El millor:
- La campiona Txecoslovàquia, amb la millor generació de
futbolistes txecs i eslovacs de la història .
- El penal d’Anton Panenka, amb una grandíssima influència.
- Malgrat no poder renovar el títol, aquella Alemanya mai
es rendia.
El pitjor:
- Els Països Baixos van quedar lluny del reu rendiment dos
anys abans al Mundial d’Alemanya.
- L’amfitriona Iugoslàvia no va poder disputar la seva
tercera final.
- El golejador Gerd Müller s’havia retirat de la selecció
germànica.
El millor:
- Alemanya Occidental arriba i assoleix el títol.
- Tercera final de la Unió Soviètica (URSS).
- Els gols del germànic Gerd Torpede Müller.
El pitjor:
- Segona derrota en final de l’URSS.
- L’absència de la campiona Itàlia.
- Anglaterra continuava sense jugar cap fase final.
Dro Fernández (foto), el jove futbolista gallec format a la
Masia, ha decidit posar punt i final a la seva trajectòria al FC Barcelona i
acceptar una oferta del París Saint – Germain (PSG).
És cert que Hansi Flick l’ha alienat molt poc en aquesta
primera meitat de temporada, però també és veritat que el tècnic alemany va
confiar en ell durant la passada pretemporada i el va ascendir al primer equip.
Potser Dro hauria d’haver tingut la paciència que al seu dia va tenir, per
exemple, Andrés Iniesta. A més, al PSG es trobarà la competència de consolidats
centrecampistes com Vitinha Machado, Rubén Neves o Fabián Ruiz, entre d’altres.
També Dro, o millor dit els seus assessors, haurien de
recordar que, dels joves que al seu dia van abandonar la Masia, només Cesc
Fàbregas va triomfar plenament en la seva experiència a l’Arsenal FC, on també
va oferir un rendiment bastant acceptable Hèctor Bellerín. En altres casos hem
observat com alguns futbolistes van decidir tornar al Camp Nou, com van fer
Gerard Piqué (Manchester United) i Èric Garcia (Manchester City); van
desaparèixer de l’elit, com Fran Mérida (Arsenal) o Jordi Mbola (AS Mònaco); han
tornat al futbol espanyol per la porta del darrera, com és el cas de Sergio
Gómez (Borussia Dortmund), o actualment a penes estant tenint oportunitats, com
és l’exemple de Marc Guiu al Chelsea FC, sent més complexa l’experiència de
Xavi Simons, que no va tenir sort precisament al PSG, però que més tard ha
tingut un bon període a l’RB Leipzig, significant encara una incògnita la seva
actual estada al Tottenham Hotspur.
- El correctiu rebut per l’Inter de Milà a la final de la
Lliga de Campions, perdent també el campionat de la Sèrie A.
- La fi d’un cicle al Manchester City.
- La inacabable crisi del Manchester United.
- La decadència del Juventus FC.
- La increïble pèrdua del títol de l’Eredivisie de l’AFC
Ajax.
- La decadència dels clubs argentins i uruguaians a la Copa
Libertadores.
- El mal primer any, en el sentit col·lectiu, de Kylian
Mbappé al Real Madrid.
- Les continuades polèmiques protagonitzades pel davanter brasiler Vinicius Junior.
- Les dificultats de Xabi Alonso (foto) en la seva curta
experiència com a entrenador del Real Madrid.
- La poca expectació de la nova versió del Mundial de
Clubs.
- El sextet (Lliga, Copa, Supercopa de França, Lliga de
Campions, Supercopa d’Europa i Copa Intercontinental) del París Saint – Germain
de Luis Enrique Martínez.
- L’Europa League del Tottenham Hotspur, el seu tercer
trofeu europeu.
- El doblet internacional (Conference Cup i Mundial de
Clubs) del Chelsea FC.
- L’espectacular títol de la Premier League del Liverpool
FC.
- El quart Scudetto de l’SSC Nàpols, el segon en tres anys.
- El desè títol de la Bundesliga del Bayern de Múnic en 11
anys.
- El domini brasiler a la Copa Libertadores, ara amb el CRF
Flamengo.
- La segona Champions League de l’Arsenal FC femení.
- La segona Eurocopa femenina consecutiva d’Anglaterra.
- La Pilota d’Or d’Ousmane Dembélé (foto).
- Un any per a oblidar del Real Madrid.
- La marxa de Carlo Ancelotti (foto) del Santiago Bernabéu
després de dues etapes triomfants.
- L’Atlético de Madrid de Diego Simeone no acaba
d’afirmar-se com a alternativa als dos clàssics.
- La greu crisi del Sevilla FC.
- Els descens de l’Eibar i el Leganés, quan semblaven
plenament consolidats a primera divisió.
- La condició d’equip ascensor del Real Valladolid.
- La profunda crisi de l’històric Real Saragossa, més a
prop de la Primera Federació que d’ascendir.
- La destitució de Marta Tomé després de la derrota davant
Anglaterra a la final de l’Eurocopa.
- La clara diferència que segueix havent entre el FC
Barcelona i la resta de clubs en el futbol femení.
- Les incessants polèmiques arbitrals.
- El renaixement del FC Barcelona masculí amb l’entrenador
alemany Hansi Flick.
- El FC Barcelona femení continua dominant clarament en
l’aspecte estatal.
- La segona Nations League de la selecció femenina, de la
mà de Sonia Bermúdez (foto).
- La consolidació, crec que definitiva, del futbol femení
entre els aficionats.
- L’eclosió definitiva de joves com Pau Cubarsí, Lamine
Yamal o Nico Williams.
- La bona campanya de l’Athletic Club de Bilbao, quart a la
Lliga i semifinalista de l’Europa League.
- La primera final continental del Real Betis, amb derrota
contra el Chelsea FC a la Conference League.
- Les classificacions europees de Betis, RC Celta i Rayo
Vallecano.
- El retorn a primera divisió dels històrics UE Llevant,
Elx CF i Real Oviedo.
- A poc a poc, altres històrics com Deportivo la Coruña i
CD Màlaga van trobant l’estabilitat.
- La dolorosa eliminació del Barça de Hansi Flick a les
semifinals de la Lliga de Campions davant l’Inter de Milà.
- La derrota en la final de la Lliga de Campions del Barça
de Pere Romeu a Lisboa davant l’Arsenal.
- La persistència de la crisi econòmica del FC Barcelona.
- La greu lesió de la promesa blaugrana Marc Bernal.
- La tornada a la realitat del Girona FC.
- El sofriment del RCD Espanyol per salvar la categoria.
- Un nou any sense clubs catalans a segona divisió.
- Els múltiples ajornaments de la reobertura de l’Spotify
Camp Nou.
- Un nou ascens frustrat a segona pel que fa al Nàstic de
Tarragona.
- El pitjor any de Pep Guardiola (foto) al Manchester City.
- El triplet estatal del FC Barcelona masculí.
- El triplet estatal del FC Barcelona femení.
- El renaixement del Barça masculí de la mà del tècnic
alemany Hansi Flick.
- La recuperació del prestigi del conjunt masculí
barcelonista a la Champions League, arribant a les semifinals.
- La sisena final de la Lliga de Campions en set anys de
l’equip femení blaugrana.
- La tercera Pilota d’Or d’Aitana Bonmatí (foto).
- La consolidació del joveníssim Lamine Yamal.
- La tasca de Manolo González amb el RCD Espanyol.
- L’ascens del CE Europa a la Primera Federació.
- La reobertura de l’Spotify Camp Nou.
Entrenador: Hansi Flick.
Capità: Marc – Andre ter Stegen.
Estrella: Lamine Yamal.
Altres futbolistes bàsics: Frenkie de Jong, Pedri González
i Raphinha Dias (foto).
Equip tipus: Joan Garcia, Jules Koundé, Pau Cubarsí, Èric
Garcia, Alejandro Balde, Frenkie de Jong, Pedri González, Lamine Yamal, Fermín
López, Raphina Dias i Ferran Torres.
Principals suplents: Gerard Martín, Dani Olmo i Robert
Lewandowski.
Número de títol: 16è.
Anterior títol: 2025.
El millor: cinc victòries en sis clàssics de Flick.
El pitjor: el descompte de la primera part de la final.
He de ser sincer: quan Manolo González va ser designat
l’any 2024 entrenador del RCD Espanyol, en substitució de Luis Miguel Ramis,
quan el club blanc-i-blau es trobava a segona divisió, vaig pensar que seria
simplement un tècnic interí, però en una igualada promoció amb el Real Oviedo,
va tornar l’equip a la màxima categoria i va continuar.
Ara fa un any, durant una pèssima primera volta de
campionat, González va estar a punt de ser destituït, però en una notable
segona meitat de torneig, el preparador gallec se’n va sortir i va salvar del
descens els catalans, tot i que es va haver d’esperar fins a la darrera jornada
per aconseguir-ho.
Quan acaba de finalitzar la primera volta de la Lliga
actual, l’Espanyol es troba situat en la cinquena posició, és a dir, en zona
d’Europa League, i penso que el gran artífex de l’èxit és l’entrenador, sense
desmerèixer la gran campanya que estan realitzant futbolistes com Marko
Dmitrovic, Fernando Calero, Leandro Cabrera, Carlos Romero, Roberto Fernández,
o abans de la lesió, el capità Javi Puado.
