EL MES DE GENER FUTBOLÍSTIC

5 (Bilbao): Xavi Hernández es converteix a San Mamés en el jugador que més vegades ha portat en partits oficials la samarreta del FC Barcelona, superant el rècord de Migueli.

6 (Cornellà de Llobregat): l’Espanyol queda eliminat als vuitens de final de la Copa del Rei davant l’Atlético de Madrid.

6 (Doha): comença a Quatar, seu del Mundial de 2022, la Copa d’Àsia de seleccions.

6 (Liverpool): el llegendari Kenny Dalglish torna a la banqueta d’Amfield Road en substitució de Roy Hodgson.

9 (Rio de Janeiro): Ronaldinho (foto) deixa el Milan i fitxa pel Flamengo.

10 (Zuric): en una gran festa del Barça, Leo Messi guanya la seva segona Pilota d’Or consecutiva, superant els seus dos companys de club Andrés Iniesta i Xavi Hernández. José Mourinho és elegit millor entrenador i l’onze ideal queda format per Casillas, Maicon, Lúcio, Piqué, Puyol, Sneijder, Xavi, Iniesta, Messi, Villa i Ronaldo.

16 (Barcelona): el FC Barcelona es proclama campió d’hivern amb 4 punts més que el Real Madrid. L’equip de Pep Guardiola només ha cedit 5 punts en tota la primera volta, ha guanyat la totalitat de partits com a visitant a la Lliga, ha batut el rècord de punts (52) a la meitat del campionat i porta 28 encontres oficials invicte.

17 (Barcelona): Xavi Hernández elegit millor esportista espanyol pel Mundo Deportivo.

17 (Pamplona): l’Espanyol cedeix Ferran Corominas a l’Osasuna.

19 (La Corunya): per primer cop a la seva història, l’Almeria arriba a unes semifinals de la Copa del Rei.

19 (Manchester): el bosnià del Wolfsburg Edin Dzeko es converteix en l’enèsim fitxatge del Manchester City.

19 (Sevilla): malgrat classificar-se per a les semifinals de la Copa del Rei, el Barça perd al Benito Villamarín una imbatibilitat de 28 partits consecutius.

23 (Sao Paulo): Rivaldo, amb 38 anys, firma contracte amb el Sao Paulo.

24 (Nàpols): l’Espanyol traspassa el seu central Víctor Ruiz al Nàpols.

26 (Milà): un Inter en crisi fitxa Giampaolo Pazzini, l’estrella del Sampdoria.

27 (Madrid): el togolès Emmanuel Adebayor, procedent del Manchester City, es converteix en l’anhelat “9” de José Mourinho al Real Madrid.

28 (Liverpool). El Liverpool contracta l’estrella uruguaiana de l’Ajax Luis Suárez.

28 (Milà): un altre defensa de l’Espanyol, Dídac Vilà, marxa a Itàlia, en aquest cas per jugar al Milan.

29 (Alacant): el Barça venç l’Hèrcules al Rico Pérez i iguala el rècord de 15 victòries consecutives a la Lliga que va aconseguir el Real Madrid la temporada 1960/1961, amb mites com Alfredo Di Stéfano, Paco Gento i Ferenc Puskas.

29 (Doha): el Japó conquista la Copa d’Àsia, arran de superar a la pròrroga la selecció d’Austràlia.

31 (Londres): el Chelsea fitxa el davanter espanyol Fernando Torres, procedent del Liverpool.

31 (Milà): Mark van Bommel deixa el Bayern Munic i signa contracte amb el Milan.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: PAUL BREITNER

País: Alemanya.
Any de naixement: 1951.
Lloc de naixement: Kolbemoor.
Demarcació: defensa.
Clubs: Bayern Munic, Real Madrid, Eintracht Braunschweig i de nou Bayern Munic.
Eurocopes disputades: Bèlgica 1972.
Mundials disputats: Alemanya 1974 i Espanya 1982.
Títols de clubs: 5 Lligues alemanyes, 2 Copes alemanyes, 2 Lligues espanyoles i 1 Copa espanyola.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa i 1 Mundial.

El millor: l’únic jugador en marcar en dues finals mundialistes diferents

Breitner és l’únic futbolista que ha estat capaç d'anotar en dues finals diferents de la Copa del Món: en primer lloc va marcar a la final del Mundial 1974, contra Holanda a l’estadi Olímpic de Munic, i en segon lloc va veure porta a la final del Mundial 1982 davant Itàlia, portada a terme al Santiago Bernabéu de Madrid. El conjunt alemany va guanyar la primera i va perdre la segona.

El pitjor: la seva retirada temporal de la selecció

Breitner, que va iniciar la seva carrera com a lateral esquerre i la va acabar com a migcampista, era un personatge intel·lectual i compromès políticament i potser per aquest motiu va decidir abandonar la selecció germànica després del títol mundial de 1974. Tanmateix, uns anys més tard, va optar per tornar al combinat alemany, amb el qual va disputar el Mundial d’Espanya.

EL CARÀCTER DELS ENTRENADORS DE REAL MADRID I BARÇA

Tot fa indicar, si fa no fa des del 5 a 0 rebut al Camp Nou, que la situació social al Real Madrid no és precisament una bassa d’oli. Les relacions entre l’entrenador José Mourinho (foto) i el director general esportiu Jorge Valdano, que mai es va significar per ser un defensor del portuguès abans de l’arribada d’aquest al Santiago Bernabéu, no són massa fluïdes i el president Florentino Perez ha pres posició a favor de l’argentí. No se quan de temps Mourinho continuarà a l’entitat blanca, si seguirà la pròxima temporada, si acabarà l’actual exercici o si aconseguirà molts títols, tal com ha fet a Porto, Chelsea i Inter, però històricament els tècnics amb gran personalitat i molt de comandament al Madrid no li han anat massa bé, tot el contrari del que li ha succeït al FC Barcelona.

Pel que fa a la institució madridista, cal recordar els grans èxits assolits per entrenadors com Miguel Muñoz, Luis Molowny o Vicente del Bosque. Tots tres eren preparadors que donaven molta llibertat als futbolistes, sense que això signifiqués que fossin els jugadors els que fessin les alineacions, mentre que presidents com Santiago Bernabéu, Ramón Mendoza, Lorenzo Sanz o el ja citat Pérez intervenien en algunes ocasions en les tasques esportives, sobretot en allò referent als fitxatges. Pel contrari, algunes vegades que el Madrid ha comptat amb tècnics amb caràcter i energia, com han estat els casos de John Toshack, José Antonio Camacho o Bernd Schuster, les coses no han acabat massa bé.

Quant al Barça, algunes de la grans èpoques del club blaugrana, molt especialment les hagudes els últims 20 anys, han tingut lloc amb entrenadors autoritaris i amb personalitat com Helenio Herrera, Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijkaard, quan estava acompanyat de l’enèrgic Henk Ten Cate, o Pep Guardiola. En canvi, amb tècnics més tous i permissius, com Carles Rexach o el mateix Rijkaard, amb Johan Neesquens de principal ajudant, els resultats no han estat tan bons.

Canviarà Mourinho aquesta tendència ? Pel moment sembla que el portuguès té problemes per aconseguir-ho.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: ATLÉTICO MADRID 1962

Entrenador: José Villalonga.
Estrella: Joaquín Peiró (foto).
Altres jugadors bàsics: Isacio Calleja, Abelardo Rodríguez i Enrique Collar.
Equips amb qui s’enfronta: Sedan – Torcy, Leicester City, Werder Bremen, Motor Jena i Fiorentina.

El millor: un entrenador històric

José Villalonga va conquistar les dues primeres Copes d’Europa del Real Madrid, va aconseguir la Recopa amb l’Atlético de Madrid i més tard va guanyar l’Eurocopa amb la selecció espanyola, el primer títol del combinat estatal. El 1962 l’Atlètico comptava amb una esplèndida plantilla, potser la millor de la seva història, amb jugadors com Calleja, Abelardo, Collar o el llegendari Peiró.

El pitjor: haver d’esperar 48 anys

48 llargs i penosos anys ha hagut d’esperar l’entitat blanc-i-vermella per tornar a sentir-se campiona d’un torneig europeu, arran d’aconseguir el passat 2010 els títols de l’Europa League i de la Supercopa d’Europa. Entremig, els matalassers van perdre dues finals de la Recopa i una de la Copa d’Europa, en la dolorosa derrota contra el Bayern Munic el 1974, compensada pel triomf a la Intercontinental mesos més tard.

ELS CAMPIONS D’HIVERN DE LES PRINCIPALS LLIGUES EUROPEES

FC Barcelona

L’equip de Guardiola, amb Messi i vuit campions del món, segueix batent marques històriques: millor primera volta de la història de la Lliga espanyola i únic club capaç d’haver guanyat tots els partits com a visitant durant la primera meitat del campionat. L’entitat catalana, que continua oferint un futbol espectacular, té un avantatge de quatre punts sobre el Real Madrid de José Mourinho, que ha anat de més a menys.

Entrenador: Pep Guardiola.
Estrella: Leo Messi.
El millor: potser el millor joc de la història del futbol.
El pitjor: uns inicis molt perjudicats pel Mundial de Sudàfrica.

Manchester United

Malgrat que el conjunt dirigit per l’etern Ferguson no ha realitzat un futbol massa brillant i ha tingut períodes bastant irregulars, el ManU ha estat capaç de superar al final de la primera volta Manchester City, Arsenal i Chelsea, que després d’encapçalar durant vàries jornades la Premier League, va entrar en una important crisi. Els gols de Berbatov han estat claus per contrarestar els problemes de Rooney.

Entrenador: Alex Ferguson.
Estrella: Dimitar Berbatov.
El millor: més ofici que els seus adversaris.
El pitjor: la baixa forma de Wayne Rooney.

Milan

L’arribada de l’inexpert Allegri a la banqueta de San Siro, procedent del modest Càllar, no invitava massa a l’optimisme per part de l’afecció milanista, que no pot festejar un Scudetto des de la campanya 2003/2004. No obstant, els llombards s’han proclamat clarament campions de la primera volta de la sèrie A, en part pels gols i l’excel·lent rendiment de l’exblaugrana Ibrahimovic.

Entrenador: Massimiliano Allegri.
Estrella: Zlatan Ibrahimovic.
El millor: el suec va oblidant la seva trista etapa al Camp Nou.
El pitjor: continua sobrant veterania.

Borussia Dortmund

Primera volta sensacional i extraordinària de la històrica entitat de Westfàlia, la qual ha ressorgit de forma tant espectacular com sorprenent després d’anys de crisi, decepcions i pessimisme. La superioritat dels de Dortmund ha estat tan important que rarament pot perdre l’avantatge que té al seu favor, llevat que realitzi una horrorosa segona meitat de la Bundesliga.

Entrenador: Jürgen Klopp.
Estrella: Lucas Barrios (foto).
El millor: un avantatge molt important sobre el favorit Bayern Munic, quart classificat.
El pitjor: la incògnita si podrà aguantar el mateix ritme durant tot el campionat.

Lilla

Ni Marsella, vigent campió, ni Lió, ni Bordeus ni tampoc Auxerre. El Lilla, que es va quedar al passat campionat a les portes de la prèvia de la Lliga de Campions, ha estat el sorprenent dominador de la primera part de la Ligue 1. El bloc del nord, que ha anat de menys a més en la seva trajectòria, té unes característiques on el conjunt es troba molt per damunt de les individualitats.

Entrenador: Rudi García.
Estrella: Gervais Yao Gervinho.
El millor: un conjunt sòlid, equilibrat i compacte.
El pitjor: és difícil arribar, però més encara mantenir-se.

PSV Eindhoven

Després dels sorprenents i inesperats títols de l’AZ Alkmaar, el 2009, i el Twente, el 2010, sembla ser que el PSV, el club holandès que més títols ha conquistat els últims temps, ha finalitzat una petita etapa de crisi, en la qual ni tan sols ha pogut accedir a la prèvia de la Champions League. La marxa d’Affellay al FC Barcelona podria suposar un escull cara a la segona volta.

Entrenador: Fred Rutten.
Estrella: Ibrahim Affellay.
El millor: la transició sembla finalitzada.
El pitjor: el comiat d’Affellay.

Porto

Quan va traspassar, durant l’estiu de 2009, els argentins Lucho González i Lisandro lópez, a Marsella i Lió respectivament, l’equip blanc-i-blau va entrar en crisi i això ho va aprofitar el Benfica per arrabassar-li als dragoes el títol de la Superlliga. No obstant, l’entitat del nord, el club que de llarg més títols ha aconseguit els darrers anys a Portugal, torna a comandar el campionat.

Entrenador: André Villas – Boas.
Estrella: Givanildo Vieira Hulk.
El millor: un equip més competitiu que els seus rivals.
El pitjor: penso que és encara un bloc inferior del que dirigia Jesualdo Ferreira.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: MÁRIO ZAGALLO

País: Brasil.
Any de naixement: 1931.
Lloc de naixement: Maceió.
Clubs: Botafogo, Brasil, Fluminense, Flamengo, de nou Botafogo, Kuwait, una altra vegada Botafogo, Al – Hilal, Vasco da Gama, Aràbia Saudita, de nou Flamengo, una altre cop Botafogo, Bangu, Emirats Àrabs Units, de nou Vasco da Gama, de nou Brasil, Portuguesa, una altra vegada Flamengo i una altra vegada Brasil.
Mundials disputats: Mèxic 1970, Alemanya 1974 i França 1998.
Títols de clubs: 2 Campionats brasilers, 1 Copa brasilera i 1 Copa Guanabara.
Títols de seleccions: 1 Mundial.

El millor: Mèxic 1970

Zagallo, que com a futbolista va conquistar els primers dos títols mundials de Brasil, el 1958 a Suècia i el 1962 a Xile, va ser el primer home en guanyar la Copa del Món com a jugador i tècnic, quan va assolir el campionat de Mèxic el 1970, amb un dels millors planters que es recorden a la història del futbol. Zagallo va dirigir estrelles com Pelé, Jairzinho, Gérson, Tostao o Rivelino

El pitjor: la final de França 1998

Brasil va fer un bon Mundial a França, l’any 1998, quatre anys després que la Seleçao conquistés al seu quart Mundial als Estats Units. No obstant, poques hores abans d’iniciar-se la final a Saint – Denis contra els amfitrions, Ronaldo, la gran estrella de la Canarinha, va tenir importants problemes de salut, encara que finalment va jugar el partit. Brasil va perdre clarament i el davanter va estar com absent.

ELS CAMPIONS DE LA RECOPA: FIORENTINA 1961

Entrenador: Nandor Hidegkuti.
Estrella: Kurt Hamrin (foto).
Altres jugadors bàsics: Enrico Albertosi, Alberto Orzan i Luigi Milan.
Equips amb qui s’enfronta: Lucerna, Dinamo Zagreb i Glasgow Rangers.

El millor: la millor Fiore de la història ?

Entre la segona meitat dels 50 i la primera dels 60, l’esquadra toscana va aconseguir la Lliga italiana, va arribar a la final de la Copa d’Europa, la qual va perdre contra el Real Madrid, va assolir la Recopa, convertint-se en el primer club italià en conquistar un títol continental clàssic, i va disputar un any més tard la final de la mateixa competició, en què va ser superat per l’Atlético de Madrid.

El pitjor: poca cosa més es pot explicar de la Fiorentina des de llavors

La veritat és que la institució toscana ha tingut els últims temps un rendiment força irregular i, per exemple, ha estat capaç de assolir algunes Copes d’Itàlia i d’arribar a la final de la Copa de la UEFA de 1990, que va perdre contra el Juventus, però també ha descendit algunes vegades a la sèrie B. Des de 1956, l’esquadra viola Només ha conquistat dos Scudetti.

ORGULL DE SER DEL BARÇA

Sempre, des de que tinc més o menys uns 9 anys, he estat un gran seguidor del FC Barcelona, d’aquells que es posa molt nerviós quan es juga un partit important, fins el punt que de vegades no pot aguantar la totalitat del matx, o dels que els hi costa sopar o dormir arran d’una derrota de l’equip blaugrana.

Durant les dècades dels 70 i 80 vaig viure enormes decepcions i frustracions com a barcelonista, de les quals les més destacades van ser perdre una Lliga el 1972 a l’estadi El Arcángel de Còrdova (l’entitat andalusa no ha tornat mai més a jugar a primera divisió); la incapacitat de guanyar la Lliga el 1982, malgrat portar cinc punts d’avantatge (llavors la victòria només valia dos punts), més el gol average, a manca de només cinc jornades per al final, o caure en una final de la Copa d’Europa el 1986, al Sánchez Pizjuán de Sevilla contra l’Steaua de Bucarest, quan tot estava a favor.

La situació va començar a canviar amb la presència de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou, quan el Barça, conegut aleshores com a Dream Team, entre altres títols va assolir quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana. El treball iniciat per l’holandès el van continuar realitzant els seus compatriotes Louis van Gaal i Frank Rijkaard, que per exemple va obtenir la segona Copa d’Europa.

Després de la crisi que va caracteritzar l’etapa final de Rijkaard, Pep Guardiola, un altre gran seguidor de Cruyff, es va fer càrrec de l’equip sense cap tipus d’experiència a primera divisió. Amb un joc ofensiu, espectacular i brillant, per mi el millor que mai s’hagi realitzat a la història, el de Santpedor va aconseguir el triplet format per Lliga, Copa del Rei i Champions League la temporada 2008/2009 i sis títols al llarg de l’any 2009, els tres ja citats, més la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs. Durant el 2010, Guardiola va conquistar de nou la Lliga i la Supercopa estatal, mentre la selecció espanyola es va proclamar a Sudàfrica campiona del món amb una intervenció estel·lar de molts futbolistes del Barça.

La culminació d’aquest procés es va viure el passat dia 10 de gener amb el lliurament del premi que ha fusionat aquest any la Pilota d’Or i el FIFA World Player. Leo Messi va aconseguir, per segon any consecutiu, el primer lloc; Andrés Iniesta i Xavi Hernañndez es van fer respectivament amb la segona i tercera posicions; a més dels tres jugadors indicats, Gerard Piqué, Carles Puyol i David Villa van ser seleccionats en l’onze ideal i Pep Guardiola va ser finalista com a millor entrenador. Evidentment, els temps han canviat molt durant les dues últimes dècades i això em fa sentir orgull de ser seguidor d’aquest club.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: ALLAN SIMONSEN

País: Dinamarca.
Any de naixement: 1952.
Lloc de naixement: Vejle.
Demarcació: davanter.
Clubs: Vejle, Borussia MG., Barcelona, Charlton Athletic i de nou Vejle.
Eurocopes disputades: França 1984.
Mundials disputats: Mèxic 1986.
Títols personals: 1 Pilota d’Or.
Títols de clubs: 3 Lligues daneses, 1 Copa danesa, 3 Lligues alemanyes, 1 Copa de la Lliga alemanya, 1 Copa Espanyola, 1 Copa de la Lliga espanyola, 1 Recopa i 2 Copes de la UEFA.

El millor: la seva etapa a Alemanya

Després de jugar amb el modest Vejle BK de la seva ciutat natal, Simonsen va fitxar pel Borussia de Mönchenglabdach, llavors un dels clubs més potents d’Alemanya i també d’Europa. Amb l’equip alemany, el davanter danès va obtenir tres cops la Bundesliga, dues vegades la Copa de la UEFA, va guanyar la Pilota d’Or i va disputar una final de la Copa d’Europa.

El pitjor: durant el seu període estel·lar, la selecció danesa era molt modesta

A la seva època daurada, la dècada dels 70 i els començaments del decenni dels 80, la selecció de Dinamarca era un equip molt modest, que encara no havia jugat cap fase final d’un campionat del món. Quan el combinat nòrdic va disputar l’Eurocopa de França, el 1984, Simonsen ja era un home veterà i a més es va lesionar. Dos anys més tard va estar present, com a suplent, al Mundial de Mèxic.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: FERDINAND DAUCIK

País: Eslovàquia.
Any de naixement: 1910.
Lloc de naixement: Sahy.
Clubs: Hongria, Barcelona, Athletic Club, Atlético Madrid, Porto, Betis, Múrcia, Sevilla, Saragossa, Elx, Sant Andreu, Espanyol, Cadis, de nou Sant Andreu, Llevant i una altra vegada Sant Andreu.
Títols de clubs: 3 Lligues espanyoles, 6 Copes espanyoles, 1 Copa Martini Rossi, 2 Copes Eva Duarte i 1 Copa Llatina.

El millor: entrenador del Barça de les 5 Copes

Amb històrics jugadors del barcelonisme com Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o el mític Laszlo Kubala, que era a més el seu cunyat, Daucik va aconseguir cinc copes en una sola temporada: el campionat de Lliga, el torneig de Copa, la Copa Martini Rossi, que era una espècie de Supercopa, la Copa Eva Duarte i la Copa Llatina, un preàmbul de la Copa d’Europa.

El pitjor: un autèntic rodamón

Després de la seva històrica etapa al FC Barcelona, Daucik va continuar una extensa trajectòria, sobretot per un interminable número d’equips de l’estat espanyol. Si bé és veritat que, després de sortir de l’antic camp de Les Corts, va dirigir equips potents com Athletic Club, Atlético, Saragossa o Espanyol, va acabar entrenant esquadres molt modestes, com Elx, Llevant o Sant Andreu.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: RONALD KOEMAN

País: Holanda.
Any de naixement: 1963.
Lloc de naixement: Zaandam.
Demarcació: defensa.
Clubs: Groningen, Ajax, PSV Eindhoven, Barcelona i Feyenoord.
Eurocopes disputades: Alemanya Federal 1988 i Suècia 1992.
Mundials disputats: Itàlia 1990 i Estats Units 1994.
Títols de clubs: 4 Lligues holandeses, 3 Copes holandeses, 4 Lligues espanyoles, 1 Copa espanyola, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Copes d’Europa i 1 Supercopa d’Europa.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa.

El millor: un autèntic líder

Koeman no va tenir la rapidesa mental de Pep Guardiola, la fantasia de Michael Laudrup, la capacitat anotadora de Hristo Stoitxkov o l’espectacularitat de Romário, però va ser l’home de més caràcter i lideratge del Dream Team de Johan Cruyff, posant-se moltes vegades l’equip a les espatlles quan les coses anaven mal dades. No es pot oblidar el gol que li va donar la primera Copa d’Europa al Barça.

El pitjor: els seus inicis al Camp Nou

El FC Barcelona, i sobretot abans de l’esclat del Dream Team, és una de les institucions més complicades del món. Quan Koeman va arribar al Camp Nou, l’entitat vivia les urgències històriques que tan bé va expressar el tècnic argentí César Luis Menotti. El central holandès no va estar massa fi en els seus primers mesos com a blaugrana i es van sentir improperis com “paquet” o “armari”.