LLIGUES EUROPEES: PORTUGAL

Benfica, vigent campió de la Superlliga, i Porto, que no va passar de la tercera posició la temporada passada, són els principals favorits del torneig portuguès, al qual també opten el sorprenent Sporting de Braga, que jugarà la fase de grups de la Lliga de Campions, i l’Sporting Club de Portugal.

El Benfica, que va recuperar el títol la campanya anterior després de quatre campionats consecutius del Porto, continua amb Jorge Jesús a la banqueta de l’estadi da Luz i compta amb una plantilla sòlida i equilibrada on hi destaquen jugadors com el central brasiler Luisao, el lateral Coentrao, una de les sorpreses de l’últim Mundial; l’espanyol Javi García, l’uruguaià Maxi Pereira, el paraguaià Cardozo, l’etern capità Nuno Gomes o els argentins Aimar (foto) i Saviola. Un altre futbolista argentí, Di María, ha fitxat pel Real Madrid i és la principal pèrdua del conjunt de Lisboa.

Després de la decepció a la Superlliga anterior, en què no va poder classificar-se per a la Champions League, el Porto inicia una nova etapa de la seva història amb l’entrenador André Villas Boas, que substitueix Jesualdo Ferreira, nou tècnic del Màlaga. En el planter dels Dragoes hi figuren homes importants com el porter Helton, l’argentí Otamendi, Moutinho, fitxat de l'Sporting Club de Portugal; l’uruguaià Fucile o el romanès Sapunaru.

L’Sporting de Braga va constituir la gran revelació del passat torneig i acaba d’arribar inesperadament a la fase de grups de la Lliga de Campions, arran d’eliminar el Sevilla. Per tant, no és cap exageració pensar que pot optar a un títol que mai han aconseguit en la seva història. El preparador Domingos Paciéncia compta amb jugadors com el veterà porter Quim, Lucas, Felipe, Madrid o Miguel García, els quals, sense ser grans individualitats, ajuden en la creació d’un bloc compacte.

Finalment, l’Sporting Club de Portugal no sembla tenir en principi massa possibilitats de lluitar per una competició de la qual va quedar molt lluny la passada temporada. Paulo Sergio substitueix Paulo Bento a la banqueta del José Alvalade i el nou preparador disposa d’homes, alguns amb gran experiència, com l’arquer Rui Patrício, el búlgar Izmailov, l’exvalencianista Caneira, el veterà Maniche, que va tenir una curta i més aviat decebedora etapa a l’Atlético de Madrid; l’exjugador del Vila-real Matías Fernández, l’espanyol Zapater, exintegrant de la plantilla del Saragossa; Liedson o Helder Postiga.

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

L’Inter, vigent campió de Lliga, Copa, Supercopa d’Itàlia i Lliga de Campions, a més de ser el guanyador de les cinc últimes edicions de l’Scudetto, surt de nou com el gran favorit del campionat italià, per davant de Roma, Milan i Juventus.

Els campions d’Europa van perdre el tècnic José Mourinho només unes hores més tard de conquistar la Champions League al Santiago Bernabéu, quan el portuguès va decidir convertir-se en el preparador del nou projecte de Florentino Pérez al Real Madrid. Per substituir-lo, el president Massimo Moratti ha elegit l’espanyol Rafael Benítez, que procedeix del Liverpool. L’entrenador madrileny compta amb un planter molt similar al que va assolir el triplet la campanya anterior, amb jugadors com Júlio César, per a alguns el millor porter del món; Maicon, malgrat els repetits intents del Madrid per contractar-lo; el veterà capità Zanetti, tota una institució al Giusseppe Meazza; Lúcio, Samuel, el combatiu Cambiasso, el controvertit Motta, Sneijder, que va realitzar una primera temporada al club memorable; Eto’o, que ja compta amb tres Champions al seu palmarès, o Milito, el gran heroi de la final de la Lliga de Campions.

El Roma va estar molt a prop de sorprendre l’Inter en les últimes jornades del passat Scudetto, però en el moment de la veritat, el conjunt de la capital no va poder suportar la pressió. L’entitat romana continua dirigida pel veterà Claudio Ranieri, exentrenador de València i Atlético de Madrid, que va suplir Luciano Spalletti ja iniciada la temporada anterior. El tècnic té com a màxims exponents el porter Doni, Juan, De Rossi, potser el millor jugador italìà de l’actualitat; Perrotta, Vucinic, el ressorgit Adriano i el carismàtic i llegendari capità Totti.

El Milan ha guanyat punts en la lluita per la Lliga arran de fitxar in extremis el davanter suec Ibrahimovic (foto), després d’un any molt decebedor al FC Barcelona, club al qual va arribar procedent del gran rival ciutadà de l’equip rossonero, l’Inter. L’escandinau serà un dels jugadors destacats en l’equip entrenat per Massimiliano Allegri, incorporat del modest Càllar, club on va realitzar una tasca extraordinària. Altres homes importants de l’esquadra llombarda són els brasilers Silva, Ronaldinho i Pato, a més dels veterans i experimentats Abbiati, Zambrotta, Nesta, Gattuso, Pirlo, Ambrosini, Seedorf i Inzaghi, futbolistes que superen tots ells la trentena.

El Juventus cercarà de nou sortir de la crisi en què es troba des del cas Moggigate, sorgit el 2006, quan els torinesos fins i tot van ser descendits a la sèrie B. L'entitat del Piemont, dirigida per Luigi del Neri, que la temporada passada va classificar el Sampdoria per a la prèvia de la Champions League, és el gran que més s’ha reforçat aquest estiu, amb els fitxatges d’Storari, Motta, Bonucci, Krasic, Pepe i Quagliarella. Altres homes destacats de l’entitat bianconera, que només va poder ser setena en l’anterior campionat, són Melo, Iaquinta, Amauri i els cèlebres veterans Buffon, que es troba actualment convalescent de la lesió produïda en el passat Mundial; Camoranesi i el capità Del Piero. Una altra institució del club, el francès Trézéguet, ha fitxat pel modest Hèrcules de la Lliga espanyola.

Altres equips a tenir en compte, però que rarament se situaran en la lluita pel títol, són Sampdoria, que ha estat eliminat a la prèvia de la Lliga de Campions pel Werder Bremen; Nàpols, Palerm, Genoa o Fiorentina.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: LIVERPOOL 1977

Entrenador: Bob Paisley.
Estrella: Kevin Keegan (foto).
Altres jugadors bàsics: Ray Clemence, Phil Neal i Terry McDermott.
Equips amb qui s’enfronta: Crusaders FC, Trabzonspor Kulubu, AS Saint – Étienne, FC Zuric i Borussia Mönchenglabdach.

El millor: una gran final

La final que van protagonitzar Liverpool i Borussia Mönchenglabdach l’any 1977, a l’estadi Olímpic de Roma, va ser una de les millors en la història de la competició i, des de llavors, poques han estat les finals de la Copa d’Europa o de la Lliga de Campions que han sigut atractives. El conjunt dirigit per Paisley, continuador de la tasca de Bill Shankly, va acabar superant l’esquadra entrenada per Udo Lattek.

El pitjor: la marxa de Keegan

Keegan, malgrat que va tenir una carrera futbolística bastant irregular, i per exemple no va poder brillar massa amb la selecció anglesa, era la gran figura d’aquell Liverpool i l’estrella del futbol anglès del segon lustre dels 70, període en el qual va obtenir dues Pilotes d’Or. Tanmateix, després d’aquella primera Copa d’Europa del club d’Anfield, el davanter va fitxar per l’Hamburg.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: CARLOS SALVADOR BILARDO

País: Argentina.
Any de naixement: 1939.
Lloc de naixement: Buenos Aires.
Clubs: Estudiantes la Plata, Deportivo Cali, San Lorenzo Almagro, Colòmbia, de nou Estudiantes, Argentina, Sevilla FC, Boca Juniors, Líbia i una altra vegada Estudiantes.
Mundials disputats: Mèxic 1986 i Itàlia 1990.
Títols de clubs: 1 Metropolità.
Títols de seleccions: 1 Mundial.

El millor: la seva entesa amb Diego Armando Maradona

Tots sabem que Maradona, potser el millor futbolista de la història, ha estat un home polèmic, conflictiu, complicat i força especial. Tanmateix, és possible que l’actual seleccionador de Quatar trobés la seva màxima estabilitat al costat de Bilardo, amb qui va coincidir tant a l’equip nacional com al Sevilla. Units van conquistar el Mundial de 1986, a Mèxic, i van jugar la final del de 1990, a Itàlia.

El pitjor: les crítiques als seus mètodes

Si el seu antecessor a l’Albiceleste, César Luis Menotti, es va distingir per un futbol bonic i ofensiu, Bilardo va preferir un joc més defensiu i pràctic i això li va comportar algunes crítiques, com també la duresa dels seus equips – ja a la seva època de futbolista va integrar el temut Estudiantes tricampió de la Libertadores – i els mètodes usats, com esbroncar un auxiliar del Sevilla per ajudar un jugador rival.

LLIGUES EUROPEES: HOLANDA

El sorprenent campió de l’últim torneig, el Twente, i els històrics Ajax i PSV surten com a favorits en una nova edició de l’Eredivisie.

Els d’Enschede han perdut el tècnic britànic Steve McClaren, l’entrenador que els hi va donar el primer títol de Lliga de la història, que ha fitxat pel Wolfsburg alemany. L’home elegit per substituir-lo és el prestigiós exporter i preparador belga Michel Preud’homme, que compta amb futbolistes com el serbi Rajkovic o el jugador de Costa Rica Bryan Ruiz.

L’Ajax continua per la seva particular i llarga travessia pel desert, però penso, tenint en compte el bon final de competició que va realitzar la passada temporada, que pot haver arribat el seu moment. Martin Jol segueix ocupant la banqueta de l’Amsterdam Arena i a la plantilla ajacied hi destaquen els sots-campions mundials Stekelenburg i Van der Wiel, malgrat l’interès que va mostrar el FC Barcelona en el lateral; el català Oleguer, que afronta la seva tercera campanya a l’equip; el marroquí El Hamdaoui i l’uruguaià Luis Suárez (foto), que és la gran estrella del conjunt blanc-i-vermell.

El PSV espera poder sortir aquest pròxim exercici de la crisi que ha sofert les darreres dues temporades, en les quals ni tant sols ha pogut classificar-se per a la prèvia de la Champions League. Els d’Eindhoven, que tenen a Fred Rutten d’entrenador, compten amb l’experiència de futbolistes com el porter suec Isaksson, el lateral Kromkamp, el central Ooijer, el mitja punta Afellay, el defensa mexicà Salcido o el punta Koevermars.

No sembla que ni l’històric Feyenoord ni tampoc l’AZ, campió fa dues edicions de l’Eredivisie, comptin pel títol. Els de Rotterdam, que porten molts anys en un segon pla, estan dirigits per Mario Been i segueixen tenint en el veterà davanter danès Tomasson un dels seus homes destacats, mentre que l’exbarcelonista Van Bronkhorst, tota una institució al club, ha decidit retirar-se. Els d’Alkmmar, entrenats per Gertjan Verbeek, tenen el porter argentí Romero com a figura.

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

El vigent campió Chelsea i el Manchester United surten com els grans candidats a assolir el títol de la Premier League. En un esglaó inferior estan Arsenal i Liverpool i a continuació es troben Tottenham Hotspur, que disputa aquest estiu la prèvia de la Champions League, i Manchester City, que novament s’ha reforçat de forma espectacular. El sostre d’equips com Aston Villa, Everton o Fulham sembla trobar-se en una simple classificació europea.

Chelsea. Els campions, que continuen sota la direcció de l’italià Carlo Ancelotti, no han tingut fins a la data altes notòries en la seva plantilla, que pel contrari ha patit les baixes de l’alemany Ballack, que ha tornat al Bayer Leverkusen; Joe Cole, que s’ha convertit en nou jugador del Liverpool, i els exblaugranes Belletti i Deco, que compartiran vestidor al Fluminense. A l’equip d’Stamford Bridge hi continuen destacant Ashley Cole, Essien, Malouda, el polèmic Anelka i homes ja llegendaris com el porter Cech, el capità Terry, Lampard i Drogba.

Manchester United. El mític tècnic escocès Alex Feguson inicia la seva 27a campanya com a entrenador de l’entitat d’Old Trafford. Com en el cas del Chelsea, el ManU a penes s’ha distingit per fitxar fins el moment i el mexicà Hernández és la seva principal adquisició. Per tant, els Reds continuen tenint com a principals futbolistes homes com el veterà porter Van der Sar, Ferdinand, Vidic, Evra, Carrick, Fletcher, Park, Nani, Owen, Rooney, Berbatov o els històrics Neville, que compta ja amb molt poques oportunitats; Scholes i Giggs.

Arsenal. 14a temporada del preparador alsacià Arsène Wenger com a entrenador dels Gunners, que han aconseguit finalment la continuïtat del seu capità Cesc Fàbregas (foto), el qual va intentar fitxar, durant un munt de setmanes, pel FC Barcelona, equip en el qual es va formar l’estrella del conjunt londinenc. Cal significar l’arribada a l’Emirates Stadium del davanter marroquí Chamakh, procedent del Girondins de Bordeus i fins el moment la principal novetat del club. A l’entitat del nord de Londres, que ha perdut el defensa francès Gallas, hi continuen destacant el meta espanyol Almunia, Eboué, Vermaelen, Diaby, Rosicky, Arxavin, Van Persie o Bendtner.

Liverpool. No ens trobem en una bona conjuntura pel que fa a la històrica institució d’Amfield, que no guanya la Lliga des de 1990. En aquests moments l’entitat, que no disputarà la pròxima Champions League, es troba en vies de tenir un nou propietari i es parla d’un màxim accionista xinès, mentre l’entrenador espanyol Rafa Benítez ha deixat l’equip, després de sis anys, per substituir José Mourinho a l’Inter de Milà i es parla d’un possible traspàs del davanter madrileny Fernando Torres. El veterà Roy Hodgson, que va portar el modest Fulham a la final de la Europe League, és el nou entrenador del club, que ha fitxat Joe Cole, procedent del Chelsea, i el serbi Jovanovic, que arriba de l’Standard de Lieja. Els de Lancashire segueixen comptant amb jugadors emblemàtics com el porter Reina, Carragher, el capità Gerrard, pel qual s’ha interessat aquest estiu el Real Madrid; Mascherano, al qual el Barça sembla haver renunciat definitivament; Kuyt i el citat Torres.

Tottenham Hotspur. Rarament el conjunt londinenc serà un candidat al títol, però no podem oblidar que el conjunt de White Hart Lane està classificat per a la pròxima Lliga de Campions, de la qual haurà de disputar la quarta ronda prèvia. En el bloc dirigit per Harry Redknapp, que va substituir fa uns anys Juande Ramos a la banqueta, hi figuren futbolistes importants com Gomes, el capità King, Keane, Modric, l’exblaugrana Gudjohnsen, Palacios, Pavlyutxenko o Defoe.

Manchester City. Un estiu més, i ja en són tres, els Citizens s’han reforçat de manera extraordinària. Fins el moment, els fitxatges realitzats els darrers anys no han donat els fruits esperats, però amb l’arribada de l’italià Roberto Mancini a la banqueta del City of Manchester, l’equip va experimentar una important millora, encara que no suficient per aconseguir la classificació per a la Champions League. Fins el moment han estat contractats Boateng, Kolarov, el veterà Vieira, l’exblaugrana Touré Yaya i l’exvalencianista David Silva, mentre a la plantilla de Mancini hi segueixen figurant Given, l’exespanyolista Zabaleta, Kolo Touré, germà de Yaya: De Jong, Adebayor o Robinho, que després de mitja temporada cedit al Santos es desconeix el seu futur.

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

El Bayern de Munic, que la temporada passada va aconseguir el doblet format per Bundesliga i Pökal, a més d’arribar a la final de la Lliga de Campions, que va perdre al Santiago Bernabéu contra l’Inter de Milà, és l’únic favorit del campionat alemany. No obstant, si tal com va succeir el 2009 els bavaresos fallen, hi ha un important grup d’equips que se’n podrien aprofitar, entre els quals hi formen part Schalke 04, Werder Bremen, l’etern candidat Bayer Leverkusen, que continua amb Jupp Heynckes com a entrenador i ha acoseguit el retorn del fill pròdig Ballack (Chelsea); Hamburg, Borussia Dortmund, Stuttgart o Wolfsburg, el sorprenent campió de fa dues campanyes i que ha contractat com a tècnic l'anglès Steve McClaren (Twente). Tanmateix, en principi són els de Gelserkirchen i els de Bremen els teòrics màxims adversaris de l’entitat de Munic.

Louis van Gaal inicia la seva segona temporada a l’Allianz Arena, després d’un primer exercici triomfant, malgrat que va estar molt a prop de la destitució durant el seus primers mesos de treball a Munic. A diferència del que va succeir l’estiu de 2009, el Bayern a penes s’ha reforçat aquest any (cal significar l'arribada de Kroos, procedent del Leverkusen) i a la plantilla del club bavarès, sens dubte una de les millors del continent europeu, hi continuen destacant Butt, Lahm, Van Buyten, Demichelis, Badstuber, Van Bommel, Schweinsteiger, Robben, Müller, Olic, Klose, Mario Gómez i Ribéry, del qual s’espera la seva revifalla.

El Schalke 04, que no guanya el títol des de 1958, ha sorprès gairebé tothom amb el fitxatge del madridista Raúl González (foto), que semblava tenir el seu futur en el més relaxant i tranquil campionat nord-americà. L’espanyol, que s’ha retrobat a Gelserkirchen amb Metzelder, amb qui ja va coincidir al club blanc, s’ha convertit en la gran estrella de l’esquadra que dirigeix Felix Magath, que compta també amb homes significatius com el porter titular de la selecció alemanya Neuer, Rafinha, Rakitic o Farfán.

Pel que fa al Werder Bremen, l’equip hanseàtic segueix amb Thomas Schaaf a la banqueta del Weserstadion i, com el Bayern, a penes s’ha caracteritzat aquest estiu per les novetats en la seva plantilla, que continua amb homes, alguns d’ells autèntics clàssics de l’entitat bàltica, com Wiese, Mertesacker, Naldo, Frings, Borowski, Marin, Almeida o Özil, una de les grans estrelles del passat Mundial de Sud-àfrica i jugador pretés per alguns dels grans clubs europeus.

LIGUES EUROPEES: FRANÇA

Malgrat les sorpreses que han donat els darrers anys equips com Tolosa, Montpeller, Lilla o Auxerre, que jugarà la pròxima Lliga de Campions, els tres grans favorits en la nova edició de la Lliga Francesa, la Ligue-1, són Olympique de Marsella, actual campió, Olympique de Lió i Girondins de Bordeus.

El Marsella, campió vigent de la Ligue-1 i també de la Copa de la Lliga, intentarà la definitiva estabilitat després d’una època molt irregular arran de l’escàndol Valencciennes, el qual va esclatar l’any 1993, el mateix en què va conquistar la Champions League. El llegendari Didier Deschamps continua a la banqueta del Vélodrome i compta amb una plantilla equilibrada i amb molta qualitat, en la qual hi destaquen el porter Mandanda, l’exjugador de l’Osasuna Azpilicueta, el nigerià Taiwo, el veterà defensa argentí Heinze, Cheyrou, Lucho González, que va ser un dels artífexs de la brillant campanya anterior; el brasiler Brandao, Valbuena, Ben Arfa, jugador que, com el madridista Benzema, sembla haver-se estancat una mica en la seva progressió, i el capità Niang.

El Lió, que va conquistar set títols consecutius entre els anys 2002 i 2008, intentarà recuperar un campionat que li va prendre el Bordeus el 2009 i el Marsella en aquest 2010. El club presidit per Jean - Marie Aulas li ha donat una nova oportunitat al tècnic Claude Puel, que per primer cop a la història va portar l’equip a les semifinals de la Champions League la temporada passada. Puel compta amb futbolistes com el porter Lloris, el veterà Réveillêre, el capità Cris, el lateral brasiler Bastos, el camerunès Makoun, el migcentre Toulalan o els argentins Delgado i Lisandro López.

El Bordeus va acabar el 2009 amb la llarga hegemonia del Lió a la Ligue-1, però va realitzar la campanya anterior un campionat molt estrany. Quan semblava que renovaria el títol sense massa complicacions, l’equip d’Aquitània va tenir durant la segona volta un enfonsament espectacular i va finalitzar el torneig en sisena posició. Malgrat tot, els del sud-oest surten entre els favorits, encara que han tingut aquest estiu dues baixes molt sensibles: l’entrenador Laurent Blanc, que s’ha fet càrrec de la selecció francesa arran del caos i els escàndols de l’últim Mundial, i el davanter marroquí Chamakh, que ha fitxat per l’Arsenal. L’home elegit per substituir Blanc ha estat el llegendari Jean Tigana (foto), que compta amb un planter en què hi figuren homes importants com el porter Carrasso, el central Ciani, el migcampista Diarra, que es comenta que interessa al Barça; Gourcuff, el qual es podria considerar la gran estrella de l’equip; Gouffran, el txec Plasil o el veterà atacant argentí Cavenaghi.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: BAYERN MUNIC 1976

Entrenador: Dettmar Cramer (foto).
Estrella: Franz Beckenbauer.
Altres jugadors bàsics: Sepp Maier, Uli Höness i Gerd Müller.
Equips amb qui s’enfronta: Jeunesse d’Esch, Malmö FF, Benfica SL, Real Madrid i AS Saint – Étienne.

El millor: l’últim equip en aconseguir un triple consecutiu

Han passat ja un munt d'anys, però aquell mític Bayern és l’última esquadra que ha enllaçat tres campionats consecutius de la Copa d’Europa. A més, la temporada del tercer títol, els bavaresos van ser capaços de superar el bicampío Benfica, en quarts de final; l’hexacampió Real Madrid, en semifinals, i un extraordinari i admirable Saint – Étienne, en la final que va tenir com a escenari el Hampden Park de Glasgow.

El pitjor: el final de la millor generació

Amb aquesta tercera Copa d’Europa, el Bayern va finalitzar l’etapa més brillant de la seva història, la qual va coincidir amb la marxa escalonada de grans futbolistes com Maier, Beckenbauer, Höness o Müller. Malgrat la presència de fantàstics jugadors com Karl – Heinz Rummenigge, molt jove en l’equip de 1976, o Lothar Matthäuss, des de llavors els bavaresos només han guanyat dues Copes d’Europa, els anys 2001 i 2013.

ANDONI ZUBIZARRETA TORNA AL FC BARCELONA

Fa pocs dies publicava en aquest bloc un article en què defensava el nomenament de Johan Cruyff com a president d’honor del FC Barcelona, però també parlava d’alguns dels errors que ha comès l’holandès, segons la meva opinió, durant les seves dues etapes a l’entitat catalana, la primera com a futbolista i la segona com a entrenador. Una d’aquestes errades descrites era la d’haver acomiadat de mala manera Andoni Zubizarreta després de la derrota a la final de la Champions League, jugada a Atenes el 1994.

Cruyff mai va amagar, i així ho explicava en un dels seus llibres, que preferia porters espectaculars que salvaven gols increïbles, encara que de vegades també en rebien en accions teòricament senzilles, com podria ser el cas de Paco Buyo, que arquers sobris que rarament cometien errors, però que normalment tampoc feien aturades inversemblants, com era l’estil de Zubizarreta.

El tècnic holandès, durant la temporada 2003-2004, la de la quarta i darrera Lliga, va sorprendre tothom situant en més d’un partit el porter basc a la banqueta i posar de titular Carlos Busquets. Però no va ser fins el final d’aquella campanya, i després de la trista final d’Atenes, on Zubizarreta no va estar massa encertat, quan Cruyff el va acomiadar sense cap mena de tacte i delicadesa. Andoni va abandonar el Camp Nou, després de vuit temporades, amb un extraordinari palmarès, format per quatre Lligues, dues Copes del Rei, dues Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa, una Recopa i una Supercopa d’Europa.

Zubizarreta va fitxar pel València i va retirar-se després del Mundial de França el 1998, la quarta Copa del Món que va disputar. Mentrestant, el Barça va trigar pràcticament una dècada en trobar-ne un substitut estable en la persona de Víctor Valdés, l’actual porter titular de l’equip, malgrat passar pel club blaugrana homes de la categoria de Julen Lopetegui, Vítor Baia, Ruud Hesp, l’únic que va poder fer oblidar durant un temps el meta basc, o Pepe Reina.

16 anys després, Zubizarreta torna al Barça i ho fa com a director tècnic, un càrrec gens fàcil si observem els set complicats anys del seu predecessor, i company seu al Dream Team, Txiki Begiristáin.

EL TRIOMFADOR DISCRET

La setmana passada, després de set temporades al club, les mateixes en les quals Joan Laporta ha estat president de l’entitat, Rafael Márquez va anunciar la seva marxa del FC Barcelona. El seu destí, segurament, es troba en els Red Bull de Nova York, on es retrobaria amb Thierry Henry.

El jugador mexicà va arribar al Camp Nou, procedent del Mònaco, l’estiu de l’any 2003 i va ser un dels primers fitxatges de la junta de Laporta, en una operació en la qual Sandro Rosell, nou president de la institució i llavors vicepresident esportiu, en va ser un home clau. No cal dir que totes les contractacions d’aquell any van ser clarament eclipsades per la del brasiler Ronaldinho.

La primera temporada de Márquez com a blaugrana no va ser gaire satisfactòria, doncs va ocupar força minuts la banqueta, però en canvi va ser un home molt important durant la segona campanya, en la qual es va aconseguir la primera de les Lligues amb Frank Rijkaard d’entrenador. Motivat per les greus lesions de Thiago Motta i José Edmilson, el tècnic holandès va alinear el mexicà de migcentre, realitzant potser el seu millor exercici com a jugador del Barça. Malgrat tot, no tornaria a ocupar gairebé mai aquesta posició en el terreny de joc.

Durant la temporada 2005 - 2006, en la qual es van aconseguir els títols de la Supercopa d’Espanya, Lliga i Champions League, Márquez va formar amb el capità Carles Puyol un excel·lent, eficaç i segur tàndem en el centre de la defensa, però després del campionat continental aconseguit a París, s’iniciaria la crisi del defensa mexicà, de la qual només en va sortir puntualment durant la campanya 2008 - 2009, la primera amb Pep Guardiola, un dels seus grans valedors, com a entrenador.

Com va succeir amb altres futbolistes del club, especialment Ronaldinho i Deco, Márquez va entrar en una profunda crisi entre els anys 2006 i 2008, època en la qual va iniciar una relació sentimental amb l’actriu Jaydee Mitchel. Segons s’ha explicat vàries vegades, per poder reunir-se amb ella, que llavors residia a Madrid, el defensa va efectuar un gran número de viatges a través del pont aeri, fet que podria haver repercutit greument en la seva preparació física.

Quan semblava que el mexicà deixaria el club català l’estiu de l’any 2008, com els citats Ronaldinho i Deco, Guardiola, que mai va amagar la seva admiració pel central, va exigir la seva continuïtat una vegada es va fer càrrec de l’equip. En la triomfal temporada 2008 - 2009, la del triplet format per Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions, Márquez va començar formant parella a la defensa amb el mateix Puyol, però la irrupció de Gerard Piqué va motivar que Guardiola s’hagués de decidir per un dels dos veterans i l’home elegit per acompanyar el jove central va ser el mexicà. Tanmateix, una lesió, un dels seus grans maldecaps durant la seva trajectòria com a futbolista, en les semifinals de la Champions contra el Chelsea, el va apartar dels terrenys de joc fins el final de l’exercici.

L’última temporada de Márquez el Camp Nou ha estat, pel que fa al tema personal, molt negativa i no va tenir cap tipus de protagonisme en els quatre títols conquistats per l’equip, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i una nova Lliga. El central va mostrar un nivell físic lamentable i fins i tot Gabi Milito, malgrat passar-se un any i mig lesionat, li va passar per davant quant a les preferències de Guardiola. Malgrat tenir encara contracte, el mexicà abandona el Barça, però ho fa amb un brillant palmarès: quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Champions League, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: BERND SCHUSTER

País: Alemanya.
Any de naixement: 1959.
Lloc de naixement: Augsburg.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: FC Augsburg, FC Colònia, FC Barcelona, Real Madrid, Atlético Madrid, Bayer Leverkusen, San José Clash i Pumas UNAM.
Eurocopes disputades: Itàlia 1980.
Títols de clubs: 3 Lligues espanyoles, 6 Copes espanyoles, 2 Supercopes d'Espanya, 2 Copes de la Lliga espanyoles i 1 Recopa.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa.

El millor: les passades a llarga distància

Schuster va tenir moltes virtuts com a futbolista i entre aquestes podem destacar una excel·lent tècnica o els seus meravellosos llançaments de faltes, però segurament la seva característica més recordada siguin les passades precises a llarga distància, des de 30 o 40 metres. Segons la meva opinió, l’únic jugador que se li ha acostat en aquest aspecte ha estat Ronald Koeman.

El pitjor: les polèmiques

Els afers polèmics que va protagonitzar el migcampista alemany són nombrosos, entre els quals podem significar: la seva negativa a jugar amb la selecció alemanya, que li va impedir disputar un sol Mundial; insinuar que Udo Lattek bevia massa, el seu enfrontament amb Josep Lluís Núñez, el qual va acabar als tribunals, o la seva sortida per la porta del darrere del Santiago Bernabéu.