lunes, 30 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (8): MANCHESTER UNITED




Lliga: anglesa.
Estadi: Old Trafford.
Presidents: Joel i Avram Glazer.
Entrenador: David Moyes (foto).
Capità: Nemanja Vidic.
Estrella: Wayne Rooney.
Possible 11 tipus: De Gea, Rafael, Ferdinand, Vidic, Evra, Valencia, Carrick, Fellaini, Nani, Rooney i Van Persie.
Altres jugadors bàsics: Lindegaard, Fábio, Jones, Evans, Smalling, Anderson, Young, Giggs, Kagawa, Welbeck i Hernández.
Títols estatals: 20 Lligues, 11 Copes, 20 Supercopes i 4 Copes de la Lliga.
Títols internacionals: 3 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 1 Recopa, 1 Supercopa i 2 Intercontinentals / Mundials de Clubs.
Millors entrenadors de la història: Matt Busby i Alex Ferguson.
Millors futbolistes de la historia: Bobby Charlton, George Best, Eric Cantona, Paul Scholes, Ryan Giggs i Wayne Rooney.

El millor: ofici i experiència

Dues coses no se li poden negar al Manchester United: es tracta d’un dels equips amb més ofici i experiència del continent, mitjançant jugadors veterans i amb un llarg recorregut com Rio Ferdinand, Vidic, Patrice Evra, Rooney, Robin van Persie i el mític mitja punta gal•lès Ryan Giggs, que aquesta temporada exerceix a més com a segon entrenador de la institució d’Old Trafford.

El pitjor: comença l’era post – Ferguson

Penso honestament que ja fa força temps que Ferguson, un indiscutible mite del ManU, hauria d’haver deixat la banqueta d’Old Trafford, però això no significa que a partir d’ara s’obri una etapa fàcil i senzilla en la històrica entitat anglesa, doncs el nou entrenador, el també escocès Moyes, que arriba de l’Everton, tindrà un enorme pressió per fer oblidar el seu il•lustre predecessor. 

domingo, 29 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (7): AC MILAN




Lliga: italiana.
Estadi: San Siro.
President: Silvio Berlusconi.
Entrenador: Massimiliano Allegri.
Capità: Riccardo Montolivo.
Estrella: Mario Balotelli (foto).
Possible 11 tipus: Abbiati, Abate, Mexès, Zapata, De Sciglio, Nocerino, De Jong, Montolivo, Muntari, El Shaarawy i Balotelli.
Altres jugadors bàsics: Amelia, Constant, Bonera, Silvestre, Zaccardo, Emanuelson, Kaká, Robinho, Niang, Matri i Pazzini.
Títols estatals: 18 Lligues, 5 Copes i 6 Supercopes.
Títols internacionals: 7 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 2 Recopes, 5 Supercopes, 1 Copa Llatina i 4 Intercontinentals / Mundials de Clubs.
Millors entrenadors de la història: Arrigo Sacchi i Carlo Ancelotti.
Millors futbolistes de la historia: Gianni Rivera, Franco Baresi, Marco van Basten, Paolo Maldini, Andrei Xevtxenko i Ricardo Kaká.

El millor: un clàssic

El Milan, amb 7 títols, es el segon club, per darrere del Real Madrid, que en més ocasions ha guanyat la Copa d’Europa o la Lliga de Campions, sense oblidar que l’esquadra llombarda ha aconseguit el triomf continental 5 vegades en el darrer quart de segle. El conjunt italià és un dels grans clàssics de la Champions League i compta encara amb grans futbolistes com Montolivo o Balotelli.

El pitjor: el present

L’equip que actualment dirigeix Allegri no conquista la Lliga de Campions des de l’any 2007, amb Ancelotti, actual entrenador del Real Madrid, com a tècnic, i des de llavors no ha aconseguit fer res massa rellevant en el principal torneig europeu de clubs. La temporada passada, l’entitat de Llombardia només va ser capaç d’assolir els vuitens de final, encara que va estar a punt d’eliminar el Barça.

viernes, 27 de septiembre de 2013

ELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ALEMANYA 1972




Entrenador: Helmut Schön.
Estrella: Franz Beckenbauer.
Altres jugadors bàsics: Sepp Maier (foto), Günter Netzer i Gerd Müller.
Equips amb qui s’enfronta: Bèlgica i Unió Soviètica.

El millor: el millor període del futbol alemany

Després de ser sots-campions del Mundial de 1966, celebrat a Anglaterra, i tercers a la Copa del Món de 1970, organitzada a Mèxic, l’Alemanya de Schön i Beckenbauer per fi va poder aixecar un trofeu, quan va assolir la seva primera Eurocopa a l’estadi Heysel de Brussel•les davant la Unió Soviètica. Dos anys més tard, el combinat germànic aconseguiria el seu segon Mundial com a amfitrió.

El pitjor: un títol que es va fer esperar

L’únic títol que tenia Alemanya abans de l’Eurocopa de 1972, era el Mundial aconseguit l’any 1954 a Suïssa, quan el conjunt germànic va ser capaç de superar contra pronòstic, a l’estadi Wandkorf de Berna, la gran Hongria de la dècada dels 50. Posteriorment, la selecció alemanya ha obtingut dues Eurocopes, els anys 1980 i 1996, i dues Copes del Món, els anys 1974 i 1990. 

jueves, 26 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (6): PARÍS SAINT - GERMAIN




Lliga: francesa.
Estadi: Parc dels Prínceps.
President: Nasser al – Khelaifi.
Entrenador: Laurent Blanc.
Capità: Thiago Silva.
Estrella: Zlatan Ibrahimovic.
Possible 11 tipus: Sirigu, Jallet, Álex, Silva, Maxwell, Pastore, Matuidi, Verratti, Lavezzi (foto), Cavani i Ibrahimovic.
Altres jugadors bàsics: Douchez, Van der Wiel, Marquinhos, Camara, Digne, Motta, Rabiot, Coman, Moura, Ménez i Ongenda.
Títols estatals: 3 Lligues, 8 Copes, 3 Supercopes i 3 Copes de la Lliga.
Títols internacionals: 1 Recopa i 1 Intertoto.
Millors entrenadors de la història: Luis Fernández i Carlo Ancelotti.
Millors futbolistes de la historia: Bernard Lama, Luis Fernández, Paul le Guen, Yuri Djorkaeff, Raí Souza i George Weah.

El millor: les individualitats

Salvatore Sirigu, potser en un futur pròxim porter titular d’Itàlia; Silva, un dels millors centrals del món; Edison Cavani, un dels més grans golejadors del planeta, i Ibrahimovic, un dels atacants més talentosos d’Europa, a més de Javier Pastore i Ezequiel Lavezzi, fixes en la selecció argentina, són algunes de les mostres de les excel•lents individualitats amb que compta el campió francès.

El pitjor: les dificultats per formar un equip

Com abans li va succeir a Carlo Ancelotti, actual entrenador del Real Madrid, Blanc, substitut del tècnic italià a la banqueta del Parc del Prínceps, tindrà complicat ajuntar i combinar tantes estrelles en un mateix bloc, encara que ja amb l’anterior preparador es va aconseguir de certa manera amb la introducció de jugadors d’equip com Thiago Motta, Blaise Matuidi o Marco Verrati.

DIVORCI BARÇA / CRUYFF: MOLT TRIST




El passat dia 18 de setembre es van enfrontar, per primer cop a la història en partit oficial, Barça i Ajax, els dos principals equips de Johan Cruyff, doncs aquest ha estat tant jugador com entrenador de les dues entitats. L’holandès va declinar la invitació del FC Barcelona d’assistir al dinar de directives i, a més, va comentar que mai anirà a la llotja del Camp Nou mentre Sandro Rosell sigui president de la institució catalana.

Aquest article no té la intenció de comentar qui és el culpable, sinó de demanar a les dues parts, pel bé de la imatge del club, acabar amb aquest ridícul enfrontament. És molt trist observar com això hi té lloc al Camp Nou mentre Alfredo Di Stefano és un símbol al Real Madrid, Bobby Charlton al Manchester United, Luis Suárez a l’Inter, Franz Beckenbauer al Bayern, Eusebio al Benfica o el mateix Cruyff a l’Ajax.

A la foto, Rosell i Cruyff.

miércoles, 25 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (5): JUVENTUS FC




Lliga: italiana.
Estadi: Olímpic de Torí.
President: Andrea Agnelli.
Entrenador: Antonio Conte.
Capità: Gianluigi Buffon.
Estrella: Andrea Pirlo.
Possible 11 tipus: Buffon, Chiellini, Bonucci, Cáceres, Barzagli, Marchisio, Pirlo, Vidal (foto), Lichsteiner, Vucinic i Quagliarella.
Altres jugadors bàsics: Storari, De Ceglie, Peluso, Motta, Pogba, Padoin, Pepe, Asamoah, Tévez, Giovinco i Llorente.
Títols estatals: 29 (31) Lligues, 9 Copes i 6 Supercopes.
Títols internacionals: 2 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 1 Recopa, 3 Copes de la UEFA, 1 Intertoto, 2 Supercopes i 2 Intercontinentals.
Millors entrenadors de la història: Giovanni Trapattoni i Marcello Lippi.
Millors futbolistes de la historia: Dino Zoff, Gaetano Scirea, Michel Platini, Zbigniew Boniek, Alessandro del Piero i Gianluigi Buffon.

El millor: trajectòria ascendent

Després dels seu descens als despatxos a la sèrie B, el conjunt piamontès no ha cessat en la seva línia ascendent. Arran de conquistar dues Lligues italianes de forma consecutiva, la Vecchia Signora sembla preparada per, almenys, superar els quarts de final de la Champions League, eliminatòria que va assolir la temporada passada, quan va ser clarament eliminada pel Bayern Munic.

El pitjor: encara un esglaó per sota dels millors

Penso que el Juventus, que compta amb grans futbolistes com Buffon, Pirlo, el xilè Arturo Vidal o el croat Mirko Vucinic, pot se ja considerat un aspirant clar a endur-se el títol de la Lliga de Campions, però l’esquadra preparada per Conte sembla encara per sota de Bayern Munic, Borussia Dortmund, Real Madrid i FC Barcelona, els grans favorits de la competició i semifinalistes la campanya anterior.

martes, 24 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (4): FC BARCELONA




Lliga: espanyola.
Estadi: Camp Nou.
President: Sandro Rosell.
Entrenador: Gerardo Martino.
Capità: Carles Puyol.
Estrella: Leo Messi.
Possible 11 tipus: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Xavi, Busquets, Iniesta, Alexis, Messi i Neymar (foto).
Altres jugadors bàsics: Pinto, Montoya, Puyol, Bartra, Adriano, Song, Fàbregas, Roberto, Dos Santos, Pedro i Tello.
Títols estatals: 22 Lligues, 26 Copes, 11 Supercopes i 2 Copes de la Lliga.
Títols internacionals: 4 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 4 Recopes, 3 Copes de Fires, 4 Supercopes, 2 Copes Llatines i 2 Mundials de Clubs.
Millors entrenadors de la història: Johan Cruyff i Pep Guardiola.
Millors futbolistes de la historia: Laszlo Kubala, Johan Cruyff, Ronaldinho de Assis, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi.

El millor: el duo Messi / Neymar

Encara que des d’alguns sectors s’opina que ajuntar dos cracks com Messi i Neymar da Silva pot ser un problema, el més normal, i pel que s’ha pogut observar fins el moment aquesta temporada, és que la combinació entre l’argentí, per molts el millor futbolista de la història, i el brasiler, que alguns experts apunten com el futur més gran jugador del planeta, sigui positiva pels interessos del Barça.

El pitjor: els problemes defensius

No és un problema d’ara, doncs es va iniciar durant la quarta i última temporada de Guardiola com a entrenador barcelonista i va seguir la campanya anterior amb Tito Vilanova i Jordi Roura. Les dificultats defensives que té el Barça, sobretot en jugades a pilota aturada, són molt preocupants i, per aquesta raó, moltes persones no comprenen perquè aquest estiu no s’ha fitxat cap central.

jueves, 19 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (3): REAL MADRID




Lliga: espanyola.
Estadi: Santiago Bernabéu.
President: Florentino Pérez.
Entrenador: Carlo Ancelotti.
Capità: Iker Casillas.
Estrella: Cristiano Ronaldo.
Possible 11 tipus: López, Arbeloa, Pepe, Ramos, Marcelo, Khedira, Alonso, Bale (foto), Isco, Ronaldo i Benzema.
Altres jugadors bàsics: Casillas, Carvajal, Varane, Coentrao, Nacho, Illarramendi, Casemiro, Modric, Di María, Morata i Jesé.
Títols estatals: 32 Lligues, 18 Copes, 9 Supercopes i 1 Copa de la Lliga.
Títols internacionals: 9 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 2 Copes de la UEFA, 1 Supercopa, 2 Copes Llatines i 3 Intercontinentals.
Millors entrenadors de la història: Miguel Muñoz i Vicente del Bosque.
Millors futbolistes de la historia: Alfredo di Stefano, Francisco Gento, Ferenc Puskas, Emilio Butragueño, Raúl González i Iker Casillas.

El millor: la línia de mitges puntes

Ancelotti, el substitut de José Mourinho a la banqueta del Bernabéu, compta amb una línia de mitges puntes espectacular, amb Gareth Bale i Ronaldo, els dos fitxatges més cars de la història, a més d’Isco Alarcón, Ángel di María i Luka Modric. Sobretot quan es tracti de jugar al contraatac, una de les apostes preferides del Real Madrid els últims anys, aquests futbolistes poden fer autèntics estralls.

El pitjor: les baixes d’Özil i Higüaín

El conjunt blanc ha tornat a realitzar grans i espectaculars contractacions aquest estiu, com són els casos d’Asier Illarramendi, Isco, que es pot convertir molt aviat en un dels millors futbolistes europeus, i el gal•lès Bale, però les marxes del centrecampista alemany Mesut Özil, traspassat a l’Arsenal, i el golejador argentí Gonzalo Higüaín, fitxat pel Nàpols, poden passar factura a l’equip d’Ancelotti. 

miércoles, 18 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (2): BORUSSIA DORTMUND




Lliga: alemanya.
Estadi: Westfalenstadion.
President: Reinhard Rauball.
Entrenador: Jürgen Klopp.
Capità: Sebastian Kehl.
Estrella: Robert Lewandowski.
Possible 11 tipus: Weindenfeller, Piszczek, Subotic, Hummels. Schmelzer, Gündogan (foto), Mkhitarian, Bender, Blaszczykowski, Reus i Lewandowski.
Altres jugadors bàsics: Langerak, Kirch, Sarr, Sokratis, Günter, Kehl, Hofmann, Sahin, Groskreutz, Aubameyang i Ducksch.
Títols estatals: 8 Lligues, 3 Copes i 4 Supercopes.
Títols internacionals: 1 Lliga de Campions, 1 Recopa i 1 Intercontinental.
Millors entrenadors de la història: Ottmar Hitzfeld i Jürgen Klopp.
Millors futbolistes de la historia: Jürgen Kohler, Matthias Sammer, Stephan Chapuisat, Karl – Heinz Riedle, Mario Götze i Robert Lewandowski.

El millor: uns anys magnífics

El conjunt de Dortmund està transitant per una de les millors èpoques de la seva història, potser només comparada al període comprès pels anys 90, en què, sota la direcció de Hitzfeld, va assolir la Champions League. Amb Klopp, un dels entrenadors de moda actualment a Europa, l’equip ha aconseguit, a més de jugar la darrera final de la Lliga de Campions, 2 Bundesligues i 1 Pökal.

El pitjor: la baixa de Götze

Juntament amb el central Matts Hummels, el migcampista Ilkay Gündogan i el golejador Lewandowski, Götze era el principal referent de l’actual sots-campió europeu, però el fi centrecampista ha abandonat el Westfalenstadion el passat estiu, i no només això, sinó que ha fitxat pel principal rival, el Bayern Munic. Malgrat tot, el Dortmund és un dels inqüestionables favorits de la Champions. 

martes, 17 de septiembre de 2013

ELS FAVORITS DE LA CHAMPIONS (1): BAYERN MUNIC




Lliga: alemanya.
Estadi: Allianz Arena.
President: Uli Höness.
Entrenador: Pep Guardiola (foto).
Capità: Philipp Lahm.
Estrella: Frank Ribéry.
Possible 11 tipus: Neuer, Rafinha, Boateng, Dante, Alaba, Lahm, Schweinsteiger, Kroos, Müller, Ribéry i Mandzukic.
Altres jugadors bàsics: Starke, Kirchhoff, Van Buyten, Badstuber, Contento, Martínez, Thiago, Götze, Robben, Shaquiri i Pizarro.
Títols estatals: 23 Lligues, 16 Copes, 5 Supercopes i 6 Copes de la Lliga.
Títols internacionals: 5 Copes d’Europa / Lligues de Campions, 1 Recopa, 1 Copa de la UEFA, 1 Supercopa i 2 Copes Intercontinentals.
Millors entrenadors de la història: Dettmar Cramer i Jupp Heynckes.
Millors futbolistes de la historia: Sepp Maier, Franz Beckenbauer, Gerd Müller, Karl – Heinz Rummenigge, Lothar Matthäuss i Frank Ribéry.

El millor: segurament, en aquests moments el millor equip del món

El Bayern va conquistar la temporada passada, de la mà de Jupp Heynckes, la Bundesliga, la Pökal i la Champions League, torneig que ha assolit en cinc ocasions i del qual ha jugat tres finals els darrers quatre anys. El conjunt bavarès, que acaba de proclamar-se campió de la Supercopa d’Europa, compta amb un dels entrenadors de més prestigi mundial, Guardiola, i amb un planter impressionant.

El pitjor: l’enorme pressió de Guardiola

Com ja he indicat, Heynckes va aconseguir el triplet la campanya anterior, però la històrica entitat de Munic va decidir substituir el veterà tècnic alemany per Guardiola, exentrenador del FC Barcelona. El preparador català, que ha guanyat la Supercopa continental, però ha perdut la d'Alemanya, tindrà una gran pressió per a almenys igualar els resultats del seu predecessor a la banqueta de l’estadi Allianz Arena. 

L’ESCLAU GERARD PIQUÉ




Fa uns dies, Gerard Piqué va sorprendre amb unes declaracions efectuades a un mitjà de comunicació italià, en què afirmava que els jugadors del FC Barcelona havien estat esclaus del típic sistema de joc del club blaugrana, posant èmfasi especialment en el futbol de toc, conegut popularment des d’alguns sectors com a tiqui – taca.

Fa un temps, Piqué va marxar del Barça, en edat juvenil, cap a Anglaterra, per fitxar pel Manchester United, equip on Alex Ferguson a penes li va donar oportunitats quan es va convertir en jugador del primer equip del conjunt anglès. Va ser llavors quan Txiki Begiristáin, aleshores director tècnic barcelonista, va aconseguir el seu retorn a la institució catalana, que es disposava a entrenar Pep Guardiola, el qual feia poques setmanes havia substituït Frank Rijkaard a la banqueta del Camp Nou.

Mitjançant l’estil i la filosofia de l’entitat blaugrana, és a dir, a través del tiqui – taca, Piqué ha passat de ser, en poc temps, un futbolista desconegut i simplement amb projecció a un dels centrals més admirats i elogiats del món, en un període en què ha aconseguit guanyar amb el club barcelonista 4 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs, i amb la selecció espanyola una Eurocopa i un Mundial. Evidentment, fa la sensació que s’ha tractat d’una “esclavitud” confortant, profitosa i extraordinària.

Per tant, no entenc les declaracions del defensa barceloní, les quals considero injustes i fins i tot desagraïdes. Particularment, no m’agraden els dogmes i les regles fixos i penso que aquests han de quedar oberts a evolucions i canvis que no trenquin amb l’essència. Partint d’aquesta base, trobo bé que es realitzin variacions en el sistema de joc que utilitza el Barça, el qual ha estat estudiat profundament pels rivals i que necessita, per portar-se a terme, requisits indispensables com una excel•lent preparació física o una gran velocitat en el moviment de la pilota. Tanmateix, fer servir la paraula “esclaus” em sembla un autèntic despropòsit en una filosofia que ha marcat la majoria de les millors èpoques d’una entitat perdedora, derrotista i victimista durant molts anys de la seva història.

Per cert, des de què pràcticament surt més a la premsa rosa que no pas a l’esportiva, el rendiment del central català és molt irregular. Potser seria bo que Piqué se centrés més aviat a recuperar la forma que va tenir entre els anys 2008 i 2011 (quan era un “esclau” del sistema).

ELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ITÀLIA 1968




Entrenador: Ferruccio Valcareggi.
Estrella: Luigi Riva (foto).
Altres jugadors bàsics: Dino Zoff, Gianfranco Facchetti i Sandro Mazzola.
Equips amb qui s’enfronta: Unió Soviètica i Iugoslàvia.

El millor: una gran època del futbol italià

Encara que durant aquell període l’Squadra Azzurra no va conquistar cap dels seus quatre títols mundials, Itàlia comptava aleshores probablement amb el millor planter de jugadors de la seva història, però va tenir la poca fortuna de trobar-se amb un gran Brasil al Mundial de 1970. A l’equip de Valcareggi hi brillaven homes com el porter Zoff, el central Facchetti, el migcampista Mazzola o el golejador Riva.

El pitjor: cap Eurocopa més

Després d’assolir la tercera Eurocopa de la història, Itàlia ha estat incapaç de guanyar més vegades el torneig, malgrat comptar, fins als nostres dies, amb magnífics futbolistes i aconseguir la Copa del Món els anys 1982 i 2006. El conjunt transalpí va organitzar de nou el torneig de 1980, en què només va ser quart, i va disputar les finals els anys 2000 i 2012, caient respectivament davant França i Espanya.

viernes, 13 de septiembre de 2013

ELS CAMPIONS DE L’EUROCOPA: ESPANYA 1964
















Entrenador: Juan Villalonga.
Estrella: Luis Suárez (foto).
Altres jugadors bàsics: Joaquín Peiró, Amancio Amaro i Carlos Lapetra.  
Equips amb qui s’enfronta: Hongria i Unió Soviètica.

El millor: les individualitats

A més dels ja referits Suárez, Pilota d’Or l’any 1960, Peiró, Amancio i Lapetra, Villalonga, l’home que li va donar les primeres dues Copes d’Europa al Real Madrid, comptava amb jugadors emblemàtics com José Ángel Iríbar, Antoni Olivella, Josep Maria Fusté, Luis del Sol, Chus Pereda o Marcelino García, que amb un remat de cap va fer el gol de la victòria a la final davant la Unió Soviètica.

El pitjor: un èxit molt aïllat

Malgrat que espanya es va endur la segona Eurocopa de la història, va trigar 28 anys en aconseguir un segon títol, els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, encara que amb un equip format per futbolistes menors de 21 anys, i 44 anys per obtenir un altre campionat en categories absolutes, l’Eurocopa de 2008, a la qual seguirien el Mundial de 2010 i una tercera Eurocopa, el 2012.  

jueves, 12 de septiembre de 2013

FLORENTINO PÉREZ I ELS GALÀCTICS












Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega més d’una vegada en la mateixa pedra. Doncs bé, el president del Real Madrid, Florentino Pérez, deu ser l’únic home que ho fa repetits cops.

Malgrat que fitxar jugadors galàctics i mediàtics més aviat li ha donat resultats discrets (durant els seus nou anys com a màxim mandatari blanc només ha aconseguit una Lliga de Campions, de la mà de Vicente del Bosque, a qui va decidir fer fora), Pérez insisteix en la seva política esportiva, la qual, incomprensiblement, no critiquen la majoria de mitjans de comunicació madrilenys ni tampoc de socis i seguidors madridistes.

Els galàctics que ha fitxat Florentino han estat els següents:

Luis Figo. Va suposar la gran bomba de l’estiu de l’any 2000, quan Pérez, pocs dies després de vèncer en les eleccions del Real Madrid, va pagar la clàusula que tenia el mitja punta portuguès al FC Barcelona. L’estrella lusitana va oferir un bon rendiment al Santiago Bernabéu, però les seves actuacions van ser sensiblement inferiors a les que va protagonitzar al Camp Nou.

Zinedine Zidane. Fitxat l’any 2001 procedent del Juventus, va donar un gran rendiment durant les seves primeres temporades al club i va ser clau, mitjançant un excel·lent gol, en la consecució de l’única Champions League que el Real Madrid ha assolit amb Pérez a la presidència. Tanmateix, el joc del jugador francès va anar de més a menys i la seva darrera campanya al Bernabéu, la 2005/2006, va ser molt decebedora.

Ronaldo Nazário da Lima. Contractat el 2002, procedent de l’Inter de Milà i després de conquistar amb el Brasil la Copa del Món, va fer una gran primera temporada, sent decisiu en el títol de Lliga del 2003, el darrer campionat guanyat per Del Bosque. No obstant, va anar descendint el seu rendiment i, durant el seu últim exercici de jugador blanc, va tornar a ser víctima de les lesions, el gran turment de la seva carrera.

David Beckham (foto). El que ha estat potser el futbolista més mediàtic, glamurós i publicitat de la història havia d’acabar jugant tard o d’hora al Real Madrid de Florentino, que segons algunes opinions el va contractar, concretament l’estiu del 2003 del Manchester United, més per vendre samarretes que no pas per la seva qualitat, que evidentment la tenia. Va oferir un rendiment bastant irregular i la seva arribada va coincidir amb l’inici de la crisi blanca.

Michael Owen. És cert que quan el davanter anglès va arribar al Real Madrid, l’any 2004 del Liverpool, era un jugador que s’havia estancat una mica en la seva progressió, especialment perquè va estar molt castigat per les lesions, però no es pot obviar que li havia guanyat a Raúl González la Pilota d’Or de l’any 2001. Les seves actuacions al Bernabéu van ser només acceptables.

Ricardo Kaká. Va ser el primer fitxatge després del retorn de Pérez a la presidència del club madrileny, l’any 2009, el del triplet del Barça de Pep Guardiola. El brasiler, que procedia del Milan, club al qual ara ha tornat, ha estat una gran decepció i a penes ha estat titular per als entrenadors Manuel Pellegrini i José Mourinho.

Cristiano Ronaldo. De tots els galàctics que ha fitxat Florentino, és el que millor rendiment ha donat i el que ha tingut una trajectòria més regular. Tanmateix, malgrat una espectacular xifra de gols, la seva presència a l’entitat blanca només ha servit, pel moment, per assolir una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya. Per tant, amb Ronaldo, que va fitxar procedent del Manchester United l’estiu del 2009, encara no ha pogut conquistar-se la Lliga de Campions, ni tan sols jugar la final d’aquest torneig.

Gareth Bale. El gal·lès acaba de fitxar del Tottenham Hotspur i ha suposat el traspàs més car de la història, rècord que fins ara tenia Cristiano. 

miércoles, 11 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: PORTUGAL













Malgrat que l’èxode de futbolistes d’O Dragao cap a altres lligues europees és incessant, i l’últim exemple el tenim en les marxes de Joao Moutinho i el colombià James Rodríguez al Mònaco, indiscutiblement el Porto, que continua dirigint Vítor Paneira,  és el gran favorit per guanyar de nou el campionat portuguès.

El Benfica disposa d’una bona plantilla, reforçada amb el defensa brasiler Guilherme Siqueira (Granada), a la foto, a qui va estar molt a prop de fitxar el Real Madrid, però el club de Lisboa, que continua entrenant Jorge Jesús, pot pagar psicològicament haver perdut, la temporada anterior, i en un curt lapse de temps, la Superlliga, en el temps de descompte, i les finals de la Taça i la Lliga Europa.

Altres esquadres a tenir en compte són l’Sporting Club de Portugal, que porta unes campanyes horribles, l’Sporting de Braga o els modestos Paços de Ferreira, Vitória de Setúbal, Vitória de Guimaraes, vigent campió de la Taça, Estoril Práia o Gil Vicente. 

lunes, 9 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: HOLANDA




Els tres històrics del futbol holandès afronten l’Eredivisie amb tres entrenadors amb passat barcelonista: l’Ajax, campió de les tres últimes edicions del torneig, amb Frank de Boer, el Feyenoord amb Ronald Koeman i el PSV, que es troba en una de les seves pitjors crisis de les darreres dècades, amb Philip Cocu.

El conjunt d’Amsterdam, malgrat que ha traspassat futbolistes bàsics com Toby Anderweireld (Atlético Madrid) i Christian Eriksen (Tottenham Hotspur), surt com a favorit davant les esquadres de Rotterdam i Eindhoven, que han estat incapaces d’accedir a la fase de grups de la Champions League, en la qual si hi serà la societat ajacied, que s’enfrontarà, per primer cop en la història en partit oficial, al FC Barcelona. Precisament, un exjugador de la institució catalana, Bojan Krkic (foto), és el principal reforç del bloc de De Boer.

Altres clubs a tenir en compte són l’AZ Alkmaar, actual campió de Copa, el Twente Enschede i el sorprenent PEC Zwolle, que ha iniciat el campionat de forma excel•lent.

domingo, 8 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: FRANÇA




El París Saint – Germain (PSG), actual campió, és l’indiscutible favorit per guanyar la Ligue 1, encara que el conjunt de la capital francesa tindrà la competència dels històrics Olympique de Marsella (OM) i Olympique de Lió (OL), a més del recent ascendit, però espectacularment reforçat, Mònaco. Saint – Etienne, vigent vencedor de Copa, i Montpeller, guanyador de la Lliga de França l’any 2012, ara per ara no semblen capaços de lluitar pel títol.

PSG. Després dels mediàtics i espectaculars fitxatges de jugadors com Thiago Silva, a qui el Barça ha intentat contractar aquest estiu sense èxit, Javier Pastore, Ezequiel Lavezzi i Zlatan Ibrahimovic, l’equip que entrena el llegendari Laurent Blanc, substitut de Carlo Ancelotti, nou entrenador del Real Madrid, ha aconseguit els serveis del golejador uruguaià Edison Cavani (foto), procedent del Nàpols. Una altra alta ha estat la del joveníssim central brasiler Marquinhos Correa (Roma), mentre continuen al Parc dels Prínceps el porter Salvatore Sirigu, Alex Dias, Blaise Matuidi, Marco Verratti, la jove promesa Lucas Moura i els exblaugranes Maxwell Scherrer i Thiago Motta.

OM. Una cosa sembla imprescindible perquè el club mediterrani pugui lluitar pel títol de Lliga: deixar enrere la seva tradicional irregularitat. El tècnic Élie Baup, això si, compta amb unes individualitats sensiblement inferiors a les del PSG, però disposa de l’experiència dels internacionals francesos Benoit Cheyrou, Mathieu Valbuena i André – Pierre Gignac.

OL. La veritat és que en aquests moments observo escasses possibilitats que l’equip que prepara Rémi Garde pugui optar al títol de la Ligue 1, doncs el conjunt de Lió continua la seva decadència, la qual s’ha agreujat arran de la clara eliminació a la fase prèvia de la Champions League davant la Real Sociedad. Malgrat tot, Garde encara compta amb jugadors importants com Maxime Gonalons, Yoann Gourcuff i Bafétimbi Gomis.

Mònaco. Malgrat tractar-se d’un equip que la temporada passada jugava a la segona categoria, la històrica entitat del petit principat mediterrani, que entrena el veterà tècnic italià Claudio Ranieri, forçosament ha de trobar-se entre els favorits arran dels fitxatges de Ricardo Carvalho (Real Madrid), Éric Abidal (FC Barcelona), Jérémy Toulalan (Màlaga), Geoffrey Kondogbia (Sevilla), Joao Moutinho (Porto), James Rodríguez (Porto) i molt especialment Radamel Falcao (Atlético Madrid), un dels millors davanters del món. 

jueves, 5 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA




Malgrat que equips com el Schalke 04, que no guanya la Lliga alemanya des de la llunyana dècada dels 50, o el Bayer Leverkusen, que mai ha conquistat el torneig, compten amb bones plantilles, no hi ha cap mena de dubte que els dos grans favorits de la Bundesliga són el Bayern de Munic i el Borussia de Dortmund, respectivament campió i sots-campió vigents de la Champions League.

Bayern Munic. Malgrat haver aconseguit l’espectacular triplet format per Bundesliga, Pökal i Champions, l’entitat bavaresa ha decidit substituir el veterà Jupp Heynckes pel triomfant exentrenador del FC Barcelona Pep Guardiola (foto), que li acaba de donar la primera Supercopa d’Europa a l’equip de Munic. El Bayern ha fitxat tres jugadors: Jan Kirchkoff, procedent del Magúncia 05, l’hispano – brasiler Thiago Alcántara, que ja va coincidir amb el tècnic català al Barça, i Mario Götze, que arriba del Dortmund. A la plantilla del campió europeu, molt probablement el millor bloc mundial en l’actualitat, hi segueixen futbolistes de la qualitat de Manuel Neuer, el capità Philipp Lahm, Dante Bonfim, Jerome Boateng, David Alaba, el navarrès Javi Martínez, el veterà Bastian Schweinsteiger, Toni Kroos, Arjen Robben, Frank Ribéry, que acaba de ser elegit millor jugador continental per la UEFA, el completíssim Thomas Müller i Mario Mandzukic, ja un dels millors davanters centre del món.

Borussia Dortmund. Jürgen Klopp, un tècnic que està fent història al Westfalenstadion, afronta una nova temporada com a entrenador del conjunt groc-i-negre amb la missió de recuperar el títol de la Bundesliga i conquistar la que seria segona Lliga de Campions de la història de l’entitat. El Dortmund, que ja li ha guanyat la Supercopa d’Alemanya al Bayern, ha contractat dos futbolistes sense caràcter d’estrella, però els quals poden ser importants complements: el gabonès Pierre – Emerick Aubameyang (Saint – Etienne) i l’armeni Henrick Mkhitarian (Xakhtar Donetsk). En el conjunt de Klopp, que ha perdut un home tan fonamental com Götze, que a més reforça el gran rival, a més de Felipe Santana (Schalke 04), disposa de jugadors com Roman Weindenfeller, Neven Subotic, Matts Hummels, el capità Sebastian Kehl, Ilkay Gündogan, que continua al club malgrat l’interès de varis blocs europeus, Jakub Blaszczykowski, Marco Reus i el golejador Robert Lewandowski, qui segueix a Dortmund malgrat la seva voluntat de marxar-ne.

miércoles, 4 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA




Juventus, campió de les últimes dues edicions de l’Scudetto, Nàpols i Milan, per aquest mateix ordre, són els màxims candidats a conquistar la Lliga italiana, que també té com a aspirants Fiorentina i Inter. Pel contrari, sembla que Lazio, actual vencedor de la Coppa, Roma i el sempre irregular Udinese compten amb molt poques possibilitats i el seu sostre podria trobar-se en la classificació per a les places europees.

Juventus. L’esquadra de Torí cercarà el tercer títol de Lliga consecutiu mitjançant una plantilla, a la qual segueix dirigint el triomfant Antonio Conte, amb molt poques novetats, doncs el conjunt piamontès només ha fitxat els davanters Carlos Tévez, que arriba del Manchester City, i Fernando Llorente (foto), procedent del l’Athletic Club de Bilbao. Al bloc bianconero hi segueixen homes, molts d’ells fixes en la selecció italiana de Cesare Prandelli, com Giorgio Chiellini, Martin Cáceres, Andrea Barzagli, Leonardo Bonucci, el prometedor Paul Pogba, Claudio Marchisio, Stephan Lichsteiner, Arturo Vidal, per qui es va interessar el Real Madrid, Mirko Vucinic, Fabio Quagliarella i els mítics Gianluigi Buffon i Andrea Pirlo.

Nàpols. Rafa Benítez, després del seu irregular i fugaç pas pel Chelsea, s’ha convertit en el substitut de Walter Mazzarri, nou entrenador de l’Inter de Milà, a la banqueta del San Paolo. El preparador madrileny ha fitxat aquest estiu el porter Pepe Reina (Liverpool), a qui ja va tenir a les seves ordres al club anglès, a més de Raúl Albiol, José Callejón i Gonzalo Higüaín, tots tres procedents del Real Madrid. El conjunt de la Campània, que ha traspassat la seva gran estrella, l’uruguaià Edison Cavani, al París Saint – Germain, segueix comptant amb Christian Maggio, Gökhan Inler, Marek Hamsik, que s’ha convertit en la inqüestionable referència de l’equip, i Goran Pandev.

Milan. Quarta temporada de Massimiliano Allegri a la banqueta de San Siro, a pesar que les dues últimes campanyes han estat força irregulars. La millor notícia per un Milan en crisi, tant econòmica com esportiva, és el retorn del brasiler Ricardo Kaká, encara que rarament l’exmadridista tindrà el mateix rendiment que durant la seva primera etapa a l’entitat llombarda. Altres homes importants de l’equip, que ha traspassat l'experimentat Massimo Ambrosini i Kevin - Prince Boateng, un dels seus jugadors més destacats, respectivament a Fiorentina i Schalke 04, són el veterà porter Christian Abbiati, Philippe Mexès, el dur Nigel de Jong, Antonio Nocerino, Sulley Muntari, Riccardo Montolivo, nou capità de l’equip, Robinho da Souza, Stephan el Shaarawy, Giampaolo Pazzini i el peculiar Mario Balotelli, la gran estrella del conjunt milanista.

Fiorentina. El club entrenat per Vincenzo Montella va ser la gran revelació del passat campionat i va estar molt a prop de deixar el poderós Milan fora de la Lliga de Campions. El grup toscà, que ha traspassat un dels seus jugadors primordials, el montenegrí Stevan Jovetic, al Manchester City, ha contractat el veterà Massimo Ambrosini (Milan), l’espanyol Joaquín Sánchez (Màlaga) i el golejador hispano – alemany Mario Gómez (Bayern Munic). En el bloc de Montella hi continuen futbolistes importants com Gonzalo Rodríguez, Alberto Aquilani, Matías Fernández, Giusseppe Rossi, David Pizarro o els espanyols Marcos Alonso i Borja Valero.

Inter. Després de completar una campanya pèssima, en què l’equip llombard va ser incapaç de classificar-se per a cap torneig europeu, l’Inter afronta una nova etapa amb Walter Mazzarri, triomfant tècnic del Nàpols, com a nou entrenador. L’entitat neroazzurra ha incorporat, però, només un futbolista, l’argentí Mauro Icardi, jugador realitzat als grups inferiors del Barça i procedent del Sampdoria. Mazzarri podrà comptar amb homes de qualitat, en alguns casos de gran experiència, com el porter Samir Handanovic, per qui es diu que el Barcelona està interessat, el mític i veteraníssim capità Javier Zanetti, els igualment molt experimentats Walter Samuel, Esteban Cambiasso i Diego Milito; Cristian Chivu, Ricky Álvarez, Freddy Guarín i Rodrigo Palacio. Com es pot comprovar, l’element argentí i una mitjana d’edat força elevada continuen sent molt evidents en l’esquadra interista.

martes, 3 de septiembre de 2013

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA




Manchester United, vigent campió, Manchester City i Chelsea són els principals favorits de la Premier League. En un segon grup es troben Arsenal, Tottenham Hotspur i Liverpool.

Manchester United. Temporada històrica, transcendental i força delicada la que afronta l’entitat d’Old Trafford, doncs és la primera posterior a la llarguíssima i triomfant època del mític entrenador Alex Ferguson, després de tres dècades al club. El també escocès David Moyes, procedent de l’Everton, tindrà la complicadíssima missió de ser-ne el substitut. Molt poques novetats presenta el campió, destacant el fitxatge d’última hora del belga Marouane Fellaini, que també arriba de l’Everton, després de fracassar les contractacions de Thiago Alcántara, que va fitxar pel Bayern de Munic, i Cesc Fàbregas, que continua al Barça. Segueixen a Manchester el porter espanyol David de Gea, Rio Ferdinand, el capità Nemanja Vidic, Patrice Evra, el veteraníssim Ryan Giggs, que realitzarà també les tasques de segon entrenador, Danny Welbeck, Javier Chicharito Hernández, el golejador Robin van Persie i Wayne Rooney, que continua a l’equip malgrat l’esforç del Chelsea per fitxar-lo. Entre les baixes, hi destaca la retirada, aquesta sembla que definitiva, del llegendari Paul Scholes.

Manchester City. El xilè Manuel Pellegrini, exentrenador de Vila-real, Real Madrid i Màlaga, substitueix Roberto Mancini amb un doble objectiu: Recuperar el títol de la Premier i acabar amb els sonors fracassos a la Champions League. El conjunt del City of Manchester ha contractat aquesta temporada l’argentí Martín Demichelis, igualment procedent del Málaga; Jesús Navas i Álvaro Negredo, tots dos del Sevilla, i el montenegrí Stevan Jovetic (Fiorentina), per a una plantilla on hi continuen brillant el porter Joe Hart, el capità Vincent Kompany, Touré Yaya, Samir Nasri, Sergio Kun Agüero, Edin Dzeko i els espanyols Javi García i David Silva.

Chelsea. José Mourinho (foto) torna al Chelsea, equip que va abandonar l’any 2007, després de triomfar a l’Inter de Milà i d’un pas polèmic i una mica irregular pel Real Madrid. El gran objectiu de l’entrenador portuguès és aconseguir allò que no poder assolir durant la seva primera etapa a Stamford Bridge: conquistar la Lliga de Campions, la qual tampoc va poder obtenir amb el conjunt madridista. Poc s’ha reforçat el bloc londinenc, que ha incorporat l’alemany Andre Schürrle (Bayer Leverkusen), el brasiler Willian Borges (Xakhtar Donetsk) i sorprenentment el camerunès Samuel Eto’o (Anzhi), que ja va coincidir amb el tècnic a l’Inter. En l’esquadra blue hi continuen destacant Branislav Ivanovic, Gary Cahill, David Luiz Moreira, Ramires Santos, Óscar dos Santos, Eden Hazard, els espanyols César Azpilicueta, Juan Mata i Fernando Torres i els il•lustres veterans Peter Cech, John Terry, Ashley Cole, John Obi Mikel i Frank Lampard, unes autèntiques institucions al club.

Arsenal. 17a temporada com a entrenador al conjunt londinenc del Francès Arséne Wenger, que penso que hauria de seguir els passos de Ferguson i donar pas a un nou tècnic, doncs les últimes campanyes dels Gunners ha estat força decebedores. Només un fitxatge ha realitzat l’entitat del nord de Londres, però ha estat una contractació tan espectacular com la de l’alemany Mesut Özil (Real Madrid), mentre que els de l’Emirates Stadium recuperen els cedits Mathieu Flamini (Milan) i Nicklas Bendtner (Juventus). A la plantilla de Wenger cal significar també el navarrès Nacho Monreal, Thomas Vermaelen, Per Mertesacker, Laurent Koscielny, el basc Mikel Arteta, Jack Wilshere, l’asturià Santi Cazorla, Tomas Rosicky, Theo Walcott, Lukas Podolski i Olivier Giroud.

Tottenham Hotspur. És cert que l’equip que dirigeix el portuguès André Villas Boas, que afronta la seva segona temporada al White Hart Lane, ha perdut un jugador tan important com el gal•lès Gareth Bale, nou futbolista del Real Madrid, però els londinencs s’han reforçat força bé, almenys per classificar-se per a la pròxima Champions League. Les noves adquisicions han estat el brasiler Paolinho Bezerra (Corinthians), una de les figures de la darrera Copa de les Confederacions; el danès Christian Eriksen (Ajax), l’argentí Erik Lamela (Roma) i l’espanyol Roberto Soldado (València). Altres homes importants són el belga Jan Vertonghen, l’anglès Jermaine Defoe i el togolès Emmanuel Adebayor.

Liverpool. L’històric club de Lancashire no aconsegueix guanyar la Lliga d’Anglaterra des de 1990, però molts afeccionats d’Amfield Road somnien en què el conjunt que actualment entrena Brendan Rodgers trenqui l’horrible ratxa arran del bon començament que ha realitzat a la Premier vigent. Els Reds han fitxat jugadors interessants com l’ivorià Kolo Touré (Manchester City), el francès Mamadou Sakho (París Saint – Germain), el nigerià Victor Moses (Chelsea) o els espanyols Luis Alberto Luna (Sevilla) i Iago Aspas (Celta). A l’entitat, que ha perdut el veterà porter Pepe Reina (Nàpols), hi destaquen igualment l’espanyol José Enrique Sánchez, el golejador Daniel Sturridge i els veterans Danny Agger, que segueix a Amfield malgrat l’interès que va mostrar el Barça, i Steven Gerrard, capità del club i una autèntica llegenda a la institució. 

LLIGUES EUROPEES: ESPANYA




Lluita pel títol

Si no ho impedeix l’Atlético de Diego Simeone, i sembla que un campionat de 38 jornades és encara massa llarg per al conjunt blanc-i-vermell, una vegada més FC Barcelona i Real Madrid, que s’han repartit els últims nou títols (sis els catalans i tres els madrilenys), surten com a únics favorits per endur-se la competició.

FC Barcelona. Només dues novetats presenta el club blaugrana aquesta temporada en relació a l’anterior, però sens dubte es tracta de dues incorporacions molt importants: l’entrenador argentí Gerardo Tata Martino (Newell’s Old Boys), que substitueix Tito Vilanova, que ha recaigut en la seva malaltia, i el davanter brasiler Neymar da Silva (Santos), per a molts experts qui podria ser el millor futbolista del món en un futur no gaire llunyà. Pel contrari, l’entitat barcelonista no ha fitxat finalment cap central, que per a moltes persones era una peça primordial. En el capítol de baixes, han deixat la institució Eric Abidal (Mònaco), Thiago Alcántara (Bayern Munic) i David Villa (Atlético Madrid). Víctor Valdés, que continua malgrat la seva decisió de deixar el club el pròxim mes de juny, Dani Alves, Gerard Piqué, Carles Puyol, que es troba restablint-se d’una nova lesió, Javier Mascherano, Jordi Alba, Adriano Corréia, Sergio Busquets, Alex Song, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas, a pesar de l’interès mostrat pel Manchester United, Pedro Rodríguez, Alexis Sánchez, Cristian Tello i el gran Leo Messi continuen sent homes fonamentals en una plantilla que completen el porter suplent José Antonio Pinto i els joves Martín Montoya, Marc Bartra, Jonathan Dos Santos i Sergi Roberto.

Real Madrid. Més novetats presenta el conjunt blanc, que ha incorporat el tècnic italià Carlo Ancelotti (París Saint – Germain), que substitueix el polèmic José Mourinho, que ha retornat al Chelsea, i els futbolistes Asier Illarramendi (Real Sociedad), Isco Alarcón (Màlaga), qui sembla que pot convertir-se en un futur bastant pròxim en el millor jugador espanyol, i el gal•lès Gareth Bale (Tottenham Hotspur), el gran culebrot de l’estiu i el traspàs més car de la història del futbol. Deixen el Santiago Bernabéu el porter Alberto Adán, pel moment sense equip, Ricardo Kaká, que torna al Milan arran de quatre decebedors anys al Madrid, i Mesut Özil (Arsenal), una baixa que pot ser força negativa per a l’equip madridista, a més de Raúl Albiol, José Callejón i el golejador Gonzalo Higüaín, tots tres traspassats al Nàpols de Rafa Benítez. Continuen sent homes importants a la plantilla els porters Iker Casillas i Diego López, duel que està portant força polèmica, doncs en principi Ancelotti prefereix el meta gallec i no el mític capità; Álvaro Arbeloa, Pepe Lima, Raphaël Varane, Sergio Ramos, Marcelo Vieira, Fabio Coentrao, malgrat haver estat transferible tot l’estiu, l’ara lesionat Xabi Alonso, Sami Khedira, Luka Modric, Ángel di María, que no semblava fa unes setmanes tenir gens clar el seu futur, i el discutit Karim Benzema. Completen el planter els joves Daniel Carvajal, Nacho Fernández, Carlos Casemiro, Álvaro Morata i el prometedor Jesé Rodríguez.

Lluita per Europa

En aquest segon grup es troben Athletic Club de Bilbao, que recupera com a entrenador Ernesto Valverde; el ja referit Atlético de Madrid, amb el tècnic Simeone com a principal líder; Betis, que segueix amb Pepe Mel a la banqueta; Màlaga, que ha fitxat com a preparador Bernd Schuster; Real Sociedad, amb l'entrada de Jagoba Arrasate per Philippe Montanier; Sevilla, que segueix confiant amb l'entrenador Unai Emery, i València, amb Miroslav Djukic de tècnic, els quals haurien de disputar-se els dos llocs de Lliga de Campions que no ocuparan els dos grans favorits, i les places de la Lliga Europa. Surten a priori amb més possibilitats el conjunt matalasser, malgrat la venda de Radamel Falcao al Mònaco; la Real Sociedad, que ha vist marxar el seu tècnic miracle a l'Stade Rennes, i el València, a pesar que el nou entrenador, que procedeix del Valladolid, ha hagut d’afrontar la baixa de Roberto Soldado, fitxat pel Tottenham Hotspur.

Entre Europa i la permanència

Grup format per Espanyol, Getafe, Llevant i el recentment ascendit Vila-real. Segons les circumstàncies, aquests clubs poden tant lluitar per les places de l’Europa League, doncs parlar en aquests casos de la Champions League sembla bastant improbable, o veure’s abocats a intentar impedir el descens a segona divisió.

Força canvis en l’Espanyol, al qual seguirà dirigint el preparador mexicà Javier Aguirre. L’entitat blanc-i-blava ha contractat el brasiler Sidnei da Silva (Benfica), Juan Fuentes (Còrdova), David López (Osca), Álex Fernández (Real Madrid Castilla), Abraham González (Alarcón), Manu Lanzarote (Sabadell), el portuguès Luis Miguel Pizzi (Benfica), el romanès Gabriel Torje (Udinese) i el colombià Jhon Córdoba (Chiapas), mentre l’equip català ha recuperat Thievy Bifouma, cedit la temporada passada al Las Palmas. Pel contrari, han abandonat Cornellà – el Prat el porter argentí Cristian Álvarez, Raúl Baena (Rayo), Joan Verdú (Betis), sens dubte la baixa més important; els uruguaians Juan Albín i Adrián Luna i l’italià Simone Longo, que torna a l’Inter de Milà. Segueixen sent jugadors primordials Kiko Casilla, Javi López, Diego Colotto, Héctor Moreno, Joan Capdevila, Víctor Sánchez, Cristian Stuani, el veterà Simao Sabrosa i el nou capità Sergio García.

Lluita per la permanència

Aquest últim grup, amb l’únic objectiu de seguir a la màxima categoria, el formen Celta, Granada, Osasuna, Rayo Vallecano, Valladolid i els ascendits Almeria i Elx, que torna a primera divisió després de 24 anys d’absència.

A la foto, Ancelotti (esquerra) i Martino, els entrenadors dels dos grans.

domingo, 1 de septiembre de 2013

EL MES D’AGOST ESPORTIU




Millor futbolista català: Víctor Valdés (FC Barcelona).
Millor futbolista espanyol: Víctor Valdés (FC Barcelona).
Millor futbolista mundial: Frank Ribéry (Bayern Munic – França).

Millor esportista catalana: Mireia Belmonte (Natació).
Millor esportista català: Marc Márquez (Motociclisme).
Millor esportista espanyola: Mireia Belmonte (Natació).
Millor esportista espanyol: Rafael Nadal (Tennis).
Millor esportista mundial femenina: Missy Franklin (Estats Units – Natació).
Millor esportista mundial masculí: Usain Bolt (Jamaica – Atletisme).

A la foto, l’atleta jamaicà Usain Bolt.