Joan Laporta serà recordat probablement com el millor president en la llarga història del FC Barcelona i només cal donar un cop d’ull al palmarès del club, durant el seu mandat, per verificar-ho: tres Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, una Supercopa d’Europa i dues Lligues de Campions, sent l’únic president de l’entitat que ha guanyat dos cops la Copa d’Europa. Aquest espectacular historial podria encara engrandir-se més quan es completi l’actual temporada, l’última de Laporta com a màxim dirigent de la institució.
No obstant, els escàndols i les polèmiques de Laporta, des de què va accedir el juny de 2003 a la presidència del Barça, han estat constants, sent l’últim exemple l’increïble assumpte d’espionatge a quatre vicepresidents de l’entitat. Els principals afers ha estat els següents:
Alejandro Echevarría. Laporta va decidir nomenar el seu cunyat directiu del club i de seguida es va destapar la seva ideologia franquista i la seva pertinença a la Fundación Francisco Franco. Es va comentar que ja no era membre de la citada fundació, però més tard es va demostrar que la seva relació era vigent. Echevarría va acabar deixant el seu càrrec.
Sandro Rosell. El tàndem Laporta – Rosell per a les eleccions de 2003 va ser un matrimoni de conveniència i molt aviat van esclatar les diferències entre ells. La situació es va tornar insostenible durant la segona campanya, la de la primera Lliga de Frank Rijkaard, i el vicepresident esportiu va acabar dimitint al final d’aquella temporada juntament amb quatre directius afins. Sembla el gran favorit per guanyar les eleccions de 2010.
Aeroport del Prat. Abans d’emprendre un viatge a Sarajevo, Laporta va ser inspeccionat vàries vegades a l’aeroport del Prat, fins que va decidir abaixar-se els pantalons i quedar-se en roba interior.
Autocomplaença. Després de la conquista de la Lliga i la Lliga de Campions l’any 2006, Laporta va ser dels primers a unir-se a l’autocomplaença, que va tenir altres il·lustres protagonistes com Deco i Ronaldinho. Abans d’iniciar-se la nova campanya, el president va comentar que anaven a per sis títols i es va quedar tan ample. Al final només es guanyaria la Supercopa d’Espanya.
“Al loro". En una trobada de penyes a l’Hospitalet de Llobregat, Laporta va fer un polèmic i agressiu discurs, recordat com el del “loro”, on va emular el més genuí Josep Lluís Núñez, al qual tant va criticar quan era el líder de la plataforma opositora L’Elefant Blau.
Old Trafford. Es portaven pocs minuts del matx de tornada de les semifinals de la Champions 2007/2008 davant el Manchester United i Leo Messi va ser objecte de falta a prop de l’àrea anglesa. Laporta, que creia que havia estat penal, va ser enfocat per les càmeres de televisió cridant com un autèntic energumen.
Moció de censura. Arran de les desastroses temporades 2006/2007 i 2007/2008, la popularitat de Laporta va caure en picat. Va ser llavors quan el soci Oriol Giralt va presentar una moció de censura contra el president, la qual la va superar pels pèls.
Dimissió massiva de directius. Després de superar per tant poc marge la moció de censura – de fet la majoria de socis van votar en contra del president – un gran número de directius, entre els quals es trobava Ferran Soriano, van decidir presentar la seva dimissió. L’exvicepresident econòmic és un altre dels possibles candidats a les pròximes eleccions.
Independentisme. És evident que Laporta pugui tenir les seves pròpies idees i mostrar-les obertament. Tanmateix, és possible que no hagués de fer-ne tanta ostentació mentre sigui president del club blaugrana, perquè la seva figura és inseparable de l’entitat i aquesta té socis i afeccionats de diverses tendències polítiques. No se fins a quin punt va ser encertada la seva decisió d’encapçalar la manifestació independentista el passat onze de setembre.
Espionatge. El Periódico de Catalunya va destapar la setmana passada el polèmic espionatge que el director general, Jaume Oliver, va encarregar sobre els vicepresidents Joan Boix, Jaume Ferrer, Joan Franquesa i Rafael Yuste. Oliver va declarar que Laporta ho desconeixia totalment. Si hagués estat així, no s’entén com un empleat del club pot decidir una mesura tan important sense consultar-ho amb el seu cap.
