ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (I 32):BÒSNIA I HERCEGOVINA

Dades generals

Tipus de govern: república parlamentària.

Presidents i Caps d’estat: Bakir Izetbegovic, Zeljiko Komsic i Nebojsa Radmanovic.
Cap de govern: Vjekoslav Bevanda.
Capital: Sarajevo.
Altres ciutats importants: Banja Luka, Tuzla i Zenica.
Llengües: bosni, croat i serbi.
Moneda: marc de Bòsnia i Hercegovina.
Fronterer amb: Croàcia, Montenegro i Sèrbia.

Dades esportives

Seleccionador: Safet Susic.
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Edin Dzeko (Manchester City).
Altres jugadors bàsics: Emir Spahic (Bayer Leverkusen), Miralem Pjanic (AS Roma) i Vedad Ibisevic (VFB Stuttgart).
Futbolista més internacional: Zvjezdan Misimovic.
Futbolista màxim anotador: Edin Dzeko.
Millor seleccionador de la història: Safet Susic.
Millors futbolistes de la història: Zvjezdan Misimovic, Miralem Pjanic i Edin Dzeko.

A favor: l’orgull d’un poble que ha patit i segueix patint

Després de declarar la seva independència de l’antiga Iugoslàvia, Bòsnia i Hercegovina va partir una dura i cruenta guerra, potser la pitjor que ha tingut lloc al continent europeu des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. La classificació per a la Copa del Món del Brasil pot servir d’atenuant per a un país que segueix patint importants crisis d’índole econòmica, social i ètnica.

En contra: l’única selecció debutant del pròxim Mundial

De les 32 seleccions que prendran part a la pròxima Copa del Món, l’equip balcànic n’és l’únic conjunt debutant, per tant la inexperiència serà un dels principals contratemps del bloc que dirigeix Susic, que compta amb futbolistes de qualitat com el capità Spahic, el talentós Pjanic, Ognjen Vranjes, Sejad Salihovic, Senad Lulic, l’atacant Ibisevic o el golejador Dzeko, la figura del grup.

A la foto, Dzeko.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (31): IRAN



Dades generals

Tipus de govern: república islàmica.

Cap d’estat: Ali Khamenei.
Cap de govern: Hasan Rouhani.
Capital: Teheran.
Altres ciutats importants: Mashhad, Isfahan i Karaj.
Llengua: persa.
Moneda: rial.
Fronterer amb: Afganistan, Armènia, Azerbaidjan, Iraq, Pakistan, Turkmenistan i Turquia.

Dades esportives

Seleccionador: Carlos Queiroz (foto).
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 3 Copes d’Àsia (1968, 1972 i 1976) i 4 Jocs d’Àsia (1974, 1990, 1998 i 2002).
Estrella: Javad Nekounam (FC Al – Kuwait).
Altres jugadors bàsics: Jalal Hosseini (FC Persepolis), Andranik Teymourian (FC Esteghlal) i Ashkan Dejagah (Fulham FC)
Futbolista més internacional: Ali Daei.
Futbolista màxim anotador: Ali Daei.
Millor seleccionador de la història: Branko Ivanovic,
Millors futbolistes de la història: Ali Daei, Ali Karimi i Javad Nekounam.

A favor: l’experiència

Si algun factor positiu té la selecció asiàtica, que compta amb l’exentrenador del Real Madrid, el portuguès Carlos Queiroz, com a preparador, és l’experiència, doncs futbolistes com l’exintegrant de la plantilla de l’Osasuna Nekounam o Hosseini, entre d’altres, són homes ja veterans i amb un llarg recorregut. Malgrat tot, l’Iran és un dels equips més modests dels que han arribat al Brasil.

En contra: manca de les individualitats del 2006

Iran va arribar al Mundial de l’any 2006 amb jugadors que tenien, almenys al seu país, caràcter d’estrella, com eren els casos de Karimi i Daei, tots dos amb experiència a la Bundesliga, fins i tot en el Bayern de Munic pel que fa al segon, el futbolista que més partits ha disputat i més gols ha marcat amb la selecció iraniana. En aquests moments preval el bloc per sobre de les individualitats.

JO NO VAIG VEURE UN GRAN BARÇA A MANCHESTER

Alguns articulistes, en particular, i diferents mitjans de comunicació, en general, van qualificar l’actuació del FC Barcelona contra el Manchester City, en partit corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions disputat a l’estadi Al – Etihad, com a extraordinari i fins i tot excel•lent.

Encara que pugui ser qualificat de mal barcelonista (ha tornat el pitjor nuñisme) o de nostàlgic del Pep Team, la veritat és que jo vaig observar nombroses i importants mancances en el joc que el conjunt de Gerardo Tata Martino (foto) va realitzar a Manchester, tenint la sensació que si el rival hagués estat el Bayern de Munic, el Real Madrid o el París Saint – Germain, enlloc de l’encara inexpert i poc madur club anglès, les coses haurien pogut acabar molt pitjor.

En primer lloc, si bé és cert que durant el primer temps el Barça va comptar amb una exhaustiva possessió de l’esfèric, a penes va crear cap acció de perill davant la porteria defensada per Joe Hart, mentre que l’equip de Manuel Pellegrini, en jugades aïllades i puntuals, va tenir algunes ocasions clares, mostrant-se una vegada més la fragilitat defensiva del conjunt català quan perd la pilota.

En segon lloc, fins i tot en un període en què Leo Messi sembla no trobar-se en el seu millor moment, l’argentí segueix sent un home clau per desencallar els sistemes defensius de l’adversari, quan va ser capaç de trencar el matx al provocar un penal, el qual va transformar, i l’expulsió dels seu compatriota Martín Demichelis.

Finalment, en tercer lloc, el bloc blaugrana no va saber, poder o voler rematar el rival arran d’avançar-se al marcador, i malgrat actuar amb 10 homes, el City va ser capaç de crear de nou perill en la porteria de Víctor Valdés, fins el punt que, amb un adversari amb més ofici, molt probablement el Barça no hagués guanyat l’encontre.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (30): EQUADOR

Dades generals

Tipus de govern: república presidencialista.

President i cap d’estat: Rafael Correa.
Vicepresident: Jorge Glas.
Capital: Quito.
Altres ciutats importants: Guayaquil, Cuenca i Santo Domingo de los Colorados.
Llengua: castellà i llengües indígenes.
Moneda: dòlar nord-americà.
Fronterer amb: Colòmbia i Perú.

Dades esportives

Seleccionador: Reinaldo Rueda.
Uniforme: samarreta groga i pantalons blaus.
Títols: cap.
Estrella: Antonio Valencia (Manchester United).
Altres jugadors bàsics: Christian Noboa (Dinamo Moscou), Renato Ibarra (Vitesse Arnhem) i Felipe Caicedo (FC Al – Jazira).
Futbolista més internacional: Iván Hurtado.
Futbolista màxim anotador: Agustín Delgado.
Millor seleccionador de la història: Luis Fernando Suárez.
Millors futbolistes de la història: Iván Hurtado, Álex Aguinaga i Antonio Valencia.

A favor: el nivell ofensiu

La selecció equatoriana no compta amb grans individualitats, però durant la fase de classificació va ser capaç de superar equips del prestigi de la doble campiona mundial Uruguai, que va haver de jugar una repesca, o la regular Paraguai, que s’ha quedat fora del Mundial del Brasil. Els davanters Valencia, un home important al Manchester United, i el veterà Caicedo són jugadors determinants.

En contra: un equip inconstant

A diferència d’altres seleccions sud-americanes, la regularitat no és precisament el fort del conjunt equatorià, que no va debutar en una fase final mundialista fins l’any 2006, quan Alemanya va organitzar el torneig. Vuit anys més tard, de la mà del tècnic local Rueda, el conjunt groc torna a estar entre els millors. El gran objectiu de l’equip serà superar la fase de grups, fet que no va aconseguir el 2006.

A la foto, Valencia.

GRANS ESPORTISTES DE LA HISTÒRIA: KARL LEWIS

Esport: Atletisme.

País: Estats Units.

Dècada principal: 80.
Principals triomfs: 3 ors mundials en 100 m (Hèlsinki, Roma i Tòquio), 2 ors mundials en Longitud (Hèlsinki i Roma), 3 ors mundials en 4 x 100 m (Hèlsinki, Roma i Tòquio), 2 ors olímpics en 100 m (Los Angeles i Seül), 1 or olímpic en 200 m (Los Angeles), 4 ors olímpics en Longitud (Los Angeles, Seül, Barcelona i Atlanta), 2 ors olímpics en 4 x 100 m (Los Angeles i Barcelona), 1 plata mundial en Longitud (Tòquio), 1 plata olímpica en 200 m (Atlanta) i 1 bronze mundial en 200 m (Stuttgart).
El millor: el pòquer a Los Angeles 1984.
El pitjor: la seva no classificació per als 100 m de Barcelona 1992.

Molt probablement, el velocista nord-americà Karl Lewis estigués considerat el millor atleta de la història, per davant de llegendes com Jesse Owens, Paavo Nurmi, Emil Zatopek, Abede Bikila o Bob Beamon, fins a la irrupció espectacular els últims anys del jamaicà Usain Bolt. Al seu palmarès hi destaquen 7 títols mundials i 9 olímpics, 4 d’aquests darrers en Salt de Longitud, disciplina en la qual va tenir una major regularitat que no pas en les proves de curses. El seu punt àlgid va tenir lloc sens dubte durant els Jocs Olímpics de 1984, organitzats a Los Angeles, en què Lewis va aconseguir 4 medalles d’or, les mateixes que havia obtingut Owens el 1936 a Berlín, davant la incredulitat d’Adolf Hitler. Amb el pas dels anys, però, va anar perdent una mica de constància en els resultats, fins el punt de ser eliminat en les proves de classificació per als 100 m de Barcelona 1992. 

40 ANYS DE L’HISTÒRIC 0 A 5 DEL BARÇA AL SANTIAGO BERNABÉU

El passat dilluns 17 de febrer es van complir quatre dècades de l’espectacular 0 a 5 aconseguit pel FC Barcelona contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu, victòria que a més va servir per aplanar el camí al club català cap a un llargament esperat campionat de Lliga.

L’estiu de 1973, l’Espanya franquista va decidir reobrir la porta d’entrada als futbolistes estrangers, fet que va aprofitar Agustí Montal, llavors president de l’entitat barcelonista, per fitxar l’holandès Johan Cruyff, aleshores considerat el millor jugador del món, que acabava de conquistar tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax d’Amsterdam.

L’últim títol de Lliga que havia guanyat el Barça va ser el de la temporada 1959/1960 i havia l’esperança que amb el fitxatge del crack neerlandès es posés fi a una època pèssima, una de les pitjors en la història de la societat. És cert que l’equip blaugrana va començar molt malament la campanya 1973/1974, però l’entrada de Cruyff, que per raons burocràtiques no va poder jugar les primeres jornades del campionat de Lliga, va canviar radicalment la situació i el bloc que dirigia el també holandès Marinus Michels va remuntar, es va situar líder, va proclamar-se campió d’hivern i va obtenir un important avantatge al capdavant de la classificació.

El clàssic que es va disputar al Bernabéu suposava la darrera oportunitat perquè el Real Madrid, que estava realitzant un campionat molt decebedor, comptés encara amb alguna opció de conquistar el títol. El conjunt blanc, que es trobava en una etapa de transició entre el final de la llarga i esplendorosa època de Miguel Muñoz, que acabava de deixar la banqueta del Bernabéu, i l’arribada del serbi Miljan Miljanic, passava per un període de canvi generacional, doncs futbolistes com Ignacio Zoco, Manuel Velázquez o Amancio Amaro eren ja força veterans i es trobaven en la part final de la seva trajectòria.

Els primers compassos del partit es van caracteritzar pel domini madridista, però a poc a poc el Barça es va anar fent amb el control del matx, fet que va ser ja molt evident després que Juan Manuel Asensi obrís el marcador cap a la mitja hora de joc. Abans del descans, mitjançant una esplèndida jugada personal, Cruyff va situar el 0 a 2.

El segon temps va ser un autèntic recital dels homes de Michels, que van ser immensament superiors als jugadors locals, totalment desconcertats. Asensi, en el seva segona diana de la nit, el capità Juan Carlos Pérez, que va anotar el gol més maco de l’encontre, i el peruà Hugo Cholo Sotil, que va rematar de cap un perfecte centre de Cruyff (foto), van completar l’històric triomf. Després d’aquell gran resultat, el Barça va anar directe cap un títol que acabaria assolint, a manca de cinc jornades per al final del torneig, a l’estadi del Molinón de Gijón, on el grup barcelonista va vèncer per 2 a 4.

En la inoblidable nit del Bernabéu, Michels va alinear l’onze format per Pere Valentí Mora, Joaquim Rifé, Antoni Torres, Enrique Álvarez Costas, Jesús Antonio de la Cruz, Juan Carlos Pérez, Marcial Pina, Juan Manuel Asensi, Carles Rexach, Johan Cruyff i Hugo Sotil. Aquest va ser l’equip tipus quasi inamovible utilitzat al llarg de la temporada amb un únic canvi a la porteria, en què el jove Mora, que va debutar aquell dia a primera divisió, va substituir el veterà Salvador Sadurní, lleument lesionat. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (29): COLÒMBIA

Dades generals

Tipus de govern: república presidencialista.

President i cap d’estat: Juan Manuel Santos.
Vicepresident: Angelino Garzón.
Capital: Bogotà.
Altres ciutats importants: Medellín, Cali i Barranquilla.
Llengua: castellà.
Moneda: pes colombià.
Fronterer amb: Brasil. Equador, Panamà, Perú i Veneçuela.

Dades esportives

Seleccionador: José Pékerman.
Uniforme: samarreta groga i pantalons blaus.
Títols: 1 Copa Amèrica (2001).
Estrella: Radamel Falcao (AS Mònaco).
Altres jugadors bàsics: Freddy Guarín (Internazionale FC), James Rodríguez (AS Mònaco) i Carlos Bacca (Sevilla FC).
Futbolista més internacional: Carlos Valderrama.
Futbolista màxim anotador: Arnoldo Iguarán.
Millor seleccionador de la història: Francisco Maturana.
Millors futbolistes de la història: René Higuita, Carlos Valderrama i Radamel Falcao.

A favor: Falcao, si arriba bé el certamen

Durant la dècada dels 90, Colòmbia va passar per una època brillant, especialment per la presència en l’equip cafeter de grans futbolistes com l’estrany porter Higuita, Leonel Álvarez, el fi Valderrama o l’irregular Faustino Asprilla. Després d’anys de profunda crisi, el conjunt sud-americà torna a passar per una bona època, en gran part per la presència de l’ara greument lesionat Falcao.

En contra: la greu lesió de l’estrella

Potser Colòmbia no compta amb un bloc tan compacte i equilibrat com el que dirigia fa dues dècades Pacho Maturana, però és possible que aleshores no comptés amb un jugador estel•lar com l’actual davanter del Mònaco Falcao. No obstant, l’exgolejador de l’Atlético de Madrid es va lesionar greument en un partit de la Copa de França i la seva presència al Brasil és ara una incògnita.

A la foto, Falcao. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (28): RÚSSIA

Dades generals

Tipus de govern: república.

President i cap d’estat: Vladimir Putin.
Cap de govern: Dmitri Medvedev.
Capital: Moscou.
Altres ciutats importants: Sant Petersburg, Novosibirsk i Iekaterinburg.
Llengua: rus.
Moneda: ruble.
Fronterer amb: Azerbaidjan, Bielorússia, Corea del Nord, Estònia, Finlàndia, Geòrgia, Kazakhstan, Letònia, Mongòlia, Noruega, Ucraïna i Xina.

Dades esportives

Seleccionador: Fabio Capello (foto).
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: cap.
Estrella: Sergei Ignaxevitx (CSKA Moscou).
Altres jugadors bàsics: Igor Akinfeev (CSKA Moscou), Roman Xirokov (Zenit Sant Petersburg) i Alexander Kerzhakov (Zenit Sant Petersburg).
Futbolista més internacional: Viktor Onopko.
Futbolista màxim anotador: Vladimir Bestxasnikh.
Millor seleccionador de la història: Gus Hiddink.
Millors futbolistes de la història: Lev Iaxin, Rinat Dasaev i Viktor Onopko.

A favor: un bloc compacte i equilibrat

La selecció de Rússia, que ha realitzat una notable fase de classificació, no compta amb cap estrella a les seves files, però en canvi disposa d’un grup molt compacte i equilibrat, sense fissures en cap de les seves línies. A més, Capello, el veterà entrenador italià, li ha atorgat al conjunt rus les seves principals característiques: regularitat, seguretat defensiva, força física i eficàcia.

En contra: la tradició

Rússia, com va succeir anteriorment amb la desapareguda Unió Soviètica (URSS), compta amb un historial mundialista molt pobre, sent l’únic punt remarcable quan l’antiga URSS va disputar les semifinals del Mundial d’Anglaterra, l’any 1966. S’espera que amb un tècnic de l’experiència de Capello la situació pugui fer un tomb, encara que la competència al Brasil serà terrible. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (27): CROÀCIA

Dades generals

Tipus de govern: república parlamentària.

President i cap d’estat: Ivo Josipovic.
Cap de govern: Zoran Milanovic.
Capital: Zagreb.
Altres ciutats importants: Split, Rijeka i Osijek.
Llengua: croat.
Moneda: kuna.
Fronterer amb: Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Hongria, Kosovo i Sèrbia.

Dades esportives

Seleccionador: Niko Kovac.
Uniforme: samarreta blanca, amb quadres vermells, i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Luka Modric (Real Madrid).
Altres jugadors bàsics: Darijo Srna (Xakhtar Donetsk), Ivan Rakitic (Sevilla FC) i Mario Mandzukic (Bayern Munic).
Futbolista més internacional: Darijo Srna.
Futbolista màxim anotador: Davor Suker.
Millor seleccionador de la història: Miroslav Blazevic.
Millors futbolistes de la història: Robert Prosinecki, Zvonimir Boban i Davor Suker.

A favor: figures mundials com Modric i Mandzukic

Des de la seva independència, Croàcia gairebé sempre ha comptat amb importants individualitats, com Prosinecki, Boban, Alen Boksic o Suker. Aquesta tendència hi continua en l’equip que dirigeix Kovac, que disposa de bons futbolistes com el veterà i capità Srna o el sevillista Rakitic, a més de dos homes amb consideració d’estrella: el madridista Modric i el davanter del Bayern Mandzukic.

En contra: un equip força irregular

Croàcia ha traçat una trajectòria força irregular, des d’aconseguir la tercera plaça en el seu debut mundialista, el 1998 a França, certamen en què Suker es va proclamar màxim anotador, fins a quedar-se fora d’algunes fases finals. El combinat balcànic ho ha passat molt malament per arribar a la Copa del Món del Brasil i ha necessitat disputar una eliminatòria de repesca per aconseguir-ho.

A la foto, Modric. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (26): BÈLGICA

Dades generals

Tipus de govern: monarquia parlamentària.

Cap d’estat: Felip I.
Cap de govern: Elio di Rupo.
Capital: Brussel•les.
Altres ciutats importants: Anvers, Charleroi i Lieja.
Llengües: francès i neerlandès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Alemanya, França, Holanda i Luxemburg.

Dades esportives

Seleccionador: Marc Wilmots.
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: cap.
Estrella: Eden Hazard (Chelsea FC).
Altres jugadors bàsics: Thibaut Courtois (Atlético Madrid), Vincent Kompany (Manchester City) i Thomas Vermaelen (Arsenal FC).
Futbolista més internacional: Jan Ceulemans.
Futbolista màxim anotador: Paul van Himst i Bernard Voorhoof.
Millor seleccionador de la història: Guy Thijs.
Millors futbolistes de la història: Paul van Himst, Jean – Marie Pfaff i Jan Ceulemans.

A favor: un espectacular renaixement

La selecció de Bèlgica, a les ordres del tècnic Thijs i mitjançant històrics futbolistes com Pfaff, François Van der Elst, Franky Vercauteren, Guy Vandermissen o Ceulemans, va fer una meravellosa dècada dels 80, quan per exemple va jugar la final de l’Eurocopa de 1980 o les semifinals del Mundial de 1986. No obstant, més tard va arribar una profunda crisi de la qual n’està sortint clarament.

En contra: molts anys de crisi

Bèlgica, tant a nivell de clubs com de seleccions, ha transitat molts anys fora de l’elit futbolística (de fet, pel que fa al primer apartat ho segueix estant). Per tant, s’haurà de veure com respon el conjunt de Wilmots al certamen que es disputarà al Brasil, doncs jugadors molt importants com Courtois, Kompany, Vermaelen o Hazard, figura del Chelsea, no han disputat encara cap Copa del Món.

A la foto, Hazard. 

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (2)

- Zenit Sant Petersburg – Borussia Dortmund

Zenit

Entrenador: Luciano Spalletti.
Estrella: Givanildo Vieira Hulk.
Altres jugadors destacats: Roman Xirokov, Konstantin Zirianov i Alexander Kerzhakov.
Copes d’Europa: cap.
A favor: un bloc compacte i equilibrat / l’estabilitat motivada per la ja llarga estada d’Spalletti a Sant Petersburg / la regularitat.
En contra: situació de pretemporada / un equip sense grans estrelles / una història a la Lliga de Campions molt discreta.
Percentatge: 20%.

Dortmund

Entrenador: Jürgen Klopp.
Estrella: Robert Lewandowski.
Altres jugadors destacats: Mats Hummels, Ilkay Gündogan i Marco Reus.
Copes d’Europa: 1 (1997).
A favor: la capacitat resolutiva de Lewandowski / sembla arribar als vuitens de final en un bon estat de forma / una mentalitat positiva per afrontar xocs importants.
En contra: una campanya molt irregular / es troba a faltar l’actual jugador del Bayern Mario Götze / la lesió que ha afectat un home clau com Gündogan.
Percentatge: 80 %.

- Olympiacòs FC – Manchester United

Olympiacòs

Entrenador: Michel González.
Estrella: Javier Saviola.
Altres jugadors destacats: Avraam Papadopoulos, Joel Campbell i Nelson Valdez.
Copes d’Europa: cap.
A favor: la nova mentalitat que Michel li ha donat a l’equip del Pireu / el bloc, molt per sobre del factor individual / poder aprofitar la crisi del United.
En contra: sembla que el conjunt blanc-i-vermell ha tocat sostre a la competició / Saviola, que es troba ja a la part final de la seva carrera, és potser el seu futbolista més destacat / poc acostumat a la Lliga grega a disputar partits transcendentals.
Percentatge: 35%.

MU

Entrenador: David Moyes.
Estrella: Wayne Rooney.
Altres jugadors destacats: Nemanja Vidic, Patrice Evra i Robin van Persie.
Copes d’Europa: 3 (1968, 1999 i 2008).
A favor: una enorme experiència a la competició / el duo atacant format per Rooney i Van Persie / amb la Premier League pràcticament perduda, l’equip es pot concentrar plenament en Europa.
En contra: la terrible crisi posterior a la marxa d’Alex Ferguson / un equip massa veterà / un centre del camp poc creatiu.
Percentatge: 65%.

- Galatasaray SK – Chelsea FC

Galatasaray

Entrenador: Roberto Mancini.
Estrella: Didier Drogba.
Altres jugadors destacats: Felipe Melo, Wesley Sneijder i Burak Yilmaz.
Copes d’Europa: cap.
A favor: un clàssic de la ronda de vuitens de final / Drogba és un dels davanters més complicats per a qualsevol defensa / una plantilla amb força experiència.
En contra: estrelles molt veteranes / lluny encara de la millor època del club d’Istanbul / una temporada a Turquia molt irregular.
Percentatge: 20%.

Chelsea

Entrenador: José Mourinho.
Estrella: Eden Hazard.
Altres jugadors destacats: Peter Cech, Frank Lampard i Roberto Torres.
Copes d’Europa: 1 (2012).
A favor: el segell de Mourinho / l’explosió del belga Hazard / una campanya en què ha anat clarament de menys a més.
En contra: les polèmiques del tècnic portuguès / jugadors clau, com Cech, John Terry, Ashley Cole o Lampard, ja molt veterans / el record de la irregularitat mostrada en la fase de grups.
Percentatge: 80%.

- FC Schalke 04 – Real Madrid

Schalke

Entrenador: Jens Keller.
Estrella: Julian Draxler.
Altres jugadors destacats: Kevin – Prince Boateng, Diego Farfán i Klaas – Jan Huntelaar.
Copes d’Europa: cap.
A favor: el potencial ofensiu amb Boateng, Farfán i Huntelaar / la qualitat de Draxler / l’equip de Keller sembla en un bon moment.
En contra: una mentalitat fràgil en partits importants / dubtes sobre si el club de Gelserkirchen es creu que pot eliminar el Real Madrid / deixant de banda quan va jugar les semifinals del torneig fa tres anys, un paper molt pobre a la Lliga de Campions.
Percentatge: 10%.

Madrid

Entrenador: Carlo Ancelotti.
Estrella: Cristiano Ronaldo.
Altres jugadors destacats: Sergio Ramos, Luka Modric i Gareth Bale.
Copes d’Europa: 9 (1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1966, 1998, 2000 i 2002).
A favor: l’impressionant moment de forma de Ronaldo / un futbol de contraatac espectacular / l’eficàcia davant.
En contra: continua l’obsessió per guanyar la desena / la possibilitat de què hagi d’atacar en estàtic / els problemes físics de Bale.
Percentatge: 90%.

A la foto, un cartell de promoció del Schalke – Madrid.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (25): HONDURES

Dades generals

Tipus de govern: república presidencialista.

President i cap d’estat: Porfirio Lobo.
Vicepresidenta: María Antonieta Guillén.
Capital: Tegucigalpa.
Altres ciutats importants: San Pedro Sula, Choloma i La Ceiba.
Llengua: castellà.
Moneda: lempira.
Fronterer amb: El Salvador, Guatemala i Nicaragua.

Dades esportives

Seleccionador: Luis Fernando Suárez (foto).
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 3 Copes de l’Amèrica Central (1993, 1995 i 2011).
Estrella: Noel Valladares (Olimpia Tegucigalpa).
Altres jugadors bàsics: Maynor Figueroa (Hull City), Emilio Izaguirre (Celtic FC) i Wilson Palacios (Stoke City).
Futbolista més internacional: Amado Guevara.
Futbolista màxim anotador: Carlos Pavón.
Millor seleccionador de la història: José de la Paz Herrera.
Millors futbolistes de la història: Gilberto Yearwood, Héctor Zelaya i José Figueroa.

A favor: la constància els darrers anys

La selecció del petit estat centre-americà va fer el seu debut en una Copa del Món fa 32 anys a Espanya, però després va caure en una llarga i profunda crisi, fins el punt de no tornar-se a classificar per a una fase final fins a l’any 2010, a Sud-àfrica. Quatre anys més tard, l’equip hondureny repetirà participació mundialista amb unes expectatives bastant altes arran de superar Mèxic a la fase prèvia.

En contra: encara lluny de 1982

Malgrat la presència de futbolistes que juguen importants campionats europeus, com Figueroa, Izaguirre o Palacios, sense oblidar el veterà capità Valladares, Hondures encara sembla bastant lluny de la qualitat que tenia l’equip que dirigia De la Paz Herrera l’any 1982, amb jugadors com Julio César Arzú, Yearwood, Zelaya o Figueroa, els quals van tenir experiència a la Lliga espanyola.

RESPECTE PER A PINTO

Juan Manuel Pinto va formar part dels conjunts inferiors del Betis, al primer equip del qual va arribar a debutar, encara que sense tenir continuïtat. Més tard, va fitxar pel Celta, entitat en què va donar un gran rendiment i va aconseguir un premi Ricardo Zamora, i, posteriorment, va fitxar, mitjan la temporada 2007/2008, pel FC Barcelona, arran de la greu lesió que va patir Albert Jorquera, suplent de Víctor Valdés.

D’una banda, des de la seva arribada al Camp Nou, Pinto només ha jugat els partits de la Copa del Rei, amb tres finals incloses, i els encontres de Lliga i de Champions League o bé intrascendents o bé per lesió o sanció de Valdés. Malgrat tot, l’arquer andalús mai s’ha queixat públicament, gairebé sempre és el primer a celebrar els gols des de la banqueta i es tracta d’un dels homes que més treballa per a la cohesió del vestidor blaugrana.

D’altra banda, quan Pinto ha estat designat porter titular, quasi sempre ha complert mitjançant un rendiment força alt, com per exemple quan va aturar un penal decisiu a Mallorca a la Copa del Rei que el Barça va acabar conquistant l’any 2009, en el que va ser el primer dels 14 títols que Pep Guardiola va assolir com a entrenador del bloc barcelonista.

Malgrat que no li recordo pràcticament cap error greu en les seves actuacions, Pinto és una home molt qüestionat des d’alguns sectors de l’entorn blaugrana, en què per exemple s’opina que no suposa cap competència seriosa per a Valdés o que continua al club pel fet de ser íntim amic de Leo Messi. No obstant, el pitjor de tot ho vaig escoltar fa uns dies en una de les tertúlies de l’extraordinari programa “Tu diràs”, de l’emissora Rac 1 i conduït per Dani Sanabre. David Bernabéu, periodista de la cadena de televisió Cuatro i col•laborador habitual del citat espai, va comentar que per culpa de la titularitat del porter andalús a la final de l’any 2010, jugada a Mestalla entre Real Madrid i Barça, ara l’entitat catalana compta amb una Copa del Rei menys al seu palmarès.

Recordo perfectament aquella final, disputada a les portes de la polèmica semifinal de la Lliga de Campions entre tots dos equips que va guanyar el Barça. Després d’una primera part de clar domini madridista, en què Pinto va fer algunes actuacions de mèrit, el conjunt que dirigia Guardiola es va fer amb el control del matx al segon temps, quan es va trobar amb un impressionant Iker Casillas. Ja a la pròrroga, Cristiano Ronaldo va aprofitar una magnífica centrada d’Ángel di María per aconseguir l’únic gol de la final i donar el títol a l’equip que entrenava José Mourinho. Personalment, em va semblar un remat de cap pràcticament imparable del portuguès.

El passat dimecres, en el xoc d’anada de les semifinals de la Copa del Rei contra la Real Sociedad, Pinto va salvar el Barça en dues extraordinàries aturades en xuts de Antoine Griezmann i Carlos Vela, fet que va motivar que el Camp Nou coregés el seu nom. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (24): ALGÈRIA

Dades generals

Tipus de govern: república semipresidencialista.

President i cap d’estat: Abdelaziz Bouteflika.
Cap de govern: Abdelmalek Sellal.
Capital: Alger.
Altres ciutats importants: Orà, Constantina i Annaba.
Llengua: àrab, francès i llengües berbers.
Moneda: dinar algerià.
Fronterer amb: Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger i Tunísia.

Dades esportives

Seleccionador: Vahid Halilhodzic (foto).
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 1 Copa d’Àfrica (1990).
Estrella: Sofiane Feghouli (València CF).
Altres jugadors bàsics: Madjid Bougherra (FC Lekhwiya), Djamel Mesbah (FC Parma) i Medhi Lacen (CD Getafe).
Futbolista més internacional: Lakhdar Belloumi.
Futbolista màxim anotador: Abdelhafid Tasfaout.
Millor seleccionador de la història: Rachid Mekloufi.
Millors futbolistes de la història: Lakhdar Belloumi, Rabah Madjer i Madjid Bougherra.

A favor: jugadors amb molta experiència a la Lliga espanyola

El mitja punta del València Feghouli, un home de gran qualitat, encara que una mica irregular; el defensa de la Real Sociedad Liassine Cadamuro, el veterà centrecampista del Getafe Lacen o els integrants de la plantilla del Granada Allan Romeo Nyom i Yacine Brahimi són alguns dels futbolistes algerians que disputen des de fa anys la Lliga espanyola, oferint a més un bon rendiment.

En contra: cert estancament

La selecció algeriana, encapçalada per Belloumi i Madjer, potser els dos millors futbolistes de la història de l’estat nord-africà, va donar una gran imatge l’any 1982, durant el Mundial d’Espanya, en el que va ser el debut mundialista del combinat magribí. Des de llavors, però, l’equip sembla haver-se estancat en la seva progressió, probablement pels problemes polítics i econòmics del país.

LUIS ARAGONÉS: ADÉU A L’HOME QUE VA CANVIAR LA HISTÒRIA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA



La selecció espanyola, durant un munt d’anys, es va caracteritzar per tres aspectes: en primer lloc, per la intromissió d’alguns futbolistes, sobretot jugadors de diferents èpoques del Real Madrid, en funcions tècniques; en segon lloc, per l’ús de l’anomenada fúria espanyola i, finalment en tercer lloc, pels pobres resultats obtinguts en fases finals d’Eurocopa i Mundial.

Des de la dècada dels 80 fins el primer decenni del segle actual no era estrany que diversos jugadors del Real Madrid, com Manolo Sanchís, Michel González, Emilio Butragueño, Fernando Hierro o Raúl González, interferissin d’alguna manera o d’una altra en les decisions de diferents seleccionadors. Javier Clemente, als any 90, va posar punt i final a una d’aquestes anomalies, deixant fora del combinat estatal els representants de l’anomenada Quinta del Buitre, concretament els ja citats Sanchís, Michel i Butragueño, a més de Rafa Martín Vázquez. Aquella mesura va provocar que part de la premsa esportiva madrilenya, amb el protagonisme de José Ramón de la Morena, conductor de l’espai “El larguero” de la Cadena SER, s’enfrontés fortament a l’entrenador basc.

Mentrestant, quan hi tenien lloc les significades interferències, força intenses en les èpoques de Miguel Muñoz o Luis Suárez, la selecció jugava un futbol amb molta força, garra i esperit de sacrifici, la típica fúria, però els resultats eren molt decebedors, fins el punt que entre els títols de l’Eurocopa de 1964 i de 2008, Espanya només va superar els quarts de final al campionat d’Europa de 1984, quan va perdre la final del torneig contra França, que n’era el país amfitrió.

Quan Luis Aragonés es va fer càrrec de la selecció espanyola, l’any 2004, després del gran fracàs a l’Eurocopa de Portugal, on Espanya va ser eliminada a la fase de grups, es va trobar un vestidor en què la figura de Raúl, llavors estrella del Real Madrid, era força autoritària, tal com passava aleshores al club blanc. El tècnic madrileny va decidir continuar mitjançant uns mètodes semblants als existents i l’equip espanyol va decebre de nou al Mundial de l’any 2006, organitzat per Alemanya, on el combinat estatal va quedar eliminat en vuitens de final.

Arran del fracàs al Mundial, Luis va decidir canviar dràsticament el rumb de la selecció: d’una banda, i malgrat que, com li va succeir a Clemente, la premsa esportiva de Madrid el va atacar feroçment, va deixar de convocar Raúl i va donar protagonisme, a més del nou capità Iker Casillas, a homes fins llavors secundaris, com eren els casos de Carles Puyol, Sergio Ramos, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, David Silva, Fernando Torres o David Villa. D’altra banda, va abandonar la tradicional fúria i la va substituir per un futbol de toc, molt atractiu i clarament ofensiu, molt semblant al joc que Johan Cruyff va inculcar al FC Barcelona a finals de la dècada dels 80 i que abans havia estat la forma de jugar de l’Ajax i la selecció holandesa del decenni dels 70. El resultat: mitjançant un joc espectacular, Espanya va conquistar l’any 2008 l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa (foto).

Malgrat el títol aconseguit a Viena, Aragonés va deixar el càrrec de seleccionador i el va substituir Vicente del Bosque, que seguint la línia que el seu predecessor havia instaurat, ha assolit el Mundial de 2010, jugat a Sud-àfrica, i l’Eurocopa de 2012, disputada a Polònia i Ucraïna. 

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (1)

- Manchester City – FC Barcelona

MC

Entrenador: Manuel Pellegrini.
Estrella: Sergio Agüero.
Altres jugadors importants: Yaya Touré, David Silva i Álvaro Negredo.
Copes d’Europa: cap.
A favor: una temporada en què l’equip ha anat de menys a mes / els davanters del City (Agüero, Negredo, Edin Dzeko o Stevan Jovetic) poden fer autèntics estralls en la fràgil defensa del Barça / la bona feina que està realitzant Pellegrini.
En contra: la inexperiència en uns vuitens de final de la Lliga de Campions / manca de solidesa mental en partits importants (exemple Chelsea) / les lesions de Fernandinho Roza, Samir Nasri i el Kun Agüero, que molt probablement no jugaran el matx d’anada.
Percentatge: 45%.

Barça

Entrenador: Gerardo Tata Martino.
Estrella: Leo Messi.
Altres jugadors importants: Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Neymar da Silva.
Copes d’Europa: 4 (1992, 2006, 2009 i 2011).
A favor: si Messi està en forma, segueix sent el millor futbolista del món / el centre del camp format per Sergio Busquets, Xavi i Iniesta / l’equip més regular de la Champions durant l’última dècada, en la qual ha aconseguit 3 títols.
En contra: la crisi institucional que viu l’entitat arran de la dimissió de Sandro Rosell / els dubtes sobre l’estat de forma de jugadors clau com Xavi, Iniesta o Messi / fa la sensació que al Camp Nou s’està acabant un cicle.
Percentatge: 55%.

- Bayer Leverkusen – París Saint – Germain

Leverkusen

Entrenador: Sami Hipyyä.
Estrella: Stefan Kiesling.
Altres jugadors importants: Simon Rolfes, Gonzalo Castro i Sidney Sam.
Copes d’Europa: cap (finalista el 2002).
A favor: absència de pressió, doncs no és el favorit de l’eliminatòria / l’equip està realitzant una temporada més que acceptable / el nivell golejador d’homes com Kiesling, Lars Bender, Eren Derdiyok o Sam.
En contra: una mentalitat molt fràgil / una històrica irregularitat / no fa res remarcable a la Lliga de Campions des de la final de l’any 2002, la qual va perdre contra el Real Madrid.
Percentatge: 25%.

PSG

Entrenador: Laurent Blanc.
Estrella: Zlatan Ibrahimovic.
Altres jugadors importants: Thiago Silva, Ezequiel Lavezzi i Edinson Cavani.
Copes d’Europa: cap.
A favor: unes espectaculars individualitats (Silva, Javier Pastore, Lavezzi, Cavani, Ibrahimovic...) / l’extraordinari moment de forma del veterà davanter suec Ibrahimovic / un equip amb més experiència que l’any passat, quan va estar a punt d’eliminar el Barça en quarts de final.
En contra: un grup que depèn molt dels factors individuals / la pressió per ser ja considerat un dels favorits del torneig / escassa tradició a la competició.
Percentatge: 75%.

- Arsenal FC – Bayern Munic

Arsenal

Entrenador: Arsene Wenger.
Estrella: Mesut Özil.
Altres jugadors importants: Santi Cazorla, Theo Walcott i Olivier Giroud.
Copes d’Europa: cap (finalista el 2006).
A favor: el centre del camp amb homes de classe com Mikel Arteta, Cazorla o Özil / la qualitat tècnica / una temporada força regular.
En contra: els problemes mentals en encontres decisius / la lesió del gal•lès Aaron Ramsey, que estava realitzant un brillant exercici / el rendiment d’Özil ha anat de més a menys.
Percentatge: 20%.

Bayern

Entrenador: Pep Guardiola.
Estrella: Franck Ribéry.
Altres jugadors importants: Mario Götze, Thomas Müller i Mario Mandzukic.
Copes d’Europa: 5 (1974, 1975, 1976, 2001 i 2013).
A favor: la millor plantilla del món / extraordinàries individualitats com Manuel Neuer, Philipp Lahm, David Alaba, Bastian Schweinsteiger, Thiago Alcántara, Toni Kroos, Götze, Müller, Arjen Robben, Ribéry o Mandzukic / Guardiola és potser el millor entrenador del planeta.
En contra: la pressió de ser el gran favorit de l’eliminatòria i també del campionat / la defensa és potser la línia més feble del campió / el sistema de Guardiola no admet ni distraccions ni manca de concentració.
Percentatge: 80%.

- AC Milan – Atlético Madrid

Milan

Entrenador: Clarence Seedorf.
Estrella: Mario Balotelli.
Altres jugadors importants: Riccardo Montolivo, Ricardo Kaká i Robinho da Souza.
Copes d’Europa: 7 (1963, 1969, 1989, 1990, 1994, 2003 i 2007).
A favor: la història i el palmarès / la inqüestionable experiència al torneig / el carisma de Seedorf, substitut de Massimiliano Allegri a la banqueta de San Siro.
En contra: l’entitat està passant per la pitjor crisi de la darreres dècades / la inexperiència de Seedorf com a entrenador / l’equip no fa res molt notori a la Lliga de Campions des del títol de l’any 2007.
Percentatge: 40%.

Atlético

Entrenador: Diego Simeone.
Estrella: Diego Costa.
Altres jugadors importants: Thibaut Courtois, Koke Resurrección i David Villa.
Copes d’Europa: cap (finalista el 1974).
A favor: Simeone / el brillant moment de l’equip, líder de la Lliga espanyola / el duo atacant format per Costa i Villa.
En contra: no és gens fàcil jugar com a favorit contra el Milan / alguns jugadors poden començar a pagar físicament l’esforç de la temporada / escassa experiència en uns vuitens de final de la Champions.
Percentatge: 60%.

A la foto, els davanters argentins Agüero i Messi, estrelles del City i el Barça respectivament. 

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (23): NIGÈRIA

Dades generals

Tipus de govern: república presidencialista.

President i Cap d’estat: Goodluck Jonathan.
Vicepresident: Namadi Sambo.
Capital: Abuya.
Altres ciutats importants: Lagos, Kano i Ibadan.
Llengua: anglès i llengües regionals.
Moneda: naira.
Fronterer amb: Benín, Camerun, Níger i Txad.

Dades esportives

Seleccionador: Stephen Keshi.
Uniforme: samarreta i pantalons verds.
Títols: 3 Copes d’Àfrica (1980, 1994 i 2013) i 1 JJ OO (1996).
Estrella: John Obi Mikel (Chelsea FC).
Altres jugadors bàsics: Joseph Yobo (Fenerbahçe SK), Victor Moses (Liverpool FC) i Ikechukwu Uche (Vila-real CF).
Futbolista més internacional: Joseph Yobo.
Futbolista màxim anotador: Rashidi Yekini.
Millor seleccionador de la història: Shaibo Amodu.
Millors futbolistes de la història: Rashidi Yekini, Nwankwo Kanu i John Obi Mikel.

A favor: la regularitat

Des de què la selecció del centre d’Àfrica va debutar en una Copa del Món, l’any 1994 als Estats Units, on va arribar als vuitens de final i va donar una bona imatge, el combinat de Nigèria només ha fallat a la cita mundialista l’any 2006, en el campionat organitzat per Alemanya. Durant aquest període, les anomenades Àguiles Verdes van aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta.

En contra: manca d’individualitats d’altres èpoques

Malgrat que Nigèria compta amb bons futbolistes com el veterà Yobo, l’experimentat Mikel, que porta molts anys donant un gran rendiment al Chelsea; Moses, fitxat pel Liverpool l’estiu passat, o el golejador del Vila-real Uche, que es troba en un gran moment de forma, l’equip africà pot trobar a faltar figures d’altres temps com Yekini, l’exblaugrana Emmanuel Amunike o Kanu.

A la foto, Mikel. 

EL MES DE GENER ESPORTIU

Millor futbolista català: Sergio García (RCD Espanyol - Barcelonès).

Millor futbolista espanyol: Koke Resurrección (Atlético Madrid - Madrid).

Millor futbolista mundial: Samuel Eto’o (Chelsea FC – Camerun).

Millor esportista catalana: Garbiñe Muguruza (Tennis – Baix Llobregat).
Millor esportista català: Nani Roma (Automobilisme – Osona).
Millor esportista espanyola: Garbiñe Muguruza (Tennis – Euskadi).
Millor esportista espanyol: Javier Fernández (Patinatge Artístic – Madrid).
Millor esportista mundial femenina: Li Na (Tennis – Xina).
Millor esportista mundial masculí: Stanislas Wawrinka (Tennis – Suïssa).

A la foto, Nani Roma.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2014 (22): CAMERUN

Dades generals

Tipus de govern: república presidencialista.

President i Cap d’estat: Paul Biya.
Vicepresident: Philémon Yang.
Capital: Yaoundé.
Altres ciutats importants: Douala, Garoua i Kousséri.
Llengües: francès i anglès.
Moneda: franc CFA.
Fronterer amb: Gabon, Guinea Equatorial, Nigèria, República Centreafricana, República Popular del Congo i Txad.

Dades esportives

Seleccionador: Volker Finke.
Uniforme: samarreta i pantalons verds.
Títols: 4 Copes d’Àfrica (1984, 1988, 2000 i 2002) i 1 JJ OO (2000).
Estrella: Samuel Eto’o (Chelsea FC).
Altres jugadors bàsics: Joël Matip (FC Schalke 04), Dany Nounkeu (Galatasaray SK) i Alex Song (FC Barcelona).
Futbolista més internacional: Rigobert Song.
Futbolista màxim anotador: Samuel Eto’o.
Millor seleccionador de la història: Valeri Nepomniaski.
Millors futbolistes de la història: Roger Milla, Tommy N’Kono i Samuel Eto’o.

A favor: un clàssic mundialista

Des de què Camerun va debutar en una fase final mundialista, l’any 1982 a Espanya, els lleons indomables només han faltat a les cites de 1986, a Mèxic, i 2006, a Alemanya. Per tant, el combinat de l’Àfrica central és un dels inqüestionables clàssics de la Copa del Món. Durant aquesta brillant època han passat mítics futbolistes com Milla, N’Kono, Oman Biyik, Rigobert Song o Eto’o.

En contra: no és el millor període de Camerun

A diferència d’altres èpoques, com quan per exemple Camerun va disputar els quarts de final del Mundial de 1990, organitzat per Itàlia, o va conquistar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Sidney, l’any 2000 contra Espanya, el conjunt que actualment dirigeix Finke no es troba en un moment massa brillant. El veterà Eto’o, ja al final de la seva carrera, continua sent el seu jugador més destacat.

A la foto, Eto’o.