EL RESSORGIMENT DEL MILAN

 

L’AC Milan, que, entre molts altres títols, compta al seu palmarès amb set Copes d’Europa / Lligues de Campions, torneig en què només és superat pel Real Madrid, ha transitat per una llarga, penosa i profunda travessa pel desert, fins el punt que ja porta força anys sense formar part de la principal competició continental de clubs.

Tanmateix, sembla que aquesta temporada podria ser la del ressorgiment del club llombard, i no només pel fet que acabi entre els quatre primers de la Sèrie A i retorni a la Champions League, sinó fins i tot per la possibilitat de conquistar un títol que se li resisteix des de l’any 2011, ja fa una dècada.

Molts són els artífexs d’aquest renaixement milanista, i podríem parlar de l’entrenador Stefano Pioli i futbolistes com Gianluigi Donnarumma, el capità Alessio Romagnoli, Davide Calabria, Theo Hernández, Samu Castillejo, Hakan Çalhanoglu, Brahim Díaz, Franck Kessié, Ante Rebic i Rafael Leao, però, sens dubte, el gran protagonista aquesta temporada a San Siro està sent el veteraníssim davanter suec Zlatan Ibrahimovic (foto), que als 39 anys, està realitzant una impressionant campanya en la seva segona etapa com a rossonero.

NO S’ENTÈN L’ACTITUD DE CARLES TUSQUETS

 

Quan Carles Tusquets va ser nomenat, després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu, president de la junta gestora del FC Barcelona, va comentar que convocaria eleccions el més aviat possible, encara que va preferir dir-ho en anglès: “as soon as possible”.

Però malgrat que hagués pogut fixar els comicis durant el mes de desembre, Tusquets va decidir convocar-los per al 24 de gener, a pesar que els experts avisaven que, després de les festes nadalenques, molt probablement esclataria la tercera onada del covid – 19, com així ha sigut, factor que ha posposat la consulta per al 7 de març.

El cert és que no s’entén l’actitud de Tusquets, tenint en compte que la societat catalana està patint la pitjor crisi econòmica de la seva història moderna, circumstància de la qual és plenament conscient el president de la gestora, i el club necessita urgentment una nova junta directiva.

ELS CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA (I 3): TONI FREIXA

 

El millor – auto-declarat candidat nuñista.

Tot i que ja fa 20 anys i mig que el desaparegut Josep Lluís Núñez va deixar de ser president del FC Barcelona, compta encara al Camp Nou amb un munt d’admiradors de la seva figura i de l’obra que va portar a terme, sobretot pel que fa als socis d’edat més avançada. Toni Freixa, que curiosament va arribar a ser directiu de Joan Laporta, s’ha auto-proclamat nuñista i per tant podria rebre molts vots d’aquest sector.

El pitjor – l’afer Cruyff i certa proximitat a Josep Maria Bartomeu

Freixa va exercir de Portaveu del club durant la presidència de Sandro Rosell i com a tal va ser l’home que va posar en dubte en una compareixença que fos legal la condició de president d’honor que Laporta havia atorgat a Johan Cruyff, per la qual cosa, el dia següent, l’holandès va tornar la insígnia. Toni també va coincidir uns mesos amb Bartomeu, tot i que aquest el va cessar com a portaveu el 2015, i va abandonar la junta per presentar-se als comicis d’aquell any. Des de llavors, Freixa mai ha realitzat una oposició clara a Bartomeu i sempre va ser contrari a la moció de censura que va acabar amb el seu mandat.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER L’EUROCOPA (14): TXÈQUIA

 

La selecció centreeuropea, que no està transitant precisament per la seva millor època, estarà present a la fase final del pròxim Europeu, en què l’objectiu serà superar la fase de grups, meta que no serà gens senzilla i la qual no va poder assolir l’any 2016 a França.

El seleccionador Jaroslav Silhavy compta amb un elenc de futbolistes força modest, en què hi figuren jugadors com el porter Vaclik (Sevilla FC) i els centrecampistes Jankto (UC Sampdoria), Soucek (West Ham United) i el capità Darida (Hertha Berlín), homes que podríem dir no són massa populars per al gran públic.

Molt lluny, doncs, del potencial del combinat txec que va aconseguir arribar a la final l’any 1996 a Anglaterra, que va perdre contra Alemanya a la pròrroga, i d’èpoques en que destacaven jugadors com Berger, Poborsky, Rosicki o el Pilota d’Or Nedved, no es pot esperar massa de l’equip dirigit per Silhavy.

A la foto, Darida.

ELS CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA (2): VÍCTOR FONT

 

El millor – un projecte consolidat i amb noms importants

Ja fa bastants anys que l’empresari de Granollers Víctor Font està portant a terme un projecte molt treballat, que el distanciaria ostensiblement de l’era marcada per Josep Maria Bartomeu i tornaria a acostar el club a la filosofia instaurada fa més de tres dècades per Johan Cruyff. Font compta amb col·laboracions com les del periodista Antoni Bassas, el metge traumatòleg Ramon Cugat i el tècnic tenístic Toni Nadal, oncle i exentrenador de Rafa Nadal, mentre que a nivell esportiu, encara que es tracta d’homes que segurament també tindrien encaix a l’entitat amb Joan Laporta, ha anunciat el suport de Jordi Cruyff i Xavi Hernández.

En contra – l’aparició de Joan Laporta

Ignoro si Font es pensava que Laporta no es presentaria finalment a les eleccions o, si de fer-ho, apareixeria amb una candidatura poc preparada, tal com va succeir l’any 2015, però una vegada l’advocat barceloní es va convertir en precandidat, i amb una posada en escena espectacular, sembla que l’empresari vallesà s’ha posat excessivament nerviós, amb una precampanya plena d’indirectes a la nostàlgia del seu rival i cometent seriosos errors com cert menyspreu a la figura de Ronald Koeman, l’afer amb l’excandidat Enric Majó o la possibilitat que algun dia la selecció espanyola pogués jugar al Camp Nou, sense oblidar que tant Jordi com Xavi no s’han volgut involucrar de forma directa.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER L’EUROCOPA (13): ESLOVÀQUIA

 

Eslovàquia s’ha classificat per a la seva segona fase final consecutiva de l’Eurocopa, on tindrà com a objectiu repetir la classificació per als vuitens de final que va aconseguir l’any 2016 a França.

El tècnic Stefan Tarkovic compta amb futbolistes amb experiència en grans lligues europees com Skriniar (Inter Milà), Kucka (UC Parma), Duda (FC Colònia), Benes (Borussia Mönchenglabdach), Pekarik (Hertha Berlín), Vavro (SSC Lazio) o Haraslin (US Sassuolo), a més dels il·lustres veterans Skrtel (Istanbul Basksehir) i el mític Hamsik (Dalian Professional), potser el millor futbolista eslovac des de la independència del país.  

Tanmateix, Eslovàquia no ho tindrà fàcil per superar la fase de grups, ja que Tarkovic compta amb un elenc de futbolistes força modest, tenint en compte també que l’excentrecampista de l’SSC Nàpols Hamsik està apurant els seus últims anys d’activitat en el futbol xinès.

A la foto, Skriniar.

ELS CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA (1): JOAN LAPORTA

 

El millor – la seva primera etapa de president

Quan Joan Laporta va vèncer en els comicis de 2003, es va trobar un club enfonsat esportivament arran de la nefasta etapa de presidència de Joan Gaspart. Tres anys més tard, el Barça, entrenat per Frank Rijkaard i liderat per Ronaldinho de Assis, havia conquistat dues Lligues, dues Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions. Posteriorment a la crisi d’aquell equip, que li va costar una moció de censura, l’advocat barceloní va elegir el 2009 Pep Guardiola com a substitut de Rijkaard, aconseguint aquell memorable bloc dirigit pel tècnic de Santpedor, fins el final de la presidència de Laporta el 2010, dues Lligues, una Copa del Rei, una Lliga de Campions, dues Supercopes d'Espanya, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs, amb un triplet la campanya 2008 / 2009 i un sextet en l’any natural de 2009, en un període daurat de la Masia, amb el protagonisme de jugadors com Víctor Valdés, Gerard Piqué, Carles Puyol, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Pedro Rodríguez i Leo Messi.

En contra – sempre ha tingut detractors

Malgrat els molts títols que el FC Barcelona va assolir sota la seva presidència, Jan sempre ha tingut un important número de detractors, sobretot en el sector nuñista de l’entorn blaugrana, doncs hem de recordar que l’advocat i la seva plataforma l’Elefant Blau van ser un assot per a Josep Lluís Núñez durant els seus darrers anys de mandat. Per demostrar aquest fet, cal recordar que Laporta va estar a punt de perdre una moció de censura i que el seu successor a la presidència va ser l’històric rival Sandro Rosell. Aquests socis contraris a la seva persona, per lògica, s’haurien de decantar per Toni Freixa, però podrien optar finalment per un vot útil per a Víctor Font. 

RICKY PUIG HI TÉ CABUDA EN AQUEST BARÇA

 

Fa pocs dies publicava en aquest bloc un article en què pensava, si Ronald Koeman no compta amb ell, que el millor que podia fer Ricky Puig era anar cedit fins a juny, mes en què potser es trobaria Joan Laporta o Víctor Font a la presidència i Xavi Hernández d’entrenador, circumstàncies que teòricament el podrien beneficiar.

Segueixo creient que el centrecampista vallesà hauria de jugar molts minuts i, si no ho pot fer al Camp Nou, ho hauria de fer en un altre lloc on disposi de més oportunitats. No obstant, i després d’observar la seva actitud a la semifinal de la Supercopa d’Espanya, a l’Arcángel de Còrdova contra la Real Sociedad, no tinc cap dubte de què hi té cabuda en aquest Barça.

Per afrontar la tanda de penals, Koeman va optar per Frenkie de Jong, Ousmane Dembélé, Miralem Pjanic i Antoine Griezmann, per després demanar un voluntari per ser el cinquè llançador, reclamant Puig la responsabilitat. Ricky, amb el seu tir, amb una gran pressió que no tots els futbolistes són capaços de suportar, va marcar, va donar el pas a la final al seu equip i, el més important, va demostrar una gran personalitat i una inqüestionable mentalitat guanyadora.

QUAN LA MASIA VA SER L’ADMIRACIÓ DEL MÓN SENCER

 

Fa pocs dies es van complir 10 anys de la fita que tres futbolistes del FC Barcelona procedents de la Masia, per ordre de vots, Leo Messi, Andrés Iniesta i Xavi Hernández, van ser finalistes del prestigiós guardó de la Pilota d’Or, que atorga la revista francesa France Football.

Eren dies de glòria per a la pedrera barcelonista, doncs en aquella època, a les ordres de Pep Guardiola i el desaparegut Tito Vilanova, que també van formar part al seu dia del futbol base blaugrana, igualment actuaven a l’equip català jugadors com Víctor Valdès, Gerard Piqué, Carles Puyol, Sergio Busquets i Pedro Rodríguez, tots ells, com Xavi i Iniesta, campions del món uns mesos abans a Sud-àfrica.

Una dècada més tard, però, hem pogut observar la terrible i trista crisi de la Masia, quan només dos jugadors, tenint en compte que Jordi Alba va passar molts anys fora de la disciplina barcelonista, s’han consolidat al primer equip, Sergi Roberto, que ja havia debutat amb Guardiola i Vilanova, i Ansu Fati, tot i que sembla que l’actual entrenador Ronald Koeman, que no ha comptat gairebé res ni amb Carles Aleñà, cedit al Getafe, ni tampoc amb Ricky Puig, aposta per joves com Òscar Mingueza, l’uruguaià Ronald Araujo o Ilaix Moriba.

A la foto, d’esquerra a dreta, Iniesta, Messi i Xavi.

RICKI PUIG HAURIA DE JUGAR

No puc emetre cap judici clar sobre el jugador de Matadepera Ricki Puig perquè no el conec, però, per intuïció, penso que deu ser el clàssic centrecampista fet a la Masia, amb unes privilegiades tècnica i visió de joc i amb un físic allunyat de la corpulència, és a dir, semblant a mites blaugranes com Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

Tanmateix, Ronald Koeman, a diferència del que ha fet amb un altre futbolista de semblants característiques com Pedri González, no compta amb ell, com tampoc ho havien fet abans Ernesto Valverde i Quique Setién, per la qual cosa es pot pensar que el jugador vallesà encara no està preparat per ser titular en l’actual Barça, tot i que la seva personalitat en la semifinal de la Supercopa d’Espanya fa pensar el contrari.

El cert és que Puig hauria de jugar per seguir progressant i seria bona idea una cessió fins a final de temporada. Llavors, el pròxim estiu, potser es trobarà Joan Laporta o Víctor Font com a nou president i Xavi com a entrenador, circumstàncies que podrien afavorir clarament els seus interessos.

 

UN ALTRE MESSI

 

Després d’anunciar el passat mes d’agost, via burofax, que no volia seguir al FC Barcelona, malgrat tot, Leo Messi, segurament per evitar un llarg procés judicial, va romandre al Camp Nou.

Tanmateix, durant vàries setmanes, i a pesar dels elogis que el nou entrenador Ronald Koeman li va dispensar, que de certa manera els hi ha tornat el futbolista, vam poder observar un home trist, fins i tot amargat, que no es trobava a gust en un club que havia decidit, crec que amb encert, desfer-se d’alguns dels seus millors amics, com Arturo Vidal i, sobretot, Luis Suárez.

No obstant, a mesura que  han anat passant les setmanes, Leo sembla haver millorat ostensiblement el seu estat anímic, doncs, a més d’estar més encertat de cara a porteria, ha recuperat el somriure i, a part de Jordi Alba, sembla haver trobat nous socis al terreny de joc, com Frenkie de Jong, de manera especial el sorprenent Pedri González o Antoine Griezmann i Ousmane Dembélé, amb els quals havia mantingut unes relacions una mica complicades.

Està més a prop l’argentí de seguir a l’entitat catalana ? És difícil, però una victòria a les eleccions de Joan Laporta, i també un possible retorn al club d’excompanys com Xavi Hernández o Carles Puyol, podrien ser factors decisius per a la seva permanència.

FUTBOL INTERNACONAL: EL PITJOR DE L’ANY 2020

 

- El campió de la competició l’any 2019, el Liverpool FC, no va arribar a la final eight de Lisboa de la Champions League.

- El nou fracàs del Juventus FC a la Lliga de Campions, tampoc classificat per a la fase final de la capital portuguesa.

- Les contínues ensopegades al torneig de Pep Guardiola des que va abandonar el FC Barcelona, les quatre últimes amb el Manchester City.

- L’AFC Ajax està patint a Europa el seu enèsim èxode.

- La destitució de Thomas Tuchel (foto) com a entrenador del París Saint – Germain.

- Que Hansi Flick, triomfant entrenador del Bayern de Munic, no fos premiat, penso, amb un merescut The Best.

- La mala època d’històriques institucions com AC Milan i Manchester United, encara que sembla que totes dues estan reaccionant.

- L’històric Hamburg SV està disputant la tercera campanya consecutiva a la segona categoria alemanya.

- L’ajornament de l’Eurocopa a causa del coronavirus.

- Que no s’hagi atorgat, per primer cop des de 1956, la Pilota d’Or.

FUTBOL INTERNACONAL: EL MILLOR DE L’ANY 2020

 

- El davanter polonès Robert Lewandowski (foto) ha estat, sens dubte, el millor futbolista del món de l’any passat.

- L’espectacular any del Bayern de Munic, amb els títols de la Bundesliga, la Pökal, les Supercopes alemanya i europea i la Lliga de Campions.

- El Liverpool FC es va retrobar amb el títol de la Lliga anglesa 30 anys després.

- El Juventus FC va conquistar la seva novena competició consecutiva de la Sèrie A, un rècord en les grans Lligues europees.

- La molt bona campanya del París Saint – Germain, amb un nou campionat de la Ligue 1 i la disputa de la seva primera final de la Champions League.

- El rendiment a la Lliga de Campions de l’Olympique de Lió, semifinalista després d’eliminar els potents Juventus i Manchester City.

- El conjunt alemany del RB Leipzig va convertir-se en sorprenent semifinalista de la Lliga de Campions.

- El fantàstic rendiment de l’Atalanta de Bèrgam a la Champions League i, sobretot, el seu futbol vistós i ofensiu.

- Dues confirmacions, la campiona mundial França i Bèlgica, i dos ressorgiments, Itàlia i Espanya, classificats per a la fase final de la segona Nations League.

- Que es poguessin finalitzar la majoria de competicions malgrat el coronavirus.

FUTBOL ESPANYOL: EL PITJOR DE L’ANY 2020

 

- Per segon any consecutiu, el Real Madrid va ser eliminat als vuitens de final de la Lliga de Campions, quedant fora de la final a vuit de Lisboa.

- Les contínues crítiques a Zinedine Zidane malgrat el seu espectacular palmarès.

- Després d’eliminar el vigent campió Liverpool FC als vuitens de final de la Champions League, l’Atlético de Madrid va caure davant el més assequible RB Leipzig a Lisboa.

- La terrible crisi institucional en què es troba el València CF, fet que s’ha vist reflectit en l’aspecte esportiu.

- Que no es disputés, encara que fos a porta tancada, la final de la Copa del Rei entre Athletic Club de Bilbao i Real Sociedad.

- L’històric Real Saragossa seguirà un any més a segona divisió A.

- El descens del també històric Deportivo de la Coruña a segona divisió B.

- La llarga decadència d’altres clubs emblemàtics com Real Oviedo, Sporting de Gijón, UD las Palmas, CD Tenerife, Racing de Santander, Rayo Vallecano, Real Múrcia o CD Hèrcules.

- La guerra entre la Federació i la Lliga.

- La polèmica del VAR, sobretot quan està el Real Madrid pel mig.

A la foto Peter Lim, propietari del València.

FUTBOL ESPANYOL: EL MILLOR DE L’ANY 2020

 

- La recuperació del títol de Lliga per part del Real Madrid.

- La sisena Copa de la UEFA / Europa League del Sevilla FC.

- La classificació de la selecció espanyola per a la final four de la Lliga de les Nacions, amb un espectacular 6 a 0 contra Alemanya.

- Sergio Ramos (foto) s’ha convertit en el futbolista europeu amb més internacionalitats absolutes.

- El gran començament de Lliga de l’Atlético de Madrid, per molts ara el gran favorit de la competició.

- El canvi generacional que Luis Enrique Martínez està assolint a la selecció, amb jugadors com Èric Garcia, Marc Cucurella, Dani Olmo, Adama Traoré o Ansu Fati.

- El rendiment dels grans clubs bascs a la Copa de Rei, en una final que encara han de disputar Athletic Club de Bilbao i Real Sociedad.

- El debut europeu del Getafe CF de Pepe Bordalás, amb la disputa dels vuitens de final de l’Europa League i havent deixat fora l’històric AFC Ajax.

- La primera classificació per a competicions europees del sorprenent Granada CF de Diego Martínez.

- El retorn a primera divisió de Cadis CF, SD Osca i Elx CF.

FUTBOL CATALÀ: EL PITJOR DE L’ANY 2020

- La terrible crisi esportiva del FC Barcelona, simbolitzada en el 8 a 2 a Lisboa (foto) contra el Bayern de Munic, als quarts de final de la Champions League.

- La gravíssima crisi econòmica de la institució barcelonista.

- L’escàndol de l’anomenat Barçagate a la societat blaugrana.

- El burofax enviat per Leo Messi en què mostrava la seva intenció de deixar el Camp Nou.

- La dimissió de la presidència de Josep Maria Bartomeu arran de tirar endavant la moció de censura.

- La trista marxa de Luis Suárez del Barça després de sis temporades al club.

- El futbol base de la Masia està vivint potser la pitjor crisi de la seva història.

- El descens, 26 anys després, del RCD Espanyol a segona divisió.

- Un irregular Girona FC, que es va quedar a les portes del retorn a la màxima categoria.

- El mal moment del futbol català, amb només una entitat a primera divisió i sols tres a segona A, amb la decadència d’històrics com el Nàstic de Tarragona o la UE Lleida.

 

FUTBOL CATALÀ: EL MILLOR DE L’ANY 2020

- El sensacional any del FC Barcelona femení (foto), amb els títols de Lliga, Copa de la Reina i Supercopa d’Espanya i la condició de semifinalista a la Champions League.

- El prestigi que estan aconseguint l’entrenador Lluís Cortès i jugadores Catalanes com Vicky Losada, Marta Torrejón, Aitana Bonmatí o Alèxia Putellas.

- L’ascens de l’històric CE Sabadell a segona divisió A.

- Encara que en una època força delicada, el retrobament del Barça amb un dels seus mites: Ronald Koeman.

- La consolidació de l’ara lesionat Ansu Fati i el descobriment de Pedri González al Camp Nou.

- Un gran any per a futbolistes catalans com Èric Garcia (Manchester City), Marc Cucurella (Getafe CF) o Dani Olmo (RB Leipzig).

- L’esperançador començament del RCD Espanyol a segona divisió A.

- El llarg compromís que Pep Guardiola ha signat amb el Manchester City.

- L’heroic triomf d’una moció de censura contra Josep Maria Bartomeu, malgrat l’absència de públic al Camp Nou i la incidència de la pandèmia.

- Nou valents han iniciat la cursa cap a la presidència barcelonista.