Any i lloc de naixement: 1956 (Barakaldo – Biscaia - Euskadi).
Demarcació: defensa.
Estància al club: 1980 - 1993.
Títols: 4 Lligues, 4 Copes, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Copes de la Lliga, 1 Copa d’Europa, 2 Recopes i 1 Supercopa d’Europa.
Procedència: Athletic Club Bilbao.
Destí: retirada.
El millor: capità del Dream Team.
El pitjor: el cas de presumpta agressió sexual als Països Baixos.
Any i lloc de naixement: 1949 (Oviedo, Astúries - Espanya).
Any i lloc de defunció: 2018 (Gijón – Astúries – Espanya).
Demarcació: davanter.
Estància al club: 1980 - 1984.
Títols: 2 Copes, 1 Supercopa d’Espanya i 1 Recopa.
Procedència: Sporting Gijón.
Destí: Sporting Gijón.
El millor: un excel·lent golejador.
El pitjor: el segrest.
Ara fa sis anys, el Girona FC va experimentar una de les grans decepcions de la seva història: quan el club de Montilivi, que havia empatat amb el FC Barcelona al Camp Nou i havia guanyat el Real Madrid al Santiago Bernabéu, semblava tenir la permanència pràcticament encarrilada, va entrar en un sotrac molt profund i va acabar descendint a segona divisió. Tots recordem aquella trista roda de premsa en què l’entrenador Eusebio Sacristán demanava perdó a l’afecció.
L’entitat blanc-i-vermella, que la temporada anterior havia tingut un debut extraordinari a la màxima categoria de la mà del tècnic Pablo Machín, va transitar més tard per un període caracteritzat per noves sotragades, perdent dues promocions consecutives contra Elx FC i Rayo Vallecano. Va ser llavors quan el director tècnic Quique Cárcel va decidir fitxar com a preparador Michel Sánchez (foto).
Els inicis de Michel van ser molt poc esperançadors, doncs l’equip català es va situar en zona de descens, però va reaccionar brillantment i es va classificar de nou per disputar la promoció, que per fi va poder superar en una eliminatòria davant el CD Tenerife. Posteriorment, el Girona va fer un gran torneig en el seu retorn a primera i l’any passat va aconseguir una històrica classificació per a la Lliga de Campions, al quedar en tercera posició a la Lliga, només per darrere de Madrid i Barça.
Pel que fa al campionat de Lliga, l’actual exercici va començar força bé per al grup de Michel i va acabar l’any de manera acceptable, tot i que el debut a la Champions League va ser complicat, obtenint el conjunt gironí només una victòria enfront l’Slovan de Bratislava, perdent la resta d’encontres jugats. Tanmateix, l’experiència va ser considerada molt positiva.
No obstant, l’any 2025 està sent un desastre per al club català, que en aquests moments es troba a sis punts de la zona de descens, una diferència encara certament còmoda si no fos perquè a Montilivi han tornat els fantasmes de l’any 2019.
Any i lloc de naixement: 1946 (Quirós, Astúries - Espanya).
Demarcació: centrecampista.
Estància al club: 1969 - 1977.
Títols: 1 Lliga i 1 Copa.
Procedència: RCD Espanyol.
Destí: Atlético Madrid.
El millor: una tècnica extraordinària.
El pitjor: la seva polèmica marxa al Vicente Calderón.
Any i lloc de naixement: 1968 (Bellcaire d’Empordà, Baix Empordà - Catalunya).
Any i lloc de defunció: 2014 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya).
Estància al club: 2012 - 2013.
Títols: 1 Lliga.
Procedència: principal ajudant de Pep Guardiola.
Destí: defunció.
El millor: la Lliga dels 100 punts.
El pitjor: la malaltia i posterior mort.
Entrenador: Pep Guardiola.
Capità: Carles Puyol.
Estrella: Leo Messi.
Altres futbolistes importants: Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Samuel Eto’o.
Onze tipus: Víctor Valdès, Dani Alves, Gerard Piqué, Carles Puyol, Éric Abidal, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Leo Messi, Samuel Eto’o i Thierry Henry.
Principals suplents: Silvinho Mendes, Touré Yaya i Seydou Keita.
Número de títol: 3r.
El millor: l’històric gol d’Iniesta a les semifinals a Stamford Bridge.
El pitjor: Alves i Abidal, els dos laterals titulars, es van perdre la final de Roma per sanció.
Any i lloc de naixement: 1935 (la Coruña, Galícia - Espanya).
Any i lloc de defunció: 2023 (Milà, Llombardia – Itàlia).
Demarcació: centrecampista.
Estància al club: 1955 - 1961.
Títols: 2 Lligues i 2 Copes.
Procedència: Deportivo Coruña.
Destí: Inter Milà.
El millor: primer futbolista espanyol en guanyar la Pilota d’Or.
El pitjor: que hagués de deixar el Camp Nou pels problemes econòmics del club.
Fa ja molts anys que el FC Barcelona necessitava posar el Camp Nou al dia, doncs l’estadi, una autèntica meravella al segle passat, s’havia quedat antiquat, desfasat i envellit en l’actual segle XXI. Per tant, la decisió del president Joan Laporta de portar la remodelació endavant va ser molt encertada, malgrat la greu situació econòmica que viu la societat.
On ha fallat la directiva del Barça ha estat en la previsió de reobertura de l’estadi, doncs es va començar a dir que estarien a punt algunes localitats el novembre de 2024, justament quan la institució feia 125 anys, per després posposar-ho a principis de 2025 o maig del mateix any, estant aquesta última data pràcticament descartada. En aquests moments, fins i tot és dubtós que l’equip de Hansi Flick hi pugui iniciar la següent temporada.
És veritat que han tingut lloc circumstàncies que no han afavorit una ràpida construcció del recinte, com la prohibició en fer segons quins treballs de nit, el retard amb l’arribada d’alguns materials o les intenses pluges del mes de març, però les falses expectatives han decebut una afecció que, si se li hagués explicat la realitat de forma clara i diàfana, ho hauria entès perfectament.
Any i lloc de naixement: 1992 (Mogi das Cruzes, Sao Paulo - Brasil).
Demarcació: davanter.
Estància al club: 2013 - 2017.
Títols: 2 Lligues, 3 Copes, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Lliga de Campions, 1 Supercopa d’Europa i 1 Mundial de Clubs.
Procedència: Santos FC.
Destí: París Saint - Germain.
El millor: un extraordinari u contra u.
El pitjor: donar en ocasions més importància a les festes que al futbol.
