L’estil de vida del davanter brasiler. Amant de les
festes i de la farra amb el seu munt d’amics i seguidors, Neymar podria entrar
en un futur no massa llunyà en els mateixos problemes pels quals van passar il·lustres
futbolistes com George Best, Diego Armando Maradona, Romário da Souza o
Ronaldinho de Assis.
Els diners. El FC Barcelona cobraria un munt d’euros
amb el dipòsit de la clàusula de rescissió que ha d’ingressar Neymar si
abandona el Camp Nou. D’invertir-los bé, i no fer com Joan Gaspart el 2000
arran de la marxa de Luis Figo al Real Madrid, el club català podria realitzar
contractacions molt interessants (Philippe Coutinho, Ousmane Dembelé, Antoine
Griezmann...).
La marxa d’un jugador anàrquic. El punta brasiler és
un home que, quan rep l’esfèric, acostuma a optar per una solució vertical
cercant l’u contra u, sense utilitzar el joc més horitzontal i de combinació
que ha marcat gran part de la història recent del Barça.
Tornar el protagonisme al centre del camp. Durant els
tres anys de Luis Enrique Martínez com entrenador barcelonista, sobretot en els
dos darrers, el protagonisme va passar del centre del camp, que pràcticament va
acabar sent una línia de transició, al trident ofensiu integrat per Leo Messi,
Luis Suárez i Neymar. Ara hi ha la possibilitat de tornar als orígens.
Equilibrar el dibuix tàctic. Sense cap mena de dubte,
el Barça va patir un seriós desequilibri els darrers temps amb Luís Enrique.
Amb la marxa de Neymar, el nou entrenador Ernesto Valverde podria reforçar el
centre del camp i reequilibrar l’equip.
Deixar de banda temes polèmics de l’atacant. Si Neymar
marxa al París Saint – Germain (PSG), deixarem d’observar absurditats com els
constants acoblaments de les seves botes (segurament un recurs publicitari) i
la pèrdua del partit, per sanció o lesió, que coincideix amb l’aniversari de la
seva germana.
Evitar una lluita d’egos. Quan Neymar va arribar a
l’entitat catalana l’estiu de 2013, tenia clar que estaria en un segon pla a
l’ombra de Messi, però sembla que ara el brasiler vol ser la gran estrella del
club al qual pertanyi, cosa que podria fer al PSG.
Poder negociar per futbolistes del PSG. Per evitar que
el club francès pagui el total de la clàusula de rescissió i els extres, la
direcció tècnica barcelonista podria tornar a lluitar per Marco Verratti
(hauria de ser una exigència), sense oblidar altres integrants de la plantilla
del conjunt de París com André Rabiot, Ángel di María o Julian Draxler.
No comptar amb un jugador que crea controvèrsia en els
rivals. Des de la seva arribada al Camp Nou, el davanter sud-americà ha rebut
fortes crítiques de futbolistes rivals, com per exemple de jugadors de
l’Athletic Club i l’Atlético de Madrid, i d’alguns entrenadors, entre els quals
hi ha tècnics molt respectables. La seva floritures quan el matx ja està
guanyat o la sensació d’exagerar algunes faltes han creat força polèmica els
últims quatre anys.
Oblidar el seu rocambolesc fitxatge. No podem oblidar
que el traspàs de Neymar del Santos al Barça ha provocat les imputacions judicials
del president Josep Maria Bartomeu i del seu antecessor Sandro Rosell, que es
troba actualment empresonat per altres causes.
