Evidentment, no tot allò que ha fet la directiva encapçalada per Sandro Rosell s’ha fet malament, però, segons la meva percepció, quan ara es compleixen tres anys del seu triomf a les eleccions del FC Barcelona, hi ha més aspectes negatius que no pas positius.
La presidència d’honor de Johan Cruyff. L’holandès té, a més de moltes virtuts, alguns defectes importants, però no sembla lògic que “s’invités” un home tant important en la història de la institució catalana, tot un símbol del club, a tornar la insígnia de President d’Honor amb la qual l’havia obsequiar Joan Laporta.
Els avals. Segurament la gestió econòmica de les juntes de Laporta no va ser prou bona i molt probablement es van gastar més diners del que hauria d’haver estat adient, però obligar aquells directius, després de ser aprovat mitjançant una assemblea, a pagar uns avals que, en algun cas, posava en seriós perill l’economia d’algunes famílies, no semblava el més just i si, més aviat, una revenja contra l’anterior president.
No impedir que Pep Guardiola fes de “portaveu”. Després de la marxa de l’incontinent Laporta, va arribar el silenciós Rosell, el qual podria realitzar una competició amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per observar qui aguanta més temps sense donar la cara. Mentrestant, va ser Guardiola qui va haver d’oficiar de “portaveu” del club, quan la seva funció no era cap altra que la d’entrenador. Segurament, aquest va ser un dels fets que més va esgotar psíquicament l’ara entrenador del Bayern de Munic.
El retorn dels violents. Aquest ha estat el pitjor error de Rosell, i també el més greu i m’atreviria a dir que vergonyós. En la seva obsessió per crear la Grada Jove, la qual mai va veure amb bons ulls el cos dels Mossos d’Esquadra, van tornar al Camp Nou membres dels Boixos Nois que havien estat expulsats per Laporta. Rosell fins i tot es va reunir amb alguns d’ells.
Tics del pitjor nuñisme. En aquest cas podríem destacar la presentació de balanços econòmics positius, els quals oculten circumstàncies esportives, fer servir presumptament terceres persones per criticar algú que “molesta” o realitzar fitxatges de “portera” com el de Neymar da Silva, malgrat que potser fos més urgent la contractació d’un central.
Quatar. Quan es va posar la publicitat de Quatar a la samarreta del club, i es va relegar UNICEF a la part posterior, se’ns va dir que es tractava d’una fundació benèfica, però finalment ha acabat convertint-se en un anunci de les línies aèries del país àrab, un estat escassament democràtic i que nega drets civils bàsics a alguns col•lectius, com per exemple el de les dones.
Les seccions amateurs. A finals de la temporada 2008/2009 es va decidir que algunes seccions no professionals de l’entitat descendissin de categoria, com les d’Hockei Herba o Voleibol, i que en el cas del Beisbol fins i tot deixés d’existir. El pitjor de tot, és que els esportistes es van assabentar per la premsa.
Inestabilitat social. Mesures com posar en dubte la presidència d’honor de Cruyff, el tema dels avals o no consultar prèviament amb Guardiola que s’anunciaria el nomenament de Tito Vilanova com a successor, en la mateixa roda de premsa de comiat del tècnic de Santpedor, no han ajudat en absolut a unir el barcelonisme.
Pèrdua de pes de la masia. Els 14 títols del Pep Team es van aconseguir amb un protagonisme clar i majoritari de jugadors formats a la Masia, com per exemple Víctor Valdés, Gerard Piqué, Carles Puyol, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Pedro Rodríguez o Leo Messi. Actualment, la pedrera del Barça no sembla viure els seus millors dies amb el traspàs de Thiago Alcántara, les cessions de Rafinha Alcántara i Gerard Deulofeu o l’escàs minutatge, la darrera campanya, d’homes com el mateix Thiago, Martín Montoya, Marc Bartra o Cristian Tello.
Intervencionisme. Aquells que recordàvem el Sandro que va exercir durant dos anys com a vicepresident esportiu de Laporta, sabíem que rarament es conformaria amb un projecte que ell no havia ni ideat ni creat. A poc a poc, sembla que la filosofia imposada fa més de dues dècades per Cruyff, la qual va ser perfeccionada per Guardiola, pot anar perdent força. A més, fa la sensació que Vilanova, que en una roda de premsa va comentar que ell entrenaria l’equip que li lliuressin, pot ser més permeable a l’ideari de Rosell que no pas el seu antecessor i antic cap.
