Messi, Suárez i Neymar constitueixen potser la millor davantera de la història de la institució catalana i fins i tot es pot pensar que és la millor de tots el temps en línies generals. En aquest article, realitzaré un repàs dels millors atacs que ha tingut el FC Barcelona al llarg de la seva història, almenys des de la dècada dels 50 del segle XX, mentre en un segon escrit em referiré a les davanteres més recordades de la història del futbol en general.
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. En una època en què la línia d’atac estava formada per cinc homes, aquesta del primer lustre del decenni dels 50 va ser immortalitzada pel cantautor Joan Manuel Serrat en el seu tema “Temps era temps”. A les odres del tècnic hongarès Ferdinand Daucik, i acompanyada d’altres futbolistes com Ramallets, Segarra, Biosca o Gonzalvo III, aquella davantera va aconseguir la fita de les Cinc Copes (Lliga, Copa, Copa Martini Rossi, Copa Eva Duarte i Copa Llatina) la temporada 1951 - 1952.
Basora, Kubala, Kocsis, Suárez i Czibor. Davantera del segon lustre dels anys 50 en què hi seguien Basora i Kubala i a la qual s’havien afegit Suárez, l’únic futbolista espanyol en haver guanyat la Pilota d’Or, i els hongaresos Kocsis i Czibor. A les odres del preparador argentí Helenio Herrera, i amb la presència d’homes veterans com Ramallets o Segarra, aquell equip va guanyar dues Lligues consecutives i una Copa, obtenint el doblet l’any 1959. El 1961, ja sense Herrera a la banqueta, aquell bloc va perdre la final de la Copa d’Europa a Berna contra el Benfica.
Rexach, Marcial, Cruyff, Asensi i Sotil. Si bé és cert que a l’any 1974, quan hi va tenir lloc l’associació d’aquests futbolistes, les davanteres ja comptaven només amb tres homes, en continuo anomenant cinc, no obstant, tenint en compte que tant Marcial com Asensi actuaven com a clars centrecampistes. Amb l’holandès Marinus Michels d’entrenador, i juntament amb jugadors com Sadurní, Rifé o Torres, aquell equip liderat per Cruyff va conquistar la primera Lliga en 14 anys per al club blaugrana, encara que seguidament el bloc va caure de nou en la mediocritat.
Stoitxkov, Laudrup i Begiristáin. Amb el danès com a fals davanter centre, es podria dir que va ser el trident ofensiu més utilitzat per l’holandès Cruyff en el seu inoblidable Dream Team, encara que s’hi podrien afegir homes com Salinas i Goikoetxea en el lloc del guipuscoà o, pel que fa a la temporada 1993 – 1994, la figura estel•lar de Romário. Amb la presència d’altres jugadors fonamentals com Zubizarreta, Ferrer, Koeman, Guardiola, Eusebio, Amor o Bakero, aquell grup va aconseguir guanyar quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat, l’any 1992 a Wembley.
Messi, Eto’o i Ronaldinho. Amb aquests jugadors i a les ordres d’un altre tècnic holandès, Frank Rijkaard, el Barça va obtenir, per exemple, dos campionats de Lliga i la segona Copa d’Europa, ja coneguda com a Lliga de Campions, en la història del club, si bé és veritat que aleshores Messi encara no s’havia consolidat del tot al primer equip i moltes vegades la davantera la va completar Giuly, com per exemple en la final de la Champions celebrada a Saint - Denis. Després del títol europeu, aquell grup, que també va comptar amb futbolistes com Valdés, Puyol, Xavi, Deco o Iniesta, es va enfonsar, fonamentalment perquè Ronaldinho, la gran estrella d’aquell bloc, va decidir “dimitir” com a esportista.
Messi, Eto’o i Henry. Es tracta de la davantera de l’històric primer triplet Lliga – Copa - Champions del Barça i del sextet (amb l’afegit posterior de Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs) conquistats l’any 2009 amb Pep Guardiola d’entrenador. Si bé en principi Messi, que ja era la indiscutible estrella de l’equip, va actuar per la banda dreta, a partir del cèlebre 2 a 6 al Santiago Bernabéu, el tècnic català va situar l’argentí amb assiduïtat com a fals davanter centre. Altres jugadors clau d’aquella meravellosa esquadra van ser Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Xavi i Iniesta.
Villa, Messi i Pedro. Guardiola va aconseguir donar la baixa a Eto’o, un any més tard del què era el seu desig; va prescindir del seu fugaç substitut, Ibrahimovic, amb qui va tenir molts problemes; va fitxar Villa i va consolidar Pedro al primer equip. L’anomenada MVP va guanyar durant la seva primera campanya els títols de Lliga i de la Champions League, però més tard aquella davantera va baixar el seu nivell, sobretot per la greu lesió de l’atacant asturià, que a més no va mantenir unes relacions massa còmodes amb Messi, o el descens del rendiment del punta canari. Altres futbolistes importants d’aquell grup ho seguien sent els ja anomenats en l’anterior apartat.
Messi, Suárez i Neymar. Després de poc més d’una temporada i mitja junts, l’argentí, l’uruguaià i el brasiler ja han conquistat, amb Luis Enrique Martínez d’entrenador, la Lliga, la Copa del Rei, la Lliga de Campions, la Supercopa d’Europa i el Mundial de clubs, sent protagonistes clars en el segon triplet Lliga – Copa – Champions de la història de l’entitat catalana. Molts experts semblen no tenir cap dubte en afirmar que es tracta de la millor davantera en la història del Barça i altres s’atreveixen fins i tot a comentar que potser ho és també en línies generals, juntament amb l’atac de la selecció brasilera del Mundial de 1970. Altres homes importants del conjunt del preparador asturià són Bravo, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Rakitic, Busquets i Iniesta.
