miércoles, 30 de diciembre de 2015

L’ANNUS HORRIBILIS DE FLORENTINO PÉREZ




L’any que està a punt de finalitzar ha estat l’annus horriblis per al president madridista Florentino Pérez, el qual es podria dividir en 10 apartats.

L’enfonsament físic de l’equip. Després de realitzar una primera part de temporada espectacular i de guanyar el Mundial de Clubs, el quart títol de l’any 2014 després de la Copa del Rei, la Lliga de Campions i la Supercopa d’Europa, l’equip de Carlo Ancelotti, que no va fer a penes rotacions, es va enfonsar físicament i va ser clarament superat a la Lliga pel Barcelona, eliminat per l’Atlético a la Copa i derrotat pel Juventus a la Champions.

La festa de Cristiano Ronaldo. Poques hores després d’una severa derrota al Vicente Calderón en partit de Lliga (4-0), l’estrella portuguesa va celebrar una gran festa d’aniversari, amb l’actuació del cantant colombià Kevin Roldán, origen d’una de les més cèlebres ironies de Gerard Piqué.

El triplet del Barça. Tots sabem que les societats catalana i madrilenya són vasos comunicants i que els èxits d’una agreugen la crisi de l’altra. Per tant, el segon triplet blaugrana de la seva història (els blancs encara no n’han guanyat cap) va fer encara més profund el sotrac madridista.

El comiat de Carlo Ancelotti. Malgrat que els futbolistes blancs, amb Ronaldo al capdavant, desitjaven la continuïtat de l’entrenador italià, l’home que li va donar al Real Madrid la desena Copa d’Europa, Pérez va decidir que no seguís a la banqueta del Santiago Bernabéu.

El fitxatge de Rafael Benítez. El tècnic madrileny, de característiques molt diferents a Ancelotti, doncs es tracta d’un preparador defensiu, tàctic i poc amant dels futbolistes anàrquics, no sembla l’home idoni per dirigir el club, sense oblidar les complicades relacions que manté amb jugadors com Dani Carvajal, Toni Kroos, James Rodríguez o Ronaldo.

El fracàs en la contractació de David de Gea. Quan finalment Florentino va arribar a un acord amb el Manchester United per fitxar el porter madrileny, ho va fer fora de termini pel que fa al mercat d’estiu, en un dels pitjors ridículs que es recorda en la història moderna de la institució.

Divorci Pérez / Ronaldo. El president i el davanter mai han tingut unes relacions extraordinàries, però aquestes sembla que s’han deteriorat força arran del comentari de Cristiano al tècnic del París Saint – Germain Laurent Blanc, a qui presumptament li va dir, després d’un partit de Champions, que li agradaria estar en un futur pròxim a les seves odres.

El cas Benzema. El davanter francès Karim Benzema es troba involucrat en un fosc afer de presumpte xantatge al seu company de selecció Mathieu Valbuena, que li pot comportar una pena de presó. El jugador, que ha estat apartat de l’equip estatal francès, ha rebut, en canvi, el suport del seu club.

El 0-4 del clàssic. El Barça, en una sensacional demostració de futbol, va vèncer l’equip de Benítez per un contundent 0 a 4 en xoc corresponent al campionat de Lliga. Durant l’encontre, es van poder sentir crits que demanaven la dimissió de Florentino.

Eliminació de la Copa del Rei als despatxos. En un altre ridícul històric, es va alinear el sancionat Denis Txerixev en l’enfrontament de Copa davant el Cadis al Ramón de Carranza. El conjunt blanc va ser eliminat per la infracció i ha perdut tots els recursos esportius que ha presentat.

martes, 29 de diciembre de 2015

EL SEGON BARÇA DE LES CINC COPES




Durant el primer lustre dels anys 50 del segle passat, el FC Barcelona va passar a la història per guanyar cinc copes en una mateixa temporada: Lliga, Copa, Copa Eva Duarte, Copa Martini Rossi i Copa Llatina. Més de 60 anys més tard, un altre Barça ha conquistat igualment cinc trofeus, en aquest cas en un any natural: Lliga, Copa, Lliga de Campions, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. Tanmateix, l’equip que entrena actualment Luis Enrique Martínez no ha pogut igualar els sis títols del bloc de Pep Guardiola l’any 2009.

* Els títols

- Campionat de Lliga

Millor jugador: Messi.
Màxim anotador: Messi.
Onze tipus: Bravo, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Rakitic, Busquets, Iniesta, Messi, Suárez i Neymar.
Altres homes bàsics: Mathieu, Xavi i Pedro.
Principals adversaris: Real Madrid, Atlético Madrid, València CF, Sevilla FC, Vila-real CF i Athletic Club Bilbao.
El millor: una segona volta espectacular, en la qual l’equip només va cedir una derrota i dos empats, el segon d’ells quan ja havia assolit el títol.
El pitjor: la greu crisi que es va originar arran de la derrota d’Anoeta.

- Copa del Rei

Final (Camp Nou de Barcelona): FC Barcelona – Athletic Club Bilbao, 3-1.
Anotadors: Messi (2), Neymar – Williams.
Millor jugador de la final: Messi.
Alineació de la final: Ter Stegen, Alves, Piqué. Mascherano, Alba (Mathieu), Rakitic, Busquets, Iniesta (Xavi), Messi, Suárez (Pedro) i Neymar.
Equips als quals elimina: SD Osca, Elx CF, Atlético Madrid, Vila-real CF i Athletic Club Bilbao.
El millor durant la competició: el gol de Messi que va obrir el marcador de la final.
El pitjor durant la competició: la duresa de l’Atlético en quarts de final.

- Lliga de Campions

Final (Olímpic de Berlín): FC Barcelona – Juventus FC, 3-1.
Anotadors: Rakitic, Suárez, Neymar – Morata.
Millor jugador de la final: Iniesta.
Millor jugador durant la competició: Messi.
Alineació de la final: Ter Stegen, Alves, Piqué. Mascherano, Alba, Rakitic (Mathieu), Busquets, Iniesta (Xavi), Messi, Suárez (Pedro) i Neymar.
Equips als quals supera: París Saint – Germain (PSG), AFC Ajax, Apoel Nicòsia, Manchester City, de nou PSG, Bayern Munic i Juventus FC.
El millor durant la competició: vèncer els campions d’Anglaterra, França, Alemanya i Itàlia.
El pitjor durant la competició: la derrota a París durant la fase de grups.
El millor de la final: la primera mitja hora de partit i l’ofici en els moments més complicats.
El pitjor de la final: el començament del segon període, en què el conjunt de Luis Enrique va perdre el control del matx.

- Supercopa d’Europa

Partit (Boris Paitxadze de Tbilisi): FC Barcelona – Sevilla FC, 5-4.
Anotadors: Messi (2), Rafinha, Suárez, Pedro – Banega, Reyes, Gameiro, Konoplianka.
Millor jugador: Messi.
Alineació: Ter Stegen, Alves, Piqué. Mascherano (Pedro), Mathieu, Rakitic, Busquets, Iniesta (Roberto), Messi, Suárez i Rafinha (Bartra).
El millor: refer-se a la pròrroga en unes condicions molt difícils.
El pitjor: deixar-se empatar un 4 a 1.

- Mundial de Clubs

Final (Internacional de Yokohama): FC Barcelona – River Plate, 3-0.
Anotadors: Messi, Suárez (2).
Millor jugador: Suárez.
Alienació de la final: Bravo, Alves, Piqué. Mascherano (Vermaelen), Alba, Rakitic (Roberto), Busquets, Iniesta, Messi, Suárez i Neymar (Mathieu).
Equips als quals supera: Guangzhou Evergrande i River Plate.
El millor: els cinc gols de Suárez en els dos enfrontaments.
El pitjor: que Messi i Neymar no poguessin jugar les semifinals.

* La derrota

- Supercopa d’Espanya

Anada (Nou San Mamés de Bilbao): Athletic Club Bilbao – FC Barcelona, 4-0.
Anotadors: San José, Adúriz (3).
Tornada (Camp Nou de Barcelona): FC Barcelona – Athletic Club Bilbao, 1-1.
Anotadors: Messi – Adúriz.
El millor: primer títol oficial de l’Athletic en 21 anys.
El pitjor: un Barça exhaust després d’haver afrontat la Supercopa d’Europa.

A la foto, els futbolistes del Barça alcen la Champions a Berlín.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (13): IRLANDA





Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Michael D. Higgins.
Cap de govern: Enda Kenny.
Capital: Dublín.
Altres ciutats importants: Cork, Limerick i Galway.
Llengua: gaèlic i anglès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Irlanda del Nord.

Dades esportives

Seleccionador: Martin O’Neill.
Uniforme: Samarreta i pantalons verds.
Títols: cap.
Estrella: Robbie Keane (Los Angeles Galaxy).
Altres jugadors bàsics: John O’Shea (Sunderland AFC), Seamus Coleman (Everton FC) i Shane Long (Southampton FC).
Futbolista més internacional: Robbie Keane.
Futbolista màxim anotador: Robbie Keane.
Millor seleccionador de la història: Jack Charlton.
Millors futbolistes de la història: Liam Brady, Roy Keane i Robbie Keane.

A favor: el bloc

Ha estat una constant en la seva història i si alguna virtut té Irlanda és el conjunt, molt per sobre de les individualitats, que són escasses. Per posar un exemple, el futbolista més destacat del grup entrenat per O’Neill és el veterà Robbie Keane, un home que actualment disputa la Lliga dels Estats Units, un campionat on hi acostumen a marxar velles glòries que es troben molt a prop de la retirada.

En contra: absència de grans individualitats

Normalment, al llarg de la seva trajectòria, el combinat de la república d’Irlanda ha estat sempre un equip fort, sòlid, lluitador i treballador, sense mostrar una gran classe en la majoria dels seus futbolistes. Tanmateix, en altres èpoques, Eire va disposar de jugadors amb certa tècnica com Brady, que als 80 va arribar a formar part de l’Inter de Milà, o Roy Keane, estrella del Manchester United dels 90.

A la foto, O’Neill.

lunes, 28 de diciembre de 2015

ESPORTISTA MUNDIAL MASCULÍ DE L’ANY 2015




1. Nowak Djokovic (Tennis).
2. Usain Bolt (Atletisme).
3. Lewis Hamilton (Automobilisme).
4. Chris Froome (Ciclisme).
5. Mo Farah (Atletisme).
6. Jorge Lorenzo (Motociclisme).
7. Stephen Curry (Bàsquet).
8. Florent Manaudou (Natació).
9. Kohei Uchimira (Gimnàstica).
10. Sebastien Ogier (Automobilisme).

martes, 22 de diciembre de 2015

FI AL MITE DE MOURINHO




Sempre s’havia comentat que cap futbolista s’havia queixat de José Mourinho, el tècnic portuguès que va deixar de ser fa uns dies entrenador del Chelsea. Jugadors com Marco Materazzi, Zlatan Ibrahimovic, que pel contrari va ser molt crític amb Pep Guardiola, o Michael Essien, que fins i tot es va referir al preparador lusità com a pare, ho podien constatar.

Tanmateix, durant la seva estància de tres anys al Real Madrid, i malgrat que homes com Álvaro Arbeloa i Xabi Alonso es van tornar incondicionals de la seva peculiar filosofia, Mourinho va tenir molts problemes amb Sergio Ramos i, sobretot, Iker Casillas, capità de l’equip i símbol del madridisme, a qui es va enfrontar i al qual va relegar com a suplent.

Actualment es comenta que la seva destitució al Chelsea, a part dels mals resultats, es deu al fet que el vestidor d’Stamford Bridge estava enfrontat a Mourinho, per la qual cosa acaba aquell mite que indicava que cap futbolista tenia dificultats amb l’entrenador portuguès, amb qui s’especula amb un possible retorn al Santiago Bernabéu si Rafael Benítez és cessat.

lunes, 21 de diciembre de 2015

ESPORTISTA MUNDIAL FEMENINA DE L’ANY 2015





1. Katie Ledecky (Natació).
2. Serena Williams (Tennis).
3. Allyson Felix (Atletisme).
4. Katinka Hosszu (Natació).
5. Anna Fenninger (Esquí).
6. Simone Biles (Gimnàstica).
7. Dafne Schippers (Atletisme).
8. Lydia Ko (golf).
9. Flavia Pennetta (Tennis).
10. Agnieska Radwanska (Tennis). 

NO TOTA LA CULPA ERA DE SERGIO GONZÁLEZ




Fa uns dies, Sergio González va ser destituït com a entrenador del RCD Espanyol. És cert que el joc de l’equip català no era en absolut atractiu, que el bloc blanc-i-blau semblava desorientat i, el pitjor de tot, la sensació és que existia un divorci entre el tècnic i els seus futbolistes, però el cessament del preparador em sembla, per diferents causes, una mica injust.

En primer lloc, sembla que ningú recordi la bona campanya anterior, la del debut de Sergio a primera divisió, en què l’Espanyol va aconseguir la permanència sense cap tipus de patiment i va estar molt a prop de disputar la final de la Copa del Rei.

En segon lloc, l’Espanyol va perdre el passat estiu futbolistes molt importants com Kiko Casilla (Real Madrid), Héctor Moreno (PSV Eindhoven), Lucas Vázquez (Real Madrid), Cristian Stuani (Middlesbrough) i el carismàtic capità Sergio García (Al Rayyan).

Finalment, en tercer lloc, en l’actual Espanyol no hi ha jugadors de la qualitat, l’ascendència i el caràcter d’homes que no fa tant de temps pertanyien a la seva plantilla, com el desaparegut Dani Jarque, Iván de la Peña, Luis García, Raúl Tamudo o el mateix Sergio García.

domingo, 20 de diciembre de 2015

ESPORTISTA ESPANYOL DE L’ANY 2015




1. Jorge Lorenzo (Motociclisme).
2. Pau Gasol (Bàsquet).
3. Miguel Ángel López (Atletisme).
4. Toni Bou (Motociclisme).
5. Marc Gasol (Bàsquet).
6. Alejandro Valverde (Ciclisme).
7. Javier Gómez Noya (Triatló).
8. Ray Zapata (Gimnàstica).
9. Sergi Llull (Bàsquet).
10. Rudy Fernández (Bàsquet).

jueves, 17 de diciembre de 2015

ESPORTISTA ESPANYOLA DE L’ANY 2015




1. Garbiñe Muguruza (Tennis).
2. Carolina Marín (Badminton).
3. Jessica Vall (Natació).
4. Ona Carbonell (Natació Sincronitzada).
5. Ruth Beitia (Atletisme).
6. Laia Sanz (Motociclisme).
7. Anna Cruz (Bàsquet).
8. Alba Torrents (Bàsquet).
9. Laia Palau (Bàsquet).
10. Carla Suárez (Tennis).

miércoles, 16 de diciembre de 2015

ESPORTISTA CATALÀ DE L’ANY 2015




1. Pau Gasol (Bàsquet).
2. Toni Bou (Motociclisme).
3. Marc Gasol (Bàsquet).
4. Joaquim Rodríguez (Ciclisme).
5. Marc Márquez (Motociclisme).
6. Víctor Tomàs (Handbol).
7. Marc Coma (Motociclisme).
8. Adel Mechaal (Atletisme).
9. Dani Pedrosa (Motociclisme).
10. Joel González (Taekwondo). 

lunes, 14 de diciembre de 2015

ESPORTISTA CATALANA DE L’ANY 2015




1. Jessica Vall (Natació).
2. Ona Carbonell (Natació Sincronitzada).
3. Laia Sanz (Motociclisme).
4. Anna Cruz (Bàsquet).
5. Laia Palau (Bàsquet).
6. Queralt Castellet (Surf de Neu).
7. Núria Martínez (Bàsquet).
8. Sílvia Domínguez (Bàsquet).
9. Marta Xargay (Bàsquet).
10. Núria Picas (Curses de Muntanya). 

domingo, 13 de diciembre de 2015

CHAMPIONS LEAGUE: ELS POSSIBLES RIVALS DEL FC BARCELONA EN VUITENS DE FINAL




Avui dilluns se celebra a la localitat suïssa de Nyon el sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Els adversaris que li poden tocar al Barça, ordenats, segons el meu parer, del més al menys complicat, són els següents:

- París Saint – Germain

Entrenador: Laurent Blanc.
Estrella: Zlatan Ibrahimovic.
El millor: les individualitats, sense oblidar que Blanc ha aconseguit confeccionar un bloc.
El pitjor: ha quedat eliminat els dos darrers anys contra el Barça, les dues vegades en quarts de final.

- Juventus FC

Entrenador: Massimiliano Allegri.
Estrella: Paul Pogba.
El millor: són els actuals sotscampions de la competició.
El pitjor: una campanya molt irregular després de molts canvis.

- Arsenal FC

Entrenador: Arséne Wenger.
Estrella: Olivier Giroud.
El millor: la qualitat tècnica de molts dels seus futbolistes.
El pitjor: un equip que acostuma a fallar en les grans ocasions.

- Benfica SL

Entrenador: Luis Felipe Vieira.
Estrella: Jonas Gonçalves.
El millor: una esquadra compacta, sòlida i equilibrada.
El pitjor: només és tercer a la Lliga de Portugal.

- PSV Eindhoven

Entrenador: Philip Cocu.
Estrella: Luuk de Jong.
El millor: retornar el prestigi internacional al futbol holandès de clubs i deixar fora el Manchester United.
El pitjor: sembla un planter molt inferior al de les grans èpoques de l’entitat neerlandesa.

- Dinamo Kiev

Entrenador: Serguei Rebrov.
Estrella: Andrei Iarmolenko.
El millor: el renaixement que està vivint l’històric club ucraïnès.
El pitjor: al febrer, quan es disputi l’anada dels vuitens, es trobarà en el parèntesi hivernal de la seva Lliga.

- KAA Gant

Entrenador: Hein Vanhaezebrouck.
Estrella: Danijel Milicevic.
El millor: podríem dir que és la gran revelació del torneig.
El pitjor: la sensació és que es tracta de la plantilla més modesta de tots els clubs que han arribat a vuitens.

A la foto, instantània del gol de Luis Suárez en la final de la Lliga de Campions de la temporada passada, disputada per Barça i Juve a Berlín.

jueves, 10 de diciembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (12): POLÒNIA




Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Andzej Duda.
Cap de govern: Beata Szydlo.
Capital: Varsòvia.
Altres ciutats importants: Cracòvia, Lodz i Wroclaw.
Llengua: polonès.
Moneda: zloty.
Fronterer amb: Alemanya, Eslovàquia, Lituània, Txèquia i Ucraïna.

Dades esportives

Seleccionador: Adam Nawalka.
Uniforme: samarreta blanca, amb una franja vermella, i pantalons vermells.
Títols: 1 Jocs Olímpics (1972).
Estrella: Roman Lewandowski (Bayern Munic).
Altres jugadors bàsics: Wojciech Szczesny (AS Roma), Lukasz Piszczek (Borussia Dortmund) i Grzegorz Krychowiak (Sevilla FC).
Futbolista més internacional: Michal Zewlakow.
Futbolista màxim anotador: Wlodzimierz Lubanski.
Millor seleccionador de la història: Kazimierz Gorski.
Millors futbolistes de la història: Kazimierz Deyna, Grzegorz Lato i Zbigniew Boniek.

A favor: Lewandowski

Feia molt de temps, segurament des de l’època en què va brillar el mític Boniek, és a dir des de la dècada dels 80, que Polònia no disposava d’una gran estrella, en aquest cas el davanter del Bayern de Munic, un dels millors atacants d’Europa els darrers anys. De les accions i els gols de Lewandowski depenen molt les opcions de la selecció polonesa en la pròxima Eurocopa de França.

En contra: com a bloc, molt lluny de la Polònia dels 70 i 80

Aquesta Polònia, malgrat l’aportació de Lewandowski i la presència de jugadors importants com Szczesny o Krykowiak, es troba molt lluny del gran equip dels anys 70, campió olímpic i tercer mundial, que comptava amb homes com el desaparegut Deyna o Lato, o de la recordada esquadra dels anys 80, de nou tercera del món, quan hi jugaven futbolistes com el mateix Lato, Boniek i Smolarek.

A la foto, Lewandowski.

miércoles, 9 de diciembre de 2015

FUTBOLISTA MUNDIAL DE L’ANY 2015




1. Leo Messi (FC Barcelona).
2. Neymar da Silva (FC Barcelona).
3. Luis Suárez (FC Barcelona).
4. Cristiano Ronaldo (Real Madrid).
5. Andrés Iniesta (FC Barcelona).
6. Paul Pogba (Juventus FC).
7. Robert Lewandowski (Bayern Munic).
8. Arturo Vidal (Juventus FC / Bayern Munic).
9. Eden Hazard (Chelsea FC).
10. Sergio Busquets (FC Barcelona). 

jueves, 3 de diciembre de 2015

FUTBOLISTA ESPANYOL DE L’ANY 2015




1. Andrés Iniesta (FC Barcelona).
2. Sergio Busquets (FC Barcelona).
3. Gerard Piqué (FC Barcelona).
4. Jordi Alba (FC Barcelona).
5. Álvaro Morata (Juventus FC).
6. Sergio Ramos (Real Madrid).
7. David Silva (Manchester City).
8. Santi Cazorla (Arsenal FC).
9. Aritz Aduriz (Athletic Club Bilbao).
10. Juan Mata (Manchester United). 

miércoles, 2 de diciembre de 2015

FUTBOLISTA CATALÀ DE L’ANY 2015




1. Sergio Busquets (FC Barcelona).
2. Gerard Piqué (FC Barcelona).
3. Jordi Alba (FC Barcelona).
4. Cesc Fàbregas (Chelsea FC).
5. Víctor Sánchez (RCD Espanyol).
6. Kiko Casilla (RCD Espanyol / Real Madrid).
7. Víctor Álvarez (RCD Espanyol).
8. Marc Bartra (FC Barcelona).
9. Sergi Roberto (FC Barcelona).
10. Jonathan Soriano (FC Salzburg).

lunes, 30 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (11): UCRAÏNA




Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Petro Proxenko.
Cap de govern: Arseni Iatseniuk.
Capital: Kiev.
Altres ciutats importants: Kharkiv, Dnipropetrovsk i Donetsk.
Llengua: ucraïnès.
Moneda: grivna.
Fronterer amb: Lituània, Polònia, Romania i Rússia.

Dades esportives

Seleccionador: Mikhailo Fomenko.
Uniforme: samarreta i pantalons grocs.
Títols: cap.
Estrella: Ievhen Konoplianka (Sevilla FC).
Altres jugadors bàsics: Andrei Piatov (Xakhtar Donetsk), Anatoli Timoxtxuk (Kairat Almati) i Andrei Iarmolenko (Dinamo Kiev).
Futbolista més internacional: Anatoli Timoxtxuk.
Futbolista màxim anotador: Andrei Xevtxenko.
Millor seleccionador de la història: Oleg Blokhin.
Millors futbolistes de la història: Oleg Blokhin, Igor Belanov i Andrei Xevtxenko.

A favor: la qualitat de Konoplianka i Iarmolenko

Històricament, tant en els temps en què l’estat formava part de la Unió Soviètica com des de la independència del país, Ucraïna ha comptat amb futbolistes de molta qualitat, com han estat els casos dels citats Blokhin, Belanov i Xevtxenko, a més de l’actual seleccionador Fomenko, Alexei Miklailitxenko o Alexander Zavarov. Ara hi destaquen sobretot Iarmolenko i Konoplianka.

En contra: res massa destacat fins ara

Malgrat els bons futbolistes que han estat internacionals amb Ucraïna, començant per Xevtxenko, guanyador d’una Pilota d’Or, la selecció no ha fet res massa espectacular des del dia de la seva emancipació. El més destacat fins a la data ha estat disputar els quarts de final del Mundial de 2006, jugat a Alemanya, no aconseguint superar la fase de grups de l’Eurocopa que va organitzar amb Polònia.

A la foto, Konoplianka. 

domingo, 29 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (10): SUÈCIA




Dades generals

Tipus de govern: monarquia.
Cap d’estat: Carles Gustau XVI.
Cap de govern: Stefan Löfven.
Capital: Estocolm.
Altres ciutats importants: Göteborg, Malmö i Uppsala.
Llengua: suec.
Moneda: corona sueca.
Fronterer amb: Finlàndia i Noruega.

Dades esportives

Seleccionador: Erik Hamren.
Uniforme: samarreta groga i pantalons blaus.
Títols: 1 Jocs Olímpics (1948).
Estrella: Zlatan Ibrahimovic (París Saint – Germain).
Altres jugadors bàsics: Andreas Isaksson (Kasimpasa SK), Kim Källström (Grasshoppers Zuric) i Johan Elmander (Bröndby IF).
Futbolista més internacional: Andreas Svensson.
Futbolista màxim anotador: Zlatan Ibrahimovic.
Millor seleccionador de la història: George Raynor.
Millors futbolistes de la història: Niels Liedholm, Henrik Larsson i Zlatan Ibrahimovic.

A favor: Ibrahimovic

El veterà davanter escandinau, segurament el millor futbolista en la història de Suècia, és un dels millors atacants del món i de la seva figura en depèn molt el que faci el combinat nòrdic en la pròxima Eurocopa. Ibrahimovic disputarà en terres franceses el seu quart Europeu, després d’haver estat present en els campionats portats a terme a Portugal, Àustria / Suïssa i Polònia / Ucraïna.

En contra: el davanter del PSG està molt sol

Com succeeix amb Cristiano Ronaldo i Portugal, es dóna un cas molt semblant entre Ibrahimovic i Suècia, doncs l’equip escandinau depèn molt de la seva estrella, que es troba a més en la part final de la seva carrera futbolística. En el bloc nòrdic no s’està produint el canvi generacional esperat, doncs altres homes destacats, com el porter Isaksson i l’atacant Elmander, són també jugadors veterans.

A la foto, Ibrahimovic.

jueves, 26 de noviembre de 2015

RAÚL GONZÁLEZ: MOLTES LLUMS I UNA OMBRA





Raúl González, un dels millors jugadors de la història del Real Madrid i el futbol espanyol, acaba de retirar-se de la pràctica del futbol com a futbolista del Cosmos de Nova York, club al qual va arribar després d’una etapa excepcional al club blanc, una estada força positiva a l’entitat alemanya del Schalke 04 i una experiència a l’exòtic futbol quatarí.

Després de formar part dels equips inferiors de l’Atlético de Madrid, el desmantellament per part de Jesús Gil de la pedrera blanc-i-vermella, va provocar el pas del davanter al planter del Real Madrid, amb el primer equip del qual va debutar, de la mà de Jorge Valdano, en un partit a la Romareda que va finalitzar amb derrota contra el Saragossa i en què l’atacant va errar un munt d’ocasions de gol.

Tanmateix, lluny d’enfonsar-se, el jugador madrileny va acabar convertint-se en un dels grans mites del madridisme, a l’alçada de llegendes com Alfredo Di Stefano o Ferenc Puskas o de l’actual estrella blanca Cristiano Ronaldo. Raúl va conquistar un palmarès espectacular, en el qual hi figuren, per exemple, sis campionats de Lliga (1995, 1997, 2001, 2003, 2007 i 2008) i tres Lligues de Campions (1998, 2000 i 2002). Molts encara no comprenem com durant la seva trajectòria a la societat espanyola, Raúl no va guanyar mai la Pilota d’Or, com si ho van fer, per la mateixa època, futbolistes sensiblement inferiors com Michael Owen, que va ser company seu al Madrid, o Pavel Nedved.

Malgrat que Florentino Pérez, una vegada va arribar a la presidència de la institució madridista l’any 2000, va fitxar un galàctic rere un altre, com van ser els casos de Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo da Lima, David Beckham o el ja significat Owen, Raúl sempre va ser considerat pels seguidors blancs i per la premsa especialitzada de la capital espanyola el gran referent de l’equip, del qual en va ser el màxim anotador fins a la irrupció de Cristiano.

No obstant, la carrera del futbolista madrileny també va tenir la seva part negativa: la selecció espanyola. És cert que Raúl va tenir en general un bon rendiment com a internacional, a les ordres de Javier Clemente, José Antonio Camacho, Iñaki Sáez i Luis Aragonés, doncs va jugar amb el combinat estatal més de 100 encontres i va ser-ne el màxim golejador fins que David Villa li va arrabassar la marca. Tanmateix, mai va poder guanyar un títol amb Espanya, cosa que aquesta si ha fet posteriorment a la seva sortida de l’equip per desig d’Aragonés, a qui presumptament no li agradava el seu comandament al vestidor. 

miércoles, 25 de noviembre de 2015

El CLÀSSIC: PER QUÈ EL BARÇA VA SER TAN SUPERIOR AL REAL MADRID ?




Luis Enrique Martínez va ser fidel a la filosofia del club barcelonista. El passat dissabte, vam poder veure un Barça ferm en la idea que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a finals de la dècada dels 80, és a dir, un equip més horitzontal que no pas vertical, amb un control de l’esfèric espectacular, que va realitzar una pressió asfixiant sobre el rival i que va moure la pilota a gran velocitat.

Rafael Benítez no va ser fidel al seu estil. Sempre es comenta que quan un entrenador se la juga, ho ha de fer a la seva manera, de la forma en què pensa. L’entrenador madrileny, un home més aviat defensiu, potser pressionat per l’entorn blanc, va decidir actuar amb un 4-3-3 de característiques ofensives.

Andrés Iniesta. El capità barcelonista, que va sortir del Santiago Bernabéu aplaudit, va realitzar un partit modèlic per ser projectat en totes les escoles de futbol del món. Per exemple, va intervenir en el primer gol, va assistir en el segon i va marcar el tercer.

La maduresa de Neymar da Silva. He de reconèixer que m’ha sorprès aquesta maduresa de l’atacant brasiler, que ja la va demostrar en molts partits decisius la passada temporada. Neymar ha estat el líder del bloc blaugrana durant la llarga absència de Leo Messi i a Madrid, on va marcar el segon gol, va oferir de nou grans detalls de la seva enorme qualitat.

L’instint de Luis Suárez (foto). El davanter uruguaià no és un estilista com Messi, Neymar o Iniesta, però sens dubte és un dels millors golejadors del món. L’atacant sud-americà, que ha deixat enrere la polèmica de si el Barça hauria de seguir actuant amb un fals davanter centre, va obrir i tancar el marcador al Bernabéu.

El centre del camp. Mentre Luis Enrique va decidir poblar el mig del camp amb Sergio Busquets, Ivan Rakitic, Iniesta i Sergi Roberto, una de les grans revelacions de la temporada, Rafa Benítez va prescindir de Carlos Henrique Casemiro, per la qual cosa el seu equip va perdre equilibri.

Bona gestió del planter. Quasi 11 mesos després de la crisi d’Anoeta, quan Luis Enrique va decidir situar Messi a la banqueta i es va obrir un cisma que va obligar Josep Maria Bartomeu a avançar les eleccions i que a punt va estar de provocar la destitució del tècnic, l’entrenador asturià ha aconseguit imposar un important equilibri al vestidor del Camp Nou. Hauria acceptat l’astre argentí ser suplent al clàssic fa un any, malgrat sortir d’una lesió ?

Problemes de Benítez al vestidor blanc. Els futbolistes del Real Madrid, que estaven encantats amb Carlo Ancelotti, no van assimilar bé l’arribada de Benítez, que ha tingut dificultats amb jugadors com Sergio Ramos i, sobretot, James Rodríguez i l’estrella Cristiano Ronaldo.

La fidelitat a una idea. Fa més d’un quart de segle que el Barça juga, tret d’algunes excepcions, amb la mateixa filosofia de joc que va introduir al club català Cruyff, amb la inclusió, per part de Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique, de certes variants que han marcat l’evolució de l’estil.

Manca d’una idea. Florentino Pérez, des de que va arribar per segona vegada a la presidència madridista, ha tingut entrenadors tan diferents com Manuel Pellegrini, José Mourinho, Ancelotti i Benítez. Un gran incoherència. 

lunes, 23 de noviembre de 2015

EL BARÇA DE SEMPRE, EL MILLOR SENSE DISCUSSIÓ




És evident, tal com es va demostrar la passada temporada mitjançant el triplet Lliga / Copa / Champions, que el FC Barcelona ja ha après a guanyar de vàries maneres, cosa que ni molt menys és negativa, sobretot quan l’estat de forma de la plantilla no sigui l’adient, però el passat dissabte al Santiago Bernabéu, on el conjunt blaugrana va derrotar 0 a 4 en partit de Lliga el Real Madrid, es va poder observar que quan l’equip barcelonista juga amb la seva filosofia tradicional, ofereix la millor versió, sense oblidar que és capaç de vèncer de forma diferent a com ho fan la gran majoria de clubs del planeta.

He comentat un munt de vegades en aquest bloc que si els jugadors del Barça es troben bé físicament, fet que els hi permet moure la pilota a gran velocitat i realitzar una pressió asfixiant al rival, no hi ha contrincant, entrenador ni tàctica que pugui aturar el bloc barcelonista quan aquest és fidel a l’estil de joc que li ha donat grans èxits, encara que alguns, potser perquè no simpatitzen massa ni amb Johan Cruyff ni tampoc amb Pep Guardiola, han manifestat moltes vegades que els contraris es coneixien de memòria la forma d’actuar del Barça i que s’havia de canviar la filosofia.

El passat dia 21 al Bernabéu, vam tornar a observar un Barça que ens portava directament, per exemple, als millors moments d’aquell gran grup dirigit per Guardiola, el mateix que vam poder veure en el 2 a 6 contra el Real Madrid de Juande Ramos, el 5 a 0 davant l’equip blanc entrenat per José Mourinho o el 3 a 1 enfront al Manchester United a la final de la Lliga de Campions de Wembley. Vam presenciar de nou un Barça pressionant, més horitzontal que vertical, veloç, a penes sense conducció de l’esfèric i amb una possessió de la pilota espectacular, sense oblidar que amb aquest joc rendeix molt millor un home de les característiques del capità Andrés Iniesta (foto), que va realitzar a Madrid un encontre magistral, i fa que que els afeccionats sentim un gran orgull de ser seguidors d’aquesta entitat. 

domingo, 22 de noviembre de 2015

AQUELL GRAN RONALDINHO




Crec que molt injustament, quan pensem en les cinc temporades de Ronaldinho de Assis com a jugador del FC Barcelona, recordem moltes vegades aquell futbolista que, durant els seus dos últims anys com a blaugrana, a penes s’entrenava, s’arrastrava pels camps de futbol i portava un tipus de vida escassament adient per a un esportista.

Tanmateix, els tres primers anys de Ronaldinho com a blaugrana van ser excel•lents, fins el punt que es pot considerar el brasiler com el màxim artífex de l’evolució del Barça des d’una de les pitjors crisis de la història de l’entitat catalana a convertir-se en el millor club europeu, fet certificat en la Lliga de Campions conquistada a l’estadi de Saint – Denis l’any 2006. Es podria dir que Ronaldinho, una aposta personal del llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell, pot ser considerat el millor futbolista de la història barcelonista per darrere de Leo Messi, al mateix nivell que Laszlo Kubala, Johan Cruyff, Xavi Hernández i l’actual capità Andrés Iniesta.

El passat 19 de novembre es van complir 10 anys del partit més brillant del mitja punta brasiler en la seva trajectòria a la institució catalana i molt probablement també en la seva carrera futbolística en línies generals, quan va realitzar al Santiago Bernabéu un meravellós encontre en què el Barça va vèncer 0 a 3 el Real Madrid, amb un gol de Samuel Eto’o i dues extraordinàries anotacions de Ronaldinho. Aquell gran matx del futbolista de Porto Alegre va quedar simbolitzat pels aplaudiments de dos seguidors madridistes (foto). 

jueves, 19 de noviembre de 2015

EL RENAIXEMENT MAGIAR




Hongria acaba de classificar-se, mitjançant una repesca contra Noruega, per a la fase final de l’Eurocopa que l’any vinent s’organitzarà a França. El conjunt centreeuropeu no disputava un gran torneig des del Mundial de Mèxic portat a terme l’any 1986, és a dir, fa pràcticament tres dècades.

Tanmateix, la selecció hongaresa té un magnífic historial, doncs compta al seu palmarès amb tres medalles d’or olímpiques, assolides a Hèlsinki 1952, Tòquio 1964 i Mèxic 1968, i ha jugat dues finals de la Copa del Món, els anys 1938 i 1954, respectivament a París i Berna, quan va perdre contra Itàlia a la capital francesa i davant Alemanya Occidental a la capital suïssa.

La selecció magiar ha comptat igualment amb un dels millors equips de la història del futbol, aquell que va aconseguir la victòria als Jocs Olímpics d’Hèlsinki, que va disputar la final del Mundial de Suïssa i que també, en encontre amistós, va vèncer Anglaterra a l’estadi de Wembley per un contundent 3 a 7. Aquella excel•lent esquadra comptava amb futbolistes mítics com Ferenc Puskas, Sandor Hidegkuti, Zoltan Czibor o Sandor Kocsis.

Altres jugadors llegendaris d’Hongria han estat Pal Titkos i Gyorgy Sarosi, tots dos finalistes al Mundial de França de 1938; el gran Laszlo Kubala, un autèntic mite al FC Barcelona, i, pel que fa a èpoques més recents, Ferenc Bene, guanyador d’una Pilota d’Or; Laszlo Fazekas o Lajos Detari, entre d’altres.

En l’actual combinat magiar, que dirigeix el tècnic alemany Bernd Storck, a penes hi ha futbolistes coneguts per al gran públic, en un planter en què hi destaquen el veteraníssim porter de 39 anys Gabor Kiraly (Haladas), cèlebre pels seus folgats xandalls; el davanter Adam Szalai (Hoffenheim), potser el seu home més mediàtic, o la jove promesa Laszlo Kleinsheiser (Videoton).

A la foto, Gabor Kiraly. 

martes, 17 de noviembre de 2015

10 PREGUNTES SOBRE EL CLÀSSIC




- Qui és el favorit ?

El Barça arriba al Santiago Bernabéu en millor estat de forma i amb més confiança, però el Real Madrid té més urgències i moltes vegades el clàssic el guanya l’equip que més necessitat té d’aconseguir la victòria.

- Jugarà Messi ?

Uns pensen que està a punt per disputar el partit des del principi i durant els 90 minuts, altres argumenten que és un risc exposar-lo tan aviat i alguns, entre els quals m’incloc, creuen que iniciarà el matx a la banqueta i entrarà durant el segon temps, sobretot si el resultat és advers per a al bloc blaugrana.

- Acabarà Ronaldo amb la sequera golejadora ?

És estrany que el davanter portuguès estigui tants partits sense marcar i els darrers anys, a diferència d’altres temps, se li dóna bastant bé el Barça com a rival. Per tant, no seria cap sorpresa que Ronaldo anotés el pròxim dissabte.

- Continuarà el gran estat de forma Neymar ?

Si alguna cosa positiva té l’atacant brasiler és que, estigui més o menys afortunat, sempre dóna la cara i normalment rendeix bé en els xocs importants.

- Si el Real Madrid perdés, podria ser cessat Rafa Benítez ?

A no ser que hi tingui lloc un resultat històric, com el 0 a 5 de 1974 o el 2 a 6 de 2009, no crec que una derrota podés acabar amb l’experiència de Benítez a la banqueta del Bernabéu, però si podria suposar un primer avís, sobretot tenint en compte les aparents males relacions del tècnic madrileny amb futbolistes com James Rodríguez o Ronaldo.

- Una derrota del Barça, retornaria la inquietud al Camp Nou ?

Sempre i quan no fos un naufragi, no penso que obrís una crisi en l’entorn barcelonista, força calmat des de la consecució del triplet Lliga / Copa / Champions, el segon en sis anys.

- Acusarà el Real Madrid els seus múltiples problemes ?

Les presumptes relacions negatives de Benítez amb alguns dels seus futbolistes, l’escàndol protagonitzat per Benzema, la derrota al Sánchez Pizjuán o la sensació que Ronaldo està jugant la seva última temporada com a madridista no crec que afectin el conjunt blanc perquè un clàssic és sempre un encontre especial en què s’obliden problemes i dificultats.

- Quin equip portarà la iniciativa ?

A diferència d’allò que va succeir en els enfrontaments històrics entre Pep Guardiola i José Mourinho, quan la possessió de la pilota va ser clarament del Barça, la temporada passada, el Madrid de Carlo Ancelotti va portar molts minuts la iniciativa, tant al Bernabéu com al Camp Nou, davant el Barça de Luis Enrique Martínez. No obstant, els catalans podrien recuperar el control del matx per les característiques tàctiques i conservadores de Benítez.

- Quin podria ser l’onze madridista ?

Tenint en compte que Ramos, Marcelo i Benzema estan pràcticament recuperats, l’únic dubte de Benítez es troba en la porteria, doncs Navas continua amb problemes. L’alineació inicial blanca podria estar composta per Keylor Navas o Kiko Casilla, Danilo da Silva, Raphaël Varane, Sergio Ramos, Marcelo Vieira, Luka Modric, Carlos Henrique Casemiro, Toni Kroos, Gareth Bale, Karim Benzema i Cristiano Ronaldo.

- Quina podria ser l’alineació barcelonista ?

Coneixent que tant Ivan Rakitic com Leo Messi surten de lesions, l’onze més probable seria el format per Claudio Bravo, Dani Alves, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Jordi Alba, Sergi Roberto, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Munir al Haddadi, Luis Suárez i Neymar da Silva.

A la foto, Benítez i Luis Enrique.

lunes, 16 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (9): CROÀCIA





Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Kolinda Grabar – Kitarovic.
Cap de govern: Zoran Milanovic.
Capital: Zagreb.
Altres ciutats importants: Split, Rijeka i Osijek.
Llengua: croat.
Moneda: kuna.
Fronterer amb: Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Hongria, Montenegro i Sèrbia.

Dades esportives

Seleccionador: Ante Cacic.
Uniforme: samarreta blanca i vermella (a quadres) i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Ivan Rakitic (FC Barcelona).
Altres jugadors bàsics: Darijo Srna (Xakhtar Donetsk), Luka Modric (Real Madrid) i Mario Mandzukic (Juventus FC).
Futbolista més internacional: Darijo Srna.
Futbolista màxim anotador: Davor Suker.
Millor seleccionador de la història: Miroslav Blazevic,
Millors futbolistes de la història: Robert Prosinecki, Ljobomir Boban i Davor Suker.

A favor: el centre del camp

Els dos millors futbolistes de l’actual Croàcia són el barcelonista Rakitic, que està realitzant un any 2015 excel•lent, i el madridista Modric, que motiven que el centre del camp del combinat balcànic, al qual es pot unir el també jugador del Real Madrid Mateo Kovacic, tingui un gran potencial. En el conjunt dirigit per Cacic, igualment cal destacar l’il•lustre capità Srna i el golejador Mandzukic.

En contra: un equip encara inferior al de 1998

No hi ha dubte que aquesta Croàcia és un bloc amb qualitat, equilibri, experiència i competivitat, però, malgrat que homes com Rakitic, Modric i Mandzukic es troben entre l’elit del futbol europeu, i tots tres han guanyat els últims anys la Lliga de Campions, crec que l’esquadra balcànica és encara sensiblement inferior a aquella que va ser tercera en el Mundial de l’any 1998, disputat a França.

A la foto, Rakitic. 

domingo, 15 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (8): RÚSSIA




Dades generals

Tipus de govern: República.
Cap d’estat: Vladimir Putin.
Cap de govern: Dmitri Medvedev.
Capital: Moscou.
Altres ciutats importants: Sant Petersburg, Novosibirsk i Iekaterinburg.
Llengua: rus.
Moneda: ruble.
Fronterer amb: Azerbaidjan, Bielorússia, Corea del Nord, Estònia, Finlàndia, Geòrgia, Kazakhstan, Letònia, Mongòlia, Noruega, Ucraïna i Xina.

Dades esportives

Seleccionador: Leonid Slutski.
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: 1 Eurocopa (1960) i 2 Jocs Olímpics (1956 i 1988), com a integrant de la Unió Soviètica.
Estrella: Artiom Dziuba (Zenit Sant Petersburg).
Altres jugadors bàsics: Sergei Ignaxevitx (CSKA Moscou), Roman Xirokov (Spartak Moscou) i Alexander Kerzhakov (Zenit Sant Petersburg).
Futbolista més internacional: Sergei Ignaxevitx.
Futbolista màxim anotador: Alexander Kerzhakov.
Millor seleccionador de la història: Gus Hiddink.
Millors futbolistes de la història: Lev Iaxin, Rinat Dassaev i Valeri Karpin.

A favor: una Lliga cada cop més potent

Si bé és veritat que el campionat rus encara es troba sensiblement per sota del potencial de competicions com l’espanyola, l’anglesa, l’alemanya o la italiana, no hi cap dubte que la Lliga de Rússia és de les que més ha evolucionat els darrers anys. Aquest fet ha motivat que els jugadors més destacats romanguin al país i deixin de cercar l’èxit, com passava abans, en un torneig exterior.

En contra: trajectòria molt irregular

Rússia és un equip que acostuma a realitzar notables fases de classificació, com la que acaba de fer ara pel que fa a la de l’Eurocopa 2016, però en canvi és tradicional que fracassi en les fases finals, tal com va succeir en el passat Mundial de Brasil, malgrat comptar amb un entrenador del palmarès de l’italià Fabio Capello. L’últim gran èxit rus van ser les semifinals de l’Europeu de 2008.

A la foto, Dziuba.

jueves, 12 de noviembre de 2015

LA CRISI DE CRISTIANO RONALDO




El portuguès Cristiano Ronaldo, del qual es pot dir ja, sense temor a equivocar-nos, que és un dels millors futbolistes de la història, ha realitzat el pitjor començament de temporada des de que l’estiu de l’any 2009 va fitxar pel Real Madrid, procedent del Manchester United.

Les claus de la crisi que viu el davanter de Madeira poden ser les següents:

Les relacions amb Florentino Pérez. Es comenta que mai han estat del tot cordials perquè el fitxatge de l’estrella portuguesa va ser una idea de Ramón Calderón, encara que el traspàs el va executar l’actual president. No va passar desapercebuda la frase que Pérez li va dir a Ronaldo en els prolegòmens del partit contra el París Saint – Germain (PSG), recriminant-li unes recents declaracions.

La difícil adaptació als mètodes de Rafael Benítez. L’entrenador madrileny, a qui li va costar molt declarar que el portuguès era el millor futbolista que havia tingut mai sota les seves ordres, sempre s’ha caracteritzat per ser un tècnic molt tàctic i disciplinari, motiu per pensar que un jugador anàrquic i d’esperit lliure com Ronaldo, a qui ha intentat situar de davanter centre, no encaixa massa bé en el seu sistema.

Una etapa que podria tenir data de caducitat. Després de set temporades al Santiago Bernabéu, el període madridista de Cristiano podria estar arribant al seu final. Es comenta que li agradaria tornar a Old Trafford, retrobar-se amb José Mourinho al Chelsea, encara que sembla bastant complicat que el preparador lusità continuí molt temps a Stamford Bridge, o fitxar pel PSG.

La competència de Gareth Bale. La sensació és que les relacions entre l’estrella portuguesa i el jugador gal•lès no són massa positives. Bale si que és una contractació molt personal de Pérez, mentre Benítez sembla que desitgi convertir-lo en el gran referent del seu equip.

Veterania. No podem obviar que el pròxim mes de febrer, Ronaldo complirà 31 anys, fet que evidencia que es troba en la part final d’una carrera molt farcida de partits i campionats de gran exigència. 

miércoles, 11 de noviembre de 2015

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: JUPP HEYNCKES




País: Alemanya.
Any de naixement: 1945.
Lloc de naixement: Mönchenglabdach.
Demarcació: davanter.
Clubs: Borussia Mönchenglabdach, Hannover SV 96 i de nou Borussia MG.
Eurocopes disputades: Bèlgica 1972 i Iugoslàvia 1976.
Mundials disputats: Alemanya 1974 i Argentina 1978.
Títols de clubs: 4 Lligues alemanyes, 1 Copa alemanya i 1 Copa de la UEFA.
Títols de seleccions: 1 Eurocopa i 1 Mundial.

El millor: un home destacat en el més gran BMG i la millor Alemanya de la història

Heynckes és potser avui dia més recordat per la seva carrera d’entrenador que no pas per la de futbolista, essencialment pel seu triplet amb el Bayern de Munic l’any 2013, però va ser també un dels millors davanters europeus del decenni dels 70, quan va ser una de les estrelles del gran Borussia Mönchenglabdach o titular en la potent Alemanya Occidental que va dirigir el mític Helmut Schön.

El pitjor: no guanyar la Copa d’Europa com a futbolista

En la seva trajectòria com a jugador, Heynckes va assolir, per exemple, una Copa de la UEFA amb el Borussia i una Eurocopa i un Mundial amb la selecció alemanya, però se li va resistir la Copa d’Europa, torneig en què va jugar una final, que va perdre davant el Liverpool. Altrament, com a entrenador, Heynckes ha conquistat dues vegades el trofeu, amb el Real Madrid i el Bayern.

lunes, 9 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (7): FRANÇA






Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: François Hollande.
Cap de govern: Manuel Valls.
Capital: París.
Altres ciutats importants: Marsella, Lió i Tolosa de Llangüedoc.
Llengua: francès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Alemanya, Andorra, Bèlgica, Espanya, Luxemburg, Itàlia, Mònaco i Suïssa.

Dades esportives

Seleccionador: Didier Deschamps.
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 1 Mundial (1998), 2 Eurocopes (1984 i 2000), 2 Copes de les Confederacions (2001 i 2003) i 1 Jocs Olímpics (1984).
Estrella: Paul Pogba (Juventus FC).
Altres jugadors bàsics: Blaise Matuidi (París Saint – Germain), Antoine Griezmann (Atlético Madrid) i Karim Benzema (Real Madrid).
Futbolista més internacional: Lilian Thuram.
Futbolista màxim anotador: Thierry Henry.
Millor seleccionador de la història: Aimée Jacquet.
Millors futbolistes de la història: Raymond Kopa, Michel Platini i Zinedine Zidane.

A favor: una nova generació que es posa al davant

Arran de disputar la final del Mundial de l’any 2006 a Berlín, la qual va perdre a la tanda de penals enfront Itàlia, França va haver de donar pas a un canvi generacional que definitivament substituís la millor generació de la seva història, però la transició no va ser gens fàcil i, per exemple, el conjunt bleu va fracassar al Mundial de 2010. Tanmateix, sembla que ara ja pot donar fruïts aquest relleu.

En contra: res massa positiu des del Mundial de 2006

Després d’una època extraordinària, concretament entre els anys 1998 i 2006, en què França va conquistar 1 Mundial, 1 Eurocopa i 2 Copes de les Confederacions, a més de jugar una altra final de la Copa de Món, l’equip francès ha transitat per una època gris, mediocre i irregular. Ara s’espera un ressorgiment, pel fet de ser l’amfitrió de l’Eurocopa i per disposar de grans jugadors com Pogba.

A la foto, Pogba. 

domingo, 8 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (6): TXÈQUIA





Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Milos Zeman.
Cap de govern: Bohuslav Sobotka.
Capital: Praga.
Altres ciutats importants: Brno, Ostrava i Pilsen.
Llengua: txec.
Moneda: corona txeca.
Fronterer amb: Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Polònia.

Dades esportives

Seleccionador: Pavel Vrba.
Uniforme: samarreta i pantalons vermells.
Títols: 1 Eurocopa (1976) i 1 Jocs Olímpics (1980), com a part de Txecoslovàquia.
Estrella: Peter Cech (Arsenal FC).
Altres jugadors bàsics: Michal Kadlec (Fenerbahçe SK), Jaroslav Plasil (Girondins Bordeus) i Tomas Rosicky (Arsenal FC).
Futbolista més internacional: Karel Poborsky.
Futbolista màxim anotador: Jan Koller.
Millor seleccionador de la història: Dusan Uhrin.
Millors futbolistes de la història: Josef Masopust, Antonin Panenka i Pavel Nedved.

A favor: bones actuacions en Eurocopes

A diferència d’allò que succeeix en els campionats mundials, on no és estrany que el combinat txec no s'hi classifiqui, el conjunt centreeuropeu acostuma a realitzar un rendiment positiu en les Eurocopes: com a membre de l’antiga Txecoslovàquia, es va proclamar campió l’any 1976, i, ja com a República Txeca, va disputar la final l’any 1996 i, en l’última edició, l’any 2012, va arribar a quarts de final.

En contra: manca de grans individualitats

Al llarg de la història han hagut grans futbolistes nascuts a l’antiga Txecoslovàquia o en l’actual República Txeca, com són els casos de Panenka, Masopust i Nedved, els dos últims, guanyadors de la Pilota D’or. En l’actual selecció txeca, només despunten el veterà porter Cech, un dels millors arquers europeus de l’última dècada, i l’experimentat centrecampista Rosicky.

A la foto, Cech. 

jueves, 5 de noviembre de 2015

HA ACABAT LA GRAN ERA DE JOSÉ MOURINHO ?






Hi ha vegades que un entrenador triomfant, que sembla pràcticament invencible, de forma sobtada entra en crisi i no torna a ser el mateix. Això ho vam poder observar, ja fa més de dues dècades, amb Johan Cruyff, que, després d’una etapa espectacular com a entrenador del FC Barcelona, va entrar en una ràpida i profunda decadència arran de la derrota en la final de la Lliga de Campions disputada a l’estadi Olímpic d’Atenes.

Amb Mourinho sembla està succeint un fet semblant aquesta temporada, si bé penso que la trajectòria de l’entrenador portuguès va començar a declinar en la seva tercera i última campanya com a entrenador del Real Madrid, la corresponent a l’exercici 2012 / 2013 i en la qual només va poder guanyar un títol menor com la Supercopa d’Espanya. És veritat que en l'exercici anterior, el segon del seu retorn al Chelsea, va conquistar la Premier League, però no va passar del tercer lloc en l'inicial i va ser incapaç de superar els vuitens de final de la passada edició de la Champions League.

En l’actual temporada, el Chelsea de Mourinho ja ha perdut sis partits pel que fa a la Lliga anglesa, dels 11 que ha jugat, i és segon en el seu grup de la Lliga de Campions, encara que, ara per ara, sembla ser que el propietari del club londinenc, el magnat rus Roman Abramòvitx, no té la intenció de destituir el tècnic lusità, com ja va fer a finals de l’any 2007, fonamentalment per dos motius: l’afecció d’Stamford Bridge continua fen costat al portuguès i l’empresari petrolífer hauria de lliurar una elevadíssima indemnització en cas de comiat de l‘entrenador, que té contracte fins a l’any 2019.

Per explicar la profunda crisi en la qual es troba el Chelsea, es podrien indicar factors com la d’un centre del camp poc creatiu, la decadència de futbolistes com el veterà John Terry o l’exbarcelonista Cesc Fàbregas, el fet que ja sigui poc creïble el sentiment d’eterna persecució a la seva persona o la fi d’aquest mite que afirma que Mourinho mai ha tingut problemes amb els seus jugadors, aspecte que va trencar clarament Iker Casillas quan va coincidir amb l’entrenador portuguès al Santiago Bernabéu. 

miércoles, 4 de noviembre de 2015

LA REVELACIÓ SERGI ROBERTO




Fa alguns anys, quan encara era jugador del filial barcelonista, alguns experts van assenyalar Sergi Roberto com un potencial successor del gran Xavi Hernández, però res feia presagiar els darrers temps que això es pogués produir.

Salvant les diferències, perquè Xavi es va convertir aviat en un dels millors futbolistes catalans i de l’estat espanyol, el centrecampista de Terrassa també va tenir durant la seva primera etapa com a professional, entre 1998 i 2008, el mateix problema que ha caracteritzat el jugador de Reus els primers anys a l’elit: la manca de confiança en les pròpies possibilitats i certa immaduresa pel que fa a l’aspecte mental.

Hi va haver uns anys en què Xavi era força criticat per abusar de la passada horitzontal, per no assumir riscos, per desaparèixer d’alguna forma en partits decisius o per romandre a l’ombra de futbolistes com Luis Figo, Rivaldo Borba, Ronaldinho de Assis o Samuel Eto’o. No obstant, a l’Eurocopa de l’any 2008 celebrada a Àustria i Suïssa, i en què Espanya es va proclamar campiona, va néixer un nou Xavi, període en què el desaparegut Luis Aragonés li va atorgar els galons de la selecció espanyola, fet que li va servir per ser elegit millor jugador del certamen.

Pel que respecta a Roberto, va debutar en l’històric partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions al Santiago Bernabéu l’any 2011 - matx en què el Barça va vèncer 0 a 2 el Real Madrid amb dos gols de Leo Messi, el segon sensacional, però que és recordat fonamentalment per dues rodes de premsa, la de Pep Guardiola un dia abans del xoc i la de José Mourinho després de l’enfrontament -, però el migcampista reusenc va comptar posteriorment amb el contratemps d’integrar-se en el primer equip en l’última i la pitjor de les campanyes de Guardiola.

Com havia afirmat Carles Rexach en unes declaracions en una reunió privada que van sortir a la llum pública, Sergi, que a penes va comptar per al malaguanyat Tito Vilanova, Gerardo Tata Martino i Luis Enrique Martínez, pel que fa a la primera temporada del tècnic asturià a la banqueta del Camp Nou, actuava sobre el terreny de joc amb la sensació de tenir una escassa confiança en el seu joc i a penes assumia riscos, cedint ràpidament la pilota a un company i sense provar alguna jugada de certa dificultat.

Tanmateix, i de la forma més imprevista, aquesta temporada s’ha produït l’explosió de Roberto... en la demarcació de lateral dret, posició en què Luis Enrique l’havia fet actuar en pretemporada i, posteriorment per la lesió de Dani Alves, ja en plena campanya oficial. La confiança assolida per les bones actuacions a la banda dreta, ha permès a més al futbolista del Baix Camp, una vegada ja recuperat el veterà jugador brasiler, rendir de manera extraordinària en el seu lloc natural, arribant el seu moment àlgid el passat dissabte a Getafe, on va realitzar un excel•lent encontre i va assistir en els gols tant a Luis Suárez com a Neymar da Silva. Sembla que la internacionalitat absoluta es troba molt a prop. 

lunes, 2 de noviembre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (5): ANGLATERRA




Dades generals

Tipus de govern: monarquia parlamentària.
Cap d’estat: Elisabet II.
Cap de govern (Regne Unit): David Cameron.
Capital: Londres.
Altres ciutats importants: Birmingham, Liverpool i Leeds.
Llengua: anglès.
Moneda: lliura esterlina.
Fronterer amb: Escòcia i Gal•les.

Dades esportives

Seleccionador: Roy Hodgson.
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 1 Mundial (1966).
Estrella: Wayne Rooney (Manchester United).
Altres jugadors bàsics: Joe Hart (Manchester City), Gary Cahill (Chelsea FC) i James Milner (Liverpool FC).
Futbolista més internacional: Peter Shilton.
Futbolista màxim anotador: Wayne Rooney,
Millor seleccionador de la història: Alf Ramsey.
Millors futbolistes de la història: Bobby Charlton, Steven Gerrard i Wayne Rooney.

A favor: una fase de classificació espectacular

El combinat dirigit per Hodgson ha sorprès amb una fase prèvia excel•lent, en la qual ha guanyat la totalitat de partits disputats, sent l’única selecció en aconseguir aquesta fita. Si bé és veritat que en l’equip anglès hi continuen veterans com el porter Hart, el central Cahill, el mitja punta Theo Walcott o el capità Rooney, el conjunt britànic està experimentant una important i positiva renovació.

En contra: una mentalitat molt fràgil

L’historial de la selecció anglesa és força pobre i el campionat del món conquistat a l’estadi de Wembley l’any 1966 és un èxit molt aïllat, doncs des de llavors només hi destaquen les semifinals del Mundial de 1990, jugat a Itàlia, i de l’Eurocopa de 1996, en què va exercir d’amfitriona. La causa d’un palmarès tan decebedor es pot deure a una important manca de mentalitat en xocs decisius.

A la foto, Hodgson.

domingo, 1 de noviembre de 2015

JOSEP MARIA BARTOMEU: 100 DIES PREOCUPANTS





No tinc cap tipus d’antipatia cap a la persona de Josep Maria Bartomeu, president del FC Barcelona, més aviat tot el contrari perquè el considero un home gentil, afable i asserenat. A més, a diferència del seu antecessor Sandro Rosell, ha intentat arraconar les rancúnies i el mal rotllo i cercar la concòrdia en l’entorn. No obstant, els 100 dies recorreguts des de la seva elecció com a màxim mandatari de la societat catalana, són força preocupants.

Les relacions amb els estaments internacionals. La nova sanció de la UEFA per les estelades, malgrat que semblava que el club havia arribat a un acord amb la Unió Europea de Futbol, i la negació de la FIFA d’inscriure Arda Turan, a pesar de la greu lesió de Rafinha Alcántara, evidencien la poca influència que exerceix el Barça en aquests organismes.

Quatar. Bartomeu no només continua obcecat i tancat en la publicitat a la samarreta de l’emirat àrab, sinó que ha vist com aquest estat ha rebutjat la proposta que el president assegurava que havia acceptat. El dirigent va realitzar un viatge al país asiàtic per segellar un nou acord i va tornar a Catalunya sense cap pacte, amb la sensació de cert ridícul.

La pedrera. D’una banda, mentre els jugadors del primer equip Munir al Haddadi i Sandro Ramírez semblen estancats en la seva progressió, el filial es troba enfonsat a segona divisió B, havent realitzat a més un pèssim inici de competició. D’altra banda, no s’acaba d’entendre el fitxatge com a entrenador del segon equip blaugrana de l’inexpert Gerard López.

El cas Neymar. El polèmic fitxatge del davanter brasiler, que ha provocat les imputacions judicials de Rosell i Bartomeu, està evidenciant una caòtica contractació que ha protagonitzat ja una infinitat de capítols. 

viernes, 30 de octubre de 2015

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (4): PORTUGAL




Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Aníbal Cavaco Silva.
Cap de govern: Pedro Passos Coelho.
Capital: Lisboa.
Altres ciutats importants: Porto, Amadora i Braga.
Llengua: portuguès.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Espanya.

Dades esportives

Seleccionador: Fernando Santos.
Uniforme: samarreta grana i pantalons verds.
Títols: cap.
Estrella: Cristiano Ronaldo (Real Madrid).
Altres jugadors bàsics: Pepe Ferreira (Real Madrid), Fabio Coentrao (AS Mònaco) i Joao Moutinho (AS Mònaco)
Futbolista més internacional: Luis Figo.
Futbolista màxim anotador: Cristiano Ronaldo.
Millor seleccionador de la història: Vicente Feola.
Millors futbolistes de la història: Eusebio da Silva, Luis Figo i Cristiano Ronaldo.

A favor: Ronaldo

Si no fos per haver coincidit en el temps amb un fenomen com Leo Messi, indiscutiblement Ronaldo estaria considerat el millor futbolista mundial del segle XXI, amb un palmarès en què hi destaquen 3 Pilotes d’Or (només l’argentí n’ha guanyat més) o 2 Lligues de Campions. Les genialitats del davanter de Madeira poden portar Portugal a realitzar una brillant Eurocopa a França.

En contra: la dependència de la seva estrella

La part negativa de l’equip de Santos és que depèn molt de l’estat de forma i els gols de Ronaldo, que si no es troba en un moment òptim de joc, tal com va succeir en el passat Mundial de Brasil, on hi va arribar amb importants problemes físics, la selecció lusitana ho acusa de forma notòria. Es troba a faltar una mica el conjunt més complet del bloc portuguès de les dues dècades anteriors.

A la foto, Ronaldo.