miércoles, 29 de julio de 2009

LLIGUES EUROPEES: FRANÇA




Es fa realment molt estrany iniciar un article sobre la Lliga de França i no indicar com a gran favorit l’Olympique de Lió, que va perdre el maig passat el títol, el qual havia assolit set anys consecutius, davant el Girondins de Burdeos. El tercer gran aspirat a la Ligue-1 és l’Olympique de Marsella.

El campió vigent, el Bordeus, continua entrenat pel llegendari Laurent Blanc. En el club d’Aquitània hi segueixen destacant homes com el veterà porter Ramé, el capità Diarra, Gourcuff (foto), el marroquí Chamakh o l’argentí Cavenaghi. El principal fitxatge ha estat el del centrecampista txec Plasil, procedent de l’Osasuna.

El Marsella, que va acabar en segona posició la temporada passada, cercarà el seu primer títol des de 1993, quan va esclatar l’escàndol Valenciennes. El belga Eric Gerets li ha donat el testimoni de la banqueta del Vélodrome a un mite del futbol francès: Didier Déschamps. En el conjunt mediterrani hi continuen jugadors com Taiwo, Cheyrou, Ben Arfa, Koné o Niang, mentre l’argentí Lucho González, procedent del Porto, i el veterà davanter espanyol Morientes, que arriba del València, són les seves principals altes.

El Lió, que malgrat tot segueix amb Claude Puel en el lloc de tècnic, continua tenint, segons la meva opinió, una gran plantilla, en la qual hi destaquen futbolistes com Cris, Boumsong, Grosso, Toulalan o el veterà capità Govou, a més de l’argentí Lisandro López, que també procedent del Porto s’ha convertit en el fitxatge estel·lar d’aquest estiu. El club presidit per Jean-Michel Aulas està pendent de portar a terme la contractació del golejador espanyol Güiza, que pertany al Fenerbahçe turc. Sens dubte els màxims contratemps són la retirada del mític Juninho Pernambucano, tota una institució a Gérland, i el traspàs al Real Madrid de la jove estrella Benzema.

Seria molt inesperat que cap dels equips analitzats conquistés el titol de la Lliga francesa, però per a qualsevol sorpresa els clubs més ben situats són Tolosa, Lilla i PSG, que compta amb Antoine Kombouaré com a nou entrenador i els històrics Makélélé i Giuly com a jugadors més emblemàtics.

martes, 28 de julio de 2009

EL MUNDIAL EN DADES: PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XXI




Corea del Sud / Japó 2002

Final: Brasil – Alemanya, 2-0.
Gols: Ronaldo (2).
Seu: estadi Internacional (Yokohama).
Semifinalistes: Turquia i Corea del Sud.
Equip revelació: Corea del Sud.
Millors jugadors: Cafú (Brasil), Rivaldo (Brasil), a la foto, Roberto Carlos (Brasil), Ronaldinho (Brasil), Ronaldo (Brasil) i Kahn (Alemanya).
Màxim golejador: Ronaldo (Brasil).

Alemanya 2006

Final: Itàlia – França, 1-1 (penals: 5-3).
Gols: Materazzi – Zidane.
Seu: estadi Allianz Arena (Munic).
Semifinalistes: Alemanya i Portugal.
Equip revelació: Portugal.
Millors jugadors: Buffon (Itàlia), Pirlo (Itàlia), Ribéry (França), Zidane (França), Ballack (Alemanya) i Deco (Portugal).
Màxim golejador: Klose (Alemanya).

lunes, 27 de julio de 2009

EL MUNDIAL EN DADES: ANYS 90




Itàlia 1990

Final: Alemanya Federal – Argentina, 1-0.
Gol: Brehme.
Seu: estadi Olímpic (Roma).
Semifinalistes: Itàlia i Anglaterra.
Equip revelació: Camerun.
Millors jugadors: Brehme (Alemanya Federal), Matthäus (Alemanya Federal), Maradona (Argentina), Baresi (Itàlia), Gascoigne (Anglaterra) i Milla (Camerun).
Màxim golejador: Schillaci (Itàlia).

Estats Units 1994

Final: Brasil – Itàlia, 0-0 (penals: 3-2).
Seu: estadi Rose Bowl (Los Angeles).
Semifinalistes: Suècia i Bulgària.
Equip revelació: Bulgària.
Millors jugadors: Dunga (Brasil), Romário (Brasil), Roberto Baggio (Itàlia), Baresi (Itàlia), Brölin (Suècia) i Stoitxkov (Bulgària), a la foto.
Màxims golejadors: Stoitxkov (Bulgària) i Salenko (Rússia).

França 1998

Final: França – Brasil, 3-0.
Gols: Zidane (2), Petit.
Seu: estadi Saint - Denis (París).
Semifinalistes: Croàcia i Holanda.
Equip revelació: Croàcia.
Millors jugadors: Blanc (França), Zidane (França), Rivaldo (Brasil), Ronaldo (Brasil), Suker (Croàcia) i Kluivert (Holanda).
Màxim golejador: Suker (Croàcia).

miércoles, 22 de julio de 2009

ASPECTES POSITIUS I NEGATIUS DE LA MARXA DE SAMUEL ETO’O




Aspectes positius

Futbolista polèmic

Potser en els seus cinc anys de blaugrana, el davanter africà ha mostrat una maduresa que no havia tingut en els seus temps al Mallorca, quan era expulsat vàries vegades al llarg d’una temporada, però Eto’o ha continuat amb l’etiqueta de polèmic, sobretot en episodis com les explosives declaracions realitzades a Vilafranca del Penedès, el 2007, i quan es va “esborrar” amb una targeta de jugar al Santiago Bernabéu en un matx en què els jugadors del Barça van fer el passadís als del Real Madrid, el 2008.

Confiança en Pep Guardiola

El tècnic de Santpedor acaba de conquistar Copa del Rei, Lliga i Champions League i s’ha de tenir tota la confiança amb les decisions que hagi decidit prendre. Si Guardiola no vol Eto’o a l’equip, raons molt importants ha de tenir per prescindir del davanter, amb el qual ha dit que no té el “feeling” adient. De portes enfora l’atacant africà no va crear cap polèmica la temporada passada, però no sabem allò que ha pogut succeir dintre del vestidor del Camp Nou.

No poder ser mai la gran estrella

Durant les seves primeres quatre temporades al Barça, Eto’o va haver d’acceptar que la gran estrella del club era Ronaldinho i algunes vegades va mostrar certa contrarietat per aquest fet, com en les referides declaracions a la capital de l’Alt Penedès. Un cop, ara fa un any, el brasiler va abandonar el Camp Nou, el futbolista africà va observar com la nova i indiscutible figura de la plantilla era Leo Messi. El camerunès mai ha semblat trobar-se a gust com a secundari.

Aspectes en contra

La trajectòria

Els cinc anys d’Eto’o al FC Barcelona han estat excel·lents i m’atreviria a afirmar que es troba entre els deu millors futbolistes i els cinc més grans davanters centre de la història de l’entitat catalana. El camerunès ha superat en tres campanyes els 20 gols en el campionat de Lliga (va arribar als 30 a la darrera) i és l’únic jugador barcelonista que ha estat capaç de marcar en dues finals de la Copa d’Europa. A més, Eto’o sempre s’ha caracteritzat per fer gols decisius, moltes vegades per obrir el marcador.

El caràcter guanyador

Eto’o, des dels seus temps amb el Mallorca, disposa d’un caràcter i temperament plenament guanyadors i molts experts pensen que, tant en l’equip que dirigia Frank Rijkaaard com en el que ara prepara Guardiola, ha estat un home més bàsic, fonamental i decisiu que els mateixos Ronaldinho i Messi. Els seus dos gols ja citats en dues finals de la Lliga de Campions així ho testimonien.

Trobar-ne un de millor

Molts es fan les mateixes preguntes: Hi ha en aquests moments al món un davanter centre superior a Eto’o ? Qué garanteixi temporada rere temporada més de 30 gols ? Qué exerceixi una pressió intensa sobre els defenses rivals ? Qué marqui tants gols decisius ? Ara com ara aquestes qüestions no tenen resposta. Tanmateix, si un futbolista és capaç de fer oblidar el camerunès, aquest no és cap altre que Zlatan Ibrahimovic, l’atacant suec de l’Inter que està a punt de convertir-se en blaugrana.

martes, 21 de julio de 2009

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: DANIEL ALBERTO PASSARELLA




País: Argentina.
Any de naixement: 1953.
Lloc de naixement: Chacabuco.
Demarcació: defensa.
Clubs: Sarmiento Junín, River Plate, Fiorentina AC, Internazionale FC i de nou River Plate.
Mundial disputats: Argentina 1978, Espanya 1982 i Mèxic 1986.
Títols de clubs: 3 Lligues Argentines i 4 Campionats Metropolitans.
Títols de seleccions: 2 Mundials.

El Millor: el Mundial de 1978

Passarella va ser el gran capità de la selecció argentina que va conquistar el Mundial de 1978, precisament organitzat al país sud-americà. Encara que en aquell combinat, dirigit per César Luis Menotti, el bloc estava molt per damunt de les individualitats, el llavors defensa del River Plate era la figura de l’equip juntament amb Osvaldo César Ardiles i Mario Alberto Kempes.

El pitjor: el Mundial de 1986

El central argentí va estar present al Mundial de 1982, a Espanya, on Argentina va decebre, i també al campionat disputat el 1986 a Mèxic. No obstant, amb Carlos Salvador Bilardo a la banqueta, Passarella a penes va comptar i no va ser un home decisiu en la segona corona guanyada per l’Albiceleste, que tenia en Diego Armando Maradona la seva inqüestionable estrella.

lunes, 20 de julio de 2009

EL MUNDIAL EN DADES: ANYS 80




Espanya 1982

Final: Itàlia – Alemanya Federal, 3-1.
Gols: Rossi, Tardelli, Altobelli – Breitner.
Seu: estadi Santiago Bernabéu (Madrid).
Semifinalistes: Polònia i França.
Equip revelació: França.
Millors jugadors: Rossi (Itàlia), Littbarski (Alemanya Federal), Boniek (Polònia) i Platini (França).
Màxim golejador: Rossi (Itàlia).

Mèxic 1986

Final: Argentina – Alemanya Federal, 3-2.
Gols: Brown, Valdano, Burruchaga – Völler, Rummenigge.
Seu: estadi Azteca (Mèxic).
Semifinalistes: França i Bèlgica.
Equip revelació: Bèlgica.
Millors jugadors: Maradona (Argentina), Matthäuss (Alemanya Federal), Platini (França) i Pfaff (Bèlgica).
Màxim golejador: Lineker (Anglaterra), a la foto.

miércoles, 15 de julio de 2009

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: MARINUS MICHELS




País: Holanda.
Any de naixement: 1928.
Lloc de naixement: Amsterdam.
Clubs: AFC Ajax, FC Barcelona, Holanda, de nou Ajax, una altra vegada Barcelona, Los Angles Aztecs, Fc Colònia, de nou Holanda, Bayer Leverkusen i una altra vegada Holanda.
Eurocopes disputades: Alemanya Federal 1988.
Mundial disputats: Alemanya Federal 1974.
Títols de clubs: 4 Lligues Holandeses, 1 Copa Holandesa, 1 Lliga Espanyola, 1 Copa Espanyola, 1 Copa Alemanya i 1 Copa d’Europa.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa.

El Millor: el futbol total

Marinus Michels va ser el creador de dos dels millors equips que hi ha hagut mai al futbol mundial: l’Ajax i la selecció d’Holanda del primer lustre de la dècada dels 70. Amb un joc espectacular, batejat amb el nom de futbol total, Michels va guanyar el 1971 la primera de les tres Copes d’Europa consecutives del club d’Amsterdam i va arribar a la final del Mundial disputat a Alemanya el 1974.

El pitjor: la seva experiència al Barça

En dues etapes diferents, el tècnic holandès va entrenar el FC Barcelona durant sis temporades i només va poder conquistar un títol de Lliga i un altre de la Copa del Rei, malgrat disposar de grans futbolistes com Sadurní, Torres, Marcial, Asensi, Neesquens, Rexach o, evidentment, Cruyff. La veritat és que Michels va dirigir el club català en un moment molt complicat i delicat de la seva història.

martes, 14 de julio de 2009

EL MUNDIAL EN DADES: ANYS 70




Mèxic 1970

Final: Brasil – Itàlia, 4-1.
Gols: Pelé, Gerson, Jairzinho, Carlos Alberto – Boninsegna.
Seu: estadi Azteca (Mèxic).
Semifinalistes: Alemanya Federal i Uruguai.
Equip revelació: Perú.
Millors jugadors: Pelé (Brasil), a la foto, i Müller (Alemanya Federal).
Màxim golejador: Müller (Alemanya Federal).

Alemanya Federal 1974

Final: Alemanya Federal – Holanda, 2-1.
Gols: Breitner, Müller – Neesquens.
Seu: estadi Olímpic (Munic).
Semifinalistes: Polònia i Brasil.
Equip revelació: Polònia.
Millors jugadors: Beckenbauer (Alemanya Federal) i Cruyff (Holanda).
Màxim golejador: Lato (Polònia).

Argentina 1978

Final: Argentina – Holanda, 3-1.
Gols: Kempes (2), Bertoni – Nanninga.
Seu: estadi Monumental River Plate (Buenos Aires).
Semifinalistes: Brasil i Itàlia.
Equip revelació: Àustria.
Millors jugadors: Passarella (Argentina) i Rensenbrink (Holanda).
Màxim golejador: Kempes (Argentina).

lunes, 13 de julio de 2009

TORNA PEP !!!




Molta gent opina que la gran temporada 2008/2009 realitzada pel FC Barcelona, en què es va aconseguir la històrica triple corona formada per Copa del Rei, Lliga i Champions League, és un mèrit personal de l’entrenador Pep Guardiola. És a dir, en altres paraules, s’han conquistat els tres títols malgrat la junta directiva i la secretaria tècnica.

Jo no sóc, ni molt menys, tan radical, però vist el que està succeint des del final de la triomfant campanya fins avui, període coincident amb les vacances del tècnic de Santpedor, potser hi ha una mica de raó en la referida opinió.

Un president que no calla

Si Joan Laporta havia tingut alguna virtut en els seus primers anys de president és que parlava poc, no entrava en polèmiques i no criticava res del que feia el Real Madrid, mantenint fins i tot molt bones relacions amb Florentino Pérez, en la seva primera etapa com a màxim mandatari blanc, i sobretot amb Ramón Calderón. Tot això va començar a canviar el 2008 en el famós discurs de la trobada de penyes de l’Hospitalet de Llobregat.

Amb Guardiola de preparador, Laporta va tornar a tancar la boca i a dedicar-se a les tasques específiques del seu càrrec, però una vegada l’entrenador se’n va anar de vacances, el president s’ha caracteritzat de nou per parlar massa, criticant durament els fitxatges de Pérez, en el seu retorn a la llotja del Santiago Bernabéu; oferint la renovació a Samuel Eto’o (foto), malgrat que el tècnic no el vol, i comentant per la televisió que, si per ell fos, no fitxaria absolutament ningú.

Una directiva dividida

La pròxima primavera hi haurà eleccions i Laporta no s’hi pot presentar. En aquests moments no existeix una alternativa continuista unitària per enfrontar-se, molt probablement, a grans adversaris com els exdirectius Sandro Rosell i Ferran Soriano. El president i uns pocs dirigents desitgen que el candidat sigui Xavier Sala i Martín, mentre que la majoria de components de la junta prefereixen Jaume Ferrer.

Un secretari tècnic amb molts problemes

Mai he sigut un gran defensor, tal com s’ha pogut apreciar en aquest bloc, del treball de Txiki Begiristáin, encara que ha tingut importants encerts com el fitxatge de Touré Yaya, el retorn de Gerard Piqué o la decisió de jugar-se-la amb Guardiola per ocupar la banqueta del Camp Nou per substituir Frank Rijkaard. Quan fa, més o menys, un mes i mig que va finalitzar la temporada, el secretari tècnic ha estat incapaç de fitxar cap jugador o de portar a terme les baixes o cessions de Martín Cáceres, Eidur Gudjonsen, Alexander Hleb o el citat Eto’o.

Per tant, torna ja Pep !!!

jueves, 9 de julio de 2009

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTORIA: RONALDO NAZARIO DA LIMA




País: Brasil.
Any de naixement: 1976.
Lloc de naixement: Rio de Janeiro.
Demarcació: davanter.
Clubs: Cruzeiro FC, PSV Eindhoven, FC Barcelona, Internazionale FC, Real Madrid, AC Milan i Corinthians FC.
Mundial disputats: Estats Units 1994, França 1998, Corea del Sud i Japó 2002 i Alemanya 2006.
Principals títols personals: 2 Pilotes d’Or, 3 FIFA World Player, 1 Bota d’Or, millor jugador del Mundial 1998 i màxim golejador del Mundial 2002.
Títols de clubs: 1 Campionat Paulista, 1 Copa Brasilera, 1 Copa Holandesa, 1 Lliga Espanyola, 1 Copa Espanyola, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Recopa, 1 UEFA, 2 Supercopes d’Europa, 1 Intercontinental i 1 Mundial de Clubs.
Títols de seleccions: 2 Copes Amèrica, 2 Mundials i 1 Copa Confederacions.

El Millor: un impressionant definidor

Ronaldo, molt probablement el millor futbolista del món en el decenni 1995 / 2005, ha estat el millor definidor que he vist mai en la història del futbol, potser només comparable amb el seu compatriota Romário. El davanter carioca a penes fallava cap ocasió quan es trobava davant els porters contraris, a qui moltes vegades driblava de forma aparentment senzilla.

El pitjor: les lesions

Sense cap mena de dubte les lesions, algunes d’elles de caràcter molt greu, han estat el pitjor de la carrera de l’atacant brasiler. Durant la seva trajectòria al PSV, en el seu debut a Europa, ja en va tenir una d’important, però les més llargues es van donar pel que fa als seus cinc anys a l’Inter de Milà. Més tard també ha tingut dificultats en el Real Madrid i el Milan.

martes, 7 de julio de 2009

EL MUNDIAL EN DADES: ANYS 60




Xile 1962

Final: Brasil – Txecoslovàquia, 3-1.
Gols: Amarildo, Zito, Vavá – Masopust.
Seu: estadi Nacional (Santiago de Xile).
Semifinalistes: Xile i Iugoslàvia.
Equip revelació: Xile.
Millors jugadors: Garrincha (Brasil), a la foto, i Masopust (Txecoslovàquia).
Màxims golejadors: Garrincha (Brasil), Vavá (Brasil), Leonel Sánchez (Xile), Jerkovic (Iugoslàvia), Albert (Hongria) i Ivanov (Unió Soviètica).

Anglaterra 1966

Final: Anglaterra – Alemanya Federal, 4-2.
Gols: Hurst (3), Peters – Häller, Schnellinger.
Seu: estadi de Wembley (Londres).
Semifinalistes: Portugal i Unió Soviètica.
Equip revelació: Portugal.
Millors jugadors: Bobby Charlton (Anglaterra) i Eusebio (Portugal).
Màxim golejador: Eusebio (Portugal).

lunes, 6 de julio de 2009

ENSOPEGAR DE NOU EN LA MATEIXA PEDRA




Quan a la seva primera etapa de president del Real Madrid Florentino Pérez va omplir el vestidor del Santiago Bernabéu de galàctics, i va prescindir d’homes com Claude Makélélé, es va iniciar l’enfonsament vertiginós de l’equip, que va desembocar en la dimissió del propi Pérez.

Ara, quan encara no ha transcorregut un mes del seu nou nomenament com a president, el mandatari s’ha gastat més de 200 milions d’euros en tres nous galàctics: Kaká, Cristiano Ronaldo (foto) i Karim Benzema. És evident que Florentino sembla ensopegar de nou en la mateixa pedra.

És probable que la pròxima temporada el Madrid faci un futbol espectacular i que guanyi molts títols, fins i tot els tres en què hi prendrà part, però jo em faig les següents preguntes: Poden jugar junts Raúl González, Kaká, Ronaldo i Benzema ? Podrà fer tota la feina “bruta” Lass Diarra ? Qui lluitarà al centre del camp a més del francès ? Pot un equip a priori tan desequilibrat conquistar un torneig tan complicat com la Champions League ? Què succeirà quan els blancs juguin contra equips rocosos com Liverpool o Manchester United ? Hi haurà lluita d’egos al vestidor ? Està prou madur Benzema per aguantar tanta pressió ? Com reaccionaran jugadors com Guti o Gonzalo Higuaín si no juguen ?

miércoles, 1 de julio de 2009

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: ALEX FERGUSON




País: Escòcia.
Any de naixement: 1941.
Lloc de naixement: Glasgow.
Clubs: East Stirlingshire, Saint - Mirren FC, Aberdeen FC, Escòcia i Manchester United.
Títols estatals: 3 Lligues Escoceses, 4 Copes Escoceses, 1 Copa de la Lliga Escocesa, 13 Lligues Angleses, 5 Copes Angleses, 4 Copes de la Lliga Angleses i 10 Supercopes Angleses.
Títols internacionals: 2 Champions League, 2 Recopes, 2 Supercopes, una Intercontinental i un Mundial de Clubs.

El Millor: més d'un quart de segle a Old Trafford

L’any 1984, després d’una trajectòria triomfant amb l’Aberdeen, que va trencar, juntament amb el Dundee United, el binomi Rangers / Celtic, Alex Ferguson va fitxar per un Manchester United en hores baixes. L’entrenador escocès va romandre més d'un quart de segle a Old Trafford, on per exemple va guanyat 13 Lligues, més de la meitat de les que té el club, i 2 Copes d’Europa, dos terços de les aconseguides per l’entitat.

El pitjor: els inicis a Manchester

Com ja s’ha indicat, Ferguson va arribar al Manchester United el 1984, quan el club d’Old Trafford es trobava en un moment força delicat de la seva història i a l’ombra de clubs com Liverpool, Everton o Arsenal. El tècnic escocès va trigar sis anys en guanyar un títol, la Cup, nou en aconseguir la primera Lliga i 15 en assolir la Copa d’Europa.

EL MUNDIAL EN DADES (ANYS 50)




Brasil 1950

Final: Uruguai – Brasil, 2-1.
Gols: Schiaffino, Ghiggia – Friaça.
Seu: estadi Maracaná (Rio de Janeiro)
Semifinalistes: Suècia i Espanya.
Equip revelació: Espanya.
Millors jugadors: Ghiggia (Uruguai), a la foto, i Ademir (Brasil).
Màxim golejador: Ademir (Brasil).

Suïssa 1954

Final: Alemanya Federal – Hongria, 3-2.
Gols: Morlock, Rahn (2) – Puskas, Czibor.
Seu: estadi Wankdorf (Berna).
Semifinalistes: Àustria i Uruguai.
Equip revelació: Àustria.
Millors jugadors: Fritz Walter (Alemanya Federal) i Puskas (Hongria).
Màxim golejador: Kocsis (Hongria).

Suècia 1958

Final: Brasil – Suècia, 5-2.
Gols: Vavá (2), Pelé (2), Zagallo – Liedholm, Simonsson.
Seu: estadi Rasunda (Estocolm).
Semifinalistes: França i Alemanya Federal.
Equip revelació: França.
Millors jugadors: Pelé (Brasil) i Garrincha (Brasil).
Màxim golejador: Fontaine (França).