Reconec que no hauria de ser així, que és una mostra més que el món, pel què fa a algunes matèries, no funciona d’una manera ideal, però sembla clar que en diverses facetes, com la política, l’econòmica, la cultural i també l’esportiva, és essencial saber moure’s bé, fer-te valer i tenir certa influència. Per exemple, el procés sobiranista que està vivint Catalunya des de l’any 2012, i que ha aconseguit grans fites a nivell local, ha errat fonamentalment en l’aspecte internacional, on evidentment no compta amb el mateix poder de l’estat espanyol.
Joan Laporta, en els set anys que va exercir de president del FC Barcelona, es va moure perfectament per diferents estaments esportius, com el de la Federació Espanyola de Futbol, per exemple quan va decidir donar suport pel que fa a la reelecció com a president a Ángel María Villar. Un altre home que se sap desenvolupar molt bé en els anomenats passadissos és el màxim mandatari del Real Madrid Florentino Pérez, que també sembla que exerceix aquesta influència en àmbits com el polític o l’econòmic.
Pel contrari, les últimes juntes barcelonistes, abans sota la presidència Sandro Rosell i ara mitjançant el comandament de Josep Maria Bartomeu, no realitzen aparentment cap tipus d’influència cap els diferents organismes esportius i també extra-esportius, com ho demostren casos com el de Leo Messi i l’estament d’Hisenda, el fitxatge de Neymar da Silva, que ha motivat la imputació judicial tant de Rossell com de Bartomeu, o la dura sanció de la FIFA per presumptes irregularitats a la Masia, que ha provocat que el Barça no hagi pogut fitxar el darrer any.
L’últim capítol el tenim amb la polèmica de les estelades (foto): malgrat que ja fa molt de temps que l’afecció del Camp Nou porta aquesta bandera a l’estadi, i també en alguns desplaçaments, la UEFA no va sancionar mai la societat barcelonista fins a la final de la Lliga de Campions disputada el passat mes de juny a l’estadi Olímpic de Berlín. La pena, no massa important i de caràcter econòmic, va ser força curiosa i estranya perquè, després que el delegat de la federació europea destinat a la capital alemanya no informés de cap problemàtica en el seu informe, més aviat tot el contrari, es va imposar per la denúncia d’una agent ucraïnesa que havia presenciat el partit des de casa seva. Molts han volgut veure en aquest afer l’allargada ombra del govern espanyol.
Seguidament, la directiva del Barça va decidir acatar la sanció i pagar la multa, més simbòlica que no pas quantitativa, però va assegurar que es reuniria amb la UEFA perquè no tornés a succeir una cosa semblant i la sensació és que s’havia arribat a un acord, però l’estament continental ha tornat a multar l’entitat catalana per les estelades que van entrar al Camp Nou en l’encontre entre el club barcelonista i el Bayer Leverkusen, corresponent a la fase de grups de la Lliga de Campions vigent.
En resum, la junta encapçalada per Bartomeu ha evidenciat cert ridícul i un servidor, que pensava que aquests dirigents havien aprés dels errors, comença a pensar que el triplet Lliga / Copa / Champions es va conquistar pel pragmatisme del tècnic Luis Enrique Martínez, les genialitats de Leo Messi, sense oblidar les aportacions de Luis Suárez i Neymar da Silva, o l’excel•lent preparació física dels jugadors blaugranes, tenint en compte també la calma de l’entorn arran que el president anunciés eleccions anticipades. És a dir, i tant de bo no sigui així, que els títols es podrien haver assolit a pesar de la directiva.
