ESTÀ TRAÏNT XAVI LA FILOSOFIA BARÇA ?

Després de les grans decepcions contra l’Inter de Milà a la Lliga de Campions i el Real Madrid a la Lliga Espanyola, Xavi Hernández, en encontres del campionat de la regularitat, en primer lloc va poblar més el centre del camp davant el Vila-real i, a més, en segon lloc, va situar un doble pivot a la medul·lar amb Sergio Busquets i Frenkie de Jong (tots dos a la foto) enfront l’Athletic Club. Aquest últim aspecte ha motivat que alguns es preguntin si va trair o no el tècnic egarenc l’ADN Barça. Jo opino que no, doncs, segons la meva opinió, les característiques principals i essencials de la filosofia que Johan Cruyff va instaurar al camp Nou l’any 1988 són pujar la pilota controlada des de la defensa, aconseguir que el mig camp oficiï de protagonista, tenir la possessió de l’esfèric, actuar mitjançant el joc de posició, jugar amb totes les línies molt juntes, obrir el camp i pressionar al davant després de la pèrdua. Tot això ho va fer el Barça contra el conjunt basc i, per tant, Xavi en cap moment penso que traïes el sistema.

LES BANDES I LA FILOSOFIA BARÇA

 

En l’últim article escrit en aquest bloc, en un dels apartats vaig deixar constància que Johan Cruyff, Frank Rijkaard i Pep Guardiola, l’home que va instaurar el sistema al Camp Nou i els seus dos millors deixebles, no sempre van situar a les bandes extrems nats, com Xavi Hernández ha insistit molt amb Ousmane Dembélé i Raphinha Dias (tos dos a la foto).

Cruyff va col·locar als extrems futbolistes com Gary Lineker, Julio Salinas, Txiki Begiristáin o Hristo Stoitxkov. El tècnic neerlandès, durant els seus inicis com a entrenador del club, que si va utilitzar un extrem pur com Jon Andoni Goikoetxea, va ser molt criticat per usar el golejador anglès a la banda, un home que fora de l’àrea a penes havia tingut fins llavors transcendència.

Rijkaard va fer jugar a la banda dreta tant Ludovic Giuly com un joveníssim Leo Messi i, pel que respecta a la part esquerra, va situar a Ronaldinho de Assis, la gran estrella d’aquell bloc i, ja al final de la seva etapa de preparador, Thierry Henry.

Guardiola va actuar amb Samuel Eto’o, Messi, Henry i David Villa al costat de la calç, tenint en compte també que el lateral dret Dani Alves es convertia moltes vegades de fet en un extrem per aquella banda.

Aquells jugadors, i de manera molt especial homes com Stoitxkov, Ronaldinho, Eto’o, Messi o Villa, tenien naturalment tendència a anar cap al centre i apropar-se a la porteria rival mitjançant diagonals, mentre futbolistes com Salinas, Begiristáin, Giuly o Henry igualment tenien la missió d’obrir el camp per aconseguir més espais a l’interior del terreny de joc, per on podien entrar mitges puntes com José Mari Bakero, Michael Laudrup o els mateixos Ronaldinho i Messi.

Xavi podria utilitzar perfectament, a part de Dembélé i Raphinha, a homes com Pablo Gavi, Pedri González, Ansu Fati o Ferran Torres per portar a terme les accions menciones en els anteriors paràgrafs i, una cosa fonamental, que en el centre del camp es puguin trobar quatre homes per aconseguir superioritat en aquesta línia fonamental.

ELS 10 ERRORS DE XAVI HERNÁNDEZ

 

Per començar aquest escrit vull deixar clara constància que penso que Xavi Hernández segueix sent l’home idoni per realitzar la reconversió del FC Barcelona, que, en l’any que porta com a entrenador al Camp Nou, ha aconseguit èxits importants, com classificar sense massa complicacions l’equip català per a la Champions League, quan hi van haver fases de la temporada passada en què semblava molt complicat, i ha tingut la valentia d’asseure a la banqueta llegendes com Gerard Piqué i Jordi Alba.

No obstant, malgrat les convincents victòries la setmana anterior enfront Vila-real i Athletic Club, el preparador de Terrassa està passant pel seu període més complicat com a tècnic barcelonista després que el conjunt blaugrana estigui pràcticament eliminat de la Lliga de Campions i hagi perdut clarament al Santiago Bernabéu el clàssic de Lliga davant el Real Madrid, sense oblidar que un purista com ell no està aconseguint inculcar als seus futbolistes el més bàsic de l’ADN Barça.

La incapacitat per introduir la filosofia que va instaurar Johan Cruyff. Malgrat que el Barça si va poder tenir importants flaixos del passat la campanya anterior, sobretot en el 0 a 4 al Bernabéu, el grup de Xavi normalment actua amb un esquema molt llarg i amb el centre del camp, del qual ell en va formar part un munt d’anys, com a simple línia de transició.

Insistir amb Sergio Busquets. Si, és cert, Xavi ha prescindit en l’actual exercici en molts encontres de Piqué i Alba, però segueix insistint en fer jugar quasi tots els minuts a Busquets, íntim amic seu. El de Badia del Vallès no es troba bé físicament i difícilment pot aguantar un matx complet, però tampoc compta amb un recanvi clar a la plantilla.

Certa obsessió amb Ousmane Dembélé. Molts pensem que el francès és un futbolista diferent i, si es troba afortunat, pot ser brillant en l’u contra u, però el tècnic de Terrassa, que va fer l’impossible per renovar l’extrem, insisteix massa en situar-lo de titular i, com va succeir a San Siro contra l’Inter de Milà, basa gran part del joc de l’equip en la seva persona.

No cal posar extrems purs a les bandes. Cruyff en el Dream Team va situar a la banda jugadors com Gary Lineker, Julio Salinas, Txiki Begiristáin o Hristo Stoitxkov i Pep Guardiola va optar per futbolistes com Samuel Eto’o, Pedro Rodríguez o David Villa (abans Frank Rijkaard va fer el mateix amb Ronaldinho de Assis). Cap d’aquests homes eren extrems purs i moltes vegades el que feien era obrir el camp per aconseguir més espais a l’interior i realitzar diagonals que els apropaven a la porteria rival.

Un centre del camp poc poblat. Com ja va passar molts cops amb Luis Enrique Martínez, molt condicionat pel trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva; Ernesto Valverde, Quique Setién i Ronald Koeman, el centre del camp segueix actuant com una part del camp transitòria i amb poc protagonisme, sent molt estrany que això succeeixi amb un home com Xavi, que va formar amb Busquets i Andrés Iniesta una de les millors línies medul·lars de la història del futbol. Tanmateix, Cruyff i Guardiola utilitzaven un quart futbolista, com Michael Laudrup el primer i el mateixos Iniesta i Messi el segon, per donar-li més consistència. Molts pensem que el vallesà hauria de comptar amb una línia de quatre, amb Pablo Gavi o Pedri González ancorats en alguna de les bandes.

Deixar marxar Miralem Pjanic i Nico González. És veritat que tant el bosnià com el gallec van voler marxar, el primer al Sarshaj FC i el segon cedit al València, però als dos jugadors que millor podien substituir i donar descans a Busquets se’ls podria haver convençut perquè romanguessin al Camp Nou.

Cert victimisme. Podem estar d’acord que a Milà el Barça es va veure greument perjudicat per l’àrbitre i el VAR, però no em van agradar les constants queixes de l’entrenador barcelonista, sobretot perquè essencialment es va perdre pel mal joc del bloc català i el victimisme mai ha solucionat situacions en la història de la societat catalana.

Potser un excés d’optimisme. Crec que Xavi, a diferència del que feia Koeman, fa bé amb imitar el president Joan Laporta i comentar que l’objectiu és guanyar títols, com ha de ser sempre que parlem d’un club de la història i el palmarès del Barça, però aquest fet ha pogut afegir pressió al vestidor.

Lamentar la no arribada de Bernardo Silva. A mi personalment no em va agradar que l’egarenc mostres frustració en una roda de premsa a principis de setembre, poc més tard de tancar-se el mercat de fitxatges i tot i agrair al club els seus esforços, pel no fitxatge del centrecampista portuguès, quan havien estat contractats, malgrat la crisi econòmica de la institució i després d’accionar vàries palanques, Héctor Bellerín, Jules Koundé, Andreas Christensen, Marcos Alonso, Raphinha Dias i Robert Lewandowski.

Actuar amb les línies molt separades. Al contrari del que seria preceptiu si ens instal·lem en la filosofia que ha marcat gran part de les temporades del Barça en el últims 32 anys, les línies actuen molt distanciades, propiciant nombrosos contraatacs dels rivals arran de la pèrdua de la pilota i deixant en una situació molt incòmoda a Busquets.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (26): CAMERUN

 

El millor: un clàssic

Camerun va debutar en una fase final de la Copa del Món l’any 1982 a Espanya i, des de llavors, només s’ha perdut els certàmens de Mèxic 1986 i Rússia 2018. En les darreres quatre dècades han passat per la selecció africana mites com N’Kono, Milla, Biyik, Songo’o, Eto’o, Kameni o Song i per a la memòria dels afeccionats ha quedat la seva actuació a Itàlia 1990, quan va arribar als quarts de final.

El pitjor: la selecció africana no es troba en un període òptim

Tanmateix, i malgrat una regularitat extraordinària en els últims 40 anys, els anomenats Lleons indomables, absents fa quatre anys a Rússia, no es troben en el millor moment de la seva història. No obstant, el tècnic Rigobert Song disposa de jugadors interessants com Onana (Inter Milà), Anguissa (SSC Nàpols) i els atacants Choupo – Moting (Bayern Munic), Ganago (RC Lens) i Toko Ekambi (Olympique Lió).

A la foto, Choupo – Moting. 

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (25): PAÏSOS BAIXOS

 

El millor: grans individualitats

El veterà entrenador Louis van Gaal compta amb una sèrie de jugadors extraordinaris, capaços de marcar certes diferències, com l’experimentat porter Cillessen (NEC Nijmegen), De Ligt (Bayern Munic), el capità Van Dijk (Liverpool FC), Blind (AFC Ajax), Wijnaldum (AS Roma), De Jong (FC Barcelona), Depay (FC Barcelona) o el jove i prometedor golejador Gakpo (PSV Eindhoven). 

El pitjor: una gran irregularitat

L’equip dels Països Baixos acostuma a tenir continus alts i baixos: després de disputar les finals dels Mundials de 1974 i 1978, no es va classificar per a les edicions de 1982 i 1986, guanyant més tard l’Eurocopa el 1988. Així mateix, després de jugar la final de la Copa del Món de 2010, no va estar present ni a l’Eurocopa de 2016 ni tampoc al Mundial de 2018, passant pràcticament inadvertit en l’Europeu de 2021. 

A la foto, De Ligt.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (24): AUSTRÀLIA

 

El millor: l’evolució

Austràlia va debutar en una Copa del Món l’any 1974 en la llavors Alemanya Occidental i no va tornar a una fase final fins a l’any 2006, de nou a l’estat germànic, ja unificat, on de la mà de l’entrenador neerlandès Gus Hiddink va assolir els vuitens de final. El de Quatar serà el quart Mundial consecutiu que disputi el combinat representant de la gran illa d’Oceània, que juga la fase de classificació asiàtica.

El pitjor: un equip molt modest

Molt probablement, l’equip que prepara Graham Arnold es troba entre les tres o quatre esquadres més modestes de les 32 que a partir de novembre disputaran a Quatar la Copa del Món i seria una enorme sorpresa que els Aussies fossin capaços de superar la fase de grups del campionat. El veterà porter Ryan (FC Copenhaguen), capità del combinat australià, és el seu home més conegut.

A la foto, Ryan. 

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (23): MARROC

 

El millor: potser mai el Marroc havia tingut individualitats tan brillants

El conjunt magrebí compta amb uns futbolistes extraordinaris que porten ja força anys triomfant en les més potents lligues europees, com són els casos de Bounou (Sevilla FC), Mazraoui (Bayern Munic), Hakimi (París Saint – Germain), Amrabat (Fiorentina AC), Harit (Olympique Marsella), Munir (Getafe FC) o En – Nesyri (Sevilla FC), sense oblidar l’empenta del jove Abde (CA Osasuna).

El pitjor: una història mundialista molt discreta

El Marroc, que va debutar en una Copa del Món al campionat organitzat per Mèxic el 1970, ha disputat un total de cinc edicions i només en una ha pogut superar la primera fase, en el torneig que va tornar a portar a terme el país centreamericà 16 anys més tard. Ara, el tècnic Wallid Repragui compta amb una relació de futbolistes idònia per convertir els nord-africans en l’equip revelació a Quatar.

A la foto, Hakimi.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (22): COSTA RICA

 

El millor: el record de Brasil

Costa Rica disputarà a Quatar el seu cinquè Mundial Consecutiu, dels quals ha brillat a Itàlia 1990, quan va arribar al vuitens de final després de ser primera del seu grup en la fase inicial, i sobretot quan va assolir els quarts de final a Brasil 2014, convertint-se en l’única selecció de la zona de la Concacaf, a part de Mèxic, en jugar aquesta ronda, meta que per exemple mai han aconseguit els Estats Units.

En contra: un elenc modest de futbolistes

Tanmateix, el tècnic Luis Fernando Suárez dirigirà a Quatar un grup de jugadors modest i escassament conegut per al gran públic, tot i que hi destaquen homes com l’exmadridista Navas (París Saint – Germain), sens dubte el seu home més important; Borges (LD Alajualense), Ruiz (LD Alajualense) o Campbell (Club León). Arribar als vuitens de final seria un gran èxit per als centreamericans.

A la foto, Ruiz.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (21): POLÒNIA

 

El millor: Lewandowski

El nou davanter del FC Barcelona, que ha començat la temporada amb el club català de manera espectacular, potser ha estat el millor futbolista del món durant l’última dècada, només per darrere de dos astres com Messi i Ronaldo. Les possibilitats a Qatar de l’equip que dirigeix Czeslaw Michniewicz passen pel rendiment de l’atacant, que no ha estat massa afortunat en els grans campionats de seleccions que ha jugat.

El pitjor: les últimes experiències

Polònia, que va ser campiona olímpica l’any 1972 i tercera a les Copes del Món de 1974 i 1982, va caure més tard en una llarga i profunda crisi i, els darrers anys, ha aconseguit tornar a les grans competicions, però amb modèstia. A part de Lewandowski, homes com Szczesny (Juventus FC), Zelenski (SSC Nàpols) o Milik (Juventus FC) intentaran portar Polònia, com a mínim, fins als quarts de final.

A la foto, Szczesny.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (20): ALEMANYA

 

El millor: la història

Alemanya compta amb un palmarès espectacular, amb quatre títols mundials (1954, 1974, 1990 i 2014) i tres de continentals (1972, 1980 I 1996), mitjançant seleccionadors com Sepp Herberger, Helmut Schön o Franz Beckenbauer i futbolistes com Walter, Seeler, Maier, el mateix Beckenbauer, Breitner, Overatt, Höness, Gerd Müller, Rummenigge, Matthäuss, Brehme, Klinsmann, Völler, Sammer o Klose. 

El pitjor: el final de l’era Joachim Löw

Joachim Löw va aconseguir èxits extraordinaris com a seleccionador germànic, amb el punt àlgid del títol mundial obtingut l’any 2014 a Maracaná, però va fracassar estrepitosament durant els darrers anys. El seu substitut Hansi Flick intentarà canviar la situació amb homes com Rüdiger (Real Madrid), Kimmich (Bayern Munic), Gündogan (Manchester City) o els vetarans (Neuer (Bayern Munic) i Thomas Müller (Bayern Munic).

A la foto. Kimmich.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (19): TUNÍSIA

 

El millor: cinc Mundials des de 1978

El conjunt nord-africà va debutar en una Copa del Món l’any 1978 a Argentina, deixant una gran imatge, doncs, malgrat no superar la fase inicial, va poder derrotar Mèxic i va igualar amb la potent Alemanya Occidental, aleshores vigent campiona del món. Posteriorment, Tunísia ha disputat les edicions de França 1998, Corea del Sud i Japó 2002 i Alemanya 2006 consecutivament i Rússia 2018.

El pitjor: l’assignatura pendent de superar una fase de grups

El tècnic local Jalel Kadri tindrà a Quatar la complicada missió de, per primer cop a la història, classificar el combinat magribí per a uns vuitens de final. Per aconseguir-ho compta amb jugadors com Bronn (US Salernitana), Khaoui (Clermont Foot 63), Mejbri (Manchester United) i els que són segurament els seus dos futbolistes més destacats: Skhiri (FC Colònia) i el veterà Khazri (SC Montpeller).

A la foto, Skhiri. 

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (18): IRAN

 

El millor: jugar Mundials, una tradició

A Quatar, la selecció iraniana disputarà la seva sisena Copa del Món, tercera de forma consecutiva, demostrant ser el millor equip del continent asiàtic juntament amb Corea del Sud i el Japó. El tècnic portuguès Carlos Queiroz, exentrenador del Real Madrid, intentarà convertir-la en revelació del campionat amb homes com Jahanbakhsh (Feyenoord Rotterdam), Taremi (FC Porto) o Azmoun (Bayer Leverkusen).

El pitjor: mai ha superat una fase de grups

En cap de les seves participacions en campionats mundials, Iran ha pogut superar una fase inicial de la Copa del Món, malgrat una gran regularitat en la fase de classificació d’Àsia, una bona imatge en alguns certàmens jugats o la presència de futbolistes importants com Daei, que va arribar a ser integrant de la plantilla del potent Bayern de Munic. Queiroz intentarà canviar la història.

A la foto, Taremi.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (17): ARÀBIA SAUDITA

 

El millor: la conjunció

La totalitat dels futbolistes que integren la selecció de l’Aràbia Saudita, que dirigeix el tècnic francès Hervé Renard, i que a la veïna Quatar disputarà el seu cinquè Mundial, segon de manera consecutiva, juguen el campionat de Lliga local i un gran número de jugadors ho fan a l’Al - Hilal FC. Per tant, els diferents integrants del grup es coneixen perfectament i el bloc està força conjuntat i cohesionat.

El pitjor: possible manca de competivitat

És cert que la Lliga de l’Aràbia Saudita ha tingut una important evolució i també que el torneig el disputen varis futbolistes estrangers, però el fet que tots els representants de l’equip nacional, entre els quals es troben Al - Owais, Al - Shahrani, Al - Muwallad, Al – Faraj i Al - Dawsari, no es trobin actuant en grans Lligues europees pot provocar un problema de manca de competivitat.

A la foto, Al - Muwallad.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (16): SÈRBIA

 

El millor: un mite a la banqueta

Dragan Stojkovic, l’actual preparador de l’equip balcànic, va ser la gran estrella de l’última selecció de l’antiga Iugoslàvia, la qual va brillar al Mundial de 1990 a Itàlia, i va ser una de les figures del gran Estrella Roja de Belgrad de finals dels 80 i principis dels 90, encara que ja havia abandonat el club quan aquest es va proclamar l’any 1991 campió d’Europa a l’estadi San Nicola de Bari.

El pitjor: una línia molt irregular

Quan va desaparèixer l’antiga Iugoslàvia, després de greus enfrontaments i conflictes bèl·lics, mentre Croàcia va experimentar una brillant trajectòria, arribant fa quatre anys a la final del Mundial de Rússia com a moment àlgid, Sèrbia ha traçat una línia molt inestable. Les coses poden canviar amb jugadors com Tadic (AFC Ajax), Kostic (Juventus FC), Jovic (Fiorentina AC) o Vlahovic (Juventus FC).  

A la foto, Vlahovic.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (15): SENEGAL

El millor: la qualitat

Tenint en compte també que el Senegal és la vigent campiona d’Àfrica, títol que va assolir a començaments d’any, l’equip que entrena Allou Cissé compta amb futbolistes d’una gran qualitat i amb molta experiència, com en són exemple Mendy (Chelsea FC), Sabaly (Real Betis), Koulibaly (Chelsea FC), Gueye (Everton FC), Kouyaté (Nottingham Forest) i la seva gran estrella Mané (Bayern Munic).

En contra: l’estancament del futbol africà

Quan als anys 80 i 90 del segle XX van destacar en Copes del Món seleccions com Camerun, Algèria, Marroc o Nigèria, es va comentar, potser amb una mica de precipitació, que el futbol africà dominaria el planeta, però finalment no ha estat així. No obstant, el combinat senegalès, que va arribar als quarts de final en el seu debut l’any 2002, podria tancar aquesta mala ratxa.

A la foto, Mané.

 

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (14): COREA DEL SUD

 

El millor: no falla en cap cita des de 1986

La selecció asiàtica, que havia debutat en una Copa del Món l’any 1954 a Suïssa, ha disputat ininterrompudament totes les fases finals des del certamen que es va celebrar l’any 1986 a Mèxic. Per tant, el Mundial de Quatar, el segon que es disputa en el continent asiàtic, serà el desè consecutiu amb la presència dels sud-coreans, actualment dirigits pel brasiler Paulo Bento.

El pitjor: potser lluny del potencial de 2002

Malgrat que l’equip sud-coreà ha disputat ja 10 fases finals de la Copa del Món, només va destacar de manera important quan va exercir, juntament amb el Japó, d’amfitriona l’any 2002, campionat en què va arribar a les semifinals. Tot i que el grup de Bento compta amb homes significatius com Kim (SSC Nàpols) i la seva inqüestionable estrella Son (Tottenham Hotspur), està lluny d’aquell recordat conjunt.

A la foto, Son.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (13): JAPÓ

 

El millor: l’experiència

Des que va debutar en una fase final de la Copa del Món, la selecció del Japó a penes s’ha perdut certàmens. A més d’aquest historial, el tècnic Hajime Mariyasu compta amb futbolistes importants en diferents Lligues europees com Tomiyasu (Arsenal FC), Haraguchi (Unió Berlín), Minamino (AS Mònaco), Doan (SC Friburg), Kamada (Eintracht Frankfurt) o Kubo (Real Sociedad de Fútbol).

El pitjor: la mentalitat

El conjunt asiàtic disposa de grans jugadors com Minamino i Kubo, practica un futbol ofensiu que agrada als afeccionats i té un important recorregut en aquest segle XXI, però els nipons no compten amb la més sòlida de les mentalitats i acostumen a fallar en els moments importants, com va succeir fa quatre anys a la Copa del Món de Rússia, en què va ser superada en vuitens de final per Bèlgica.

A la foto, Kubo.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (12): DINAMARCA

 

El millor: el record de l’última Eurocopa

Després de l’afer que va patir la seva estrella Eriksen, que va tenir un atac cardíac en ple matx contra Finlàndia, Dinamarca, ja dirigida pel tècnic Kasper Hjulmand, va realitzar un magnífic Europeu i va convertir-se en la gran revelació del campionat continental, arribant a les semifinals, eliminatòria en la qual va ser derrotada amb polèmica, a l’estadi londinenc de Wembley, per la selecció d’Anglaterra.

El pitjor: modesta història en Mundials

La selecció nòrdica no va debutar en una Copa del Món fins a l’edició organitzada per Mèxic l’any 1986 i només ha superat els vuitens de final al certamen portat a terme per França l’any 1998. Actualment s’espera com a mínim igualar aquesta classificació amb homes com Schmeichel (OGC Niça), Christensen (FC Barcelona), Kjaer (AC Milan), el recuperat Eriksen (Manchester United) o Braithwaite (RCD Espanyol).

A la foto, Christensen.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (11): SUÏSSA

 

El millor: una etapa extraordinària

El combinat helvètic està transitant per una època fantàstica i molt regular, doncs ha estat present en les últimes grans cites, tant d’Eurocopes, en què va eliminar la campiona mundial França en el certament de 2021, com de Mundials. L’equip que actualment dirigeix Murat Yakin podria convertir-se en la gran revelació del torneig que el novembre comença a l’emirat de Quatar.

El pitjor: manca donar el gran salt

A pesar del bon moment pel qual està passant Suïssa, encara li resta fer un pas més i, per exemple, disputar uns quarts de final de la Copa del Món, fet que es podria aconseguir amb futbolistes com Sommer (Borussia Mönchenglabdach), Akanji (Manchester City), el capità Xhaka (Arsenal FC), Shaquiri (Chicago Fire), Zakaria (Chelsea FC), Embolo (AS Mònaco) o Seferovic (Galatasaray SK).

A la foto, Akanji.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (10): MÈXIC

 

El millor: la tradició

Mèxic ha disputat un total de 16 fases finals de la Copa del Món del total de 21 campionats que s’han organitzat, comptant doncs amb una innegable experiència. El seleccionador argentí Gerardo Tata Martino disposa de futbolistes com Sánchez (AFC Ajax), Álvarez (AFC Ajax), Guardado (Real Betis), Gutiérrez (PSV Eindhoven), Jiménez (Wolverhampton Wanderers), Corona (Sevilla FC) o Lozano (SSC Nàpols).

El pitjor: mai ha superat els quarts de final

Malgrat que Mèxic, com ja s’ha comentat, és un clàssic dels Mundials, el conjunt centreamericà mai ha pogut anar més enllà d’uns quarts de final, eliminatòria que només ha jugat en dues ocasions, els anys 1970 i 1986, els dos cops en què ha exercit d’amfitrió. En la Copa del Món portada a terme l’any 2018 a Rússia, l’equip dirigit llavors per Juan Carlos Osorio va ser eliminat als vuitens de final.

A la foto, Guardado.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (9): PORTUGAL

 

El millor: hi ha canvi generacional

Portugal, campiona d’Europa l’any 2018, ha realitzat el convenient canvi generacional, doncs el tècnic Fernando Santos compta amb futbolistes amb un present extraordinari com Dias (Manchester City), Cancelo (Manchester City), Guerreiro (Borussia Dortmund), Silva (Manchester City), Fernandes (Manchester United), Leao (AC Milan), Guedes (València CF) o Félix (Atlético Madrid).

En contra: un Ronaldo en el tram final de la seva carrera

Cristiano (Manchester United) es troba irremissiblement en la part final de la seva esplendorosa i magnífica trajectòria, tal com es va demostrar la campanya anterior en el seu retorn al club d’Old Trafford. Tot i que l’estrella de Madeira s’ha cuidat molt bé, als seus anys ja no es, ni de bon tros, aquell futbolista que va assolir cinc Pilotes d’Or i va marcar una època espectacular al Real Madrid.

A la foto, Cancelo.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (8): ESPANYA

 

El millor: perfecta barreja entre experiència i joventut

El tècnic asturià Luis Enrique Martínez compta amb veterans emblemàtics com Azpilicueta (Chelsea FC), Carvajal (Real Madrid), Alba (FC Barcelona) o el capità Busquets (FC Barcelona) i amb joves futbolistes de gran talent com Èric (FC Barcelona), Pau Torres (Vila-real CF). Pedri (FC Barcelona), Gavi (FC Barcelona), Ferran Torres (FC Barcelona) o Fati (FC Barcelona).

El pitjor: molt lluny de la qualitat del període 2008 - 2012

Entre els anys 2008 i 2012, la selecció espanyola va conquistar dues Eurocopes i un Mundial, a més desplegant un extraordinari futbol, molt semblant a l’empleat tantes temporades pel FC Barcelona. Aquell equip, a les ordres de Luis Aragonés i Vicente del Bosque, comptava amb llegendaris futbolistes com Casillas, Ramos, Piqué, Puyol, el mateix Busquets, Alonso, Xavi, Iniesta, Fàbregas, Silva, Villa o Fernando Torres.

A la foto, Pedri.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (7): ARGENTINA

 

El millor: Messi

L’exjugador del FC Barcelona ha aconseguit ser l’innegable líder de la selecció argentina, doncs fa uns anys, malgrat ser-ne el capità des de fa molt de temps, potser havia de compartir aquesta tasca amb futbolistes com Mascherano o Higüaín. Des que es va proclamar fa un any campió de la Copa Amèrica, Messi (París Saint – Germain) té una enorme confiança amb les seves possibilitats amb l’Albiceleste.

El pitjor: la dependència de l’astre

Com va succeir al Mundial de Mèxic, celebrat l’any 1986, Argentina comptava amb un planter que realitzava tasques d’acompanyament d’una gran estrella com Maradona, decisió que va resultar ser llavors positiva. Ara succeeix una cosa semblant, amb un equip que orbita a través de Messi, tot i la qualitat de jugadors com  De Paul (Atlético Madrid), el veterà Di María (Juventus FC) o Lautaro (Inter Milà).

A la foto, Lautaro Martínez.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1970

 

Seu de la final: Milà.

Campió: Feyenoord Rotterdam (foto).

Finalista: Celtic FC.

Semifinalistes: Leeds United i Legia Varsòvia.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (vuitens de final). 

Entrenador campió: Ernst Happel.                               

Entrenador finalista: Jock Stein. 

Millor jugador: Van Hanegem (Feyenoord Rotterdam).

Màxim golejador: Jones (Leeds United).

Altres futbolistes destacats: Jansen (Feyenoord Rotterdam), Gemmell (Celtic FC) i Deyna (Legia Varsòvia).

El millor:

- Sorprenentment, el Feyenoord es va avançar a l’Ajax com a primer campió neerlandès.

- Primera Copa d’Europa del prestigiós tècnic austríac Happel.

- Clàssics del futbol dels Països Baixos com Israel, Jansen, De Jong o Van Hanegem.

El pitjor:

- Un Real Madrid en clara decadència internacional no va poder superar els vuitens de final.

- El campió vigent Milan tampoc va passar dels vuitens.

- Nova decepció del futbol alemany, en aquest cas del Bayern Munic.

40 ANYS DE LA FINAL DEL MUNDIAL D’ESPANYA

 

El passat 11 de juliol es van complir quatre dècades de la final del Mundial d’Espanya, en què Itàlia va vèncer per 3 a 1 Alemanya Occidental a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid.

El certamen, que es va inaugurar el 13 de juny a l’estadi Camp Nou de Barcelona, va reunir estrelles com l’italià Rossi, l’alemany Rummenigge, el polonès Boniek, el francès Platini, el brasiler Zico o l’argentí Maradona, tot i que aquest últim, a diferència del que succeiria quatre anys més tard a Mèxic, no va estar massa encertat en la seva primera participació en una Copa del Món.

Entre els principals esdeveniments del Mundial de 1982 cal significar l’enorme fracàs d’Espanya, el despertar del futbol africà, el polèmic encontre entre Alemanya i Àustria, el terrible marcatge de Gentile a Maradona, la sorprenent eliminació d’una vistosa i espectacular Brasil davant Itàlia a l’antic estadi de Sarrià, el renaixement polonès o la meravellosa semifinal que van disputar Alemanya i una molt atractiva França.

Pel que fa a la campiona Itàlia, el conjunt mediterrani va tenir una trajectòria molt estranya, doncs va empatar els tres partits de la primera fase i va estar molt a prop de caure eliminada, però posteriorment va superar Argentina i Brasil en la segona fase, va vèncer Polònia en semifinals i es va imposar a Alemanya a la final.

A les ordres d’Enzo Bearzot, l’Squadra Azzurra va tenir com a onze bàsic el format per Zoff, Gentile, Collovati, Scirea, Cabrini, Tardelli, Oriali, Antognoni, Conti, Rossi i Graziani.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1969

 

Seu de la final: Madrid.

Campió: AC Milan (foto).

Finalista: AFC Ajax.

Semifinalistes: Manchester United i Spartak Tnrava.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (vuitens de final).

Entrenador campió: Nereo Rocco.                               

Entrenador finalista: Marinus Michels.

Millor jugador: Rivera (AC Milan).

Màxim golejador: Law (Manchester United).

Altres futbolistes destacats: Prati (AC Milan), Cruyff (AFC Ajax) i Charlton (Manchester United).

El millor:

- Quart títol del futbol milanès, llombard i italià en set anys.

- La consolidació de Rivera.

- L’aparició d’una jove i prometedora estrella anomenada Cruyff.

El pitjor:

- L’Ajax va pagar la inexperiència i joventut a la final.

- El Real Madrid es trobava en plena decadència.

- El futbol germànic seguia decebent.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1968

 

Seu de la final: Londres.

Campió: Manchester United (foto).

Finalista: Benfica SL.

Semifinalistes: Real Madrid i Juventus FC.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (semifinals).

Entrenador campió: Matt Busby.                                  

Entrenador finalista: Otto Glória.

Millor jugador: Charlton (Manchester United).

Màxim golejador: Eusébio (Benfica SL).

Altres futbolistes destacats: Best (Manchester United), Coluna (Benfica SL) i Gento (Real Madrid).

El millor:

- Primera Copa d’Europa per al futbol anglès.

- La qualitat de Charlton i Best, les dues estrelles del campió.

- Cinquena final en vuit anys del Benfica.

El pitjor:

- Tercera derrota consecutiva del Benfica en una final.

- El Manchester United trigaria 21 anys en arribar a una nova final.

- Continuava el discret rendiment del futbol germànic.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1967

 

Seu de la final: Lisboa.

Campió: Celtic FC (foto).

Finalista: Inter Milà.

Semifinalistes: Real Madrid i CSKA Sofia.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (semifinalista) i Atlético Madrid (vuitens de final).

Entrenador campió: Jack Stein.                                   

Entrenador finalista: Helenio Herrera.

Millor jugador: Chalmers (Celtic FC).

Màxim golejador: Van Himst (RSC Anderlecht).

Altres futbolistes destacats: Tommy Gemmel (Celtic FC), Giancinto Facchetti (Inter Milà) i Sandro Mazzola (Inter Milà).

El millor:

- El Celtic, primer club britànic i no llatí en assolir la Copa d’Europa.

- Tercera final en quatre anys de l’Inter de Milà.

- La revelació del conjunt búlgar del CSKA Sofia.

El pitjor:

- L’Atlético Madrid no va superar els vuitens de final.

- Continuaven les discretes actuacions dels representants alemanys i anglesos.

- El bicampió i dues vegades més finalista Benfica no va participar en aquesta edició.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1966

 

Seu de la final: Brussel·les.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: Partizan Belgrad.

Semifinalistes: Inter Milà i Manchester United.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió).

Entrenador campió: Miguel Muñoz.                             

Entrenador finalista: Abdulah Gegic.

Millor jugador: Gento (Real Madrid).

Màxims golejadors: Amancio (Real Madrid) i Hasanagic (Partizan Belgrad).

Altres futbolistes destacats: Vasovic (Partizan Belgrad), Suárez (Inter Milà) i Charlton (Manchester United).

El millor:

- El Real Madrid va recuperar el títol sis anys més tard.

- La sisena Copa d’Europa de Gento.

- El Partizan va ser el primer club de l’Europa socialista en arribar a una final.

El pitjor:

- El Benfica no va poder superar els quarts de final.

- El representant alemany, el Werder Bremen, no va ser capaç de passar la primera ronda

- El Real Madrid hauria d’esperar 32 anys per conquistar la setena.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (6): URUGUAI

 

El millor: un futbol molt competitiu

Tot i que hi ha hagut excepcions al llarg de la història, com per exemple les dècades dels 70 i 80 del passat segle XX, la selecció charrua normalment ha destacat pel seu nivell competitiu i també per l’ofici i una sòlida mentalitat. Uruguai ha estat dues vegades campiona del món, encara que és cert que l’últim títol es va guanyar en el llunyà any 1950, i dos cops més semifinalista.

El pitjor: excessiva veterania

Si bé és veritat que en el bloc que dirigeix Diego Alonso estan progressant de manera espectacular Araújo (FC Barcelona), Valverde (Real Madrid) i Núñez (Benfica SL), força pes de l’equip celeste encara recau en veterans com Muslera (Galatasaray SK), Cáceres (Llevant UE), Godín (Càller Calcio), Giménez (Atlético Madrid), Cavani (Manchester United), Suárez (Atlético Madrid) i Stuani (Girona FC).

A la foto, Araújo.

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL 2022 (5): BRASIL

 

El millor: la qualitat i l’experiència

El conjunt dirigit per Tite Bacchi compta amb futbolistes d’una enorme classe tècnica com Coutinho (Aston Villa), Neymar (París Saint – Germain) o Vinicius (Real Madrid), sense oblidar l’experiència de jugadors com Allison (Liverpool FC), Alves (FC Barcelona), Silva (Chelsea FC), Militao (Real Madrid), Marquinhos (París Saint – Germain) i Casemiro (Real Madrid).

El pitjor: la deriva de Neymar

L’exjugador del FC Barcelona ho tenia tot per convertir-se en el millor futbolista del món, doncs el davanter compta amb un nivell tècnic extraordinari, és molt hàbil en l’u contra u i disposa del caràcter necessari per comandar un grup, però s’ha quedat a mig camí a causa d’aspectes diversos com la participació en un munt de festes, la constant exposició a les xarxes socials i una vida poc apta en general per a un esportista.

A la foto, Vinicius.

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1965

 

Seu de la final: Milà.

Campió: Inter Milà (foto).

Finalista: Benfica SL.

Semifinalistes: Liverpool FC i Gyori ETO.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (quarts de final).

Entrenador campió: Helenio Herrera.                          

Entrenador finalista: Elek Schwartz.

Millor jugador: Suárez (Inter Milà).

Màxims golejadors: Torres (Benfica SL) i Eusébio (Benfica SL). 

Altres futbolistes destacats: Facchetti (Inter Milà), Peiró (Inter Milà) i Mazzola (Inter Milà).

El millor:

- L’Inter d’Herrera, Burgnich, Facchetti, Mazzola i Suárez continuava fent història.

- Quarta final en cinc anys del Benfica.

- Primera semifinal del Liverpool.

El pitjor:

- Les crítiques al catenaccio d’Herrera.

- Un irregular Real Madrid no va poder superar els quarts de final.

- Al complir-se una dècada de la competició, només dues participacions del FC Barcelona.