ELS MUNDIALS UN A UN (8): 1966

Organitzador: Anglaterra.

Campió: Anglaterra (foto).

Finalista: Alemanya Occidental.

Semifinalistes: Portugal i Unió Soviètica.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de grups per Alemanya Occidental i Argentina.

Seleccionador campió: Alf Ramsey.

Seleccionador finalista: Helmut Schön.

Millor jugador: Bobby Charlton (Anglaterra).

Màxim golejador: Eusebio da Silva (Portugal).

Altres futbolistes destacats: Lev Iaxin (Unió Soviètica), Franz Beckenbauer (Alemanya Occidental) i Geoff Hurst (Anglaterra).

El millor:

- Els inventors del futbol van fer per primer cop d’amfitrions i van guanyar el títol.

- La gran sorpresa de Portugal, tercer lloc en el seu debut.

- El hat trick de Hurst en la final.

El pitjor:

- La polèmica d’un dels gols de Hurst en la pròrroga de la final, doncs, quasi 55 anys més tard, encara no se sap si la pilota va entrar.

- Espanya, que arribava a Anglaterra com a campiona d’Europa, no va passar de la fase de grups.

- La gran decepció de la llavors bicampiona Brasil i la nova lesió greu de Pelé.

ELS MUNDIALS UN A UN (7): 1962

Organitzador: Xile.

Campió: Brasil (foto).

Finalista: Txecoslovàquia.

Semifinalistes: Xile i Iugoslàvia.

Participació d’Espanya: eliminada a la fase de grups per Brasil i Txecoslovàquia.

Seleccionador campió: Aymoré Moreira.

Seleccionador finalista: Rudolf Vytlacil.

Millor jugador: Manuel Francisco Dos Santos Garrincha (Brasil).

Màxims golejadors: Garrincha (Brasil), Edvaldo Jizidio Neto Vavá (Brasil), Leonel Sánchez (Xile), Drazan Jerkovic (Iugoslàvia), Florian Albert (Hongria) i Valentin Ivanov (Unió Soviètica).

Altres futbolistes destacats: Josef Masopust (Txecoslovàquia), Dragoslav Sekularac (Iugoslàvia) i Amarildo Tavares (Brasil).

El millor:

- Garrincha, un dels millors regats de la història.

- L’amfitrió Xile va assolir una històrica tercera posició.

- L’èxit dels estats comunistes: Txecoslovaquia sots-campiona i Iugoslàvia semifinalista.

El pitjor:

- La greu lesió de Pelé a la fase de grups.

- La llavors bicampiona Itàlia no va poder classificar-se per a la fase final.

- El pobre rendiment d’Espanya, que aleshores comptava amb un elenc extraordinari de futbolistes.

SERIA BO QUE LAPORTA I FONT ARRIBESSIN A UN ACORD

Si un nou escàndol de dimensions considerables no ho impedeix, cosa d’altra banda bastant probable actualment al Camp Nou, i que Josep Maria Bartomeu es veiés obligat a dimitir, haurem d’esperar a l’any 2021 per a les eleccions del FC Barcelona.

Pel moment, sabent que Bartomeu no pot presentar-se i Sandro Rosell ja ha manifestat que no hi pensa concórrer, coneixem que Víctor Font és un precandidat ferm i que l’expresident Joan Laporta i el fins fa poc vicepresident Emili Rouseaud tenen la intenció de portar a terme les seves candidatures, cosa que també podrien fer Agustí Benedito i Toni Freixa, mentre estem a l’espera d’un home que fes el paper de continuista, que podria ser Jordi Roche, íntim amic de Rosell.

Per impedir que cap candidat proper a Bartomeu o Rosell pogués guanyar els comicis, fet que personalment em semblaria un desastre per a l’entitat catalana, i tenint en compte les poques possibilitats que a priori tindrien Benedito, Freixa i Rousaud, molt poc afortunat en les seves declaracions arran de presentar la dimissió, seria bo que Laporta i Font (tots dos a les fotos), dos cruyffistes convençuts, arribessin a un acord i potser Jan, que ja ha estat president durant set anys, hauria de fer un pas al costat.