Estiu de 2024: el Real Madrid havia conquistat Lliga i Champions League i havia realitzat el fitxatge de l’estrella francesa Kylian Mbappé, contractació que perseguia des de feia bastants anys. El davanter del París Saint Germain s’unia així a un elenc extraordinari en què ja es trobaven futbolistes com Thibaut Courtois, Dani Carvajal, Luka Modric, Fede Valverde, Jude Bellingham, Rodrygo Goes o Vinicius Junior.
L’entorn blanc, sobretot el mediàtic, estava exultant i cap el mes d’agost les úniques preguntes que es feien era quants punts li trauria el Real Madrid al segon classificat de la Lliga o contra quin equip guanyaria la 16a Lliga de Campions, mentre molts auguraven el primer triplet de la història de la institució madrilenya, la seva gran assignatura pendent i segurament una gran obsessió per al seu president Florentino Pérez.
Mentrestant, el FC Barcelona havia completat una campanya molt decebedora amb Xavi Hernández, que havia dimitit en diferit en una roda de premsa arran d’una derrota a Montjuïc contra el Vila-real, després va ser ratificat pel president Joan Laporta i posteriorment va acabar posant punt i final a la seva experiència a la banqueta. Per substituir l’egarenc, el màxim mandatari barcelonista va contractar el tècnic alemany Hansi Flick, que havia realitzat una tasca espectacular al Bayern de Múnic, amb qui va aconseguir el triplet i el sextet, però havia fracassat com a seleccionador germànic.
La societat catalana només havia fitxat dos jugadors el passat estiu, l’internacional i campió continental Dani Olmo i el modest atacant Pau Víctor, als quals se’ls va inscriure in extremis, tant als mercats d’estiu com d’hivern. El club barcelonista continuava sense fair play financer i les expectatives no eren massa esperançadores.
Tanmateix, el Barça ha fet una campanya memorable i el Real Madrid un exercici per oblidar: els catalans s’han adjudicat la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya, tots tres títols davant el conjunt de Carlo Ancelotti, i han arribat a les semifinals de la Champions League, estan molt a prop de classificar-se per a la final de Múnic, i els madrilenys, que han assolit dos títols menors com la Supercopa d’Europa i la Copa Intercontinental (poden obtenir el juliol el Mundial de Clubs), han estat molt per sota del que es podia esperar d’un planter ple d’estrelles.
D’una banda, Flick ha optat per un futbol ofensiu, arriscat i en ocasions vertiginós, amb una defensa molt avançada i una pressió asfixiant; ha consolidat jugadors joves que havien debutat amb Xavi, alguns fins i tot amb Ronald Koeman, com Pau Cubarsí, Alejandro Balde, Pablo Gavi, Fermín López i uns magnífics Pedri González i Lamine Yamal, possiblement ja el millor del món; ha fet debutar Gerard Martín, Marc Bernal, lesionat de gravetat a inicis de temporada, i Marc Casadó, i ha donat plena confiança a homes que venien de molts dubtes pel que fa al seu rendiment com Jules Koundé, Íñigo Martínez, Èric Garcia, Frenkie de Jong, Raphinha Dias, Ferran Torres o Robert Lewandowski, mentre ha repescat a un porter retirat com Wojciech Szczesny.
D’altra banda, el Real Madrid ha tornat a ensopegar en la mateixa pedra que en la campanya 20043/ 2004, quan Pérez, que no aprèn, va reunir multitud de galàctics. Si bé és veritat que Mbappé acabarà més o menys bé la temporada i segurament es farà amb el trofeu Pichichi, penso que la seva presència ha motivat un important descens en el rendiment de Bellingham, Rodrygo i Vinicius, sense oblidar que Ancelotti ha patit moltes lesions, sobretot en defensa, de futbolistes com Carvajal, Éder Militao, David Alaba, Ferdinand Mendy o Ricardo Camavinga, i l’equip blanc ha trobat molt a faltar el retirat centrecampista Toni Kroos, doncs Florentino va decidir no fitxar-li cap substitut, Modric té quasi 40 anys i Valverde no es pot multiplicar.
Per totes aquestes raons, el Barça ha guanyat la Lliga... d’Mbappé.
