L’any 1988, poc més tard de l’escàndol que va suposar
el Motí de l’Hesperia, un desesperat Josep Lluís Núñez va fitxar Johan Cruyff
com a entrenador del FC Barcelona. El president i el tècnic neerlandès van
realitzar una profunda renovació del vestidor, marxant del Camp Nou futbolistes
emblemàtics com Gerardo Miranda, Bernd Schuster, Víctor Muñoz, Ramon Maria
Calderé o Paco Clos (en un o dos anys també abandonarien altres llegendes
blaugranes com Francisco Javier Urruti, Migueli Bernardo, Julio Alberto Moreno,
Francisco José Carrasco o Gary Lineker).
20 anys després, l’any 2008, un Joan Laporta que també
ho estava passant molt malament, va lliurar l’equip a un jove i inexpert Pep
Guardiola, qui va decidir la baixa de jugadors molt importants com Ronaldinho
de Assis, Anderson Deco i Samuel Eto’o, tot i que el camerunès romandria una
temporada més al Camp Nou.
Amb permís d’esquadres com les dels anys 50, les
dirigides per Ferdinand Daucik i Helenio Herrera, i les dels blocs de Fran
Rijkaard i Luis Enrique Martínez, ja en l’actual segle XXI, els equips de
Cruyff i Guardiola poden ser considerats els millors Barça de la història.
Xavi Hernández va arribar a la banqueta del Barça el passat mes de novembre i es va trobar un grup enfonsat. Amb el
tècnic de Terrassa, el conjunt català ha assegurat la classificació per a la
Champions League, és a prop d’assolir la segona plaça de la Lliga, que dona accés
a disputar la Supercopa d’Espanya, i ha superat esquadres grans com Atlético
Madrid, Nàpols, Sevilla i Real Madrid, a qui va vèncer al Santiago Bernabéu per
un espectacular 0 a 4.
Tanmateix, el bloc de Xavi va perdre en Lliga contra
els modestíssims Cadis i Rayo al Camp Nou, quan més nervis havien a la capital;
va ser eliminat als vuitens de final de la Copa del Rei per l’Athletic Club i
va caure davant l’assequible Eintracht Frankfurt en els quarts de final de
l’Europa League, per la qual cosa és evident que la plantilla necessita una
altra important renovació.
A part de donar la baixa a homes que compten poc per a
l’entrenador, com Neto Murata, Òscar Mingueza, Samuel Umtiti, Clement Lenglet,
Ricky Puig, Martin Braithwaite i Luuk de Jong, i de jugadors que sembla ser que
no són imprescindibles per al preparador vallesà, com Nico González, que podria
anar cedit, o Adama Traoré, que segurament tornaria al Wolverhampton Wanderers,
hi hauria la possibilitat de fer caixa amb futbolistes com Frenkie de Jong o
Memphis Depay. No obstant, quasi tan important seria acabar amb el cicle dels
quatre capitans: Sergio Busquets, Gerard Piqué, Sergi Roberto i Jordi Alba.
És cert, es tracta d’homes que tenen un palmarès
espectacular, que han donat un extraordinari rendiment al club i que, almenys
Busquets i Piqué, poden tenir caràcter de mites de la institució, però penso
que la nova fase del Barça hauria de començar sense la seva presència.
També és veritat que aquests futbolistes s’han diferit
vàries vegades el sou, encara que, com a bons barcelonistes que amb tota seguretat
són, crec que seria just que realitzessin una última aportació a l’entitat, tal
com va fer Carles Puyol quan va optar per la retirada.
A la foto, Laporta i Xavi.
