LA PÈRDUA DEL BARÇA DE LA FILOSOFIA QUE TANS TÍTOLS LI HA DONAT

 

En les últimes rodes de premsa que ha efectuat Xavi Hernández (foto), el nou entrenador del FC Barcelona, preocupat, sorprès i fins i tot enutjat, ha comentat que hi ha futbolistes del seu planter que no entenen el joc de posició i que l’entitat ha aparcat durant els seus sis anys d’absència la filosofia que tants anys l’havia definit.

Molts poden ser els homes que han contribuït d’alguna manera a què el Barça hagi perdut les seves essències: els presidents Sandro Rosell, que volia acabar amb tot el que recordés a Johan Cruyff i Joan Laporta, i Josep Maria Bartomeu, amb una planificació esportiva demencial; els entrenadors Luis Enrique Martínez (encara que en aquest cas es va veure molt condicionat pel trident ofensiu format per Messi, Suárez i Neymar), Ernesto Valverde i Ronald Koeman (Quique Setién, senzillament, crec que no va poder aplicar els seus mètodes); el director de futbol Víctor Segura, per a molts el gran ideòleg en el canvi de rumb del club, i els mateixos jugadors, que potser estaven ja cansats de les exigències que comportava assimilar l’ADN que fa més de tres dècades va instaurar al Camp Nou Johan Cruyff i que va perfeccionar Pep Guardiola.

Encara que hem de tenir en compte que han influït altres causes, com la gravíssima situació econòmica de l’entitat catalana, la decadència d’una gran generació de futbolistes i l’escàs encert en alguns fitxatges, aquest allunyament del Barça de factors com el protagonisme del centre del camp, la possessió de la pilota, actuar amb les línies molt juntes, el joc de posició o la pressió han portat al club a la pèssima situació dels últims temps.

Tanmateix, hi ha esperança, el mateix Xavi i els joves que estan triomfant els darrers mesos.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1972

 

Organitzador: Bèlgica.

Campió: Alemanya Occidental (foto).

Finalista: Unió Soviètica (URSS).

Semifinalistes: Bèlgica i Hongria.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de classificació per la URSS.

Seleccionador campió: Helmut Schön.                        

Seleccionador finalista: Aleksander Ponomarev.

Millor jugador: Beckenbauer (Alemanya Occidental).

Màxim golejador: Gerd Müller (Alemanya Occidental).

Altres futbolistes destacats: Netzer (Alemanya Occidental), Rudakov (URSS) i Van Himst (Bèlgica).

El millor:

- Segurament la millor Alemanya de tots els temps.

- Quatre Eurocopes i quatre fases finals de la URSS.

- Probablement la primera gran generació de futbolistes belgues.

El pitjor:

- Una travessa pel desert per a Espanya.

- L’absència a la fase final de la vigent campiona Itàlia.

- Període molt complicat per a França.

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1968

 

Organitzador: Itàlia.

Campió: Itàlia (foto).

Finalista: Iugoslàvia.

Semifinalistes: Anglaterra i Unió Soviètica.

Participació d’Espanya: eliminada en quarts de final per Anglaterra.

Seleccionador campió: Ferruccio Valcareggi.              

Seleccionador finalista: Rajko Mitic.

Millor jugador: Mazzola (Itàlia).

Màxim golejador: Dzajic (Iugoslàvia).

Altres futbolistes destacats: Facchetti (Itàlia), Charlton (Anglaterra) i Riva (Itàlia).

El millor:

- Per a molts analistes la millor Itàlia de la història.

- Una gran època per a l’antiga Iugoslàvia.

- Gran període d’Anglaterra, campiona del món el 1966 i semifinalista europea el 1968.

El pitjor:

- Espanya entrava en una llarga i profunda decadència.

- Alemanya seguia sense arribar a una fase final.

- La URSS, que disputava la seva tercera fase final consecutiva, no va poder fer cap gol.

TER STEGEN I DE JONG

 

Tothom convindrà més o menys que el FC Barcelona no ha estat massa afortunat amb els fitxatges els últims anys, però segurament estarem d’acord també en què el porter alemany Marc - Andre ter Stegen i el centrecampista neerlandès Frenkie de Jong han estat excepcions. Tanmateix, tots dos futbolistes estan passant pels seus pitjors moments des que van arribar al Camp Nou.

Ter Stegen, que durant sobretot el període d’entrenador d’Ernesto Valverde va salvar l’equip en un munt d’ocasions amb aturades espectaculars i amb una gran habilitat en l’un contra un, sense oblidar el seu joc prodigiós amb els peus, ja va finalitzar la darrera temporada, l’única sencera amb Ronald Koeman, de forma bastant negativa, tot i que llavors es va dir que era debut a una lesió, de la qual va ser intervingut, fet que va provocar que es perdés l’Eurocopa. No obstant, una vegada recuperat, el porter germànic continua decebent amb les seves actuacions.

De Jong va fer una meravellosa campanya 2028 / 2019 amb l’Ajax d’Amsterdam i l’entitat catalana va aconseguir el seu fitxatge, pel qual també lluitava el París Saint Germain. El centrecampista neerlandès ha tingut fins el moment un rendiment terriblement irregular al Camp Nou, tot i que és veritat que la campanya anterior, sota les ordres del seu compatriota Koeman, va tenir fases de joc extraordinàries. Pel que respecta a l’actual temporada, Frenkie està suposant una de les grans decepcions de l’equip, se’l veu desorientat i amb manca de confiança i, fins i tot, sembla que es podria considerar un traspàs.

ALTRES GRANS ENTRENADORS DEL BARÇA VAN TENIR INICIS DELICATS, COM ARA XAVI

 

És evident, tot i que alguns cops s’ha pogut observar una mica de llum a final del túnel, que Xavi Hernández no ha començat de manera massa positiva la seva experiència com a entrenador del FC Barcelona, però tampoc, durant els seus inicis, ho van tenir fàcil Johan Cruyff, Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique Martínez.

Cruyff (foto). Després de dues temporades inicials força irregulars, havent aconseguit en la primera el títol de la Recopa, el neerlandès es va jugar la seva continuïtat en la final de la Copa del Rei de 1990, en la seva segona campanya com a entrenador, en què el Barça va superar el Real Madrid, circumstància que va evitar amb molta probabilitat que Josep Lluís Núñez el destituís. Posteriorment, entre altres èxits, Cruyff va conquistar quatre campionats de Lliga consecutius (continua sent un rècord de la institució) i la primera Copa d’Europa en la història del club, a més amb un futbol ofensiu, espectacular i mot atractiu que va tenir com a homes bàsics futbolistes com Zubizarreta, Koeman, Guardiola, Bakero, Laudrup o Stoitxkov.

Rijkaard. La campanya del seu debut, que també ho va ser de Joan Laporta com a president, el Barça va realitzar una primera volta de Lliga desastrosa, acabant-la en 11a posició. Posteriorment, després d’un presumpte ultimàtum del llavors vicepresident Sandro Rosell, amb un Ronaldinho de Assis espectacular, va fer una gran segona part de campionat, va remuntar fins al segon lloc i va estar a punt de guanyar el títol. Seguidament, el neerlandès per exemple va obtenir dues Lligues i una Lliga de Campions.

Guardiola. Malgrat que molts directius i assessors van recomanar-li el fitxatge de José Mourinho per substituir Rijkaard, que va tenir dues últimes temporades molt decebedores a la banqueta del Camp Nou, Laporta i el secretari tècnic Txiki Begiristáin se la van jugar amb l’inexpert tècnic català, al qual alguns van anomenar el “becari”. Després de perdre a Sòria contra el Numància i només empatar davant el Racing de Santander com a local, el Barça va afrontar la tercera jornada de Lliga en descens, però llavors va començar una extraordinària remuntada. El Barça de Pep, molt probablement el millor equip de la història del club i que va comptar amb jugadors estel·lars com Valdés. Alves, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta i un gran Messi, va assolir, entre altres títols, tres Lligues consecutives i dues Champions League. Aconseguint, mitjançant un joc prodigiós, en el primer exercici el triplet i en el primer any natural el sextet.

Luis Enrique. Després del primer encontre de la segona volta, disputat a Anoeta i en què l’entrenador asturià va asseure Messi a la banqueta, l’argentí es va enfrontar al tècnic i aquest va estar molt a prop de ser cessat, situació que van evitar els capitans Xavi i Iniesta, així com l’arribada dels bons resultats. El Barça va redreçar el rumb i va obtenir el segon triplet en la història de l’entitat, mitjançant un extraordinari trident ofensiu format pel mateix Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva.

EUROPA LEAGUE: OPORTUNITAT O CONTRATEMPS ?

 

El FC Barcelona ha quedat eliminat a la fase de grups de la Champions League, cosa que no succeïa des de la temporada 2000 / 2001, la primera de Joan Gaspart com a president i amb Llorenç Serra Ferrer d’entrenador. Per tant, l’equip que ara dirigeix Xavi Hernández haurà de disputar a partir del pròxim més de febrer l’Europa League.

D’una banda, si el Barça conquistés el segon torneig de clubs continental, empresa gens senzilla, es classificaria directament per a la pròxima edició de la Lliga de Campions i a finals d’estiu s’enfrontaria al campió d’aquesta competició a la Supercopa d’Europa.

Però, d’una altra banda, el conjunt català podria desgastar-se de manera important en un campionat que compta amb una eliminatòria més que la Champions League i això ho podria pagar a la Lliga, on hi té el seu màxim objectiu: en principi, acabar entre els quatre primers classificats.

UNA PILOTA D’OR EN UN FUTBOL FEMENÍ ENCARA SENSE CONVENI

 

Alexia Putellas es va convertir fa uns dies en Pilota d’Or, un trofeu que molt bé podrien haver guanyat altres jugadores espanyoles del FC Barcelona com Sandra Paños, Mapi León, Irene Paredes, Mariona Caldentey, Aitana Bonmatí, que va ser MVP de l’última final de la Lliga de Campions, o Jenni Hermoso.

Tanmateix, aquest gran èxit, com l’aconseguit col·lectivament pel Barça amb la consecució del triplet la passada temporada, contrasta amb la situació general del futbol femení a l’estat espanyol, on encara no s’ha signat el conveni i en què es poden observar fets demencials com que les jugadores de l’històric Rayo Vallecano (foto) no disposin de cap equip mèdic.

Per cert, què esperen els futbolistes professionals de categoria masculina per realitzar algun acte en suport a les seves companyes de professió ?

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1964

 

Organitzador: Espanya.

Campió: Espanya (foto).

Finalista: Unió Soviètica.

Semifinalistes: Hongria i Dinamarca.

Participació d’Espanya: campiona.

Seleccionador campió: José Villalonga.                       

Seleccionador finalista: Konstantin Beskov.

Millor jugador: Pereda (Espanya).

Màxims golejadors: Pereda (Espanya), Bene (Hongria) i Novak (Hongria).

Altres futbolistes destacats: Lapetra (Espanya), Suárez (Espanya) i Iaxin (URSS).

El millor:

- Primer títol oficial de la selecció espanyola absoluta.

- Una de les millors generacions de la història d’Espanya, amb futbolistes com Iríbar, el capità Olivella, Pereda, Fuster, Suárez, Lapetra o Marcelino.

- Segona final consecutiva de la URSS.

El pitjor:

- Un campionat aconseguit en plena dictadura franquista.

- Que no arribessin a la cita dos mites com Laszlo Kubala i Alfredo di Stefano.

- L’absència de potències com Alemanya. Anglaterra, França i Itàlia.

ALEXIA PUTELLAS FA HISTÒRIA

 

El passat 29 de novembre, Alexia Putellas, que ja havia guanyat el guardó que lliura la UEFA, va assolir el trofeu de la Pilota d’Or, en una cerimònia que va tenir lloc a París. La jugadora del FC Barcelona és el/la primer/a català/na que aconsegueix el premi i el/la segona esportista de l’estat espanyol, molts anys més tard que el gallec Luis Suárez, llavors també integrant del Barça, el rebés l’any 1960.

Putellas és l’actual capitana del FC Barcelona, l’equip actualment entrenat per Jonathan Giráldez i que la temporada passada, a les ordres del tècnic Lluís Cortés, va aconseguir un històric triplet format per la Lliga, la Copa de la Reina i la Lliga de Campions, amb una plantilla en què també hi van destacar Sandra Paños, Mapi León, Mariona Caldentey, Aitana Bonmatí, Caroline Graham Hansen, Lieke Martens i Jenni Hermoso.

UN GRAN RETORN DEL RCD ESPANYOL A PRIMERA DIVISIÓ

 

L’estiu de 2020, poc més d’un any després d’aconseguir la classificació per a l’Europa League, el RCD Espanyol va descendir per cinquena vegada a la seva història a segona divisió. Tanmateix, i com ja havia succeït en les quatre anteriors experiències en la segona categoria del futbol estatal, els blanc-i-blaus només hi van romandre una temporada.

Aquesta campanya, el club català s’està erigint com un dels equips revelació en la màxima categoria del futbol espanyol, doncs en aquest moment l’Espanyol està més a prop dels llocs europeus que no pas dels que portem al descens, en un exercici en què el conjunt barceloní s’està mostrant molt fiable a l’estadi de Cornellà – el Prat, on fins i tot va assolir un triomf davant l’actual líder Real Madrid.

Els grans protagonistes de l’esquadra blanc-i-blava estan sent el veteraníssim porter de 40 anys Diego López, el central uruguaià Leandro Cabrera, Adrián Embarba, Sergi Darder o, molt especialment, el golejador Raúl de Tomás, que perfectament podria pertànyer a la plantilla d’un gran, i l’entrenador Vicente Moreno (foto).

LES EUROCOPES UNA A UNA: 1960

 

Organitzador: França.

Campió: Unió Soviètica (URSS), a la foto.

Finalista: Iugoslàvia.

Semifinalistes: Txecoslovàquia i França.

Participació d’Espanya: eliminada als quarts de final per la URSS.

Seleccionador campió: Gavril Kotxalin.              

Seleccionador finalista: Aleksandar Timanic.

Millor jugador: Iaxin (URSS).

Màxim golejador: Fontaine (França).

Altres futbolistes destacats: Metreveli (URSS), Sekularac (Iugoslàvia) i Masopust (Txecoslovàquia).

 El millor:

 - Potser la més llegendària selecció de la història l’extinta URSS.

- L’antiga Iugoslàvia estava passant per una època esplendorosa i dos anys més tard disputaria les semifinals del Mundial de Xile.

- Txecoslovàquia va arribar a la primera fase final europea i, dos anys després, va jugar la final de la Copa del Món de Xile.

 El pitjor:

 - Una decebedora amfitriona França, que dos anys abans havia acabat tercera al Mundial de Suècia.

- L’absència de combinats com Alemanya, Anglaterra o Itàlia.

- Espanya, que conquistaria el torneig quatre anys més tard, va desaprofitar una gran generació de futbolistes no presentant-se a l’eliminatòria contra l’URSS.

---

 [PGD1]