L’estiu de l’any 2011, el FC Barcelona va realitzar els fitxatges de Cesc Fàbregas i Alexis Sánchez, dos futbolistes que van costar una important xifra d’euros. Fins el moment, tant el centrecampista català com el davanter xilè, encara que, sobretot a la primera temporada, han tingut etapes positives, no han estant rendint allò que s’esperava d’ells. Personalment, crec que potser van ser dues contractacions que no s’haurien d’haver portat a terme i n’exposo a continuació les raons.
Cesc Fàbregas
Ho va dir una vegada l’exsecretari tècnic del Barcelona Txiki Begiristáin: no era correcte pagar tants diners per un jugador que ja era del club i que va marxar-ne de forma voluntària. Cesc va triomfar plenament a l’Arsenal d’Arséne Wenger, equip que va deixar com a capità, però al conjunt londinenc n’era l’indiscutible líder i actuava de manera lliure i anàrquica al terreny de joc.
Una vegada de retorn a la institució catalana, el migcampista maresmenc es va trobar amb futbolistes amb més “galons”, com Xavi Hernández, Andrés Iniesta i evidentment Leo Messi, i per tant ni pot jugar amb total llibertat ni tampoc, tal com fa amb la selecció espanyola, de fals davanter centre, doncs aquesta demarcació l’ocupa l’argentí.
Quan el Barça va lluitar durant tres anys per aconseguir el fitxatge de Fàbregas, se’ns va fer entendre que una de les raons, a part de la seva inqüestionable qualitat, era per donar descans a Xavi i substituir-lo quan l’egarenc es retirés, però la veritat és que quan el centrecampista d’Arenys de Mar ha actuat d’interior dret ha naufragat.
Un altre contratemps de la presència de Cesc és el fet de desplaçar Iniesta a la banda esquerra, quan el manxec, malgrat tenir un extraordinari u contra u, es desenvolupa millor al centre del camp, lloc en el qual a més ell prefereix jugar.
Alexis Sánchez
L’atacant xilè va ser elegit millor jugador de la Sèrie A italiana la campanya 2010/2011, però Alexis, quan jugava a l’Udinese, es veia beneficiat per un joc de contraatac i per disposar de molts espais per aprofitar la seva enorme velocitat. No obstant, el Barça és un equip que ataca constantment, que a penes disposa d’espais i que només acostuma a realitzar contracops quan va davant en el marcador.
A més a més, s’havia assegurat que Sánchez era un futbolista que desbordava per la banda i, des de que ha fitxat pel club català, a penes hem pogut observar la seva habilitat en l’u contra u, fins el punt que el seu millor rendiment l’ha portat a terme actuant com a davanter centre.
Un altre aspecte negatiu d’Alexis és la seva fragilitat mental, com ho està demostrant aquesta temporada, quan se’l veu totalment bloquejat en les seves accions. Penso que per jugar en un equip amb tanta pressió com és el blaugrana, que compta igualment amb un entorn terrible, s’ha de tenir una gran força mental, la mateixa que per exemple tenen homes com Víctor Valdés, Gerard Piqué, Carles Puyol o Sergio Busquets.
