miércoles, 31 de enero de 2018

LA PROBLEMÀTICA AMB ELS JOVES DE LA MASIA











Una de les perles del futbol base del FC Barcelona, Sergio Gómez (foto), ha fitxat pel Borussia de Dortmund, que ha pagat la seva clàusula de rescissió. No és, ni molt menys, l’únic cas similar que ha tingut lloc els últims temps a la Masia.

És cert que allò que mai pot fer el Barça és oferir una gran fitxa a un futbolista que només és una promesa i garantir-li que en un número determinat d’anys estarà al primer equip, doncs són molts els jugadors que, comptant amb un enorme futur, s’han estancat en la seva progressió o s’han quedat a mig camí.

Tanmateix, el futbolista que es troba a les divisions inferiors del club hauria d’observar com des del primer equip es requereix el concurs de jugadors del filial i que, al mateix temps, aquest es nodreix d’integrants del Juvenil A.

És cert que sembla que amb Ernesto Valverde la situació està canviant, després de la nefasta etapa, pel que fa a la pedrera, de Luís Enrique Martínez, tot i que aquest es va veure afectat per la sanció de la FIFA. L’actual entrenador sembla que compta amb jugadors del Barça B com Carles Aleñà, José Arnáiz o Oriol Busquets, però aquest no és el problema, sinó la política que s’està fent amb el segon equip blaugrana.

No se si és culpa de la directiva encapçalada per Josep Maria Bartomeu, de la direcció tècnica, dels coordinadors del futbol base o de l’entrenador Gerard López, o de tothom alhora, però sembla ser que, aquesta temporada, de l’onze tipus del filial barcelonista, només quatre jugadors han arribat de la categoria juvenil, doncs tots els altres, com el cas d’Arnáiz, han estat fitxats d’altres clubs.  

Sembla normal, doncs, que quan un noi es troba al Juvenil i observa aquesta circumstància, per molt que sentin els colors, tant ell com la seva família, acceptin les ofertes que puguin arribar d’entitats de la Premier League, la Bundesliga, la Serie A o la Ligue 1.

La pregunta que molts es fan és la següent: què és més important, un filial que jugui a segona A amb futbolistes fets en altres institucions o que actuï a segona B amb nois que han crescut a la Ciutat Esportiva Joan Gamper ? Personalment penso que la segona opció és la millor, tenint en compte també que, per exemple, Carles Puyol o Xavi Hernández van ascendir des de segona B i Sergio Busquets o Pedro Rodríguez des de tercera divisió. 

GRANS FUTBOLISTES ESPANYOLS DE LA HISTÒRIA: IKER CASILLAS












Comunitat: Madrid.
Any de naixement: 1981.
Lloc de naixement: Móstoles.
Demarcació: porter.
Clubs: Real Madrid i FC Porto.
Eurocopes disputades: Portugal 2004, Àustria / Suïssa 2008, Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.
Mundials disputats: Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.
Títols individuals: 1 Trofeu Zamora.
Títols de clubs: 5 Lligues espanyoles, 2 Copes espanyoles, 4 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 3 Intercontinentals / Mundials de Clubs.
Títols de seleccions: 2 Eurocopes i 1 Mundial.

El millor: símbol del Real Madrid i la selecció espanyola

Iker Casillas és tota una llegenda del madridisme, com Alfredo Di Stefano, Ferenc Puskas, Raúl González o Cristiano Ronaldo, i també de la selecció espanyola. El porter madrileny, un dels millors arquers del món del segle XXI, va guanyar amb els blancs, per exemple, 5 Lligues, 2 Copes del Rei i 3 Lligues de Campions, mentre que amb el combinat estatal va assolir 2 Eurocopes i un Mundial.

El pitjor: la seva relació amb José Mourinho

Casillas va mantenir una tensa relació amb el polèmic entrenador portuguès José Mourinho, qui l’acusava de poc esforçat i a qui li va treure en vàries ocasions la titularitat, sobretot en benefici de Diego López, l’actual porter de l’Espanyol. És cert que Iker tampoc va acabar massa bé amb Vicente del Bosque a la selecció espanyola i la seva etapa al Porto està sent molt irregular. 

martes, 30 de enero de 2018

PIQUÉ, BUSQUETS I L’ESPANYOL













Després de l’eliminatòria de quarts de final de la Copa del Rei, en què el FC Barcelona va superar el RCD Espanyol amb més problemes dels previstos, l’entitat blanc-i-blava ha denunciat els jugadors blaugranes Gerard Piqué i Sergio Busquets per “incitar a la violència” amb les seves declaracions, efectuades una vegada finalitzat el xoc de tornada al Camp Nou.

Sincerament, d’una banda em sembla molt surrealista l’acusació sobre el migcentre de Badia del Vallès perquè, més o menys, va comentar que els integrants de l’Espanyol semblaven haver celebrat la classificació a Cornellà – el Prat, arran de la victòria per 1 a 0, quan encara restava el matx de tornada. El centrecampista va afegir que, al Camp Nou, el Barça havia posat les coses al seu lloc.

El cas de Piqué, d’una altra banda, és diferent: tots coneixem el que li agrada al central de la Bonanova realitzar declaracions polèmiques, tant per via presencial com a través de les xarxes socials. Quan a la zona mixta de l’estadi barcelonista el defensa català va repetir en vàries ocasions “Espanyol de Cornellà”, hagués hagut de pensar que amb la seva ironia no només podia ofendre afeccionats blanc-i-blaus, alguns del quals mai l’han atacat, sinó també els habitants de la localitat més poblada de la comarca del Baix Llobregat.

Tanmateix, també ens hauríem de situar en el lloc de Piqué, que, en les seves últimes visites al RCD Stadium, ha rebut un munt d’insults i vexacions, alguns força greus, i en què en un derbi va aparèixer una pancarta en què era humiliada la seva esposa, la cantant Shakira. Llavors, ni la directiva de l’Espanyol va retirar la citada pancarta ni tampoc va realitzar una condemna de la mateixa.

lunes, 29 de enero de 2018

LES TRES FASES DE RONALDINHO (I 3): LA DECADÈNCIA











Després del triomf a la final de la Champions League a París, partit en què Ronaldinho ja no va estar massa fi, el Gaucho va disputar el seu segon Mundial a Alemanya, on va tenir, com la resta del seus companys de la Canarinha, un rendiment molt decebedor. Allò va ser l’inici d’una llarga i profunda decadència.

La campanya 2006 / 2007 que va realitzar Ronaldinho va ser nefasta, i no només sobre el terreny de joc, sinó també durant els entrenaments, quan se’n perdia un munt i es quedava reclòs al gimnàs (s’ha comentat alguna vegada que per reposar després de nits molt intenses i mogudes) o en el seu temps lliure, quan anava de festa en festa i no feia la vida més idònia per a un esportista professional. De sobte, aquell futbolista capaç de driblar qualsevol defensa, ja no s'ananava de ningú i només feia gols a pilota aturada.

Joan Laporta va pensar seriosament traspassar Ronaldinho durant l’estiu de l’any 2007, però, segurament per tot allò que havia fet durant les seves tres primeres temporades al Camp Nou, va decidir donar-li una nova oportunitat. Tanmateix, i a pesar que el president va amenaçar amb sancions, mitjançant la confecció d’un misteriós codi intern, el mitja punta brasiler va seguir amb la meixa tònica i l’estiu de l’any 2008, el mateix de la moció de censura contra Jan i el de l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta barcelonista, Rony va ser fitxat pel Milan.

Poc, molt poc, es pot dir de la trajectòria posterior de Ronaldinho després de la seva estància al Camp Nou, en què va jugar, com ja s’ha indicat, al Milan, que aleshores començava la seva crisi; Flamengo, Atlético Mineiro, amb el qual va guanyar una Copa Libertadores; el Querétaro mexicà i Fluminense.

A la foto, durant la seva etapa al Milan. 

domingo, 28 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (21): SUÈCIA











El combinat escandinau, que havia estat força temps un clàssic de les Copes del Món i que, fins i tot, va disputar la final del torneig l’any 1958, quan va exercir d’amfitrió i va caure a Estocolm davant el Brasil de Pelé, Garrincha, Didí, Vavá i Zagallo, torna a un Mundial i ho fa arran d’eliminar sorprenentment la històrica i tetracampiona Itàlia a la repesca.

Suècia va aconseguir altres esplèndids resultats en Mundials, a part de la referida final disputada fa 60 anys, doncs va jugar les semifinals l’any 1938, a França, i en el més recent any 1994, als Estats Units, però últimament el conjunt nòrdic es trobava en un període molt delicat, doncs es va quedar fora dels dos certàmens anteriors, Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

L’equip que dirigeix Janne Andersson no compta amb futbolistes de la qualitat d’altres èpoques, com Liedholm, Simonsson, Edström, Ravelli, Brölin, Dahlin o Larsson, encara que cal significar homes com el capità Ganqvist (FC Krasnodar), Lustig (Celtic FC), Lindelöf (Manchester United), Forsberg (Red Bull Leipzig), Toivonen (Tolosa FC) o Guidetti (Deportivo Alavés). S’ha especulat les últimes setmanes amb un possible retorn a la selecció d’Ibrahimovic (Manchester United), potser el millor futbolista suec de la història. 

A la foto, Lindelöf. 

jueves, 25 de enero de 2018

LES TRES FASES DE RONALDINHO (2): MILLOR JUGADOR DEL MÓN AMB EL BARÇA













L’any 2003, Joan Laporta va vèncer en les eleccions del FC Barcelona, moment en què el llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell va fitxar Ronaldinho, que portava dos anys al París Saint – Germain. El brasiler, que encara era un projecte d’estrella, va preferir venir al Camp Nou malgrat comptar amb ofertes superiors de Manchester United i Real Madrid.

El Barça estava aleshores sumit en una profunda crisi, la qual havia tingut lloc a partir de l’any 2000, quan va dimitir Josep Lluís Núñez, després de 22 anys de presidència, i va guanyar els comicis el seu vicepresident Joan Gaspart. El club català portava quatre temporades sense conquistar cap títol oficial, a les quals s’hi va sumar la primera del mandat de Laporta.

Tres anys més tard, l’any 2006, el conjunt blaugrana, sota la direcció de l’entrenador holandès Frank Rijkaard, havia assolit dos campionats de Lliga, dues Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa en la història de l’entitat, guanyada a l’estadi Saint – Denis de París.

En aquell canvi de tendència tan espectacular que va tenir lloc al Barça, hi van jugar un paper importantíssim Laporta, Rijkaard i futbolistes com Samuel Eto’o o els encara secundaris (prendrien el protagonisme a partir de l’any 2008 amb Pep Guardiola d’entrenador) Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o un joveníssim Leo Messi. Tanmateix, el gran protagonista d’aquell període estel·lar blaugrana va ser el Gaucho.

Ronaldinho, que va obtenir la Pilota d’Or l’any 2005, es va convertir llavors en l’indiscutible millor futbolista del món, amb jugades, passades, assistències i gols que van donar la volta al món. Es podria dir que Rony, de no haver existit Messi, el seu deixeble al vestidor del Camp Nou, seria avui considerat el millor jugador de la història de la institució catalana.   

miércoles, 24 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (20): IRAN
















La selecció representant de la República Islàmica de l’Iran s’ha convertit ja en una autèntica clàssica de les fases finals de la Copa del Món i ha realitzat una ronda de classificació extraordinària, assolint el bitllet per a Rússia com a líder de la confederació asiàtica.

Iran va debutar fa 40 anys en una fase final de Mundial, concretament al certamen celebrat l’any 1978 a l’Argentina, i posteriorment va està present també, 20 anys més tard, a França 1998, Alemanya 2006 i fa quatre anys a Brasil 2014. Per tant, per primer cop en la seva història, el combinat asiàtic disputarà dos campionats de forma consecutiva. En terres russes, Iran cercarà per primer cop superar la ronda de grups.

El conjunt persa compta amb una de les formacions més modestes de les 32 seleccions que estaran a Rússia, fins el punt que l’home més conegut de l’equip és el seu tècnic, el portuguès Carlos Queiroz, exentrenador del Real Madrid. Entre els futbolistes, cal significar Hajsafi (Olympiacòs FC), Ghoddos (Östersund FK), Johanbakhsh (AZ Alkmaar), Ansariford (Olympiacòs FC), Azmoun (Rubin Kazan) o Shojaei (AEK Atenes), qui podríem considerar la seva principal figura.

A la foto, Shojaei.

GRANS FUTBOLISTES CATALANS DE LA HISTÒRIA: PERE VALENTÍ MORA
















Comarca: Baix Camp.
Any de naixement: 1947.
Lloc de naixement: Vilaplana.
Demarcació: porter.
Clubs: FC Barcelona, Real Oviedo (cedit), Elx CF (cedit), Rayo Vallecano i Real Múrcia.
Títols de clubs: 1 Lliga, 1 Copa del Rei i 1 Recopa.

El millor: titular en el 0 a 5 del Santiago Bernabéu

Poc abans d’iniciar-se aquell històric matx, el de la major gesta en un clàssic del Barça al coliseu blanc, Salvador Sadurní es va lesionar i un joveníssim Pere Valentí Mora en va ser titular. Malgrat la seva inexperiència, el porter de Vilaplana va fer un encontre correcte, tot i que, donada la immensa superioritat blaugrana, i a banda dels primers minuts del xoc, va ser poc inquietat pels davanters madridistes.

El pitjor: li va mancar continuïtat

Malgrat sortir a la foto de la memorable victòria del FC Barcelona, el veterà Sadurní va retornar a la titularitat i, si bé és cert que, per exemple, va actuar a la final de la Copa del Rei de 1978, amb triomf blaugrana contra el Las Palmas, Mora va cedir normalment el seu lloc, a part de l’arquer de l’Arboç, al meta basc Peio Artola, fins que va decidir marxar del club després de la Recopa de Basilea. 

martes, 23 de enero de 2018

LES TRES FASES DE RONALDINHO (1): CAMPIÓ DEL MÓN
















Ronaldinho Gaucho de Assis, malgrat que pràcticament no havia jugat partits oficials els dos darrers anys, va anunciar la setmana passada la seva definitiva retirada. En aquest bloc, escriure les tres fases del brillant futbolista brasiler.

Com a integrant del Gremio de Porto Alegre, un jove Ronaldinho va ser seleccionat per Luis Felipe Scolari per a la Canarinha que va disputar l’any 2002 la Copa del Món organitzada pels països asiàtics de Corea del Sud i el Japó. Es tractava encara d’un jugador bastant desconegut, però els experts coneixien ja la seva innegable qualitat tècnica i el seu carisma natural, per exemple, per realitzar espots publicitaris.

Aquella selecció brasilera de l’any 2002 va ser una de les millors esquadres de la història del futbol, en un elenc en què hi brillaven homes com Cafú, Roberto Carlos, Rivaldo i Ronaldo, formant els dos últims un magnífic i espectacular trident ofensiu amb Rony.

Tot i que, ben secundat pel llavors blaugrana Rivaldo, la gran estrella del Brasil va ser Ronaldo, que aquell mateix any va fitxar pel Real Madrid, Ronaldinho va ser clau perquè la Seleçao conquistés a Yokohama el seu cinquè títol mundial, després de vèncer en la final Alemanya (2-0), amb dos gols del encara davanter de l’Inter de Milà.

Després del Mundial asiàtic, Ronaldinho va portar a terme el seu salt a Europa per fitxar pel París Saint – Germain, aleshores un club sense el gran potencial futbolístic i econòmic de l’actualitat. El mitja punta brasiler va romandre dos anys a la capital francesa, abans de ser contractat pel FC Barcelona.

lunes, 22 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (19): AUSTRÀLIA












Ja fa bastant de temps que Austràlia va deixar de disputar les fases de classificació a la zona d’Oceània, amb rivals, llevat de Nova Zelanda, de molta modèstia, i es va incorporar a la confederació asiàtica, on els enfrontaments davant grans equips com Corea del Sud, Japó o Iran li ha donat més competivitat.

Tanmateix, el conjunt de la gran illa del pacífic té un seriós handicap, doncs en aquest moment no disposa de seleccionador, arran de la marxa d’Ange Postecoglou. D’aquesta manera, tenint en compte també que té un dels planters més modestos de les 32 esquadres que estaran a Rússia, repetir la classificació per al vuitens de final que va aconseguir l’any 2006 a Alemanya, amb l’entrenador neerlandès Guus Hiddink, sembla quasi impossible.

Els aussies compten amb un futbolista que disputa la Bundesliga, Leckie (Hertha Berlín); un jugador que actua a la Sèrie A, Ikonomidis (SSC Lazio); un que forma part de la lliga d’Escòcia, Rogic (Celtic FC), i tres homes que juguen la Premier League, el porter Ryan (Brighton on Hove), Smith (Bournemouth FC) i Mooy (Huddersfield Town), sense oblidar que el veterà capità Jedinak es troba a la first division, a les files de l’històric Aston Villa.  

A la foto, Ryan.

domingo, 21 de enero de 2018

ELS CAMPIONS D’HIVERN DE LES PRINCIPALS LLIGUES EUROPEES












Si no hi ha cap sorpresa en la segona volta de les diferents competicions, els campionats de Lliga d’Espanya, Anglaterra, Alemanya i França semblen pràcticament sentenciats en favor de, respectivament, FC Barcelona, Manchester City, Bayern de Munic i París Saint – Germain. Teòricament, només resta emoció a Itàlia, amb la lluita entre l’actual líder Nàpols, el vigent campió Juventus i el renascut Inter de Milà.

FC Barcelona

Entrenador: Ernesto Valverde (foto).
Jugador més destacat: Leo Messi.
El millor: el miracle de Valverde.
El pitjor: les lesions d’Ousmane Dembélé.

Manchester City

Entrenador: Pep Guardiola.
Jugador més destacat: Sergio Agüero.
El millor: aquest cop si, Guardiola ha aconseguit introduir els seus mètodes al club de Manchester.
El pitjor: els problemes extra-esportius de David Silva.

Bayern Munic

Entrenadors: Carlo Ancelotti i Jupp Heynckes.
Jugador més destacat: Roman Lewandowski.
El millor: la fiabilitat del veterà Heynckes.
El pitjor: el cessament d’Ancelotti.

SSC Nàpols

Entrenador: Maurizio Sarri.
Jugador més destacat: Marek Hamsik.
El millor: els arriscats mètodes de Sarri triomfen al San Paolo..
El pitjor: l’eliminació a la fase de grups de la Champions League.

París Saint – Germain

Entrenadors: Unai Emery.
Jugador més destacat: Neymar da Silva.
El millor: el trident ofensiu format per Kylian Mbappé, Edison Cavani i Neymar.
El pitjor: la polèmica entre Cavani i Neymar.

jueves, 18 de enero de 2018

LES 10 CLAUS DE LA CRISI DEL REAL MADRID











El Real Madrid, després d’una de les millors temporades de la seva història, i n’ha tingut un munt d’excel·lents; d’haver guanyat la seva tercera Lliga de Campions en quatre anys i d’haver humiliat el FC Barcelona en la Supercopa d’Espanya, ha realitzat una de les pitjors primeres voltes del campionat de Lliga que se li recorden. El bloc de Zinedine Zidane, al qual li resta un encontre per disputar, és quart a la classificació a 19 punts del líder, el Barça, que el passat desembre va vèncer 0 a 3 al Santiago Bernabéu.

Les 10 causes poden ser les següents:

L’autocomplaença. Tal com li va succeir al Barça de Frank Rijkaard i Ronaldinho la temporada 2006 / 2007, després de guanyar, igualment, el doblet Lliga / Champions League, és possible que el Madrid hagi entrat en un període d’aburgesament i autocomplaença o, com diria Pep Guardiola, de tenir la “panxa plena”.

Cristiano Ronaldo (foto) es troba en la recta final de la seva carrera. L’estrella portuguesa, cinc vegades guanyador de la Pilota d’Or, és encara un home fonamental, però sembla que ja no pot jugar un gran número de partits al llarg d’una temporada (l’any passat va ser decisiu a la Lliga de Campions després que Zidane el dosifiques sovint al campionat de Lliga) i, a l’haver perdut velocitat i potència, ha d’actuar com a davanter centre. El jugador de Madeira només ha fet quatre gols en tota la primera volta, per exemple cinc menys que el blaugrana Paulinho.

La BBC clarament en crisi. Gareth Bale, el fitxatge més car de la història madridista, segueix sense donar el salt que s’esperava d’ell, mentre continua tenint problemes amb les lesions; Karim Benzema es troba en un alarmant baix estat de forma i és la diana preferida dels seguidors del Bernabéu alhora d’expressar les seves crítiques i Ronaldo, com ja he dit, sembla en la part final de la seva carrera d’elit.

Futbolistes força veterans. El capità Sergio Ramos, Marcelo, Luka Modric, Toni Kroos, Benzema i Ronaldo, tots ells titulars, són homes que ja han superat la trentena o es troben a prop d’ella.

La baixa forma dels centrecampistes. La temporada anterior, Casemiro, Modric, Kroos i Isco, amb la col·laboració de Marco Asensio, van formar el millor centre del camp del món i, fins i tot, es va comparar aquesta medul·lar amb el mig camp estel·lar del Barça de Guardiola, amb Sergio Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta. En aquesta campanya, l’estat de forma de jugadors com Modric i Kroos és preocupant.

L’estancament dels joves valors. Futbolistes com Dani Carvajal, Raphaël Varane, Nacho Fernández, Isco, Asensio i Lucas Vázquez, homes bàsics l’any passat, sobretot alhora d’efectuar rotacions, semblen haver-se estancat en la seva progressió, mentre Borja Mayoral encara no està prou madur per donar descans als davanters titulars.

Les baixes. Les marxes de futbolistes com Pepe, Mariano Díaz i, molt especialment, Álvaro Morata estan afectant força l’equip de Zidane i fa pensar que el nivell general de la plantilla blanca ha descendit clarament.

Sense altes importants. El Madrid només va fitxar dos joves valors l’estiu passat: Theo Hernández i Dani Ceballos, després de guanyar-li la partida al Barça, doncs el club català estava també molt interessat en els dos jugadors. Ni el lateral ni tampoc el centrecampista a penes han comptat per a l’entrenador.

La pèrdua de credibilitat de Zidane. És possible que la plantilla blanca estigui deixant de creure amb el tècnic francès, com el seu dia va succeir al Camp Nou amb Rijkaard.

La relació entre Florentino Pérez i Zidane. Es comenta que el president mai ha confiat totalment amb l’entrenador francès, malgrat que aquest, només en dos anys, ha assolit una Lliga, una Supercopa d’Espanya, dues Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i dos Mundials de clubs. La idea original de Pérez sembla que no era una altra de què fos un tècnic de transició i la impressió és que ara el seu objectiu és el preparador argentí del Tottenham Hotspur Mauricio Pochettino, que podria arribar acompanyat de Harry Kane, el golejador dels londinencs. 

miércoles, 17 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (18): JAPÓ












El combinat de l’Extrem Orient és una de les seleccions que més ha evolucionat els últims temps, a més a més amb la pràctica d’un futbol atractiu i de toc, però al conjunt japonès li resta pujar un esglaó més que només s’aconsegueix superar amb quelcom que encara no té el conjunt asiàtic: mentalitat guanyadora.

El gran objectiu del Japó en la pròxima Copa del Món de Rússia, doncs, serà assolir aquesta competivitat necessària per superar els partits més importants i decisius, i poder, d’aquesta manera, superar per primer cop en la seva història uns vuitens de final del torneig, fita que ni tan sols va poder aconseguir l’any 2002, quan va organitzar el Mundial amb Corea del Sud.

El seleccionador, el bosnià Vahid Halilhodzic, compta amb un planter de força qualitat format per molts homes que juguen en les principals cinc lligues europees: Kawashima (FC Metz), Nagatomo (Inter Milà), Yoshida (Southampton FC), Hiroki Sakai (Olympique Marsella), Gotoku Sakai (Hamburg SV), el capità Hasebe (Eintracht Frankfurt), Shibasaki (CD Getafe), Haraguchi (Hertha Berlín), Osako (FC Colònia), Inui (SD Eibar), Asano (VFB Stuttgart), Muto (FC Magúncia) i les seves dues figures: Kagawa (Borussia Dortmund) i Okazaki (Leicester City).

A la foto, Kagawa. 

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: CR FLAMENGO
















Lliga: brasilera.

Estadi: Ilha do Urubú.

Uniforme: samarreta vermella amb una franja negra i pantalons blancs.

Títols estatals: 34 Campionats Carioques, 1 Torneig Rio – Sao Paulo, 20 Campionats Guanabara, 8 Campionats de Rio, 5 Lligues brasileres, 3 Copes brasileres, 2 Copes de Campions brasileres i 1 Copa de la Unió brasilera. 

Títols internacionals: 1 Copa Libertadores, 1 Copa Mercosur, 1 Copa d’Or i 1 Copa Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Cláudio Coutinho, Vanderlei Luxemburgo i Mário Zagallo.

Els millors jugadors de la seva història: Dida Alves, Everton Cardoso, José Kléberson, Júnior Gama, Leandro Ferreira, Romário da Souza, Tita Queiroz, Zico Antunes i Zinho de Oliveira.

El millor: l’època de Zico.

El pitjor: podria comptar amb més Libertadores al seu palmarès. 

martes, 16 de enero de 2018

ADÉU AL JEFECITO











L’estiu de l’any 2010, Javier Mascherano va fitxar pel FC Barcelona procedent del Liverpool FC, el mateix club del qual també va arribar l’any 2014 Luis Suárez i de qui acabar de venir Philippe Coutinho. En principi, l’argentí venia per substituir Yaya Touré, que havia estat contractat pel Manchester City, i donar descans a Sergio Busquets en la demarcació de mig centre.

Tanmateix, Mascherano, perjudicat per l’estil utilitzat per Pep Guardiola, no es va adaptar a la posició i va tenir dificultats per fer-se amb un lloc en els onzes del tècnic de Santpedor, fins que l’actual entrenador del Manchester City, després de fracassar l’opció de Busquets, el va situar com a central, demarcació en què ha triomfat de manera espectacular, compensant la seva baixa estatura amb lluita, garra, posicionament i velocitat.

Ara, després del fitxatge del central colombià Yerry Mina, procedent del Palmeiras, Mascherano podrà complir el seu desig de marxar al futbol xinès, concretament al Hebei. El futbolista argentí, durant els seus set anys i mig de gran regularitat al Camp Nou, on ha coincidit amb els preparadors Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, ha assolit 4 Lligues, 4 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.   

lunes, 15 de enero de 2018

ES RETIRA EL MILLOR PORTER DE LA HISTÒRIA DEL FC BARCELONA
















És molt difícil dir qui ha estat el millor jugador de la història d’un club, així com el millor porter, defensa, centrecampista o davanter, doncs és molt complicat comparar diferents èpoques del futbol.

Pel que fa a la demarcació de porter, el FC Barcelona n’ha tingut grans especialistes, com Ricardo Zamora, encara que el Diví va estar poc temps a l’entitat; Ferenc Platko, a qui Rafael Alberti va dedicar un poema;  el mític Antoni Ramallets, Salvador Sadurní, l’estimat Javier Urruti o Andoni Zubizarreta. Tanmateix, molts opinen que Víctor Valdés, que fa pocs dies va anunciar la seva retirada, ha estat el millor, encara que Marc André ter Stegen, si continua amb el seu actual rendiment, el podria superar.

Els orígens de Valdés no van ser senzills, doncs, després de debutar a primera divisió amb Louis van Gaal, quan l’entrenador holandès el va tornar al filial, es va rebel·lar, negant-se a actuar de nou amb el conjunt B. Posteriorment, Radomir Antic i Frank Rijkaard el van convocar de nou per al primer equip, però va tenir certs problemes amb el sempre exigent públic del Camp Nou, circumstància que va superar gràcies a la seva principal virtut: el caràcter.

En la carrera del meta de Gavà hi va haver un abans i un després de la final de la Champions League disputada l’any 2006 a l’estadi Saint – Denis de París, que el Barça li va guanyar a l’Arsenal. Valdés va realitzar un partit excel·lent i va salvar vàries ocasions de gol dels atacants del conjunt anglès, entre ells les del seu futur company Thierry Henry.

Posteriorment, Víctor va ser un dels homes clau del gran Barça de Pep Guardiola, sens dubte, un dels millors blocs de la història del futbol, i va continuar sent important en l’accidentada etapa del desaparegut Tito Vilanova, però, en la campanya de Gerardo Tata Martino, l’arquer de Gavà va anunciar la seva marxa del club català, poc abans de patir una gravíssima lesió en un matx al Camp Nou contra el Celta. Valdés va assolir amb el Barça 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.

Després de la seva lesió, el Mònaco, amb qui havia arribat a un acord, va trencar el pacte i va fitxar al cap d’un mesos pel Manchester United, on va jugar molt poc i va tenir de nou problemes amb Van Gaal. El club anglès el va cedir a l’Standard de Lieja, amb el qual va guanyar una Copa belga, i va acabar la seva carrera esportiva al Middlesbrough, amb qui no va poder evitar el descens de categoria. 

jueves, 11 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (17): COREA DEL SUD












El conjunt asiàtic s’ha classificat, de manera ininterrompuda, per a totes les Copes del Món des del Mundial de Mèxic 1986 (abans havia estat també present a Suïssa 1954), fet que només han pogut superar les seleccions de Brasil, Alemanya, Argentina i Espanya. Per tant, estem parlant de tot un clàssic del torneig.

Tanmateix, l’equip sud-coreà mai ha brillat en les múltiples Copes del Món en què ha participat, amb l’excepció del certamen celebrat l’any 2002, que va organitzar juntament amb el Japó i en el qual va arribar a les semifinals de la mà del tècnic holandès Gus Hiddink, encara que els arbitratges a vuitens de final, contra Itàlia, i a quarts de final, davant Espanya, van ser molt polèmics.

El seleccionador Shin Tae Yong compta amb força futbolistes que actuen en lligues del continent europeu, com són els casos de Ki Seung Yueng (Swansea City), Koo Ja Cheol (Augsburg FC), Kwon Chang Hoon (Dijon FC), Lee Chung Yong (Crystal Palace), Ji Dong Won (Augsburg FC), Hwang Hee Chan (Red Bull Salzburg) i Son Heung Min (Tottenham Hotspur), la gran estrella del bloc coreà.

A la foto, Son Heung Min.