Any 2008: el Barça de Frank Rijkaard, que havia conquistat
dues Lligues i una Lliga de Campions, completava la segona mala temporada
consecutiva amb un Ronaldinho de Assis, principal artífex d’aquells títols, que
s’arrastrava pels camps. Va ser llavors quan el soci Oriol Giralt va presentar
una moció de censura contra el president Joan Laporta (foto), que la va salvar
per molt poc marge. Tothom intuïa que el gran instigador del fet havia estat
Sandro Rosell.
Any 2013: el soci Jaume Casas, un farmacèutic d’Olesa de
Montserrat, denuncia la junta presidida per Rosell, i amb Josep Maria Bartomeu de vicepresident, per
les irregularitats del fitxatge del davanter brasiler Neymar Júnior. La
institució catalana va acabar condemnada per aquell afer, en un acte crec que
lamentable dels dos directius, en un període en què Sandro ja havia dimitit i
el seu amic s’havia convertit en el nou màxim mandatari del club. Probablement
el cas va iniciar-se amb alguna maniobra de l’oposició, de la qual aleshores en
formava part Laporta.
Any 2026: quan acaba de començar la precampanya electoral,
que hauria de culminar amb les votacions el 15 de març, sempre i quan hagi com
a mínim un candidat, a part de Laporta, que presenti les signatures
corresponents, un estrany soci d’un municipi manxec ha presentat una denúncia
contra l’advocat barceloní per un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
Molts han pensat de seguida amb la mà allargada de Víctor Font.
És una sort, un orgull i un exemple que el FC Barcelona
sigui una entitat democràtica, quan la majoria de clubs de futbol són societats
anònimes i en el Real Madrid, que encara pertany teòricament als associats, hi tingui lloc la figura totalitària de Florentino Pérez, però aquest fet també
comporta aquestes lluites caïnites, les quals fan molt de mal al Barça.
