ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: INTER MILÀ 1965

Entrenador: Helenio Herrera.
Estrella: Luis Suárez (foto).
Altres jugadors bàsics: Tarcisio Burgnich, Giancinto Facchetti i Sandro Mazzola.
Equips amb qui s’enfronta: Dinamo Bucarest, Glasgow Rangers, Liverpool FC i Benfica SL.

El millor: un equip molt competitiu

Aquell Inter, probablement el millor en la història de la llorejada entitat llombarda, a més de comptar amb un excel·lent entrenador, extraordinàries individualitats, un bloc molt sòlid i un fantàstic sistema defensiu, tenia també molt d'ofici, competivitat i mentalitat guanyadora, i així ho va demostrar davant rivals de l’entitat de Glasgow Rangers, Liverpool i Benfica.

El pitjor: les semifinals contra el Liverpool

L’Inter, en les primeres dues edicions en què es va proclamar campió d’Europa, va tenir pràcticament sempre rivals de molta entitat, i en les semifinals de 1965 es va trobar un emergent Liverpool, un equip que llavors sortia d’una època fosca i que començava, de la mà de Bill Shankly, a sortir del sotrac on s’havia situat. Els anglesos li van posar les coses molt complicades al més experimentat conjunt italià.

RES A VEURE

El FC Barcelona va aconseguir la temporada 2005/2006 tres títols: la Supercopa d’Espanya, el campionat de Lliga, el segon consecutiu, i la Champions League, la segona Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana. En el següent exercici, l’equip que dirigia Frank Rijkaard, el qual tenia com a futbolistes més destacats homes com Ronaldinho, Deco o Samuel Eto’o, va entrar en l’autocomplaença, la indisciplina i la manca de compromís. Un conjunt que hagués pogut marcar una gran època, fins i tot superior a la que va traçar el Dream Team de Johan Cruyff, es va desfer.

L’any 2009, el club blaugrana, entrenat per Pep Guardiola, va assolir sis títols: Copa del Rei, campionat de Lliga, Champions League, en la que va ser la tercera Copa d’Europa de la institució barcelonista, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs, trofeu que va guanyar per primer cop en la història. Ara, després d’uns partits no massa convincents, alguns, encara no massa nombrosos, veuen un paral·lelisme entre els dos equips, el de Rijkaard i el de Guardiola.

Tanmateix, penso que una situació no té res a veure amb l’altra i em baso en les següents conclusions:

- Tema de l’actitud. Malgrat que alguns van observar manca d’actitud dels jugadors del Barça en la primera part del matx d’Stuttgart, corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, jo no ho vaig veure així. Crec que els futbolistes blaugrana van estar molt desencertats, i potser, ja al segon temps, no van tenir massa ambició per guanyar arran d’igualar el partit, però no hi vaig entreveure ni manca d’actitud, ni autocomplaença ni tampoc desídia.

- Tema de la disciplina. Els actes d’indisciplina d’alguns jugadors del Barça de Rijkaard van ser molt clars. Només cal recordar l’important número d’entrenaments que es perdia Ronaldinho o les declaracions explosives que Eto’o va realitzar en un acte a Vilafranca del Penedès. És evident que això no té lloc en l’actualitat.

- Guardiola no és Rijkaard. Segons el meu parer, i a diferència d’altres persones, l’holandès va ser un magnífic entrenador en els seus primers tres anys com a tècnic al Camp Nou, els que van coincidir amb Henk ten Cate com a principal ajudant. No obstant, no era un home massa partidari d’imposar durs mètodes disciplinaris. No tinc cap dubte que, si arribés el cas, Guardiola els aplicaria de forma instantània.

- Canvi de rol d’alguns jugadors. El 2007, jugadors de la pedrera, normalment els més implicats i compromesos, com Víctor Valdés, Carles Puyol, malgrat ostentar ja la capitania, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi, no tenien un paper específic tan important com el d’ara. A més, han arribat altres jugadors del planter amb caràcter com Gerard Piqué o Sergio Busquets. Si la reacció depèn d’aquests homes, la meva confiança en la millora de joc i resultats és total.

- L’any passat ja va succeir una cosa semblant. Més o menys per aquestes dates, el Barça de Guardiola ja ho va passar força malament la temporada passada. Curiosament llavors també es va perdre, pel que fa a la Lliga, al Vicente Calderón i, en un mal encontre, es va empatar a Lió en el xoc d’anada dels vuitens de final de la Champions.

- Ja es coneix la experiència. Directius, tècnics i futbolistes coneixen perfectament, almenys la gran majoria d’ells, allò que va passar fa ara tres anys. Per tant, saben que s’ha de fer, o no fer, perquè la història no es repeteixi.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: INTER MILÀ 1964

Entrenador: Helenio Herrera (foto).
Estrella: Luis Suárez.
Altres jugadors bàsics: Tarcisio Burgnich, Giancinto Facchetti i Sandro Mazzola.
Equips amb qui s’enfronta: Everton FC, AS Mònaco, Partizan Belgrad, Borussia Dortmund i Real Madrid.

El millor: els rivals

La veritat és que l’Inter que va guanyar la Copa d’Europa de la temporada 1963 /1964 no va tenir ni un instant de treva, doncs, només iniciar-se el torneig, va haver d’enfrontar-se a l'Everton i seguidament van anar passant Mònaco, Partizan, sots-campió dos anys més tard, Borussia de Dortmund, vencedor de la Recopa el 1966, i el pentacampió Real Madrid.

El pitjor: poca brillantor ofensiva

L’Inter d’Helenio Herrera, que com Luis Suárez, una de les grans estrelles d’aquell equip, procedia del FC Barcelona, té la fama de ser un dels més grans entrenadors de la història i un dels millors psicòlegs del futbol, però també d’haver instaurat al futbol italià el catenaccio, un sistema molt defensiu. El conjunt llombard va fer una mitjana inferior als dos gols per partit.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: ESLOVÀQUIA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Ivan Gasparovic.
Primer Ministre: Robert Fico.
Capital: Bratislava.
Altres ciutats importants: Kosice, Presov i Nitra.
Idioma: eslovac.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Àustria, Hongria, Polònia i Txèquia.

Dades esportives

Seleccionador: Vladimir Weiss.
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Marek Hamsik (SSC Nàpols).
Un altre futbolista bàsic: Stanislav Sestak (FC Bochum).
Futbolista més internacional de la història: Miroslav Karhan.
Futbolista màxim anotador de la història: Szilard Nemeth.
Millor seleccionador de la història: Vladimir Weiss.
Millors futbolistes de la història: Stanislav Varga i Peter Dubovsky.

A favor: la il·lusió

Quan va desaparèixer Txecoslovàquia, i de manera pacífica es va dividir en Txèquia i Eslovàquia, aquest país, futbolísticament parlant, va sortir bastant més malparat, doncs mentre els txecs arribaven a la final de l’Eurocopa de 1996, els eslovacs no passaven de ser un equip modest. Ara Eslovàquia jugarà el seu primer mundial i després d’eliminar en la prèvia... Txèquia.

En contra: la inexperiència

Evidentment no serà la primera vegada que futbolistes eslovacs disputin una copa del món, doncs com a representants de l’antiga Txecoslovàquia ho han fet vàries vegades, com quan aquella selecció va arribar a les finals dels campionats mundials de 1934 i 1962. Tanmateix, cap dels jugadors de la selecció d’Eslovàquia actual ha participat mai en un campionat mundial.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (2)

- VFB Stuttgart – FC Barcelona

VFB Stuttgart

El millor: la recuperació experimentada amb el tècnic Christian Gross.
El pitjor: poca tradició al torneig.

FC Barcelona

El millor: el tècnic Pep Guardiola.
El pitjor: una plantilla curta.

Els campions tenien més d’un 90% de possibilitats de superar aquesta eliminatòria quan es va celebrar el sorteig el passat mes de desembre, però des de llavors els alemanys han millorat molt el seu joc i els seus resultats. Tanmateix, seria una enorme sorpresa que els catalans no es classifiquessin.

Percentatge de l’VFB Stuttgart: 20 %.
Percentatge del FC Barcelona: 80 %.

- Olympiacòs FC – Gerundins Bordeus

Olympiacòs FC

El millor: un bloc sòlid i compacte.
El pitjor: el club grec podria trobar-se en el final d’un cicle.

Gerundins Bordeus

El millor: l'entrenador Laurent Blanc (foto).
El pitjor: inexperiència en la competició.

El Bordeus, que té com a principal “estrella” el seu tècnic Blanc, ha fet una primera part de la temporada, tant a França com a Europa, espectacular, però les últimes setmanes ha entrat en una certa irregularitat. Malgrat tot, és favorit davant l’Olympiacòs, equip que sembla trobar-se en un període decadent.

Percentatge de l’Olympiacòs FC: 40 %.
Percentatge del Gerundins Bordeus: 60 %.

- CSKA Moscou - Sevilla FC

CSKA Moscou

El millor: la berreja entre tècnica i físic.
El pitjor: es troba en pretemporada.

Sevilla FC

El millor: el nivell ofensiu.
El pitjor: possible esgotament al trobar-se immers en tres competicions.

El Sevilla, ara fa dos anys, era clar favorit en vuitens de final contra el Fenerbahçe, però va quedar eliminat. Ara els andalusos surten també amb les apostes favorables enfront el CSKA, encara que els russos no seran, en principi, un adversari gens fàcil per al bloc de Manolo Jiménez.

Percentatge del CSKA Moscou: 40 %.
Percentatge del Sevilla FC: 60%.

- Inter Milà - Chelsea FC

Inter Milà

El millor: el caràcter de José Mourinho.
El pitjor: 45 anys sense guanyar la copa d’Europa.

Chelsea FC

El millor: un plantilla molt àmplia, experta i equilibrada.
El pitjor: les últimes decepcions al torneig.

L’altra eliminatòria estrella, juntament amb la que disputen AC Milan i Manchester United. L’Inter, líder destacat de l’Scudetto, s’enfronta al Chelsea, primer classificat de la Premier League i exclub de Mourinho, l’actual entrenador dels italians, que cerquen un títol que no conquisten des de 1965.


Percentatge de l’Inter Milà: 50%.
Percentatge del Chelsea: 50 %.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: SANDOR KOCSIS

País: Hongria.
Any de naixement: 1929.
Lloc de naixement: Budapest.
Demarcació: davanter.
Clubs: FC Kobanyai, Ferencvaros Budapest, Honbed Budapest, Young Fellows i Fc Barcelona.
Mundials disputats: Suïssa 1954.
Títols personals: màxim golejador del Mundial 1954.
Títols de clubs: 4 Lligues Hongareses, 2 Lligues Espanyoles, 2 Copes Espanyoles i 1 Copa de Fires.
Títols de seleccions: 1 Jocs Olímpics.

El millor: un excel·lent rematador de cap

El davanter centre hongarès Sandor Kocsis, màxim anotador dels Mundial de Suïssa, celebrat el 1954, amb 13 dianes en cinc partits, és a dir una mitjana propera als 3 gols per matx, és considerat un dels millors rematadors de cap de la història, característica que va demostrar amb històrics equips com Ferencvaros, Honbed, Barça o la selecció d’Hongria, llavors un bloc excepcional.

El pitjor: les finals a Berna de 1954 i 1961

L’atacant hongarès, campió olímpic als Jocs d'Hèlsinki, l’any 1952, no va tenir massa fortuna en dues grans finals que va disputar: la del Mundial 1954 i la de la Copa d’Europa 1961. En la primera, Hongria va caure contra tot pronòstic davant Alemanya Federal i en la segona, malgrat obrir ell el marcador, el Barça va ser superat pel Benfica. Curiosament, els dos encontres es van jugar a Berna.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: ESTATS UNITS

Dades generals

Continent: Amèrica del Nord, Central i Carib.
Tipus de govern: república.
President: Barack Obama.
Vicepresidenta: Hillary Clinton.
Capital: Washington D. C.
Altres ciutats importants: Nova York, Los Angeles i Chicago.
Idioma: anglès.
Moneda: dòlar.
Fronterer amb: Canadà i Mèxic.

Dades esportives

Seleccionador: Bob Bradley.
Uniforme: samarreta blanca i pantalons blaus.
Títols: 4 copes d’or.
Estrella: Landon Donovan (Everton FC), a la foto.
Un altre futbolista bàsic: Oguchi Onyewu (AC Milan).
Futbolista més internacional de la història: Cobi Jones.
Futbolista màxim anotador de la història: Landon Donovan.
Millor seleccionador de la història: Bruce Arena.
Millors futbolistes de la història: Cobi Jones i Landon Donovan.

A favor: l’evolució

Poques seleccions, potser cap altra, ha evolucionat tant com els Estats Units en els últims temps. L’equip nord-americà, actualment dirigit per Bradley, ha donat una bona imatge en els darrers campionats mundials, de manera especial el 2002 a l’Àsia quan va arribar als quart de final, i va jugar la final de l’última Copa de les Confederacions després d’eliminar a la campiona europea Espanya.

En contra: queda molt perquè el futbol sigui un esport de masses al país

No hi ha cap dubte que el creixement massiu de la població amb arrels llatinoamericanes als Estats Units, de forma important a grans urbs com Nova York, Los Angeles o Miami, ha contribuït de manera notòria en què el futbol o soccer hagi guanyat molt adeptes a l’estat nord-americà, però aquest esport continua encara molt lluny d’altres com futbol americà, bàsquet, beisbol o hockei sobre gel.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (1)

- Olympique Lió – Real Madrid

Olympique Lió

El millor: l’experiència dels seus futbolistes.
El pitjor: plena decadència.

Real Madrid

El millor: les individualitats.
El pitjor: no supera els vuitens des de l’any 2004.

El conjunt de Manuel Pellegrini, que va millorant el seu joc a mesura que avança la temporada, surt com a indiscutible favorit en aquesta eliminatòria que l’enfronta a l’entitat francesa, equip que segueix, des de fa més o menys un any, un línia descendent força preocupant.

Percentatge de l’Olympique Lió: 20 %.
Percentatge del Real Madrid: 80 %.

- AC Milan – Manchester United

AC Milan

El millor: el duo format pels brasilers Ronaldinho i Pato.
El pitjor: una plantilla molt veterana.

Manchester United

El millor: la gran campanya de Wayne Rooney.
El pitjor: a partir d’ara poden trobar molt a faltar Cristiano Ronaldo.

Una de les eliminatòries estel·lars dels vuitens de final d’aquesta Lliga de Campions, doncs entre els dos equips sumen deu copes d’Europa, set els italians i tres els anglesos. L’esquadra que dirigeix el veterà Alex Ferguson, que ha disputat les dues últimes finals de la competició, surt com a favorita.

Percentatge de l'AC Milan: 40 %.
Percentatge del Manchester United: 60 %.

- FC Porto – Arsenal FC

FC Porto

El millor: el bloc.
El pitjor: manca de futbolistes decisius.

Arsenal FC

El millor: l’estat de forma de Cesc Fàbregas (foto).
El pitjor: fallar moltes vegades en moments importants.

En principi, el grup que prepara Arséne Wenger sembla superior al que dirigeix Jesualdo Ferreira, però un equip jove, obert i ofensiu com l’Arsenal ho pot passar força malament davant un Porto sense estrelles, però amb ofici, bon treball defensiu, lluita i equilibri.

Percentatge del FC Porto: 45 %.
Percentatge de l’Arsenal FC: 55%.

- Bayern Munic – Fiorentina AC

Bayern Munic

El millor: els jugadors han acabat adaptant-se a Louis van Gaal.
El pitjor: l’irregular campanya de Frank Ribéry.

Fiorentina AC

El millor: equilibri en totes les seves línies.
El pitjor: la sanció per dopatge d’Adrian Mutu.

Aquests dos equips han tingut una trajectòria ben diferent aquesta temporada: mentre els bavaresos, que es van classificar pels pèls per a aquests vuitens de final, han millorat ostensiblement, els toscans, que van realitzar una brillant fase de grups, han entrat en un profund sotrac.

Percentatge del Bayern Munic: 60%.
Percentatge del Fiorentina AC: 40 %.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: BOBBY ROBSON

País: Anglaterra.
Any de naixement: 1933.
Lloc de naixement: Langley Park.
Clubs: Vancouver Royals, Ipswich Town, Anglaterra, PSV Eindhoven, Sporting Club Portugal, FC Porto, FC Barcelona, de nou PSV i Newcastle United.
Mundials disputats: Itàlia 1990.
Títols de clubs: 2 Lligues Holandeses, 2 Lligues Portugueses, 1 Copa Anglesa, 1 Copa Espanyola, 1 Supercopa Espanyola, 1 Recopa i 1 UEFA.

El millor: convertir l’Ipswich en un gran

Abans de què Robson es fes càrrec del conjunt anglès, aquest club era un equip amb una història i un palmarès no massa espectaculars. Sota la seva direcció, l’entitat, entre finals dels 70 i començaments dels 80, va assolir una Copa d’Anglaterra i una Copa de la UEFA, aconseguida el 1981 contra l’AZ d’Alkmaar, amb un bloc que tenia excel·lents futbolistes com Arnold Murhen o Paul Mariner.

El pitjor: l’entorn del Barça

Robson va tenir força èxit en el seu únic any al FC Barcelona, si tenim en compte que va conquistar la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya i la Recopa, en el millor any en la trajectòria futbolística del brasiler Ronaldo, però va patir un entorn irrespirable. El tècnic anglès, llavors acompanyat pel portuguès José Mourinho, va carregar amb la responsabilitat de substituir el mític Johan Cruyff.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: SUÏSSA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república federal.
Presidenta: Doris Leithard.
Vicepresident: Motitz Leuenberger.
Capital: Berna.
Altres ciutats importants: Zuric, Ginebra i Basilea.
Idiomes: alemany, francès, italià i romanx.
Moneda: Franc suís.
Fronterer amb: Alemanya, Àustria, França i Itàlia.

Dades esportives

Seleccionador: Ottmar Hitzfeld (foto).
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Alexander Frei (FC Basilea).
Altres futbolistes bàsics: Philippe Senderos (Arsenal FC) i Tranquillo Barnetta (Bayer Leverkusen).
Futbolista més internacional de la història: Heiz Hermann.
Futbolista màxim anotador de la història: Alexander Frei.
Millor seleccionador de la història: Artur Jorge.
Millors futbolistes de la història: Heiz Hermann, Alan Geiger, Stéphane Chapuisat i Alexander Frei.

A favor: Hitzfeld

Des de què la Copa d’Europa es va convertir en Champions League, només tres entrenadors l’han aconseguit un dues ocasions: Vicente del Bosque, Carlo Ancelotti i Hitzfeld, l’actual seleccionador suís. A més a més, el tècnic alemany és l’únic que ho ha fet en dues esquadres diferents, amb el Borussia de Dortmund, l’any 1997, i amb el Bayern de Munic, l’any 2001.

En contra: potser aquest campionat arriba massa aviat

Suïssa és la vigent campiona mundial sub-20 i encara que el seu brillant futbol base ja ha començat a donar els seus fruits en el combinat absolut, si tenim en compte que el conjunt dirigit per Hitzfeld s’ha classificat com a primer de grup per al campionat del món que es disputarà a Sud-àfrica, potser els èxits no arribaran plenament fins al Mundial de 2014.

EL VICTIMISME HA AGAFAT EL PONT AERI

Recordo ara quan, durant les meves infància, adolescència i joventut, el FC Barcelona estava instal·lat en el victimisme, el mateix que assola en l’actualitat, malauradament, Catalunya. La “madriditis” imperant donava la culpa dels mals del club blaugrana als àrbitres, al règim polític, als diferents governs, etc. I quan no es tractava de donar la culpa a ningú, es parlava de mala sort, de la “potra” que tenia el Real Madrid, de les lesions que patien estrelles barcelonistes o de victòries morals que no servien absolutament per a res.

Aquesta situació va començar a canviar amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta de l’entitat catalana, el 1988, y la construcció i consolidació del Dream Team. Tanmateix, quan el victimisme ha agafat definitivament el pont aeri i ha aparegut la “barcitis” ha estat els darrers anys.

En les darreres eleccions per a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol, la majoria dels membres de l’Associació de Clubs Professionals van decidir donar suport a l’aspirant Gerardo García, però Joan Laporta, llavors en els seus inicis com a president del Barça, es va desmarcar i va decidir votar Ángel María Villar (foto), que va aconseguir vèncer i continuar en el càrrec.

Aquella decisió de Laporta, més o menys encertada, ha servit per fer aparèixer el que un important rotatiu esportiu madrileny va anomenar com a “Villarato”, és a dir que el club blaugrana rep presumptes favors arbitrals pel vot del president barcelonista a favor del màxim mandatari de la Federació. No obstant, els mateixos que parlen de “Villarato”, que no deixa de ser una forma més de victimisme infundat i ridícul, semblen ignorar que durant aquests últims anys el Real Madrid ha guanyat dues Lligues, els anys 2007 i 2008.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: GRÈCIA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Karolos Papoulias.
Primer Ministre: Georgios Andreas Papandreu.
Capital: Atenes.
Altres ciutats importants: Salònica, Patras i Heraklion
Idioma: grec.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Albània, Bulgària, Macedònia i Turquia.

Dades esportives

Seleccionador: Fernando Santos.
Uniforme: samarreta blanca i pantalons blaus.
Títols: 1 eurocopa.
Estrella: Theofanis Gekas (Hertha Berlín).
Altres futbolistes bàsics: Sotirios Kyrgiakos (Liverpool FC) i Angelos Charisteas (FC Nuremberg).
Futbolista més internacional de la història: Theodoros Zagorakis.
Futbolista màxim anotador de la història: Nikolaos Anastapoulos.
Millor seleccionador de la història: Otto Rehhagel ( a la foto alçat pels seus jugadors després de conquistar l'Eurocopa de 2004).
Millors futbolistes de la història: Antonios Nikopolidis, Theodoros Zagorakis, Stilianos Giannakopoulos i Angelos Charisteas.

A favor: l'herència de Rehhagel

Sense cap mena de dubte, l’alemany Rehhaggel és el més gran preparador del combinat grec de tots els temps. Després de triomfar plenament al seu país dirigint equips com el Werder Bremen o el Kaiserslautern, encara que també va viure una mala experiència amb el Bayern Munic, el tècnic es va convertir en seleccionador de Grècia, un equip amb un historial molt pobre, i li va donar l'Eurocopa de l'any 2004.

En contra: només un mundial disputat

Encara que soni bastant estrany, la selecció de Grècia s’acaba de classificar pel segon campionat mundial de la seva història. Fins ara el hel·lens només havien jugat el torneig celebrat el 1994 als Estats Units, on els grecs van perdre els tres partits que van disputar i van donar una imatge molt negativa. Curiosament no es van classificar per a Alemanya 2006 malgrat ser campions d’Europa.