, Milan i fins i tot Juventus. Els romans, que han perdut una de les seves figures, Chivu, fitxat per un adversari directe com l’Inter, han contractat l’exmadridista Cicinho i l’exblaugrana Giuly, mentre esperen fer-se amb els serveis d’un altre jugador del club català: Motta. Doni, el veterà Panucci, Juan, Mancini, Taddei, De Rossi, Perrotta i l’il·lustre Totti figuren entre els seus futbolistes més cèlebres.

Buffon, Del Piero, Nedved, Camoranesi i Trezeguet. Aquests cinc homes, amb un palmarès extraordinari, van decidir ara fa un any continuar en el club torinès malgrat el descens als despatxos motivat pel cas Moggigate. Tots cinc, autèntics ídols de l’afecció blanc-i-negra, seguiran sent futbolistes bàsics en la temporada que acaba d’iniciar-se, però no estaran sols perquè l’entitat piamontesa és la que més ha fitxat entre els quatre grans favorits al títol. De les cares noves hi destaquen Andrade (Deportivo), Salihamidzic (Bayern), Thiago (Lió) i Iaquinta (Udinese). Pel que fa a la banqueta, Claudio Ranieri torna a la Vecchia Signora, a qui ja va dirigir durant la dècada dels 90, per substituir l’home de l’ascens, el francès Didier Deschamps.

Entre les altres esquadres hi destaquen Lazio, que disputarà la Lliga de Campions, Fiorentina, que va realitzar una brillant temporada anterior malgrat iniciar-la amb molts punts negatius, Palerm, Empoli, Sampdoria o Udinese. Cal destacar també el retorn a la sèrie A de dos altres històrics: Nàpols i Genoa.

LLIGUES EUROPEES: PORTUGAL / GRÈCIA / TURQUIA

Portugal

José Antonio Camacho (foto) torna al Benfica per intentar trencar amb l’hegemonia del Porto, campió les darreres dues temporades de la Superlliga. El tècnic murcià compta amb una interessant plantilla on sobresurten veterans com Rui Costa, Nuno Gomes i Petit. No obstant, l’equip vermell té la sensible baixa de Simao, actual integrant de la plantilla de l’Atlético.

El Porto defensarà el campionat amb un conjunt força semblant al de la campanya anterior, doncs hi continuen l’entrenador Jesualdo Ferreira i jugadors com l’exbarcelonista Quaresma o els argentins Lisandro López i Lucho González, el qual segueix a o Dragao malgrat l’interès mostrat aquest estiu per Real Madrid i sobretot València. La baixa més important és la d'Anderson, traspassat al Manchester United.

L’Sporting tanca la llista de favorits al títol lusità i ho farà una altra vegada amb l’exjugador de l’Oviedo Paulo Bento com a entrenador, qui dirigeix una plantilla on el bloc es troba molt per damunt de les individualitats. L’exdavanter del Porto Derlei és un dels homes més destacats dels blanc-i-verds, mentre el jove Nani també ha marxat al Manchester United.

Grècia

L’Olympiacòs, campió de la Lliga grega deu de les últimes onze edicions, és sens dubte el gran favorit, malgrat el traspàs de Rivaldo a un rival directe com és l’AEK Atenes. L’espanyol Raúl Bravo, l’argentí Galletti i els serbis Kovacevic i Djordjevic, capità de l’equip del Pireu, són alguns dels seus jugadors més representatius.

L’AEK continua dirigit pel mallorquí Llorenç Serra Ferrer, qui s’ha fet amb els serveis del veterà mitjà punta brasiler Rivaldo, a qui ja va fitxar, com a secretari tècnic, pel Barça i va tenir també sota les seves ordres al club català. El Panathinaikòs, que va donar la baixa al tècnic aragonès Víctor Muñoz, intentarà refer-se d’una mala campanya, però ara per ara no sembla trobar-se a l’altura de l’Olimpiacòs.

Turquia

Fenerbahçe, vigent campió, i Galatasaray són els màxims favorits del títol. Els primers compten amb una llegenda brasilera, Zico, com a entrenador i el seu compatriota Roberto Carlos, fitxat després d’onze anys al Real Madrid, com a nova estrella. El Galatasaray segueix amb els incombustibles internacionals turcs Hakan Sukur i Hasan Sas en les seves files, però no amb el tècnic Fetih Terim, el mateix que els hi va donar la UEFA i la Supercopa del 2000. El Besiktas surt com a tercer candidat i ho fa amb el brasiler Kléberson com a jugador més significatiu.

LLIGUES EUROPEES: HOLANDA / BÈLGICA / ESCÒCIA

Holanda

El PSV Eindhoven, vigent campió, i l’Ajax surten com a principals favorits per guanyar el títol de Lliga holandès. El PSV, al qual continua entrenant Ronald Koeman (foto), tindrà la sensible baixa del retirat Cocu en una plantilla en què hi destaquen l'exlateral del Vila-real Kromkamp i el golejador peruà Farfán.

Pel que fa al club d’Amsterdam, que segueix tenint com a tècnic un altre exbarcelonista, Henk ten Cate, compta amb un complet equip amb importants jugadors com els veterans Stam i Davids, el davanter Huntelaar i els espanyols Gabri, Urzáiz i Luque.

En un segon pla es troben l’AZ Alkmaar de Louis van Gaal, que pot pagar psicològicament haver perdut en un curt lapse de temps Lliga, Copa i classificació per a la Champions la temporada passada, i el Feyenoord, dirigit per Bertvan Marwijk, que ha recuperat l'exblaugrana Van Bronkhorst, però que en canvi ha perdut Drenthe, traspassat al Real Madrid.

Bèlgica

Franky Vercauteren, Hugo Broos i Michel Preud’homme, tres mítics jugadors de la millor època del futbol belga, els anys 70 i 80, són els preparadors aquesta temporada de tres dels clubs més importants del país, respectivament Anderlecht, Genk i Standard de Lieja. Els altres dos favorits d’un campionat molt vingut a menys els darrers anys són el Bruges, entrenat per Jacky Mathijsen i que busca refer-se després d’una pèssima campanya, i el Gant, que dirigeix el noruec Trond Sollied, el qual torna a Bèlgica després d’un any a l’Olympiacòs grec.

Escòcia

La vida continua igual a Escòcia i un cop més Celtic i Rangers surten com a únics favorits. Els catòlics, actuals campions, segueixen entrenats per Gordon Strachan i tenen com a jugadors més emblemàtics el danès Gravesen, el japonès Nakamura i l’holandès Hesselink. Els protestants, dirigits per Walter Smith, compten en les seves files amb els espanyols Novo i Cuèllar, l'últim fitxat aquest estiu procedent de l’Osasuna.

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

Després de la desastrosa temporada passada, el Bayern Munic inicia la Bundesliga com a màxim favorit, malgrat que en aquesta campanya ni tan sols disputarà la Lliga de Campions. L’equip que presideix Franz Beckenbauer i entrena Ottmar Hitzfeld (foto) s’ha reforçat espectacularment amb homes com el francès Ribéry (Marsella), l’italià Toni (Fiorentina) i l’alemany Klose (Werder Bremen). L’incombustible Kahn, Sagnol, Lúcio, Van Buyten, Lahm, Demichelis, Van Bommel, Schweinsteiger o Podolski continuen sent peces importants per a Hitzfeld, el qual ha perdut Hargreaves (Manchester United), Pizarro (Chelsea), Guerrero (Hamburg) o el mític Scholl (retirat), però ha pogut recuperar el brasiler Zé Roberto.

Stuttgart, vigent campió, Schalke 04, Werder Bremen i Hamburg són ara per ara els únics adversaris que semblen capaços de plantar cara al Bayern.

L’Stuttgart, que continua dirigint Armin Veh, manté la base de la passada temporada formada per Meira, Hitzlsperger, Cacau o Mario Gómez, mentre ha fitxat homes importants com el turc Bastürk (Hertha Berlín), el romanès Marica (Xakhtar Donetz) o el brasiler Ewerthon (Saragossa).

A l’etern candidat dels últims anys, el Schalke 04, preparat per Mirko Slomka, hi destaquen jugadors d’equip com Larsen, Lovenkrands, Rafinha, Asamoah, Krstajic o el golejador Kuranyi. L’assignatura pendent dels de Gelserkirchen continua sent aguantar la pressió en els moments més difícils.
.
El Werder Bremen haurà de superar l’impacte de la marxa al Bayern del golejador Klose, que ha estat substituït per Sanogo, procedent de l’Hamburg. En el conjunt de Thomas Schaaf hi segueixen destacant Mertesacker, Naldo, Wome, Baumann, Jensen, Frings, Borowski, Klasnic, Almeida i molt especialment l’estrella brasilera Diego.

Finalment l’Hamburg, que la campanya passada va realitzar una horrible primera volta, però una segona part força bona, continua tenint com a figura el mitja punta holandès Van der Vaart que, després de estar molt a prop de fitxar pel València, sembla que seguirà a la ciutat bàltica. En el quadro de Huub Stevens s’hi signifiquen també Sorín, Wicky, De Jong o Guerrero, que arriba del Bayern.

Bayer Leverkusen, Nurembreg, Hertha Berlín o Borussia Dortmund són altres clubs importants. No obstant, llevat d’una sorpresa, semblen tenir el seu sostre en una classificació per a la Copa de la UEFA.

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Manchester United, Chelsea, Liverpool i Arsenal, per aquest ordre, tornen a ser els grans favorits per assolir la Premier League que s’inicia aquest cap de setmana. El dos primers, però, surten amb un avantatge clar en els pronòstics.

Manchester United. Els vigents campions seran dirigits per 23a temporada per l’escocès Alex Ferguson (foto), el qual ha apostat aquest estiu pel centrecampista internacional anglès, encara que nascut al Canadà, Hargreaves, procedent del Bayern de Munic; per l’irregular davanter argentí Tévez, que arriba del West Ham United, i per les promeses Anderson, brasiler del Porto, i Nani, portuguès de l’Sporting de Lisboa. No obstant, els jugadors bàsics dels reds seguiran sent Van der Sar, Neville, Ferdinand, Heintze, Scholes, Giggs, Solksjaer i sobretot els joves Cristiano Ronaldo i Rooney.

Chelsea. José Mourinho inicia la seva quarta campanya a Stamford Bridge pel moment de manera molt discreta, doncs aquest estiu Roman Abramòvitx ha decidit no invertir massa en fitxatges, encara que s’haurà d’esperar fins el pròxim 31 d’agost, quan es tanca el mercat estival, tenint en compte que els blues estan decidits en invertir força diners en el defensa brasiler del Sevilla Alves. Fins ara les incorporacions més destacades són les del central també brasiler Álex (PSV Eindhoven), l’interior francès Malouda (Olympique de Lió) i el golejador peruà Pizarro (Bayern de Munic). A la plantilla de Mourinho hi segueixen destacant Cech, Carvalho, el capità Terry, Ashley Cole, Joe Cole, Makélélé, Essien, Lampard, Drogba, Ballack i Xevtxenko, doncs els dos darrers sembla que continuaran després de molts rumors de marxa.

Liverpool. Rafa Benítez, que igualment comença la seva quarta temporada a Amfield, continua incorporant jugadors espanyols i l’últim en arribar ha estat el punta Fernando Torres (Atlético de Madrid), en una espectacular operació que en aquests moments suposa el rècord econòmic de l’estiu. Torres es trobarà els seus compatriotes Reina, Arbeloa i Xabi Alonso, però no Luis García, que precisament ha fitxat per l’Atlético. En la plantilla de Benítez, on igualment hi ha arribat el davanter ucraïnès Voronin (Bayer Leverkusen), hi continuen destacant Carragher, Riise, Kuyt, el gegant Crouch i molt especialment el capità Gerrard. El Liverpool no guanya el campionat des de 1990 malgrat que segueix sent el club que més títols té del torneig.

Arsenal. Poques, molt poques possibilitats li veig aquesta temporada al quadro d’Arséne Wenger, que inicia el seu 12è exercici com a tècnic dels Gunners. Els londinencs no només no han realitzat, fins a la data d’avui, grans incorporacions, sinó que a més a més han traspassat al FC Barcelona la seva gran estrella, Thierry Henry. La millor notícia per a l’Arsenal és la continuïtat del català Cesc Fàbregas, el qual s’ha convertit sens dubte en el gran referent de l’equip, en què també hi figuren bons futbolistes com Lehmann, Eboué, Gallas, Gilberto Silva, Hleb, Rosicky o Van Persie.

Altres clubs importants, que no tenen en principi cap opció de lluitar pel títol, són el Bolton Wanderers, amb els exmadridistes Iván Campo i Anelka; els històrics Tottenham Hotspur i Everton; el Newcastle United, amb els espanyols Luque i José Enrique, o el molt reforçat Manchester City, que dirigirà l’exseleccionador anglès Sven Goran Eriksson.

LLIGUES EUROPEES: FRANÇA

No hi ha cap dubte: la Lliga francesa (Ligue 1) té un únic favorit i aquest no és cap altre que el campió de les últimes sis edicions del torneig, l’Olympique de Lió. El quadro que ara dirigeix Alain Perrin (foto), substitut de Gérard Houllier, ha perdut Abidal (Barcelona), Thiago (Juventus) i Malouda (Chelsea), però continua tenint la millor plantilla de la competició amb homes com Coupet, Cris, Juninho, Fred, el jove Benzema o el recent contractat Grosso (Inter). A més a més, el conjunt lionès és un dels clubs que millor fitxa a Europa i segurament no tindrà massa problemes per compensar les baixes.

No obstant, algun dia s’haurà d’acabar l’espectacular ratxa de l’etern campió de les darreres temporades i, encara que ara sembli pràcticament impossible, això podria succeir en el pròxim exercici. Si es produís la gran sorpresa, l’Olympique de Marsella, segon classificat la passada campanya, i el Girondins de Bordeus, que té el mític Laurent Blanc d'entrenador, serien els grans favorits per assolir el títol.

Pel que fa a altres conjunts, el Racing de Lens i el Lilla, després d'una fluixa temporada, i els històrics Mònaco i París Saint - Germain són en aquests moments una gran incògnita, com ho és també saber si el Tolosa, tercer classificat de l’últim campionat, serà capaç de repetir un torneig tan extraordinari. Destaca també la presència de clubs com Sochaux, Auxerre, Stade de Rennes o Saint - Etienne, però el seu sostre no sembla superar ara una classificació per a la Copa de la UEFA.

Pel que respecta als futbolistes, la Lliga francesa continua perdent estrelles locals i l’últim en deixar el país ha estat Ribéry que, malgrat l’interès mostrat pel Real Madrid, ha acabat fitxant pel Bayern de Munic.

PARTITS HISTÒRICS: MANCHESTER UNITED - BAYERN MUNIC, 2-1 (1999)

Dos grans d’Europa, Manchester United i Bayern de Munic, van disputar el maig de 1999, després de molts anys d’absència en finals de la Copa d’Europa, la gran final de la Lliga de Campions a l’estadi Camp Nou de Barcelona.

Els anglesos, dirigits per Alex Ferguson, feia 31 anys que no jugaven una final, fins llavors l’única, i en la qual havien derrotat el Benfica a l’estadi londinenc de Wembley. El quadro britànic tenia les sensibles baixes per sanció del capità Roy Keane i Paul Scholes, però Ferguson comptava amb excel·lents futbolistes com Peter Schmeichel, Ryan Giggs o el mediàtic David Beckham que, debut a les absències, va haver de jugar aquella nit com a mig centre.

El Bayern, entrenat per Ottmar Hitzfeld, feia 12 anys que no disputava una final, la qual havia perdut al Prater de Viena amb el Porto, i 23 anys que no obtenia el títol, des de que va aconseguir-ne el tercer consecutiu al Hampden Park de Glasgow davant el Saint - Etienne. Els bavaresos comptaven amb jugadors com Oliver Kahn, Stefan Effenberg, Mario Basler o el mític Lothar Matthäuss.

Molt aviat, el centrecampista Basler va avançar els alemanys en un llançament de falta i a partir d’aquell moment l’equip de Munic va controlar molt bé el partit, amb un ofici que recordava molt el gran Bayern dels 70, davant un Manchester que es veia totalment impotent i que a penes inquietava la porteria defensada per Kahn.

No obstant, tot va començar a canviar quan Ferguson va donar entrada al terreny de joc dos davanters: Teddy Sheringham (foto) i el noruec Ole Solskjaer. El primer d’ells va rematar de cap un còrner, llançat ja al minut 90, establint un inesperat empat. Tanmateix, el més increïble estava per arribar perquè poc després, quan tothom es trobava disposat a viure la pròrroga, el Manchester va llançar de nou des de la cantonada, Sheringham va tocar la pilota i aquesta va ser enviada al fons de la xarxa per Solskjaer. Davant la incredulitat de tothom, els reds es proclamaven campions d’Europa.

UN GRAN TORNA A EUROPA

No va ser de la millor manera, mitjançant la Copa Intertoto, ni tampoc de la millor forma, pel valor doble del gol en camp contrari contra el modest club romanès del Gloria Bistrita, però l’Atlético de Madrid va aconseguir tornar a un torneig clàssic europeu el passat dissabte, fet que no succeïa des de la temporada 1998/1999.

Moltes, moltes coses han passat, i la gran majoria d’elles negatives, des de que l’Atlético va guanyar la Lliga i la Copa del Rei el 1996, en el seu únic “doblet” de la història. Llavors el ja desaparegut Jesús Gil es disposava a afrontar el seu novè projecte, que per cert no era ni el més espectacular ni tampoc el que oferia en un principi més expectació. Un tècnic poc mediàtic com Radomir Antic i jugadors d’equip en un onze tipus format per Molina, Geli, Solozábal, Santi, Toni, Caminero, Vizcaíno, Pantic, Simeone, Kiko i Penev.

No obstant l’alegria va durar molt poc i l’Atlético es va convertir de nou en un conjunt sense massa pretensions. Tanmateix ningú esperava el desastre de l’any 2000.

Després de passar, en aquest cas si, el mediàtic Arrigo Sacchi per la banqueta del Vicente Calderón amb més pena que no pas glòria, la família Gil va confiar en un altre entrenador italià: Claudio Ranieri. Aquest tampoc va obtenir bons resultats i acabaria sent cessat, però el pitjor va ser quan hisenda va intervenir l’entitat blanc-i-vermella i va apartar els Gil de la direcció del club. A partir d’aquell moment els “matalassers” es van enfonsar i van caure a la segona divisió.

Jesús Gil, de nou encapçalant la institució, va dir a tots els afeccionats blanc-i-vermells que es mentalitzessin per passar un any a l’”infern” (la segona divisió), però el llavors president i propietari era massa optimista perquè l’Atlético va haver de romandre-hi dos anys, això si, amb el Vicente Calderón quasi sempre ple.

El 2002 els “matalassers” va tornar a la màxima categoria i, si bé és veritat que van aconseguir l’objectiu primordial, estabilitzar-se a primera, l’equip no era capaç de sortir de la mediocritat. Ara fa un any, el productor de cinema Antonio Cerezo, nou president de l’entitat blanc-i-vermella, va donar la direcció tècnica del club al mexicà Javier Aguirre (foto), que havia fet autèntiques meravelles durant la seva etapa amb l’Osasuna.

Aguirre no va fer una bona temporada, però almenys va fer sortir el conjunt madrileny de la part central de la classificació i el va mantenir en zona europea, en ocasions fins i tot de Champions, durant la quasi totalitat del campionat de Lliga, encara que finalment l’Atlético va finalitzar en setena posició i va haver d’intentar-ho de nou a través de la Intertoto, acoseguint, aquest cop si, la classificació per a la Copa de la UEFA.