ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: MANCHESTER UNITED 1968

Entrenador: Matt Busby (a la foto amb el trofeu).
Estrella: Bobby Charlton.
Altres jugadors bàsics: Nobby Stiles, Dennis Law i George Best.
Equips amb qui s’enfronta: Hibernians Edimburg, FK Sarajevo, Gornik Zabrze, Real Madrid i Benfica SL.

El millor: per fi el títol arriba a Anglaterra

13 edicions de la Copa d’Europa van haver de transcórrer perquè un representant dels inventors del futbol, en aquest cas el Manchester United del mític i llegendari Busby, guanyés el títol continental. Els anglesos fins i tot van presenciar, un any abans, com els seus veïns del nord, els escocesos, se’ls hi avançaven amb el torneig guanyat pel Celtic. Aquell Manchester es va refer d’un tràgic accident aeri del 1958.

El pitjor: força problemes des de vuitens de final

Després d’eliminar sense dificultats els escocesos del Hibernians en setzens, els anglesos ho van passar força malament en tots els enfrontaments, fins i tot amb rivals assequibles com Sarajevo i Gornik. Aquell gran equip, amb llegendaris futbolistes com Charlton, Law o Best, es va desfer també , en una gran semifinal, del Real Madrid, i, arran d’una espectacular pròrroga, va vèncer el Benfica a la final, a l'estadi de Wembley.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: JAPÓ

Dades generals

Continent: Àsia.
Tipus de govern: monarquia parlamentària.
Emperador: Akihito.
Primer Ministre: Yukio Hatoyama.
Capital: Tòquio.
Altres ciutats importants: Yokohama, Osaka i Nagoya.
Idioma: japonès.
Moneda: Ien.
Fronterer amb: cap altre estat.

Dades esportives

Seleccionador: Takeshi Okada.
Uniforme: samarreta blava i pantalons blancs.
Títols: 3 copes d’Àsia.
Estrella: Shunsuke Nakamura (Yokohama Marinos), a la foto.
Un altre futbolista bàsic: Yuji Nakazawa (Yokohama Marinos).
Futbolista més internacional de la història: Masami Ihara.
Futbolista màxim anotador de la història: Kunishige Kamamoto.
Millor seleccionador de la història: Philippe Troussier.
Millors futbolistes de la història: Yasuhiko Okudera i Hidetashi Nakata.

A favor: un esport cada cop més popular

El futbol no ha estat mai el principal esport del Japó, doncs el país oriental ha preferit altres disciplines com beisbol, diferents arts marcials com el judo i molt especialment el sumo. No obstant, des de començaments dels 90 s’ha fet amb un lloc important al país asiàtic, que fins i tot va organitzar, juntament amb Corea del Sud, el Mundial 2002, el primer que no va tenir lloc ni a Amèrica ni a Europa.

En contra: un equip que no acaba d’enlairar-se

És una situació que acostuma a passar en les diferents seleccions asiàtiques, com també es pot apreciar en altres combinats del continent com Corea del Sud o l'Aràbia Saudita. L’equip nacional japonès ha aconseguit una regularitat important, doncs jugarà a Sud-àfrica el seu quart mundial consecutiu, però no s’entreveu una substancial millora en el seu futbol.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS QUARTS DE FINAL

- Arsenal FC – FC Barcelona

Arsenal

A favor: una temporada completíssima.
En contra: fragilitat mental en els moments decisius.

Barcelona

A favor: l’espectacular estat de forma de Leo Messi.
En contra: el baix rendiment d’Zlatan Ibrahimovic.

Els equips que van protagonitzar la final de la Champions l’any 2006 a París (foto), en què el Barça va sortit com a vencedor, es tornen a enfrontar en els quarts de final de l’edició vigent. Encara que els anglesos estan realitzant un exercici magnífic, els catalans acostumen a ser més forts mentalment en aquesta classe de partits. A més a més, Messi, el millor jugador del món, es troba en un moment de forma excepcional.

Percentatge de l’Arsenal: 35 %.
Percenttage del Barcelona: 65 %.

- Inter Milà – CSKA Moscou

Inter

A favor: les virtuts estratègiques de José Mourinho.
En contra: l’obsessió per guanyar un títol que es resisteix des de 1965.

CSKA

A favor: res a perdre.
En contra: sembla l’equip més modest dels vuit classificats.

A priori és una de les eliminatòries més clares d’aquests quarts de final de la competició, doncs l’Inter sembla força superior al CSKA. No obstant, els italians ho podrien passar malament davant un equip que, per lògica, els obligarà a prendre la iniciativa i que ja ha donat importants sorpreses en aquesta edició de la Lliga de Campions, com eliminar el Sevilla en vuitens de final.

Percentatge de l’Inter: 75 %.
Percentatge del CSKA: 25 %.

- Bayern Munic – Manchester United

Bayern

A favor: les bandes amb Frank Ribéry i Arjen Robben.
En contra: una campanya força irregular.

Manchester

A favor: la extraordinària campanya de Wayne Rooney.
En contra: en moments importants es por trobar a faltar la màgia de Cristiano Ronaldo.

Dos clàssics del futbol europeu, entre els quals sumen set títols de la Copa d’Europa, quatre els bavaresos i tres els anglesos, protagonitzen aquesta atractiva eliminatòria, que té l’equip d’Alex Ferguson, finalista els dos darrers anys, com a favorit. Els britànics compten amb un excel·lent Rooney, que sembla alliberat arran de la marxa de Ronaldo al Real Madrid, mentre els alemanys confien en l’esta de forma de Robben.

Percentatge del Bayern: 35 %.
Percentatge del Manchester: 65 %.

- Olympique Lió - Girondins Bordeus

Lió

A favor: plenament concentrat en la Champions.
En contra: és un equip que va a menys.

Bordeus

A favor: Laurent Blanc, un descobriment com a tècnic.
En contra: escassa experiència.

Duel històric francès en aquests quarts de final de la Champions League. En aquests moments, el Bordeus sembla bastant superior al Lió, però hi ha dues coses que estan a favor del conjunt que entrena Claude Puel: més experiència en el torneig, la qual va ser bàsica per eliminar el Real Madrid en vuitens de final, i, amb la Lliga de França pràcticament perduda, més concentració en la competició continental.

Percentatge del Lió: 55 %.
Percentatge del Bordeus: 45 %.

URRUTI T’ESTIMO !

Durant aquestes dates s’ha celebrat el 25è aniversari de la Lliga 1984/1985 conquistada pel FC Barcelona, la primera guanyada durant la presidència de Josep Lluís Núñez, que complia la seva setena campanya com a màxim mandatari de la institució, i la segona que assolia l’entitat catalana en un quart de segle.

La veritat és que, una vegada es va iniciar la pretemporada de l’exercici 1984/1985, l’entorn blaugrana no era massa optimista. El club havia decidit traspassar el millor futbolista mundial del període, Diego Armando Maradona, al Nàpols; havia contractat un entrenador amb poca experiència, l’anglès Terry Venables, el qual havia estat recomanat per Bobby Robson; i com a segon estranger, és a dir com a teòric substitut de Maradona, va ser fitxat l’escocès Steve Archibald, un home molt poc conegut per al gran públic, després que Venables descartés l’arribada del mexicà Hugo Sánchez, llavors davanter de l’Atlético de Madrid.

No obstant, el Barça va realitzar un campionat excel·lent, va ser líder des de la primera a l’última jornada (era el primer cop que s’aconseguia aquest fet en la història de la competició) i es va proclamar campió a quatre jornades per al final del torneig, després que el desaparegut Francisco Javier Urruti (foto) li parés un penal al salvadoreny Jorge Mágico González en els darrers instants d’un matx disputat al Nuevo Zorrilla de Valladolid. Mai s’han oblidat els crits del comentarista de Catalunya Ràdio, Joaquim Maria Puyal, exclamant repetides vegades la frase “Urruti t’estimo !”.

El Barça va ser, a diferència del que va succeir durant l’era del Dream Team de Johan Cruyff i en les recents etapes de Frank Rijkaard i Pep Guardiola, un equip no massa brillant ni espectacular, pel que respecta al joc, i va caracteritzar-se sobretot per una línia defensiva molt segura, la qual van formar Gerardo, Migueli, José Ramón Alexanko i Julio Alberto; l’aportació de jugadors de la pedrera, com Ramon Maria Calderé, Juan Carlos Pérez Rojo, Lobo Carrasco i Paco Clos, i el gran rendiment de futbolistes teòricament secundaris com Víctor, Esteban o el mateix Archibald.

Tanmateix, el gran protagonista d’aquell equip va ser Bernd Schuster. El futbolista alemany va semblar alliberar-se arran de la marxa de Maradona i va fer una temporada que, a les darreres quatre dècades, només són comparables a la primera de Cruyff com a futbolista, els primers tres anys de Ronaldinho o els últims exercicis de Leo Messi. Ningú ha oblidat el lideratge, els llançaments de falta i les llargues i espectaculars passades del germànic. Llàstima que la cosa durés tan poc...

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: COREA DEL SUD

Dades generals

Continent: Àsia.
Tipus de govern: república.
President: Lee Myung - Bak.
Primer Ministre: Chung Un - Chan
Capital: Seul.
Altres ciutats importants: Pusan, Taegu i Incheon.
Idioma: coreà.
Moneda: won sud-coreà.
Fronterer amb: Corea del Nord.

Dades esportives

Seleccionador: Huh Jung - Moo.
Uniforme: samarreta vermella i pantalons blancs.
Títols: 1 copa del sud-est d’Àsia i 2 copes d’Àsia.
Estrella: Park Ji - Sung (Manchester United), a la foto.
Un altre futbolista bàsic: Park Chu - Young (AS Mònaco).
Futbolista més internacional de la història: Hong Myung - Bo.
Futbolista màxim anotador de la història: Cha Bum - Kun.
Millor seleccionador de la història: Gus Hiddink.
Millors futbolistes de la història: Cha Bum - Kun i Hong Myung - Bo.

A favor: un clàssic

Des del campionat mundial portat a terme el 1986 a Mèxic, els asiàtics no s’han perdut un sol certamen, convertint-se en uns dels grans clàssics dels torneig durant les darreres dècades. Els sud-coreans van ser la primera selecció que, sense pertànyer a Amèrica o Europa, va disputar unes semifinals mundialistes, concretament el 2002, quan van fer d'organitzadors amb el Japó.

En contra: poc a destacar llevat del Mundial 2002

Encara que amb polèmiques arbitrals, Corea del Sud va aconseguir la gesta, com ja s’ha indicat, d’arribar a les semifinals del Mundial 2002, el qual va organitzar juntament amb Japó. Els asiàtics van eliminar, entre d’altres seleccions, Itàlia i Espanya. No obstant, deixant de banda aquell campionat, les actuacions dels sud-corans en mundials han estat més aviat grises.

GRANS ENTRENADORS DE LA HISTÒRIA: CÉSAR LUIS MENOTTI

País: Argentina.
Any de naixement: 1938.
Lloc de naixement: Rosario.
Clubs: Newell’s Old Boys Rosario, Huracán Buenos Aires, Argentina, FC Barcelona, Boca Juniors, Atlético Madrid, River Plate, Peñarol Montevideo, Mèxic, de nou Boca Juniors, Independiente Avellaneda, UC Sampdoria, una altra vegada Independiente, Rosario Central, un altre cop Independiente, FC Puebla i FC Tecos.
Mundials disputats: Argentina 1978 i Espanya 1982.
Títols de clubs: 1 Campionat Metropolità, 1 Copa Espanyola, 1 Copa de la Lliga Espanyola i 1 Supercopa Espanyola.
Títols de seleccions: 1 Mundial.

El millor: el títol mundial

Sense cap mena de dubte, el gran èxit del tècnic argentí va ser l’històric triomf en el Mundial de 1978, malgrat guanyar-se el títol en plena dictadura de Jorge Videla i al fet que Menotti sempre s’ha considerat un home d’esquerres. L’Albiceleste va conquistar aquell campionat amb homes com Ubaldo Fillol, Daniel Passarella, Américo Gallego, Oswaldo Ardiles o Mario Kempes, que es va proclamar màxim anotador del torneig.

El pitjor: la llarga etapa posterior a la sortida de Barcelona

Menotti va tenir una experiència agredolça al FC Barcelona: va guanyar tres títols, però va fracassar en el campionat de Lliga o va haver de carregar amb el famós entorn barcelonista, en allò que ell va qualificar d’urgències històriques. No obstant, el pitjor de la seva carrera va tenir lloc després de la seva sortida voluntària del Camp Nou, quan es va convertir en un autèntic rodamón.

CHAMPIONS LEAGUE: ELS POSSIBLES RIVALS DEL BARÇA ALS QUARTS DE FINAL

Demà divendres es celebra a Nyon (Suïssa) el sorteig dels quarts de final de la Champions League. Els probables adversaris del FC Barcelona, ordenats de més a menys complicat, segons la meva opinió, són els següents:

- Manchester United

Després de les eliminacions del Real Madrid i el Chelsea, sens dubte el rival més complicat que pot tenir el Barça en quarts de final és el club d’Old Trafford, adversari en la passada final de Roma que va guanyar el conjunt català. Els anglesos disposen d’un Rooney (foto), molt alliberat arran de la marxa de Cristiano Ronaldo al Santiago Bernabéu, en un espectacular estat de forma.

Entrenador: Alex Ferguson.
Principals jugadors: Rio Ferdinand, Nemanja Vidic, i Wayne Rooney.

- Inter Milà

Ha donat una sorpresa relativa eliminant el Chelsea, per a mi el màxim favorit de la competició juntament amb Barça i Manchester, i crec que ara els italians, que van ser clarament inferiors al club de Pep Guardiola a la fase de grups, serien un rival més perillós en quarts. Dos exvells coneguts de l’afecció blaugrana, Mourinho i Eto’o, són dos dels homes clau del conjunt llombard.

Entrenador: José Mourinho.
Principals jugadors: Wesley Sneijder, Samuel Eto’o i Diego Milito.

- Arsenal FC

Els gunners estan fent una fantàstica campanya, doncs, a més de classificar-se de manera brillant per als quarts de la Lliga de Campions, es troben lluitant amb Manchester i Chelsea pel títol de la Premier League. Wenger continua tenint com a principal referent el català Fàbregas, que probablement es converteixi en l’”estrella” de les pròximes eleccions barcelonistes.

Entrenador: Arséne Wenger
Principals jugadors: Cesc Fàbregas, Andrei Arxavin i Samir Nasri.

- Bayern Munic

Com ja va succeir fa un any, l’entitat bavaresa es podria creuar en el camí del Barça en l’eliminatòria de quarts de la Champions. La temporada anterior, els catalans van ser immensament superiors, però l’equip que actualment entrena Van Gaal, que podria tornar al Camp Nou, sembla bastant superior al que dirigia durant l’exercici 2008 / 2009 Jürgen Klinsmann.

Entrenador: Louis van Gaal.
Principals jugadors: Mark van Bommel, Frank Ribéry i Arjen Robben.

- Girondins Bordeus

Malgrat que la seva experiència internacional és inferior a la de l’Olympique de Lió, en aquests moments em sembla un adversari més perillós el conjunt entrenat per Blanc, un altre exbarcelonista, que no pas l’esquadra que prepara Puel, a pesar que aquesta acaba d’eliminar el Real Madrid. Fins el moment, el club de Bordeus està realitzant una Lliga de Campions extraordinària.

Entrenador: Laurent Blanc.
Principals jugadors: Alou Diarra, Yoann Gourcuff i Marouane Chamakh.

- Olympique de Lió

És cert, acaben d’eliminar el Real Madrid, un dels equips favorits de la competició, que a més tenia la motivació extra de saber que la final tindrà lloc al Santiago Bernabéu. Tanmateix, penso que aquest Lió, malgrat comptar amb més experiència que fa uns anys, és un club en decadència i ja va ser clarament eliminat pel Barça en vuitens la temporada passada.

Entrenador: Claude Puel.
Principals jugadors: Jérémy Toulalan, Sidney Govou i Lisandro López.

- CSKA Moscou

L’esquadra russa, que es troba en els inicis de la seva temporada local, sembla el rival més assequible dels set que li poden tocar al Barça en el sorteig de quarts, però s’han de tenir en compte dues consideracions: la primera, que els moscovites van eliminar els catalans la campanya següent a la primera Copa d’Europa conquistada a Wembley i la segona, la llunyania del viatge.

Entrenador: Leonid Slutsky.
Principals jugadors: Igor Akinfeev, Sergei Ignaxevitx i Mark González.

REPÀS A SIS GRANS FRACASSOS

El passat 10 de març, el Real Madrid, que ja suma vuit anys sense guanyar el títol, va ser eliminat als vuitens de final de la Champions League per l’Olympique de Lió. Son ja sis anys consecutius que els blancs són incapaços de superar aquesta eliminatòria.

- Temporada 2004/2005

El Real Madrid comença la seva mala ratxa davant el Juventus de Torí, equip que ja l’havia eliminat a les semifinals de la campanya 2002/2003. Els espanyols van vèncer a l’anada per un acceptable resultat (1-0), però els piamontesos van remuntar a la tornada (2-0).

President: Florentino Pérez.
Entrenador: Wanderley Luxemburgo.
Principals estrelles: David Beckham, Zinedine Zidane, Raúl González i Ronaldo Nazario da Lima.

- Temporada 2005/2006

L’Arsenal d’Arséne Wenger, Thierry Henry i Cesc Fàbregas no semblava un adversari massa perillós per als blancs, però els anglesos van sorprendre al Santiago Bernabéu (0-1) i van aguantar l’empat sense gols a l’antic Highbury Park. Els londinencs van perdre la final d’aquella edició contra el Barça a París.

President: Florentino Pérez.
Entrenador: Juan Ramón López Caro.
Principals estrelles: David Beckham, Zinedine Zidane, Raúl González i Ronaldo Nazario da Lima.

- Temporada 2006/2007

El Bayern de Munic, com el mateix Real Madrid, es trobava en plena decadència internacional, però els bavaresos es van classificar pel valor doble dels gols en camp contrari. Els madridistes van guanyar a l’anada (3-2), però van ser superats a l’Allianz Arena (2-1).

President: Ramón Calderón.
Entrenador: Fabio Capello.
Principals estrelles: Fabio Cannavaro, Roberto Carlos Silva, David Beckham i Raúl González.

- Temporada 2007/2008

No semblava el Roma, un conjunt amb pocs èxits internacionals, un adversari massa complicat per al Real Madrid, que aquella temporada es va passejar a la Lliga d’Espanya. No obstant, els italians van aconseguir la victòria en els dos partits (2 a 1 a l’Olímpic de Roma i 1 a 2 al Bernabéu).

President: Ramón Calderón.
Entrenador: Bernd Schuster.
Principals estrelles: Iker Casillas, Fabio Cannavaro, Raúl González i Ruud van Nistelroy.

- Temporada 2008/2009 (foto)

El Liverpool de Rafa Benítez, un tècnic fet al Real Madrid, va ser el rival del club blanc. Malgrat que Vicente Boluda, que acabava de substituir Ramón Calderón a la presidència, va parlar de “chorreo”, els anglesos van humiliar el Real Madrid amb un parcial de 5 a 0 (0 a 1 al Bernabéu i 4 a 0 a Amfield Road).

President: Vicente Boluda.
Entrenador: Juande Ramos.
Principals estrelles: Iker Casillas, Fabio Cannavaro, Gonzalo Higüaín i Raúl González.

- Temporada 2009/2010

Florentino Pérez torna a la presidència i es gasta una gran quantitat d’euros en fitxar jugadors com Kaká o Cristiano Ronaldo. En una temporada en què el Bernabéu és seu de la final, els blancs cauen davant un rival teòricament molt inferior com l’Olympique de Lió (1 a 0 a Gérland i empat a un gol a Madrid).

President: Florentino Pérez.
Entrenador: Manuel Pellegrini.
Principals estrelles: Iker Casillas, Ricardo Icekson dos Santos Kaká, Cristiano Ronaldo i Gonzalo Higüaín.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: GHANA

Dades generals

Continent: Àfrica.
Tipus de govern: república.
President: John Evans Atta Mills.
Primer Ministre: John Dramani Mahama.
Capital: Accra.
Altres ciutats importants: Kumasi, Tamale i Sekondi – Takoradi.
Idioma: anglès.
Moneda: cedi (GHC).
Fronterer amb: Burkina Faso, Costa d’Ivori i Togo.

Dades esportives

Seleccionador: Milovan Rajevac.
Uniforme: samarreta i pantalons blancs.
Títols: 4 copes d’Àfrica.
Estrella: Mikael Essien (Chelsea FC), a la foto.
Un altre futbolista bàsic: Sulley Muntari (Inter Milà).
Futbolista més internacional de la història: Abedi Pelé.
Futbolista màxim anotador de la història: Abedi Pelé.
Millor seleccionador de la història: Ratomir Dujkovic.
Millors futbolistes de la història: Abedi Pelé i Mikael Essien.

A favor: jugadors amb experiència a l’elit

La selecció de Ghana, que afrontarà a Sud-àfrica el seu segon campionat mundial, quatre anys després de debutar a Alemanya, compta amb un planter de futbolistes amb molta experiència al futbol europeu, entre els quals hi destaquen els ja significats Essien, la gran estrella del combinat africà, i Muntari, a més d’Asamoah Gyan (Stade Rennes) o Stephen Appiah (FC Bolonya).

En contra: els èxits en categories inferiors no s’acaben de plasmar

Ja fa molts anys que Ghana és una potència en el futbol base i, per exemple, la selecció africana va aconseguir la medalla de bronze en els jocs olímpics de Barcelona, l’any 1992. No obstant, aquests èxits van trigar molt en fer-se realitat pel que fa al combinat absolut, que no va poder debutar en una fase final d’una copa del món fins a Alemanya 2006.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: CELTIC FC 1967

Entrenador: Jock Stein.
Estrella: Tommy Gemmell.
Altres jugadors bàsics: John Clark, Jimmy Johnstone i Stevie Chalmers.
Equips amb qui s’enfronta: FC Zuric, FC Nantes, Vojvodina Novi Sad, Dukla Praga i Inter Milà.

El millor: el col·lectiu

El sorprenent conjunt catòlic de Glasgow, primer club britànic i primera esquadra no llatina en aconseguir el títol de la Copa d’Europa, tenia, sota el comandament del tècnic Stein, un equip en què el bloc, sòlid i compacte, estava molt per damunt de les individualitats. Els blanc-i-verds, que només havien tingut moltes dificultats davant el Vojvodina a quarts de final, van sorprendre en la final el bicampió Inter.

El pitjor: les individualitats

No es pot dir que aquell Celtic de 1967, que disposava de bons futbolistes, tingués grans individualitats, aquells jugadors capaços de decantar un matx en qualsevol minut. Això contrastava amb el Real Madrid d’Alfredo Di Stefano, Ferenc Puskas i Francisco Gento; el Benfica d’Eusebio, el Milan de Gianni Rivera o l’Inter de Luis Suárez i Sandro Mazzola.

ÉS EL PROBLEMA UN DAVANTER CENTRE ESTÀTIC ?

En primer lloc vull deixar clares dues coses: d’una banda, la meva confiança amb Pep Guardiola és il·limitada i n’estic segur que sabrà trobar solucions en els moments irregulars que viu actualment el Barça, que dissabte passat va perdre el liderat del campionat de Lliga. D’altra banda, la meva opinió sobre la qualitat futbolística d’Zlatan Ibrahimovic (foto) és molt positiva i el suec em sembla un extraordinari jugador.

Ara bé, començo a pensar que potser el tècnic de Santpedor no ha estat del tot encertat a l’elegir Ibrahimovic com a substitut de Samuel Eto’o (són jugadors radicalment diferents).

Era 1993 i Johan Cruyff, després de guanyar, entre altres títols, tres Lligues i la primera Copa d’Europa en la història del club, va fitxar Romário, que podríem dir que es va convertir en la “cirereta del pastís” d’aquell magnífic equip que va ser el Dream Team. Fins llavors aquell Barça havia jugat sense un davanter centre estàtic o fix i, en ocasions, eren mitges puntes com Michael Laudrup o José Mari Bakero els que jugaven en aquella demarcació, amb homes com Hristo Stoitxkov o Julio Salinas ocupant moltes vegades les bandes. Des de la temporada 1990/1991 fins a la 1992/1993, els gols del conjunt dirigit per Cruyff en van repartir entre molts jugadors, encara que el búlgar Stoitxkov sobresortia per davant dels seus companys.

Ara, quan pensem en la campanya 1993/1994, recordem els meravellosos gols de Romário, però el Barça va jugar la més irregular de les quatre grans temporades del Dream Team i, a l’apostar Cruyff per un davanter centre clàssic i estàtic, la situació va repercutir en unes estratègies atacants més previsibles i còmodes per als defenses contraris i en un descens en el rendiment d’homes com Stoitxkov o Laudrup, que fins i tot va acabar aquell exercici de suplent. Romário va fer molts gols, però aquests no van estar tan repartits com a les campanyes anteriors. El club català va conquistar la quarta Lliga consecutiva, encara que, segons el meu parer, d’una forma menys brillant que els tres títols precedents, sense oblidar l’horrible matx que va fer el grup blaugrana a la final de la Champions League contra el Milan a Atenes, encontre que Laudrup va seguir, per decisió tècnica, des de la graderia.

A la triomfant temporada passada, la primera de Guardiola com a entrenador al Camp Nou, el Barça va jugar amb Eto’o, un home mòbil i incansable, com a teòric davanter centre. El preparador de Santpedor fins i tot, en partits tan importants com el de Lliga al Santiago Bernabéu (2-6), davant el Real Madrid, i a la final de la Lliga de Campions a l’Olímpic de Roma (2-0), contra el Manchester United, va prendre la decisió de situar el camerunès a la banda i col·locar Leo Messi més centrat, com a fals davanter centre, amb l’oportunitat de trobar-se més vegades, i poder combinar en més ocasions, amb Xavi Hernández i Andrés Iniesta. Els resultats no cal dir que van ser espectaculars.

Guardiola, que ja ho va intentar l’estiu de 2008, va decidir donar la baixa al davanter africà i les seves raons devia tenir, no en tinc cap dubte, per prendre una decisió tant difícil i important. Semblava que l’asturià David Villa, un jugador de característiques similars a les d’Eto’o i que pot respondre bé a la banda, era el substitut ideal, però el València no va donar cap facilitat i llavors el Barça es va decidir per Ibrahimovic. L’exjugador de l’Inter, un home amb unes facultats tècniques impressionants, és un davanter estàtic, d’aquests que fixa els centrals contraris, que no han de sortir tant de la seva posició com succeïa amb Eto’o. Ara, quan Guardiola decideix situar Messi més centrat, l’argentí no es troba un espai lliure per davant, com va passar al Bernabéu i a Roma, sinó que juga enrere de l’internacional suec, que no es troba tan a gust jugant per les bandes, formant-se un autèntic tap.

Aquest pot ser un dels problemes que té l’actual Barça, però, insisteixo, la meva confiança en Guardiola és infinita i estic segur que trobarà, amb o sense Ibra a l’equip, la solució.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: ESLOVÈNIA

Dades generals

Continent: Europa.
Tipus de govern: república.
President: Danilo Türk.
Primer Ministre: Borat Pahor.
Capital: Ljubljana.
Altres ciutats importants: Maribor, Celje i Kranj.
Idioma: eslovè.
Moneda: euro.
Fronterer amb: Àustria, Croàcia, Hongria i Itàlia.

Dades esportives

Seleccionador: Matjaz Kek.
Uniforme: Samarreta i pantalons blancs.
Títols: cap.
Estrella: Milivoje Novakovic (FC Colònia).
Un altre futbolista bàsic: Zlatko Dedic (FC Bochum).
Futbolista més internacional de la història: Zlatko Zahovic.
Futbolista màxim anotador de la història: Zlatko Zahovic.
Millor seleccionador de la història: Srecko Katanec.
Millors futbolistes de la història: Srecko Katanec i Zlatko Zahovic.

A favor: força regularitat durant l’últim decenni

Eslovènia va assolir la seva independència de l’antiga Iugoslàvia el 1991. Des de llavors, malgrat no comptar mai amb grans figures, la selecció del petit estat balcànic ha aconseguit classificar-se per a l’Eurocopa de Bèlgica i Holanda, jugada l’any 2000, i pels mundials de Corea del Sud i el Japó, disputat l’any 2002, i de Sud-àfrica, que es portarà a terme a partir del mes de juny d’enguany.

En contra: un equip bastant modest

El combinat que dirigeix Kek compta amb futbolistes que triomfen a la Bundesliga com els citats Novakovic i Dedic, però no té estrelles al seu equip, ni tan sols homes que sobresurtin una mica de la resta com l’exintegrant del València Zahovic, el millor jugador de la història de la selecció eslovena. En aquestes circumstàncies, superar la fase de grups a Sud-àfrica seria un èxit notable.

ELS CAMPIONS DE LA COPA D’EUROPA: REAL MADRID 1966

Entrenador: Miguel Muñoz.
Estrella: Francisco Gento.
Altres jugadors bàsics: José Martínez Pirri, Manuel Velázquez i Amancio Amaro.
Equips amb qui s’enfronta: Feyenoord Rotterdam, Kilmarnock FC, RSC Anderlecht, Inter Milà i Partizan Belgrad.

El millor: sense estrangers

En un moment donat, la Federació Espanyola de Futbol va decidir tancar les fronteres i prohibir els fitxatges de futbolistes estrangers. Per tant, el Real Madrid que va guanyar la seva sisena Copa d’Europa, conegut amb l’hortera sobrenom de Madrid Yé - Yé, estava integrat exclusivament per jugadors espanyols. Aquest va ser el segon torneig de la competició que va conquistar com a tècnic el llegendari Muñoz.

El pitjor: no hi havia les individualitats dels anys 50

El Real Madrid que va assolir les primeres cinc Copes d’Europa, durant el decenni dels anys 50, tenia grans estrelles com un jove Gento, encara en actiu el 1966, Héctor Rial, Raymond Kopa, Ferenc Puskas o el mític Alfredo di Stefano. Pel que fa al campions de la sisena, el bloc estava bastant per damunt de les individualitats, encara que hi figuraven homes tan importants com el citat Gento, Pirri, Velázquez o l'hàbil Amancio.

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER AL MUNDIAL 2010: COSTA D’IVORI

Dades generals

Continent: Àfrica.
Tipus de govern: república.
President: Laurent Gbagbo.
Primer Ministre: Guillaume Soro.
Capital: Abidjan.
Altres ciutats importants: Abobo, Bouaké i Daloa.
Idioma: francès.
Moneda: Franc CFA.
Fronterer amb: Burkina Faso, Ghana, Guinea, Libèria i Mali.

Dades esportives

Seleccionador: Vahid Halilhodzic.
Uniforme: samarreta taronja i pantalons blancs.
Títols: 1 copa d’Àfrica.
Estrella: Didier Drogba (Chelsea FC), a la foto.
Un altre futbolista bàsic: Touré Yaya (FC Barcelona).
Futbolista més internacional de la història: Didier Zokora.
Futbolista màxim anotador de la història: Didier Drogba.
Millor seleccionador de la història: Uli Stielike.
Millors futbolistes de la història: Touré Yaya i Didier Drogba.

A favor: futbolistes de molta qualitat i amb experiència

Segons el meu parer, i malgrat haver fracassat en l’última edició de la Copa d’Àfrica, Costa d’Ivori compta amb el millor planter del continent africà i fins i tot es superior a vàries seleccions europees i sud-americanes. Com a mostra només cal donar noms com els dels ja citats Drogba, Touré Yaya i Zokora (Sevilla FC), a més de Kolo Touré (Manchester City) o Bonaventure Kalou (Chelsea FC).

En contra: una selecció que falla massa

Com ja acabo de comentar, el combinat de Costa d’Ivori va decebre molt en la darrera Copa d’Àfrica disputada a Angola, on, malgrat ser la gran favorita, va ser incapaç de superar els quarts de final. No és el primer cop que el conjunt ivorià falla en el torneig continental i no hem d’oblidar que fa quatre anys, en el seu primer mundial a Alemanya, tampoc va estar massa encertat.