jueves, 28 de abril de 2022

CAMPIÓ DE LA BUNDESLIGA: BAYERN MUNIC


 






El millor: 10 títols consecutius

El club Bavarès ha conquistat el seu 10è campionat de la Bundesliga consecutiu, la primera vegada que això succeeix en una de les grans Lligues europees, i, com ha passat en la majoria de les edicions assolides, ho ha fet amb una gran superioritat envers els rivals. El Bayern ha aconseguit aquests títols amb cinc tècnics diferents: Jupp Heynckes, Pep Guardiola, Niko Kovac, Hans Dieter Flick i Julian Nagelsmann (foto).

El pitjor: manca de competència que es pot pagar a la Lliga de Campions

La majoria de les competicions que ha guanyat el Bayern ho ha fet amb un gran avantatge enfront els seus adversaris, generalment el Borussia Dortmund, i aquesta manca de clara competència ha pogut perjudicar el conjunt bavarès a la Champions League, doncs durant aquesta última dècada, el bloc germànic només l’ha conquistat en dues ocasions: el 2013 amb Heynckes i el 2020 amb Flick.


miércoles, 27 de abril de 2022

LA CADENA D’ERRORS DE GERARD PIQUÉ


 






La setmana passada es van destapar els àudios d’una conversa entre José Luis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i el central del FC Barcelona i propietari de l’empresa Kosmos Gerard Piqué, amb els quals es va esplaiar la premsa madrilenya, el contrari del que va fer amb els que van tenir el president del Real Madrid Florentino Pérez com a protagonista.

Piqué va cometre en les converses una cadena d’errors que enumero a continuació:

Possible incompatibilitat d’interessos. Encara que no sigui considerada una pràctica il·legal, penso que no és èticament compatible que un professional d’un club de futbol que participa en una competició, en aquest cas la Supercopa d’Espanya, pugui decidir per exemple els guanys econòmics que han de rebre les diferents entitats que hi prenguin part.

Aràbia Saudita i rei emèrit. El defensa català va col·laborar en un torneig que s’organitza en un estat escassament democràtic i que no respecta drets humans bàsics i, a més, un home que estava proper a l’independentisme fa pocs anys, va demanar la col·laboració del rei emèrit Joan Carles de Borbó, que es va auto-exiliar als Emirats Àrabs Units arran de diversos escàndols financers.

Els Jocs Olímpics. Piqué es va retirar fa uns anys de la Selecció espanyola absoluta, amb la qual va assolir una Eurocopa i un Mundial, però va demanar, pràcticament suplicar, a Rubiales poder anar a les Olimpíades de Tòquio que es van celebrar l’estiu de l’any passat, cosa que finalment no va succeir.

L’Andorra. El polifacètic central de la Bonanova també és el propietari de l’Andorra, club que disputa la primera categoria de la RFEF. Gerard li va demanar a Rubiales que no situés l’entitat del Principat en el grup on es troben els clubs catalans per tenir una competència menor. Curiosament, aquest fet tampoc es va produir.


lunes, 25 de abril de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1960


 





Seu de la final: Glasgow.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: Eintracht Frankfurt.

Semifinalistes: FC Barcelona i Glasgow Rangers.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió) i FC Barcelona (semifinals).

Entrenador campió: Miguel Muñoz.                             

Entrenador finalista: Paul Oswald.

Millor jugador: Puskas (Real Madrid).

Màxim golejador: Puskas (Real Madrid).

Altres futbolistes destacats: Di Stefano (Real Madrid), Pfaff (Eintracht Frankfurt) i Kubala (FC Barcelona).

El millor:

- Al seu elenc extraordinari, el campió va sumar el talentós Puskas.

- La final de l’hongarès, amb quatre gols, i de Di Stefano, amb tres.

- L’Eintracht germànic va ser el primer club no llatí en arribar a la final de la Copa d’Europa.

El pitjor:                              

- El FC Barcelona, en el seu debut al torneig, no va tenir cap opció davant el Real Madrid en semifinals.

- Continuaven les discretes actuacions dels representants anglesos.

- L’AC Milan, finalista tres anys abans, no va superar els vuitens de final, eliminatòria en què va ser eliminat pel Barça.


domingo, 24 de abril de 2022

MANCA DE LIDERATGE AL BARÇA


 






Quan al Dream Team de Johan Cruyff anaven mal dades, futbolistes com Ronald Koeman (foto) i José Mari Bakero (després també s’hi va afegir Pep Guardiola) es posaven l’equip a les espatlles i portaven endavant els seus companys.

Amb l’equip de Fran Rijkaard va succeir el mateix amb homes com Ronaldinho de Assis, Anderson Deco i Samuel Eto’o i, posteriorment, amb el meravellós bloc entrenat per Guardiola, van prendre el lideratge Dani Alves, Carles Puyol, Xavi Hernández o Andrés Iniesta, exercint els dos últims aquest rol també amb Tito Vilanova o Luis Enrique Martínez, en unes esquadres en les quals Leo Messi es va sentir molt còmode i va ser decisiu en tots el títols que va assolir el Barça.

Tanmateix, en el Barça dels últims anys no existeix aquest lideratge, que no van saber portar a terme brillants futbolistes com el mateix Messi, una vegada es va convertir en el primer capità de la plantilla, i Luis Suárez, ni tampoc, fet que continua en l’actualitat, jugadors com Jordi Alba i Sergio Busquets, mentre que insisteixo que en el cas de Gerard Piqué, que si compta amb dots per exercir aquest paper, crec que no se’l creuen els companys.

El Barça de Xavi Hernández necessita doncs nous lideratges que, en un futur, però ara sembla encara aviat, podrien estar focalitzats en joves com Ronald Araujo, Èric Garcia, Pedri González o Pablo Gavi.


jueves, 21 de abril de 2022

NOVA MOSTRA DECEBEDORA DE L’AFECCIÓ DEL FC BARCELONA


 






Moltes vegades he pensat que l’afecció del FC Barcelona és de les pitjors del món, capaç de xiular futbolistes llegendaris com Laszlo Kubala, Carles Rexach, Lobo Carrasco o Víctor Valdés o d’estar en contra de mites com Johan Cruyff i Pep Guardiola.

El passat 14 d’abril, el Barça va ser eliminat als quarts de final de l’Europa League per l’Eintracht de Frankfurt, un equip teòricament molt inferior al club català i que es troba immers en la meitat de la taula classificatòria de la Bundesliga.

No obstant, més que la derrota davant el conjunt germànic, el pitjor de tot va ser observar un Camp Nou ple de seguidors alemanys, que van poder accedir a l’estadi mitjançant el carnet que van lliurar molts socis barcelonistes, sembla que alguns dels quals mitjançant la pràctica il·legal de la revenda.

Soc conscient que l’eliminació el passat mes de desembre a la fase de grups de la Champions League va suposar una enorme decepció i que l’Europa League no ha despertat un gran interès, però es tracta d’una competició que, pel que fa a l’actual denominació, el Barça mai ha guanyat, que li permetia l’accés directe a la pròxima Lliga de Campions i que li donava l’oportunitat de jugar la pròxima Supercopa continental, potser davant clubs tan importants com Real Madrid, Liverpool FC o Manchester City.

A la foto, una mostra de l’estadi el passat 14 d’abril.


miércoles, 20 de abril de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1959


 







Seu de la final: Stuttgart.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: Stade Reims.

Semifinalistes: Atlético Madrid i Young Boys Berna.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió) i Atlético Madrid (semifinalista).

Entrenador campió: Luis Carniglia.                              

Entrenador finalista: Albert Batteux.

Millor jugador: Di Stefano (Real Madrid).

Màxim golejador: Di Stefano (Real Madrid).

Altres futbolistes destacats: Gento (Real Madrid), Vincent (Stade Reims) i Fontaine (Stade Reims).

El millor:

- El Real Madrid continuava sent el gran dominador del torneig.

- Un grandiós Di Stefano, que seguia fent història.

- Segona final de l’Stade de Reims.

El pitjor:

- El Reims no va oferir aquell cop la resistència de la final de 1956.

- El rendiment dels representants alemany i anglès.

- El FC Barcelona encara no havia debutat a la competició.


martes, 19 de abril de 2022

L’ATLÉTICO DE MADRID JA NO ÉS UN EQUIP HUMIL


 






Diego Simeone (foto), ens agradi o no el seu sistema de joc, totalment lícit, ha estat potser el millor entrenador de la història de l’Atlético de Madrid, tot i que per l’antic estadi Vicente Calderón van passar llegendaris entrenadors com l’argentí Juan Carlos Lorenzo o el mític Luis Aragonés.

Tanmateix, penso que Simeone s’equivoca quan insisteix, com feia durant els seus inicis com a entrenador blanc-i-vermell, llavors de manera justificada, en la humilitat del seu club, tal com va efectuar a la finalització del matx d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Manchester City, que el conjunt de Pep Guardiola va guanyar per 1 a 0 a l’estadi Al – Ettihad.

L’argentí és actualment el tècnic més ben pagat del futbol espanyol i un dels entrenadors amb una fitxa més alta del món i el seu club ha contractat els últims anys futbolistes de renom internacional com Thomas Lemar, Joao Félix Sequeira o el recuperat Antoine Griezmann, sense oblidar que a Manchester va poder deixar a la banqueta homes com el mateix Lemar, Ángel Correa o el veterà Luis Suárez.


lunes, 18 de abril de 2022

ÀNIMS A LOUIS VAN GAAL


 





El passat diumenge Louis van Gaal, actual seleccionador dels Països Baixos, va comentar que és víctima d’un càncer de pròstata molt agressiu i que ja ha passat vàries sessions de quimioteràpia.

A part de dirigir l’equip nacional neerlandès en diferents fases i d’entrenar clubs com l’Ajax, amb el qual va guanyar una Champions League; l’AZ Alkmaar, el Bayern Munic i el Manchester United, Van Gaal va ser el preparador del FC Barcelona en dues etapes, la primera entre els anys 1997 i 2000 i la segona en un curt període de l’any 2003.

A Van Gaal li va tocar viure dies molt convulsos al Camp Nou, doncs va haver d’afrontar el final del Nuñisme, en un entorn irrespirable per l’enfrontament entre Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff, i la pèssima etapa de president de Joan Gaspart.

Tanmateix, durant la seva primera experiència al club, el tècnic neerlandès va assolir dos campionats de Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa (va conquistar el primer doblet del club des de 1959) i, potser tant o més important, en el còmput de les dues etapes, va fer debutar al primer equip futbolistes que es convertirien en mites: Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta.


jueves, 7 de abril de 2022

ELS AGENTS FUTBOLÍSTICS


 





Em crida molt l’atenció, i ja des de fa bastant de temps, l’actitud d’alguns agents de futbolistes, que se suposa que, a part d’aconseguir una bona fitxa econòmica per als jugadors als quals representen, haurien de vetllar pel la seva felicitat i el seu futur professional, però en algunes ocasions, cada vegada més, sembla que l’únic que els interessi és el seu propi benefici.

Ilaix Moriba (foto) era un centrecampista amb un enorme futur, que combinava unes condicions físiques extraordinàries amb un nivell tècnic força convincent, i Ronald Koeman l’havia fet debutar al primer equip del FC Barcelona amb només 18 anys. Tanmateix, el passat estiu, el seu representant va demanar al club català un important augment econòmic per renovar i l’entitat catalana, amb molts problemes financers, va decidir no acceptar-ho.

Finalment, Ilaix va fitxar pel Borussia de Dortmund, club amb què va tenir escasses oportunitats i que, en el passat mercat d’hivern, va decidir cedir el migcampista al València, equip on li està costant molt arrencar.

El representant d’Ousmane Dembélé, malgrat que el davanter, des de la seva arribada al Camp Nou l’estiu de 2017, es va perdre un munt de partits a causa de les lesions, va demanar el passat mes de desembre un augment substancial de la seva fitxa, de categoria de crack mundial, a la qual cosa el Barça, que seguia arrastrant greus dificultats econòmiques, es va negar.

Actualment podem observar que el jugador francès, que sembla haver deixat enrere els seus persistents problemes físics, potser perquè l’entrenador Xavi Hernández ha aconseguit, per exemple, una alimentació més adient per a l’extrem, és immensament feliç a l’equip, amb el qual està donant un gran rendiment, sobretot en forma d’assistències i en les jugades d’un contra un.

No obstant, en aquests moments encara no se sap si l’internacional francès finalment renovarà (crec que si per ell fos, ja ho hauria fet) o si el seu mànager seguirà exigint unes condicions que el Barça no es por permetre o acceptar. Queda el dubte de si el davanter gal té emparaulat el seu futur en una altra entitat, com el París Saint - Germain.

Per cert, dos jugadors joves de la plantilla de Xavi, Ronald Araujo i Pablo Gavi, estant en converses per renovar els seus contractes i, tot i que hi ha optimisme pel que fa a la continuïtat dels dos futbolistes, les negociacions s’estan allargant més de l’inicialment previst. Estaria bé que els representants tant del central uruguaià com del centrecampista andalús tinguessin en compte el cas Ilaix.


miércoles, 6 de abril de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1957 / 1958


 





Seu de la final: Brussel·les.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: AC Milan.

Semifinalistes: Manchester United i Vasas Budapest.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió) i Sevilla FC (quarts de final).

Entrenador campió: Luis Carniglia.                              

Entrenador finalista: Gipo Viani.

Millor jugador: Di Stefano (Real Madrid).

Màxim golejador: Di Stefano (Real Madrid).

Altres futbolistes destacats: Kopa (Real Madrid), Liedholm (AC Milan) i Schiaffino (AC Milan).

El millor:

- El Real Madrid continuava fent història.

- El Milan es va convertir en el segon club italià en disputar una final.

- La revelació del Vasas hongarès.

El pitjor:

- Cap club alemany sense arribar encara a les semifinals.

- El Benfica SL, que faria història poc més tard, va ser eliminat pel Sevilla en primera ronda.

- El FC Barcelona encara no havia aparegut al torneig.     


lunes, 4 de abril de 2022

FUTBOL FEMENÍ DEL FC BARCELONA: UN RECONEIXEMENT A BARTOMEU I MESTRE


 





El passat 30 de març el Camp Nou va batre el rècord mundial d’assistència en un encontre de futbol femení, disputat entre FC Barcelona i Real Madrid i corresponent a la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions, en què hi van assistir més de 91.000 espectadors.

Ja fa molts anys que la secció femenina de la institució catalana està assolint gestes i fites impressionants, primer amb Lluís Cortés i després amb Jonathan Giráldez d’entrenadors, i, per exemple, per a la posteritat ha quedat el triplet de la campanya anterior, format per Lliga, Copa de la Reina i Champions League, que es podria repetir aquesta temporada amb l’afegit de la Supercopa d’Espanya.

Igualment, els afeccionats ens hem aprés de memòria el nom de futbolistes com Sandra Paños, Marta Torrejón, Irene Paredes. Patri Guijarro, Mariona Caldentey, Aitana Bonmatí, Clàudia Pina, Lieke Martens, Caroline Graham Hansen, Jeni Hermoso o, molt especialment, Alexia Putellas, que va rebre a finals de l’any passat diferents premis individuals com la prestigiosa Pilota d’Or.

Josep Maria Bartomeu va ser un pèssim president del FC Barcelona, dels pitjors de l’era moderna de l’entitat catalana, i Jordi Mestre, com a vicepresident esportiu, va intentar, juntament amb el general manager Pep Segura, canviar la filosofia del club amb els fitxatges de jugadors tan allunyats de l’ADN Barça com Paulinho Correia o Arturo Vidal, però ells van ser, juntament amb la directiva Maria Teixidó, els que van apostar pel futbol femení i és just en aquest cas un reconeixement.

A la foto, el Camp Nou el dia del rècord.


domingo, 3 de abril de 2022

LES COPES D’EUROPA / LLIGUES DE CAMPIONS UNA A UNA: 1956 / 1957


 






Seu de la final: Madrid.

Campió: Real Madrid (foto).

Finalista: Fiorentina AC.

Semifinalistes: Manchester United i Estrella Roja Belgrad.

Participació dels equips de la Lliga Espanyola: Real Madrid (campió) i Athletic Club (quarts de final).

Entrenador campió: José Villalonga.                            

Entrenador finalista: Fulvio Bernardini.

Millor jugador: Di Stefano (Real Madrid).

Màxim golejador: Di Stefano (Real Madrid)

Altres futbolistes destacats: Rial (Real Madrid), Kopa (Real Madrid) i Gento (Real Madrid).

El millor:

- Un extraordinari Di Stefano, millor futbolista i màxim anotador.

- La confirmació de futbolistes com Rial, Kopa o Gento.

- La sorpresa del Fiorentina.

El pitjor:

- A diferència de l’any anterior, una final poc igualada.

- Al futbol germànic li va costar arrencar.

- Els representants de Bèlgica i Portugal no van superar la primera ronda.