El passat 4 de gener, el FC Barcelona va perdre un partit important de Lliga a l’estadi d’Anoeta contra la Real Sociedad i va esclatar una greu crisi que va provocar, successivament, el cessament del director tècnic Andoni Zubizarreta, l’anunci de convocatòria d’eleccions per al final d’aquesta temporada per part del president Josep Maria Bartomeu, la filtració del greu enfrontament entre Leo Messi i Luis Enrique Martínez i un molt probable ultimàtum per al tècnic asturià.
Quan encara no ha passat un mes de la derrota a Sant Sebastià, el conjunt blaugrana ha guanyat set partits consecutius, tres del campionat de Lliga i quatre de la Copa del Rei; ha marcat 26 gols i n’han encaixat només tres, dels quals dos han estat de penal; s’ha classificat per a les semifinals de Copa i ha vençut en tres ocasions consecutives l’Atlético de Madrid de Diego Simeone, bloc al qual no se’l va poder superar la temporada passada malgrat disputar-s’hi sis encontres.
Les 10 raons d’un canvi tan extraordinari podrien ser les següents:
Més sentit comú per part de Luis Enrique. Estic totalment a favor de les rotacions, sobretot pel munt de partits que s’han de jugar les últimes temporades, però una cosa és realitzar dos o tres canvis d’un xoc a l’altre i una altra de diferent canviar-ne mig equip.
Un Messi molt endollat. Sigui perquè ha arribat a un pacte amb l’entrenador, perquè els altres capitans del vestidor han parlat seriosament amb ell o perquè la tercera Pilota d’Or guanyada per Cristiano Ronaldo l’ha afectat positivament, l’estrella argentina està passant per un moment extraordinari de joc.
El gran estat de forma de Neymar da Silva. Després d’un primer any d’adaptació al futbol europeu, el davanter brasiler està portant a terme una fenomenal campanya, en què està marcant un munt de gols i està demostrant una gran sintonia amb Messi.
Futbolistes que han millorat ostensiblement el seu rendiment. Després d’un inici de campanya molt decebedor, jugadors com Dani Alves, Sergio Busquets o Gerard Piqué, que va asseure’s alguns partits a la banqueta, han millorat de forma notable el seu estat de forma.
Un onze tipus per als xocs importants. La sensació és que Luis Enrique ha trobat el seu onze base per als encontres més determinants, amb l’únic canvi a la porteria: Claudio Bravo juga la Lliga i Marc – Andre ter Stegen la Copa del Rei i la Lliga de Campions.
La feina dels capitans. Especialment, els dos principals capitans de la plantilla barcelonista, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, sembla que han realitzat una tasca força important per canviar el rumb de l’equip, amb converses amb el tècnic i Messi per intentar redreçar la situació.
Jugadors responsabilitzats. Amb la destitució d’Andoni Zubizarreta i l’anunci d’eleccions, els futbolistes sabien que, de continuar els mals resultats, les protestes del públic anirien dirigides cap a ells.
La seguretat defensiva. La veritat és que, amb excepció dels enfrontaments del Parc del Prínceps de París i el Santiago Bernabéu, la reraguarda del Barça ha funcionat força bé al llarg de la temporada, però últimament sembla una línia més ferma que mai, essencialment pel gran estat de forma de Piqué, Javier Mascherano i Jordi Alba.
L’entesa entre els cracks. Molts afeccionats barcelonistes estaven preocupats per conèixer quina relació tindrien Messi, Neymar i Luis Suárez, les estrelles atacants blaugranes, però els tres futbolistes mantenen una formidable entesa al camp i una bona amistat fora dels terrenys de joc.
La convocatòria de comicis ha tranquil•litzat l’entorn. L’anunci d’eleccions per al final del present exercici, ha tranquil•litzat notablement un entorn molt enrarit des de la dimissió fa un any de Sandro Rosell.
A la fot, Luis Enrique i Messi en un entrenament.
