jueves, 29 de enero de 2015

10 RAONS PER EXPLICAR EL RADICAL CANVI DEL BARÇA










El passat 4 de gener, el FC Barcelona va perdre un partit important de Lliga a l’estadi d’Anoeta contra la Real Sociedad i va esclatar una greu crisi que va provocar, successivament, el cessament del director tècnic Andoni Zubizarreta, l’anunci de convocatòria d’eleccions per al final d’aquesta temporada per part del president Josep Maria Bartomeu, la filtració del greu enfrontament entre Leo Messi i Luis Enrique Martínez i un molt probable ultimàtum per al tècnic asturià.

Quan encara no ha passat un mes de la derrota a Sant Sebastià, el conjunt blaugrana ha guanyat set partits consecutius, tres del campionat de Lliga i quatre de la Copa del Rei; ha marcat 26 gols i n’han encaixat només tres, dels quals dos han estat de penal; s’ha classificat per a les semifinals de Copa i ha vençut en tres ocasions consecutives l’Atlético de Madrid de Diego Simeone, bloc al qual no se’l va poder superar la temporada passada malgrat disputar-s’hi sis encontres.

Les 10 raons d’un canvi tan extraordinari podrien ser les següents:

Més sentit comú per part de Luis Enrique. Estic totalment a favor de les rotacions, sobretot pel munt de partits que s’han de jugar les últimes temporades, però una cosa és realitzar dos o tres canvis d’un xoc a l’altre i una altra de diferent canviar-ne mig equip.

Un Messi molt endollat. Sigui perquè ha arribat a un pacte amb l’entrenador, perquè els altres capitans del vestidor han parlat seriosament amb ell o perquè la tercera Pilota d’Or guanyada per Cristiano Ronaldo l’ha afectat positivament, l’estrella argentina està passant per un moment extraordinari de joc.

El gran estat de forma de Neymar da Silva. Després d’un primer any d’adaptació al futbol europeu, el davanter brasiler està portant a terme una fenomenal campanya, en què està marcant un munt de gols i està demostrant una gran sintonia amb Messi.

Futbolistes que han millorat ostensiblement el seu rendiment. Després d’un inici de campanya molt decebedor, jugadors com Dani Alves, Sergio Busquets o Gerard Piqué, que va asseure’s alguns partits a la banqueta, han millorat de forma notable el seu estat de forma.

Un onze tipus per als xocs importants. La sensació és que Luis Enrique ha trobat el seu onze base per als encontres més determinants, amb l’únic canvi a la porteria: Claudio Bravo juga la Lliga i Marc – Andre ter Stegen la Copa del Rei i la Lliga de Campions.

La feina dels capitans. Especialment, els dos principals capitans de la plantilla barcelonista, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, sembla que han realitzat una tasca força important per canviar el rumb de l’equip, amb converses amb el tècnic i Messi per intentar redreçar la situació.

Jugadors responsabilitzats. Amb la destitució d’Andoni Zubizarreta i l’anunci d’eleccions, els futbolistes sabien que, de continuar els mals resultats, les protestes del públic anirien dirigides cap a ells.

La seguretat defensiva. La veritat és que, amb excepció dels enfrontaments del Parc del Prínceps de París i el Santiago Bernabéu, la reraguarda del Barça ha funcionat força bé al llarg de la temporada, però últimament sembla una línia més ferma que mai, essencialment pel gran estat de forma de Piqué, Javier Mascherano i Jordi Alba.

L’entesa entre els cracks. Molts afeccionats barcelonistes estaven preocupats per conèixer quina relació tindrien Messi, Neymar i Luis Suárez, les estrelles atacants blaugranes, però els tres futbolistes mantenen una formidable entesa al camp i una bona amistat fora dels terrenys de joc.

La convocatòria de comicis ha tranquil•litzat l’entorn. L’anunci d’eleccions per al final del present exercici, ha tranquil•litzat notablement un entorn molt enrarit des de la dimissió fa un any de Sandro Rosell.

A la fot, Luis Enrique i Messi en un entrenament.

miércoles, 28 de enero de 2015

GRANS FUTBOLISTES CATALANS DE LA HISTÒRIA: JOSEP SAMITIER















Comarca: Barcelonès.
Any de naixement: 1902.
Lloc de naixement: Barcelona.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: FC Barcelona, Real Madrid i OGC Niça.
Títols de clubs: 12 Campionats de Catalunya, 2 Lligues espanyoles i 6 Copes espanyoles.

El millor: el primer gran mite blaugrana

Samitier, conegut com l’home llagosta, va coincidir durant la seva llarga etapa blaugrana amb altres llegendaris futbolistes com Ricardo Zamora o Paulino Alcántara, sent considerat el primer mite barcelonista per davant d’històrics jugadors com Laszlo Kubala, Johan Cruyff, Ronaldinho de Assis o Leo Messi. Posteriorment, Samitier triomfaria també com a entrenador de l’entitat catalana.

El pitjor: no jugar el Mundial de 1934

El futbolista català va jugar bastants anys amb la selecció espanyola, i va ser un dels integrants de l’equip estatal que l’any 1920 es va fer amb la medalla de plata als Jocs Olímpics celebrats a Anvers, el qual va ser el primer gran èxit del combinat espanyol. No obstant, Samitier, malgrat que es mantenia en actiu, no va ser convocat per a la Copa del Món de 1934, organitzada per Itàlia.

lunes, 26 de enero de 2015

L’EIBAR, EL MILLOR EQUIP BASC DE LA PRIMERA VOLTA












Una de les coses que més han cridat l’atenció de la primera volta del campionat de Lliga recentment finalitzada ha estat el gran rendiment efectuat per la SD Eibar, en el seu debut a primera divisió, en contrast amb la mala primera meitat del torneig que han efectuat els històrics Athletic Club de Bilbao i Real Sociedad, fins el punt que els blaugranes són actualment el millor club d’Euskadi de la competició, un fet que ja va succeir a inicis de l’actual segle quan el CD Alavés, que de la mà del tècnic José Manuel Esnal Mané fins i tot va disputar la final de la Copa de la UEFA, va superar els dos grans del País Basc.

Per explicar el miracle de l’Eibar, entitat que fa només dos anys jugava a segona divisió B, que compta amb un pressupost modestíssim i que va necessitar fer una ampliació de capital per poder ascendir a la màxima categoria del futbol espanyol, es podria parlar del treball del seu entrenador Gaizka Garitano (s’hauria d’apuntar aquest nom com a futurible per a la banqueta de San Mamés), de la lògica il•lusió que comporta debutar a primera divisió i de la unitat d’un vestidor absent d’estrelles, individualismes i grans egos.

Per conèixer les dificultats de l’Athletic Club es podria comentar el seu desgast a les fases prèvia i de grups de la Lliga de Campions, la línia descendent de rendiment que acostumen a tenir els equips entrenats per Ernesto Valderde, com ja va passar en la seva primera etapa en l’equip biscaí o en la seva experiència a l’Espanyol; la marxa d’Ander Herrera al Manchester United, l’estat de baixa forma en què es troben jugadors decisius com Andoni Iraola, Ander Iturraspe o Iker Muniain o la dependència de cara a porteria d’Aritz Aduriz.

Finalment, per trobar respostes a la situació de la Real, les causes podrien ser la transició que encara pot estar experimentant la institució guipuscoana arran de la marxa del preparador francès Philippe Montanier, l’actual entrenador de l’Stade Rennes que va classificar el conjunt donostiarra per a la Champions League; l’irregular pas del seu substitut Jagoba Arrasate, la gran decepció que va suposar quedar eliminat a la fase prèvia de la Europe League, les dificultats que té l’equip per jugar contra conjunts defensius (pel contrari ha guanyat Real Madrid i Barça a Anoeta) o el fet de canviar radicalment de sistema de joc, del futbol ofensiu i de toc de Montanier i Arrasate al defensiu i tàctic del tècnic escocès David Moyes.

A la foto, Gaizka Garitano.

domingo, 25 de enero de 2015

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: REAL BETIS














Lliga: espanyola.

Estadi: Benito Villamarín.

Uniforme: samarreta verd-i-blanca (ratlles verticals) i pantalons blancs.

Títols estatals: 1 Lliga i 2 Copes.

Títols internacionals: cap.

Els millors entrenadors de la seva història: Vicente Iriondo, Patrick O’Connell i Llorenç Serra Ferrer.

Els millors jugadors de la seva història: Antonio Benítez, Antonio Biosca, Julio Cardeñosa, José Ramón Esnaola, Rafael Gordillo, Alfonso Pérez, Poli Rincón, Joaquín Sánchez i Rogelio Sosa.

El millor: la qualitat que tenia l’equip de finals de la dècada dels 70.

El pitjor: una club molt irregular.

jueves, 22 de enero de 2015

GRANS ESPORTISTES DE LA HISTÒRIA: AYRTON SENNA













Esport: Automobilisme.
País: Brasil.
Dècada estel•lar: 90.
Principals triomfs: 3 Mundials de Fórmula 1, amb 41 victòries, 80 podis i 65 poles.
El millor: els seus duels amb Alain Prost i el seu compatriota Nelson Piquet.
El pitjor: una mort que va tallar una carrera espectacular.

Tercer gran pilot brasiler de la història de la Fórmula 1, després dels també campions mundials Emerson Fittipaldi (2 títols) i Nelson Piquet (3 títols), amb el qual va coincidir en el temps, Ayrton Senna va arribar molt jove a la categoria reina de l’automobilisme, després de guanyar la Fórmula 3 Britànica, i molt aviat es va convertir en una de les grans estrelles del campionat, juntament amb altres llegendes com el citat Piquet, Alain Prost, Keke Rosberg o Nigel Mansell, entre molts d’altres. L’any 1988 va conquistar el seu primer títol, al qual van seguir els assolits els anys 1990 i 1992. Va trobar la mort el 1994 arran d’un accident al circuit d’Imola, durant els entrenaments del GP de San Marino.

HI POT HAVER AQUEST ANY UN PARAL•LELISME AMB LA PRIMERA TEMPORADA DE FRANK RIJKAARD ?













Ara fa 11 anys, el FC Barcelona es trobava en la primera temporada de Joan Laporta com a president, Frank Rijkaard com a entrenador i Ronaldinho d’estrella. El club català havia completat quatre temporades sense assolir un títol oficial i acabava de realitzar una primera volta del campionat de Lliga horrible, on l’equip blaugrana es trobava classificat en la part mitjana de la taula.

La situació era tan complicada que el tècnic holandès estava molt a prop de la destitució, fins el punt que Sandro Rosell, llavors vicepresident esportiu, ja tenia preparat un substitut, Pere Gratacós, que molt probablement hagués fet d’home pont fins a l’arribada del brasiler Luis Felipe Scolari. No obstant, dos factors van jugar a favor de Rijkaard: el primer, la confiança de Laporta, fet bastant lògic si tenim en compte que el preparador neerlandès havia estat un consell del seu amic i ídol Johan Cruyff, mentre que el segon va ser la salvació d’un presumpte ultimàtum que tenia l’entrenador, amb una victòria a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla.

Allò cert és que després del triomf a la capital andalusa, el Barça va encadenar una ratxa extraordinària de resultats, va realitzar una espectacular remuntada i va estar fins i tot a punt d’endur-se la Lliga, encara que al final el campionat va ser per al València de Rafa Benítez. El conjunt de Rijkaard tampoc va poder conquistar cap títol oficial en aquell exercici, però posteriorment aconseguiria 2 Lligues, 2 Supercopes d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa en la història de la societat.

Es van comentar algunes causes per explicar el canvi tan radical que va efectuar aquell grup, però els més evidents van ser la màgia de Ronaldinho, la construcció d’un equip més sòlid i equilibrat, una circumstància en què va ser clau el fitxatge del centrecampista holandès Edgar Davids al mercat d’hivern, o la unitat que hi va haver, quan la situació era més tensa i compromesa, entre Rijkaard i els seus jugadors.

L’actual Barça de Luis Enrique Martínez ha completat una primera volta del torneig de Lliga força irregular, la qual va començar de forma molt esperançadora, va continuar, arran de la derrota al Santiago Bernabéu, malament i va tocar fons a l’estadi d’Anoeta, on el Barça, amb una alineació molt estranya del tècnic asturià, va perdre i va desaprofitar l’oportunitat de situar-se líder, encara que fos de manera temporal, doncs el Real Madrid té un partit pendent.

Després de la derrota de Sant Sebastià contra la Real Sociedad, va ser cessat el director tècnic Andoni Zubizarreta, el president Josep Maria Bartomeu va anunciar la convocatòria d’eleccions per al final d’aquesta temporada, un any abans del previst; es va comentar una dura confrontació entre Luis Enrique i Leo Messi i fins i tot es va parlar d’un ultimàtum per a l’entrenador.

La realitat és que quan pitjor estava la situació, el Barça ha jugat cinc encontres, dos de Lliga i tres de Copa del Rei, i els ha guanyat tots, amb 17 gols a favor i només un en contra i de penal. A més, el bloc de Luis Enrique ha practicat un joc extraordinari, tant des del punt de vista individual, sobretot en la persona de Messi, com col•lectiu, destacant la gran victòria davant l’Atlético de Madrid en la 18a jornada de Lliga.

És encara molt aviat per saber si el Barça realitzarà una transformació similar a la de fa 11 anys, però la sensació és que s’han produït uns fets al club bastant evidents: l’avançament electoral ha portat la tranquil•litat a l’entorn, Luis Enrique ha optat per un major sentit comú, el treball dels capitans sembla que ha pogut donar els primers fruïts i Messi, després de tot el que s’ha llegit i escoltat els darrers dies, es troba tan motivat com en els seus millors temps, sense oblidar que l’equip ha recuperat valors que semblaven oblidats, com la intensitat, la pressió, la velocitat de la pilota, el joc per les bandes i la proximitat entre les línies.

A la foto, Laporta i Rijkaard en la presentació d'aquest últim.

lunes, 19 de enero de 2015

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: SÓCRATES BRASILEIRO















País: Brasil.
Any de naixement: Belém.
Lloc de naixement: 1954.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: Botafogo FC, SC Corinthians, Fiorentina AC, CR Flamengo, Santos FC i de nou Botafogo.
Mundials disputats: Espanya 1982 i Mèxic 1986.
Títols individuals: 1 Trofeu al millor jugador d’Amèrica del Sud.
Títols de clubs: 3 Campionats Paulistes, 1 Campionat Carioca, 1 Copa de Sao Paulo i 1 Trofeu de Rio de Janeiro.

El millor: una tècnica excepcional

Tal com va demostrar a les Copes del Món disputades a Espanya i Mèxic, els anys 1982 i 1986 respectivament, el centrecampista brasiler Sócrates va ser un dels futbolistes més tècnics i amb més classe de la seva època, encara que aquest fet no va servir perquè la Canarinha, malgrat efectuar un gran joc, fos capaç ni tan sols de classificar-se per a unes semifinals mundialistes,

El pitjor: segurament va néixer una dècada massa tard per al futbol

Probablement, si Sócrates hagués nascut abans i pogués haver disputat el Mundial de 1970, quan Brasil va obtenir el seu tercer títol mundial, hauria estat un dels millors jugadors de la història. Costa poc imaginar-se el que hagués pogut fer l’anomenat Doctor al costat de genials futbolistes com Jairzinho, Gérson, Tostao, Pelé o Rivelino en una època en què la tècnica prevalia sobre la força.

domingo, 18 de enero de 2015

ELS GRANS ENFRONTAMENTS ENTRENADOR / ESTRELLA EN LA RECENT HISTÒRIA DEL BARÇA












L’actual polèmica que estan protagonitzant al vestidor barcelonista Luis Enrique Martínez i Leo Messi no és, ni molt menys, la primera que es viu a la institució catalana entre un entrenador i l’estrella del planter. En aquest article en destaco les quatre més significatives en la història recent de l’entitat blaugrana, encara que també es podrien recordar les que van tenir Marinus Michels amb Marcial Pina i Carles Rexach, Johan Cruyff amb Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov, Louis van Gaal amb el davanter búlgar, Llorenç Serra Ferrer amb Emmanuel Petit o Pep Guardiola amb Samuel Eto’o i Zlatan Ibrahimovic.

Hennes Weisweiller – Johan Cruyff. El tècnic alemany, que va fer història amb el Borussia Mönchenglabdach, va arribar l’any 1975 al FC Barcelona, en substitució de l’holandès Marinus Michels. Weisweiller no es va entendre mai amb Cruyff, arribant la situació al límit quan el preparador germànic va canviar l’estrella holandesa en un partit contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán. Arran d’aquest succés, Cruyff li va dir al president Agustí Montal que elegís entre ell o l’entrenador i, lògicament, el directiu va optar pel futbolista.

Udo Lattek – Bernd Schuster (a la foto amb el president Josep Lluís Núñez). Malgrat compartit nacionalitat, els alemanys Lattek i Schuster no es van entendre, fonamentalment pel caràcter rar, complicat i una mica infantil del centrecampista, que va arribar a dir públicament que l’entrenador bevia massa cervesa. Posteriorment, el futbolista, que va portar Núñez als jutjats, tampoc va mantenir bones relacions amb el preparador anglès Terry Venables.

Johan Cruyff – Romário da Souza. Després d’una primera temporada al Camp Nou excel•lent del golejador brasiler, a aquest se li van pujar una mica els fums al cap arran de conquistar amb la Canarinha la Copa del Món disputada als Estats Units, decidint allargar de manera considerable les seves vacances. Cruyff el va sancionar a exercitar-se en solitari a la carretera de les Aigües i, uns mesos més tard, el davanter va aprofitar el mercat d’hivern per fitxar pel Flamengo.

Louis van Gaal – Rivaldo Vítor Borba. Després de dues temporades en què es van mantenir les formes entre entrenador i futbolista, el jugador brasiler va comentar en una roda de premsa que no acceptaria mai més jugar per la banda esquerra, per la qual cosa el preparador holandès va decidir apartar-lo de l’equip. Al cap d’uns dies, Van Gaal va perdonar Rivaldo, però aquest va iniciar llavors una etapa força més irregular.

jueves, 15 de enero de 2015

L’ENFRONTAMENT ENTRE LEO MESSI I LUIS ENRIQUE MARTÍNEZ (2): LA DEFENSA DE L’ENTRENADOR










Quan Tito Vilanova va haver de marxar a Nova York per portar a terme un tractament de la seva malaltia, la qual va acabar amb la seva vida, la plantilla del FC Barcelona va entrar en una clara fase d’aburgesament, autocomplaença, poc compromís i menor motivació, que no va poder aturar Jordi Roura, que es va fer càrrec de l’equip durant l’absència del seu íntim amic.

Aquestes característiques negatives es van fer encara més evidents quan Gerardo Tata Martino es va convertir en entrenador barcelonista, especialment mitjançant jugadors com Dani Alves, Gerard Piqué o Cesc Fàbregas, mentre que Leo Messi, el qual no crec que es veiés immers en les defectes indicats en l’anterior paràgraf, va entrar, fet que ja començava a ser evident en la darrera temporada de Pep Guardiola d’entrenador, en una dinàmica podríem considerar delicada i fins i tot perillosa.

En un moment donat, l’estrella argentina, aparentment, feia la sensació de convertir-se en quelcom així com l’amo del Camp Nou, fins el punt que les marxes d’alguns futbolistes, com David Villa, es podrien haver produït, entre altres motius, per la seva poca química amb l’astre de Rosario, que va tornar, com havia fet en els seus inicis com a jugador d’elit, a abusar de l’individualisme, en un període en què semblava més pendent de batre rècords que no d’aconseguir un bon estat col•lectiu de l’equip.

El fitxatge de Luis Enrique Martínez, entre altres raons, semblava encaminat a acabar amb els problemes que s’havien produït sobretot durant la campanya de Martino, amb la percepció que era necessària l’arribada d’un home autoritari que impartís disciplina al vestidor, cosa que el tècnic asturià sembla ser que està intentant, com s’ha pogut apreciar amb casos com els de Martín Montoya, el citat Piqué, Neymar da Silva o el mateix Messi.

Per tant, a Luís Enrique se’l pot criticar per no trobar l’esquema adient de joc, per realitzar massa rotacions o per intentar canviar la filosofia del club, però no pel seu caràcter, una de les claus perquè fos l’elegit per dirigir el Barça.

miércoles, 14 de enero de 2015

L’ENFRONTAMENT ENTRE LEO MESSI I LUIS ENRIQUE MARTÍNEZ (1): LA DEFENSA DEL FUTBOLISTA












Si observem alguns dels grans cracks que han passat pel Camp Nou des de la dècada dels 70 fins el moment actual, arribarem a la conclusió que Johan Cruyff només va jugar de forma excel•lent la seva primera temporada al FC Barcelona, sent mediocre la segona, molt dolenta la tercera i només correctes les dues últimes; Bernd Schuster va romandre vuit anys molt irregulars al club català, tan sols realitzant un gran exercici, el de la campanya 1984 / 1985; entre una malaltia, una greu lesió i una vida poc apropiada, Diego Armando Maradona no va aconseguir mai l’estabilitat necessària en els seus dos convulsos anys a l’entitat blaugrana; Romário da Souza, després d’una temporada magnífica, es va deixar anar a la segona, la qual no va completar; Rivaldo Vítor Borba va realitzar dues primeres campanyes al Camp Nou força notables, però a partir de la tercera va baixar clarament el seu rendiment; finalment, Ronaldinho de Assis va actuar de forma extraordinària en els seus tres primers exercicis a la institució barcelonista, però els darrers dos anys van ser per oblidar.

Leo Messi està jugant ara la seva onzena temporada al primer equip del Barça. La primera, la qual encara va alternar amb el filial, va ser una presa de contacte amb el futbol d’elit, mentre que en les tres posteriors ja va convertir-se en un dels millors futbolistes del món, si bé les lesions musculars van ser freqüents i continuades. Després dels quatre anys amb Frank Rijkaard, van arribar les quatre campanyes amb Pep Guardiola, les millors de la seva carrera, en què, quan va deixar enrere els seus problemes físics, es va erigir en el millor jugador del planeta i va conquistar un munt de títols, tant individuals com col•lectius. El davanter va baixar posteriorment el seu nivell durant els exercicis amb Tito Vilanova i Gerardo Tata Martino, quan es va retrobar amb les lesions de caràcter muscular.

Per tant, de les 10 temporades que Messi ha completat amb el primer equip blaugrana, podríem catalogar-ne quatre com a excel•lents (2008 / 2009, 2009 / 2010, 2010 / 2011 i 2011 / 2012), quatre més com a notables (2005 / 2006, 2006 / 2007, 2007 / 2008 i 2012 / 2013), una de simplement acceptable (2013 / 2014) i la inicial, la 2004 / 2005, que com ja he indicat, va ser bàsicament d’adaptació a la primera categoria del futbol espanyol.

Sense cap mena de dubte, Messi ha estat el millor futbolista de la historia de la institució barcelonista i, per aquesta raó, se li poden perdonar certes peculiaritats del seu caràcter i acceptar el fet que ha de tenir una tractament especial en el vestidor del club català. A més, el seu enfrontament amb Luis Enrique Martínez no es pot considerar casual, doncs hem de tenir en compte que l’entrenador ja havia tingut problemes anteriorment amb altres jugadors: Francesco Totti al Roma i Fabián Orellana al Celta.

martes, 13 de enero de 2015

NO S’HA ESTAT DEL TOT JUST AMB ANDONI ZUBIZARRETA




Ara fa més o menys un any i mig vaig coincidir en un viatge amb un turista basc que em va assegurar que a l’Athletic Club de Bilbao havien quedat força decebuts quan Andoni Zubizarreta va exercir al club biscaí com a director tècnic, ocupació de la qual acaba de ser destituït al FC Barcelona.

Penso que Zubizarreta no era l’home més idoni per ocupar un càrrec tan important, però no crec que hagi estat, ni de bon tros, el màxim culpable del penós període pel que ara està passant la societat catalana, que fa només tres anys, quan va conquistar amb gran brillantor el seu segon Mundial de Clubs a Yokohama, estava considerat indiscutiblement el millor equip del món.

En primer lloc, Zubizarreta va haver de presenciar com l’expresident Sandro Rosell fitxava de forma personal el brasiler Neymar da Silva, quan el director tècnic havia reclamat Thiago Silva com a principal prioritat; en segon lloc, arran de recaure el desaparegut Tito Vilanova de la seva malaltia, va haver d’acceptar una altra decisió unilateral de Rosell, com va ser la contractació de l’entrenador argentí Gerardo Tata Martino; finalment, en tercer lloc, va accedir a l’arribada de Luís Suárez, per decisió del nou president Josep Maria Bartomeu i el recentment arribat tècnic Luis Enrique Martínez, quan el basc preferia invertir en jugadors com Marquinhos Aoás, Juan Guillermo Cuadrado o Koke Resurrección.

Zubizarreta ha comés un munt d’errors, probablement la majoria d’ells més per inacció que no pas per acció, però hauríem de recordar també les equivocacions de l’ara idolatrat Txiki Begiristáin, que va exercir el mateix càrrec durant les temporades de Joan Laporta com a president, sent els casos més flagrants les contractacions dels brasilers Henrique Buss i José Kleiberson, sense oblidar que el mateix Pep Guardiola va estar molt poc afortunat en les incorporacions de futbolistes com Alexander Hleb o Dmitro Txigrinski.

lunes, 12 de enero de 2015

ALLÒ QUE HAURIA DE FER EL BARÇA SI NO POT FITXAR EL PRÒXIM ESTIU




El TAS va ratificar fa uns dies la dura sanció que la FIFA li va imposar al FC Barcelona per la irregularitat en les contractacions d’alguns nens per als equip inferiors del club. Per tant, la institució catalana no podrà portar a terme cap fitxatge fins d’aquí un any.

Personalment, no crec que sigui un drama aquesta decisió del TAS per a l’entitat barcelonista perquè, entre d’altres raons, el club ja va fitxar un important número de futbolistes el passat estiu, en previsió que no ho pogués fer en el pròxim, gràcies a un aixecament cautelar de la sanció. No obstant, si hi tingués lloc algun problema, les solucions poden ser les següents:

Continuïtat de jugadors en principi transferibles. En condicions normals, el Barça molt probablement hagués prescindit el proper estiu d’homes com Dani Alves, Martín Montoya, Adriano Correia i Sergi Roberto, mentre que no semblava gens clara la permanència al Camp Nou de futbolistes com el capità Xavi Hernández o Pedro Rodríguez. Tal com estan les coses, tots aquests jugadors haurien de seguir al club, amb l’excepció d’Alves, que acaba contracte.

Retorn de cedits. Denis Suárez (foto) i Gerard Deolofeu, tots dos actualment al Sevilla, semblen els dos homes més a prop de tornar al Camp Nou, sobretot el mitja punta gallec. No fa la sensació que el Barça pugui reclamar els serveis d’altres cedits com l’holandès Ibrahim Afellay, ara a l’Olympiacòs i el qual acaba contracte, i Marc Muniesa i Bojan Krkic, tots dos integrants de la plantilla de l’Stoke City.

Barça B. El filial blaugrana no està realitzant una bona temporada, però alguns dels seus jugadors, com Alejandro Grimaldo, Sergi Samper, Adama Traoré, Munir el - Haddadi o Sandro Ramírez, semblen plenament capacitats per reforçar el primer equip, sobretot pel que fa als dos últims, que ja han actuat varis partits aquesta campanya a primera divisió.

Lligar futbolistes per al mercat d’hivern. Com ja he indicat, el club si podrà fitxar en el mercat d’hivern de la temporada 2015 / 2016, per la qual cosa la direcció tècnica podria el pròxim estiu comprometre’s amb jugadors perquè aquests es poguessin integrar al planter barcelonista el mes de gener de l’any 2016.