Després de l’exhibició del FC Barcelona al Mundial de Clubs
de l’any 2011, contra el Santos FC, en què els catalans, amb multitud de
centrecampistes, van vèncer per 4 a 0, l’entrenador dels campions, Pep
Guardiola, va dir més o menys el següent: “ara guanyem i estem a favor del
model, però serà quan perdem quan caldrà defensar-lo”.
Doncs bé, després de la 15a Copa d’Europa / Lliga de
Campions del Real Madrid, en una temporada en què el Barça no ha assolit cap
títol, no són pocs els barcelonistes, entre ells persones que jo suposava que
eren partidaris de l’ADN, com l’exfutbolista Marc Crosas o el publicista Lluís
Carrasco, que demanen acabar amb el sistema que Johan Cruyff va implantar fa
més de tres dècades al Camp Nou i que tants èxits ha donat el club, com per
exemple la consecució de les cinc Copes d’Europa / Champions League que es
troben al Museu.
Com va dir Guardiola fa 12 anys i mig, és ara, quan es
perd, quan s’ha de defensar el model i no té perquè fer-se de manera ortodoxa,
doncs el mateix tècnic català va fer variants pel que respecta al Dream Team,
com actuar amb quatre defenses (Cruyff utilitzava generalment tres), alinear en
ocasions quatre migcampistes, amb Andrés Iniesta realitzant les tasques de fals
extrem esquerre (Johan sempre situava dos homes que obrien el camp) o apostar
per una sistema més segur a la rereguarda, tenint en compte que el neerlandès
assumia molts riscos, sense oblidar que al Manchester City Guardiola ha jugat
alguns cops amb tres centrals i dos laterals molt llargs.
Però l’essència del dibuix tàctic ha de persistir, és a
dir, la pujada de la pilota des de la defensa, el control del mig camp, la
possessió de l’esfèric, la paciència amb la circulació, el joc de posició, la
pressió post-pèrdua i, a poder ser, alineant un fals davanter centre, tot i que
Pep ara actua amb un nou típic com el noruec Erling Haaland, qui per cert no
respon en els xocs importants de la Champions League.