lunes, 30 de junio de 2025

EL MUNDIAL DE CLUBS


 






Fa uns dies es va inaugurar a Los Angeles el Mundial de Clubs que, amb certa polèmica, ha ideat la FIFA. El torneig ve encara a incrementar més el ja atapeït calendari futbolístic.

El campionat podria ser una bona idea, però hi ha aspectes que són força millorables:

Si s’incrementen els partits en noves competicions, d’alguna manera s’han de reduir en altres torneigs i ja comença a ser molt necessari que algunes Lligues locals, com l’espanyola, passin a tenir 18 o fins i tot 16 equips.

És inadmissible que no disputin el Mundial vigents campions de Lligues europees importants com FC Barcelona, Liverpool FC, SSC Nàpols o Sporting Club Portugal.

Crec que haurien de tenir una mena de wild card altres entitats històriques com Arsenal FC, Manchester United, AC Milan o AFC Ajax.

Clubs tan modestos com per exemple l’Auckland City neozelandès, que va perdre en la primera jornada 10 a 0 contra el Bayern de Múnic, crec haurien de jugar una fase prèvia.

A foto, Xabi Alonso, nou entrenador del Real Madrid.


viernes, 27 de junio de 2025

GRANS ENTRENADORS DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: ERNESTO VALVERDE


 





Any i lloc de naixement: 1964 (Viandar de la Vera, Extremadura – Espanya).

Estància al club: 2017 - 2020.

Títols: 2 Lligues, 1 Copa i Supercopa d’Espanya.

Procedència: Athletic Club Bilbao.

Destí: Athletic Club Bilbao.

El millor: 2 campionats de Lliga en les seves 2 temporades completes.  

El pitjor: les golejades europees.


jueves, 26 de junio de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: ALLAN SIMONSEN


 





Any i lloc de naixement: 1952 (Vejle – Dinamarca).

Demarcació: davanter.

Estància al club: 1979 - 1982.

Títols: 1 Copa i 1 Recopa.

Procedència: Borussia Mönchenglabdach.

Destí: Charlton Athletic.

El millor: la seva habilitat.    

El pitjor: l’arribada de Diego Maradona va suposar el seu adéu.


miércoles, 25 de junio de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: HANSI KRANKL


 





Any i lloc de naixement: 1953 (Viena – regió de Viena, Àustria).

Demarcació: davanter.

Estància al club: 1978 - 1980.

Títols: 1 Recopa.

Procedència: Rapid Viena.

Destí: Rapid Viena.

El millor: els gols en la seva única temporada completa al Camp Nou.  

El pitjor: per tant, no va acabar cap de les altres dues.


jueves, 19 de junio de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: JOSEP MARIA FUSTÉ


 





Any i lloc de naixement: 1941 (Linyola, Pla d’Urgell – Catalunya).

Any i lloc de defunció: 2023 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya).

Demarcació: Centrecampista.

Estància al club: 1960 - 1972.

Títols: 3 Copes i 1 Copa de Fires.

Procedència: pedrera.

Destí: Hèrcules CF.

El millor: 12 anys al primer equip.  

El pitjor: li va tocar viure una de les pitjors èpoques del club.


lunes, 16 de junio de 2025

CAMPIÓ DE LA NATIONS LEAGUE: PORTUGAL


 






Entrenador: Robert Martínez (foto). 

Capità: Cristiano Ronaldo. 

Estrella: Vitinha Machado. 

Altres futbolistes bàsics: Nuno Mendes, Bruno Fernandes i Bernardo Silva. 

Equip tipus: Diogo Costa, Joao Neves, Rubén Dias, Gonçalo Inácio, Nuno Mendes, Vitinha Machado, Bruno Fernandes, Bernardo Silva, Rafael Leao, Cristiano Ronaldo i Pedro Neto.

Principals suplents: Nelson Semedo, Rubén Neves i Francisco Conceiçao.

Número de títol: 2n.

Anterior títol: 2019. 

El millor: la extraordinària pedrera lusitana. 

El pitjor: jugadors com Dias, Silva i Leao no van arribar en el seu millor moment. 


10 ANYS DE BERLÍN


 





Quan el FC Barcelona va conquistar la seva cinquena Copa d’Europa l’any 2015 a l’estadi Olímpic de Berlín contra el Juventus, ningú podia llavors presagiar que, una dècada més tard, el club encara no n’hauria guanyat cap més fins el dia d’avui i, a més, hauria protagonitzat autèntiques hecatombes a la competició. 

Cinc mesos abans de la final, el Barça era un autèntic polvorí: l’entrenador Luis Enrique Martínez va decidir deixar a la banqueta el seu trio ofensiu, Leo Messi, Luis Suárez i Neymar Junior, en un matx de Lliga a Anoeta davant la Real Sociedad. L’argentí va agafar un enuig descomunal i sembla que va poder exigir la destitució del tècnic asturià, que van poder evitar els capitans Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

Tanmateix, la reacció de l’equip blaugrana va ser espectacular, va assolir el triplet Lliga / Copa / Champions i, concretament en aquest últim torneig, va derrotar els campions de les quatre Lligues més potents d’Europa, al marge de l’espanyola, el Manchester City, el París Saint – Germain, el Bayern de Múnic i el Juventus.

En la final contra la Vecchia Signora, Ivan Rakitic va avançar el Barça molt aviat, en els inicis del segon temps va empatar el madrileny Álvaro Morata, Suárez va tornar a posar per davant els catalans i, en els darrers instants, Neymar va marcar el 3 a 1 definitiu. Messi no va marcar a la capital alemanya, però va ser el gran protagonista a les semfinals contra el Bayern de Pep Guardiola. 


viernes, 13 de junio de 2025

GRANS ENTRENADORS DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: VIC BUCKINGHAM


 








Any i lloc de naixement: 1915 (Greenwich, Anglaterra – Regne Unit).

Any i lloc de defunció: 1995 (Chichester, Anglaterra – Regne Unit). 

Estància al club: 1969 - 1971.

Títols: 1 Copa.

Procedència: Ethnikos Pireu. 

Destí: Sevilla FC. 

El millor: l’extraordinària Copa de 1971.   

El pitjor: donar pas a Marinus Michels després d’obtenir el trofeu.


CAMPIÓ DE LA COPA DE LA REINA: FC BARCELONA


 





Entrenador: Pere Romeu. 

Capitana: Alexia Putellas.

Estrella: Aitana Bonmatí.

Altres futbolistes bàsics: Mapi León, Patri Guijarro i Clàudia Pina (foto).

Equip tipus: Cata Coll, Ona Batlle, Irene Paredes, Mapi León, Fridolina Rolfö, Patri Guijarro, Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Caroline Graham Hansen, Ewa Pajor i Clàudia Pina.

Principals suplents: Esmee Brugts, Marta Torrejón i Salma Paralluelo. 

Número de títol: 11è. 

Anterior títol: 2024.

El millor: un nou triplet estatal. 

El pitjor: no poder fer el pòquer del total de competicions per perdre la final de la Champions League.


jueves, 12 de junio de 2025

LUIS ENRIQUE


 





L’asturià Luis Enrique Martínez acaba de conquistar la seva segona Lliga de Campions, la primera en el palmarès del París Saint – Germain (PSG), i s’ha convertit en el segon entrenador en assolir dos triplets Lliga / Copa / Champions (va aconseguir el primer fa una dècada amb el FC Barcelona) després del seu company com a futbolistes al Camp Nou Pep Guardiola, que els va guanyar amb el mateix Barça i el Manchester City.

Després de ser un dels millor futbolistes espanyols durant l’ultima dècada del segle XX i la primera del XXI, en què va jugar a l’Sporting de Gijón, el Real Madrid i el FC Barcelona, Luis Enrique va iniciar la carrera d’entrenador, que ha tingut molts èxits, però també alguna davallada.

Pel que fa als inicis, va ascendir a segona A i va classificar en tercera posició d’aquesta categoria el Barça Atlètic, la millor posició mai aconseguida pel filial barcelonista, que igualaria uns anys més tard Eusebio Sacristán; no va tenir massa fortuna al Roma, on va protagonitzar algun problema amb el mític Francesco Totti, i va experimentar una etapa correcte al Celta.

Va ser llavors quan Josep Maria Bartomeu el va fitxar com a entrenador de la societat catalana en substitució de Gerardo Tata Martino. Els primers mesos de l’asturià al Camp Nou no van ser precisament senzills i el mes de gener de 2015, després d’enfrontar-se a Leo Messi, va estar a punt de ser destituït, però la intervenció dels dos capitans, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, va evitar-ho.

Seguidament, va arribar una reacció espectacular i el Barça va assolir el seu segon triplet Lliga / Copa / Champions. En aquesta última competició, el conjunt blaugrana va superar els respectius campions de Lliga d’Anglaterra, França, Alemanya i Itàlia, concretament Manchester City, PSG, Bayern Múnic i Juventus, a aquest darrer a la final de l’estadi Olímpic de Berlín.

Luis Enrique guanyaria més títols amb el Barça, una Lliga i dues Copes més, a part de la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs, però després de la tercera temporada va decidir posar punt i final a la seva experiència al Camp Nou, aparentment fart i esgotat, com Guardiola uns anys abans.

Després del Mundial de Rússia, disputat l’any 2018, Luis Rubiales va elegir el tècnic asturià com a nou seleccionador, càrrec que va haver de deixar per la greu malaltia de la seva filla Xana. Després de la seva mort, Luis Enrique va agafar de nou les regnes de l’equip estatal, amb un bon paper a l’Eurocopa multiseu que es va jugar l’any 2021 (va ser ajornada pel covid), en què va ser semifinalista, i una decebedora participació a la Copa del Món de Quatar, la tardor de l’any 2022, on el conjunt espanyol va caure eliminat als vuitens de final contra el Marroc.

El mal rendiment al Mundial va motivar la marxa del preparador de Gijón que, després d’un parèntesi, va decidir acceptar l’oferta del PSG, un club obsessionat amb el títol de la Lliga de Campions, que no van poder conquistar entrenadors del prestigi d’Unai Emery o Thomas Tuchel.

La primera campanya al Parc dels Prínceps, tot i els esperats títols de la Lliga i la Copa, va ser una mica complicada perquè l’equip de la capital francesa va quedar eliminat en semifinals de la Champions League davant el Borussia Dortmund, i, com abans li havia succeït amb Totti, Messi o Neymar Junior, havia mantingut relacions difícils amb una altra estrella, Kylian Mbappé, que al final de la temporada va fitxar pel Real Madrid.

Sense una estrella rutilant com Mbappé i amb un grup equilibrat i sense fissures en cap línia, en què han brillat el porter italià Gianluigi Donnarumma, el carriler marroquí Achraf Hakimi, el capità i central brasiler Marquinhos Aoas, el centrecampista portuguès Vitinha Machado, l’interior espanyol Fabián Ruiz, la jove perla francesa Désiré Doué, l’extrem georgià Khvitxa Kvaratskhelia, contractat al mercat d’hivern, i sobretot l’exblaugrana Ousmane Dembélé, que ha actuat com a fals davanter centre, ha conquistat el seu segon triplet format per Lliga / Copa / Champions.  


GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: PEP GUARDIOLA


 








Any i lloc de naixement: 1971 (Santpedor, Bages – Catalunya). 

Demarcació: Centrecampista. 

Estància al club: 1991 - 2001.

Títols: 6 Lligues, 2 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa, 1 Recopa i 1 Supercopa d’Europa.

Procedència: pedrera. 

Destí: Brescia Calcio. 

El millor: un mig centre excel·lent.   

El pitjor: la greu lesió que va patir l’any 2000.


miércoles, 11 de junio de 2025

GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: FRANCISCO JOSÉ CARRASCO


 





Any i lloc de naixement: 1959 (Alcoi, Alcoià – Comunitat Valenciana).

Demarcació: davanter. 

Estància al club: 1978 - 1989.

Títols: 1 Lliga, 3 Copes, 1 Supercopa d’Espanya i 3 Recopes.

Procedència: pedrera. 

Destí: FC Sochaux. 

El millor: la final de la Recopa de Basilea, quan només tenia 19 anys.   

El pitjor: alguns xiulets que rebia del Camp Nou. 


GRANS FUTBOLISTES DELS 125 ANYS D’HISTÒRIA DEL FC BARCELONA: RICARDO ZAMORA


 








Any i lloc de naixement: 1901 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya).

Any i lloc de defunció: 1978 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya). 

Demarcació: porter. 

Estància al club: 1919 - 1922.

Títols: 3 campionats de Catalunya i 2 Copes. 

Procedència: RCD Espanyol. 

Destí: RCD Espanyol. 

El millor: considerat el millor porter del món de la seva època.   

El pitjor: les millors etapes de la seva carrera esportiva van tenir lloc a l’Espanyol i Real Madrid.


martes, 10 de junio de 2025

CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE FEMENINA: ARSENAL FC


 





Entrenadora: Renée Slegers. 

Capitana: Kim Little. 

Estrella: Mariona Caldentey (foto). 

Altres futbolistes bàsiques: Daphne van Domselaar, Leah Williamson i Alessia Russo.

Equip tipus: Daphne van Domselaar, Emily Fox, Leah Williamson, Steph Catlie, Katie McCabe, Kim Little, Mariona Caldentey, Chloe Kelly, Frida Maanum, Caitlin Foord i Alessia Russo. 

Principals suplents: Lotten Wubben – Moy, Beth Mead i Stina Blankstenius. 

Número de títol: 2n. 

Anterior: 2007.

El millor: superar Olympique Lió i FC Barcelona, els dos teòrics millors equips del món.

El pitjor: 18 anys entre un títol i l’altre. 


CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE: PARÍS SAINT - GERMAIN


 






Entrenador: Luis Enrique Martínez.

Capità: Marquinhos Aoas.  

Estrella: Ousmane Dembélé. 

Altres futbolistes bàsics: Gianluigi Donnarumma, Vitinha Machado i Désiré Doué (foto). 

Equip tipus: Gianluigi Donnarumma, Achraf Hakimi, Marquinhos Aoas, William Pacho, Nuno Mendes, Joao Neves, Vitinha Machado, Fabián Ruiz, Désiré Doué, Ousmane Dembélé i Bradley Barcola. 

Principals suplents: Warren Zaïre – Emery, Khvitxa Kvaratskhelia i Gonçalo Ramos. 

Número de títol: 1a. 

Anterior títol europeu: Recopa 1996.

El millor: Luis Enrique

El pitjor: l’equip francès va patir molt per superar la primera fase del torneig.


lunes, 9 de junio de 2025

TRICAMPIONS: FRENKIE DE JONG


 






Després que un viatge llampec a Amsterdam del llavors president Josep Maria Bartomeu evités el seu fitxatge pel París Saint – Germain, Frenkie de Jong, que estava realitzant una excel·lent campanya amb l’Ajax, amb el qual va estar a punt d’arribar a la final de la Lliga de Campions, va ser contractat pel FC Barcelona.

Abans de la campanya recentment acabada, la qual va començar lesionat (es va perdre la passada Eurocopa d’Alemanya), De Jong havia experimentat cinc campanyes molt irregulars, i en algun cas fins i tot decebedores. Per aquesta raó, el club va intentar els dos darrers estius vendre el neerlandès al Manchester United, quan l’entrenava el seu compatriota i preparador a l’Ajax Erik the Haag. 

Com ja he comentat en l’anterior paràgraf, de Jong va començar l’exercici lesionat i, un cop restablert, va trigar en agafar la forma adequada i la sensació és que Hansi Flick confiava més amb el jove de la Masia Marc Casadó, fins llavors titulat indiscutible. Tanmateix, el tècnic alemany s’acabaria decantant per Frenkie en els onzes inicials.

El neerlandès, que ha format al mig camp un excel·lent tàndem amb Pedri González,  ha acabat sent un home bàsic en els plantejaments de Flick i ha estat reconegut com un dels jugadors fonamentals en els tres títols guanyats pel Barça, tot i que els seus detractors, que continuen sent molts, argumenten que reté massa l’esfèric i que continua tenint errors que provoquen contraatacs rivals. 


viernes, 6 de junio de 2025

CAMPIÓ DE LA CONFERENCE CUP: CHELSEA FC


 





Entrenador: Enzo Maresca.

Capità: Reece James. 

Estrella: Cole Palmer (foto). 

Altres futbolistes bàsics: Marc Cucurella, Enzo Fernández i Nicolas Jackson. 

Equip tipus: Filip Jörgensen, Malo Gusto, Trevor Chalobah, Benoit Badiashvile, Marc Cucurella, Moisés Caicedo, Enzo Fernández, Pedro Neto, Cole Palmer, Noni Madueke i Nicolas Jackson. 

Principals suplents: Levi Colwill, Reece James i Jadon Sancho. 

Número de títol: 3r (comptabilitzant l’antiga Recopa). 

Anterior títol: 1998.

El millor: la qualitat de Palmer.

El pitjor: una horrible gestió de la plantilla.


jueves, 5 de junio de 2025

TRICAMPIONS: ÍÑIGO MARTÍNEZ


 






El central basc ja va estar molt a prop de fitxar pel FC Barcelona durant l’etapa com a entrenador d’Ernesto Valverde, però llavors es va dir que Leo Messi havia vetat l’arribada d’Íñigo Martínez perquè li podia fer competència i fons i tot treure-li el lloc al seu amic i compatriota Javier Mascherano.

Uns anys més tard, ja sense Messi i Mascherano al club, Íñigo va arribar al Camp Nou, però, per diferents circumstàncies, com les lesions o el bon rendiment de jugadors com l’uruguaià Ronald Araujo o el danès Andreas Christensen, el biscaí no va poder fer-se amb un lloc de titular de manera regular. 

Tanmateix, Martínez ha estat un dels homes clau en el primer exercici de Hansi Flick, tot i que a començaments d’estiu ni tan sols tenia la inscripció assegurada. El defensa basc ha estat el gran líder de la defensa, titular indiscutible, l’home que millor ha interpretat l’arriscada tàctica del fora de joc i, com alguns analistes han comentat, ha actuat com un capità sense braçalet. 

En aquest estiu que està a punt de començar, ningú discutirà la continuïtat d’Íñigo i tots els afeccionats barcelonistes, amants de pensar un onze tipus per a la següent campanya, segurament el situaran com a bàsic en els plans de Flick, formant duo al centre de la defensa amb el jove defensa català Pau Cubarsí.


miércoles, 4 de junio de 2025

CAMPIÓ DE L’EUROPA LEAGUE: TOTTENHAM HOTSPUR


 







Entrenador: Ange Postecoglu. 

Capità: Son Heung Min (foto). 

Estrella: Richarlison de Andrade. 

Altres futbolistes bàsics: Pedro Porro, Rodrigo Betancur i Dominik Solanke. 

Equip tipus: Guglielmo Vicario, Pedro Porro, Cristian Romero, Micky van der Ven, Destiny Udogie, Rodrigo Betancur, Yves Bissouma, Brennan Johnson, Pape Matar Sarr, Richarlison de Andrade i Dominik Solanke. 

Principals suplents: Son Heung Min, Dejan Kulusevski i James Daniel Maddison. 

Número de títol: 3r (comptabilitzant l’antiga Copa de la UEFA). 

Anterior títol: 1984.

El millor: el nivell ofensiu. 

El pitjor: una Premier League desastrosa.


martes, 3 de junio de 2025

TRICAMPIONS: ROBERT LEWANDOWSKI


 





El veterà davanter polonès Robert Lewandowski va realitzar una gran temporada de debut com a blaugrana, assolint la Lliga, la Supercopa d’Espanya i el trofeu Pichichi, però durant la seva segona campanya va mostrar un rendiment força deficient, fins el punt que Xavi Hernández, d’haver continuat a la banqueta, hagués demanat la baixa de l’atacant.

Però un altre dels “miracles” de Hansi Flick en la campanya que acaba de finalitzar és  haver fet ressorgir Lewandowski, a qui ja va tenir sota les seves ordres al Bayern de Múnic. El polonès ha realitzat una brillant temporada, sobretot pel que fa a la seva primera meitat, i ha marcat un munt de gols, tot i que finalment tant el Pichichi com la Bota d’Or li han arrabassat el davanter francès del Real Madrid Kylian Mbappé. 

Quan Lewandowski, sorprenentment, va decidir abandonar el Bayern i fitxar pel Barça l’estiu de 2022, molt pensaven, i fins i tot afirmaven, que venia a Barcelona per prejubilar-se i fer-ho en una ciutat com Barcelona, amb unes temperatures clarament més suaus que les de la capital bavaresa. Però, evidentment, estaven equivocats.

Tanmateix, i donant la importància que es mereix al rendiment de Robert aquesta temporada, penso que el grup de Flick també ha obtingut força avantatges durant les seves absències, doncs aquestes han permès la presència d’un fals nou més dinàmic, com exemplifiquen homes com Ferran Torres, Fermín López o Dani Olmo.


lunes, 2 de junio de 2025

CAMPIÓ DE LA SUPERCOPA D’ESPANYA FEMENINA: FC BARCELONA


 





Entrenador: Pere Romeu.

Capitana: Alexia Putellas.

Estrella: Aitana Bonmatí.

Altres futbolistes bàsics: Mapi León (foto), Patri Guijarro i Caroline Graham Hansen.

Equip tipus: Cata Coll, Ona Batlle, Irene Paredes, Mapi León, Fridolina Rolfö, Patri Guijarro, Aitana Bonmatí, Alexia Putellas, Clàudia Pina, Ewa Pajor i Caroline Graham Hansen. 

Principals suplents: Esmee Brugts, Marta Torrejón i Salma Paralluelo. 

Número de títol: 10è. 

Anterior títol: 2024.

El millor: ara per ara l’equip continua sent molt superior als altres clubs de la competició.

El pitjor: aquesta manca de competivitat.