lunes, 31 de enero de 2022

EL BLANC EN LA INDUMENTÀRIA DEL BARÇA


 





Aquests últims dies han sortit informacions i imatges sobre les indumentàries que podria dur el FC Barcelona la pròxima temporada i, pel que fa a la tercera equipació, el blanc seria el color predominant.

Quan Joan Gàmper va fundar la institució l’any 1899, l’equip portava pantalons blancs, circumstància que va tenir continuïtat durant els primers anys de vigència de l’entitat que, pel que fa a les seccions, va suposar un fet fins a finals de la dècada dels 70, quan Josep Lluís Núñez va arribar a la presidència de la societat catalana.

Igualment, durant vàries dècades, quan el Barça havia de canviar els seus colors, en una època en què ho feia en molt poques ocasions, vestia una samarreta de color blanc.

Tanmateix, i penso que de forma ridícula, el club barcelonista va deixar de portar el  blanc en les seves equipacions, doncs es tractava d’un color que simbolitza el rival històric Real Madrid, fet que demostrava, penso jo, un complex d’inferioritat envers el club del Santiago Bernabéu.

Ara sembla que, per fi, s’abandona aquesta absurditat.

A la foto, un equip del Barça dels anys 70 de blanc.


domingo, 30 de enero de 2022

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1988


 





Organitzador: Alemanya Occidental.

Campió: Holanda (foto).

Finalista: Unió Soviètica (URSS).

Semifinalistes: Alemanya Occidental i Itàlia.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de grups per Alemanya Occidental i Itàlia.

Seleccionador campió: Marinus Michels.                     

Seleccionador finalista: Valeri Lobanovski.

Millor jugador: Van Basten (Holanda).

Màxim golejador: Van Basten (Holanda).

Altres futbolistes destacats: Koeman (Holanda), Rijkaard (Holanda) i Gullit (Holanda).

           

El millor:

 

- Per fi Holanda, que havia estat finalista de les Copes del Món de 1974 i 1978, va conquistar un títol.

- El veterà Michels comptava amb un espectacular elenc de futbolistes format per Van Breukelen, Rijkaard, Koeman, Mühren, Vanenburg, Gullit, Van Basten o Kieft.

- Quarta final de la URSS, estat que estava a punt de desintegrar-se i desaparèixer.

 

El pitjor:

 

- A diferència del Mundial que va disputar 14 anys abans també com a amfitriona, Alemanya, que estava a punt de reunificar-se, no va poder amb la nova Taronja Mecànica.

- Espanya començava una important decadència després de la bona imatge mostrada en l’Euro de 1984 i la Copa del Món de 1986.

- L’absència al torneig de la vigent campiona França, instal·lada en una dura transició.


jueves, 27 de enero de 2022

TOTA LA CONFIANÇA AMB XAVI, PERÒ...


 





Per començar aquest article vull deixar ben clar, i crec que en aquest bloc ho he fet evident en un munt d’ocasions, que Xavi Hernández és l’entrenador que ha de portar a terme la transició actual del FC Barcelona, situar-lo de nou entre els grans del futbol europeu i intentar marcar una altra era triomfant en la història moderna de la institució, com abans ho van fer Johan Cruyff, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique Martínez.

Fins el moment s’han pogut observar alguns brots verds en la gestió de Xavi com a tècnic barcelonista, alguns d’ells, malgrat acabar en derrota a la pròrroga, en el matx contra el Real Madrid en les semifinals de la Supercopa d’Espanya i també s’ha de tenir molt en compte l’esforç del preparador de Terrassa per inculcar als seus futbolistes el sistema que tants èxits ha donat al club els últims 30 anys i escaig, cosa que no és gens senzilla, sobretot després que la filosofia fos abandonada durant les darreres temporades.

Tanmateix, en els mesos que Xavi porta a la banqueta del Camp Nou, l’equip ha estat molt irregular, a alguns futbolistes els hi costa molt assimilar el joc de posició i ha perdut ja tres títols: la Champions League, la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei, torneig del qual és vigent campió, tenint en compte igualment que el campionat de Lliga està quasi impossible, per la qual cosa, a hores d’ara, l’única competició que per lògica es podria assolir és l’Europa League.

No obstant, penso que tot el comentat en l’anterior paràgraf és qüestió de temps i el que cal és molta paciència, però hi altres aspectes que em preocupen, sobretot el fet que les vaques sagrades, Gerard Piqué, Jordi Alba i Sergio Busquets, futbolistes que tots van ser companys de Xavi i que, en el cas del centrecampista, és a més amic íntim, ho continuïn jugant absolutament tot, mentre que un noi que està fent molt mèrits per ser titular, com és el cas de Nico González, normalment comenci els partits des de la banqueta.

No dic que Piqué, Alba i Busquets no hagin de jugar i, fins i tot, no estic en contra que formin part dels onzes titulars en el encontres més importants, però penso que haurien de descansar de tant en tant, com va fer Dani Alves en l’últim xoc de Lliga disputat a l’estadi Mendizorroza de Vitòria contra l’Alavés, i s'hauria d'apostar fermament per la meritocràcia.

EL CAS DEMBÉLÉ


 





Fa ja moltes setmanes que el FC Barcelona intenta convèncer el representant d’Ousmane Dembélé perquè el davanter francès, que acaba contracte el pròxim 30 de juny, el renovi a la baixa, cosa que no accepta la part del futbolista, que a més demana un augment de la fitxa que actualment cobra.

Dembélé es va declarar en rebel·lia amb el Borussia Dortmund l’estiu de 2017 per fitxar pel FC Barcelona, que volia pal·liar com abans millor la marxa de Neymar da Silva al París Saint – Germain. Seguidament, el jugador francès ha encadenat una lesió rere l’altra, quan ha jugat ho ha fet de manera molt irregular i també ha comés alguns actes d’indisciplina, com per exemple arribar amb retard a alguns entrenaments.

Malgrat l’explicat en l’anterior paràgraf, tant el president Joan Laporta com el nou entrenador Xavi Hernández s’han marcat la permanència al club de l’internacional gal com una prioritat, amb constants elogis tant de l’advocat barceloní com del tècnic egarenc, però Moussa Sissokho, el representant de Dembélé, pensa que l’extrem ha de cobrar com un crack de primera fila mundial.

Ara el director esportiu Mateu Alemany i el mateix Xavi han comentat que l’atacant francès només té dues opcions, o renovar o marxa ja en aquest mes de gener, però el cert és que el futbolista té contracte fins a final de temporada i no està obligat a abandonar l’entitat, cosa que li podria comportar restar fins llavors a la graderia i, molt probablement, perdre’s el Mundial de Quatar.


lunes, 24 de enero de 2022

LA POLÈMICA SOBRE BUSQUETS


 





Després de l’encontre entre Real Madrid i FC Barcelona en la primera semifinal de la Supercopa d’Espanya, disputada a la capital saudí de Riad, Sergio Busquets va ser objecte d’un munt de crítiques a les xarxes socials, sobretot pel fet de perdre l’esfèric en el que va suposar el primer gol madridista, marcat per Karim Benzema.

És evident que una campanya d’aquestes característiques contra el centrecampista de Badia del Vallès és injusta si tenim en compte que l’actual capità blaugrana ha estat el millor futbolista europeu en la seva posició durant bastants anys i que compta amb un espectacular palmarès amb el Barça  format per vuit Lligues, set Copes del Rei, sis Supercopes d’Espanya, tres Lligues de Campions, tres Supercopes d’Europa i tres Mundials de Clubs, sense oblidar una Eurocopa i un Mundial assolits amb la selecció espanyola, de la qual actualment també és el capità.

Tanmateix, Busquets, que ha estat present en tots els desastres europeus que el Barça ha patit els últims anys, necessitaria descansar de tant en tant i no hauria de ser un titular fix, condició que el seu íntim amic i actual entrenador Xavi Hernández li segueix atorgant, com abans havien fet també Pep Guardiola, Tito Vilanova, Gerardo Martino, Luis Enrique Martínez, Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman, així com els seleccionadors espanyols Vicente del Bosque, Julen Lopetegui, Fernando Hierro, Robert Moreno o el mateix Luis Enrique.

També alguns afeccionats barcelonistes, entre els quals m’incloc, ens agradaria observar com a mig centre el jove Nico González  o Frenkie de Jong, un jugador que actualment es troba passant per un pèssim moment de forma i confiança i que en aquesta demarcació potser podria rendir millor.


domingo, 23 de enero de 2022

LA VERGONYA DEL BETIS – SEVILLA


 





Fa ja molts anys, a diferència d’altres derbis com el Real Madrid – Atlético Madrid o el Barça – Espanyol, la rivalitat entre els dos clubs de la capital andalusa, Sevilla i Betis, s’observava amb certa simpatia i gràcia, sobretot des dels mitjans de comunicació amb seu a Madrid, Pel Contrari, jo sempre he pensat que és la més polèmica, insana i perillosa.

Fa uns dies, en l’enfrontament entre tots dos equips a partit únic als vuitens de final de la Copa del Rei disputat a l’estadi Benito Villamarín, el centrecampista català del conjunt visitant Joan Jordán (foto) va rebre l’impacte d’un pal llançat des de la grada i l’encontre es va haver de suspendre.

Després de l’incident, alguns futbolistes bètics, tot i que prèviament van condemnar l’agressió, van comentar que el tècnic sevillista Julen Lopetegui va donar instruccions a Jordán perquè exagerés el dolor i fes veure que es trobava marejat.

Per acabar-ho d’adobar, el matx es va reanudar sense públic només un dia més tard, amb la baixa de Jordán, i va acabar amb la classificació verd-i-blanca, amb unes explosives declaracions de Lopetegui, que penso van estar encertades en un alt percentatge, i la penosa actuació del local Guardado, imitant i mofant-se de l’excentrecampista de l’Espanyol.


jueves, 20 de enero de 2022

CAMPIÓ DE LA SUPERCOPA D’ESPANYA: REAL MADRID


 






El millor: l’estat de forma de Benzema i Vinicius

Sense oblidar a Courtois, crec que actualment el millor porter del món, i l’experimentat centre del camp format per Casemiro, Modric i Kroos, el més positiu del Real Madrid, que acaba d’aconseguir la seva 12a Supercopa d’Espanya, és l’estat de forma en què es troben el veterà davanter francès Benzema, que possiblement està en el moment àlgid de la seva llarga carrera, i el jove atacant brasiler Vinicius.

El pitjor: contra les cordes en semifinals

Abans de la primera semifinal del torneig disputat a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, a Madrid fins i tot s’especulava en els gols que el conjunt de Carlo Ancelotti (foto) li marcaria al Barça en construcció de Xavi Hernández. No obstant, l’equip blaugrana va poder igualar dos cops l’avantatge madridista, es va fer amb el control del matx durant molt minuts i fins i tot va tenir el triomf a l’abast.


LES EUROCOPES UNA A UNA: 1984


 






Organitzador: França.

Campió: França (foto).

Finalista: Espanya.

Semifinalistes: Dinamarca i Portugal.

Participació d’Espanya: finalista.

Seleccionador campió: Michel Hidalgo.                       

Seleccionador finalista: Miguel Muñoz.

Millor jugador: Platini (França).

Màxim golejador: Platini (França).

Altres futbolistes destacats: Giresse (França), Tigana (França) i Maceda (Espanya).

El millor:

- Primer títol oficial assolit per la selecció francesa.

- El descomunal campionat de Platini.

- La sorprenent Espanya de Muñoz i les sensacions que van oferir Dinamarca i Portugal

El pitjor:

- L’absència al torneig de la campiona del món Itàlia.

- La vigent campiona Alemanya Occidental no va superar la fase de grups.

- La decadència en què es trobava Holanda.


lunes, 17 de enero de 2022

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1980


 





Organitzador: Itàlia.

Campió: Alemanya Occidental (foto).

Finalista: Bèlgica.

Semifinalistes: Txecoslovàquia i Itàlia.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de grups per Bèlgica i Itàlia.

Seleccionador campió: Jupp Derwall.                          

Seleccionador finalista: Guy Thys.

Millor jugador: Rummenigge (Alemanya Occidental).

Màxim golejador: Allofs (Alemanya Occidental).

Altres futbolistes destacats: Schuster (Alemanya Occidental), Pfaff (Bèlgica) i Panenka (Txecoslovàquia).

El millor:

- Alemanya Occidental, pel que fa a les tres últimes Eurocopes, va aconseguir dos títols i va jugar les tres finals.

- La consolidació de Rummenigge i el descobriment d’un joveníssim Schuster.

- Començava la primera gran època de la selecció belga.

El pitjor:

- Espanya va tancar l’etapa de Laszlo Kubala tornant a una fase final, però decebent amb joc i resultats.

- S’esperava més d’una Itàlia que dos anys més tard conquistaria el seu tercer Mundial.

- L’absència d’una França que aviat iniciaria una època esplendorosa.


domingo, 16 de enero de 2022

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1976


 







Organitzador: Iugoslàvia.

Campió: Txecoslovàquia (foto).

Finalista: Alemanya Occidental.

Semifinalistes: Holanda i Iugoslàvia.

Participació d’Espanya: eliminada en quarts de final per Alemanya Occidental.

Seleccionador campió: Vaclav Jezek.                          

Seleccionador finalista: Helmut Schön.

Millor jugador: Panenka (Txecoslovàquia).

Màxim golejador: Dieter Müller (Alemanya Occidental).

Altres futbolistes destacats: Beckenbauer (Alemanya Occidental), Cruyff (Holanda) i Dzajic (Iugoslàvia).

El millor:

- Mai un penal va passar tant a la història com el de Panenka que va donar el títol a Txecoslovàquia.

- Txecs i eslovacs es van imposar a la sots-campiona i campiona mundials, respectivament en les semifinals i la final.

- L’ofici alemany, tot i que aquesta vegada no va ser suficient per aconseguir el campionat.

El pitjor:

- La decepció d’Holanda, que dos anys abans havia meravellat a la Copa del Món.

- L’antiga Iugoslàvia va tancar la fase final malgrat ser-ne l’amfitriona.

- Espanya seguia en hores baixes.