En primer lloc vull recordar que he estat molt crític amb l’actitud de Ronaldinho l’últim any i mig i així ho he deixat constatat en articles anteriors en aquest bloc. Tanmateix, també he indicat de forma clara que les tres primeres temporades al Camp Nou del brasiler van ser meravelloses i que personalment no he vist cap altre futbolista blaugrana en aconseguir un rendiment tan espectacular durant tant de temps.
En segon lloc he de dir que em considero un gran admirador de Johan Cruyff. Segons la meva opinió va ser el millor futbolista del món durant la dècada dels 70 i es troba entre els cinc millors de la història del futbol. A més a més ha estat el més gran entrenador del Barça de tots els temps. No obstant, en la seva època de jugador barcelonista només va rendir en plenitud durant la seva primera campanya al Camp Nou, la qual, això si, es pot considerar excepcional.
En els seus articles de cada dilluns, abans a la Varguardia i ara al Periódico de Catalunya, Cruyff ha estat sempre un home força crític amb Ronaldinho, fins i tot durant la millor època del mitja punta brasiler. Pel contrari, no ha descartat cap tipus d’elogis a la figura de Thierry Henry, el qual fins el moment porta una trajectòria a l’entitat catalana força decebedora.
Sóc conscient que el davanter francès va patir una greu lesió la temporada passada, que ha tingut importants dolors a l’esquena, que s’ha hagut d’adaptar a la Lliga espanyola i que el seu rol al Barça és molt diferent del que gaudia a l’Arsenal, on era la gran i indiscutible estrella. Tanmateix, em sembla molt injust que es carreguin tantes culpes a Ronaldinho, que té un lloc assegurat entre les grans llegendes de la història del club, i que en canvi Henry, qui pràcticament no ha demostrat encara res com a blaugrana, quedi absolutament impune.
En segon lloc he de dir que em considero un gran admirador de Johan Cruyff. Segons la meva opinió va ser el millor futbolista del món durant la dècada dels 70 i es troba entre els cinc millors de la història del futbol. A més a més ha estat el més gran entrenador del Barça de tots els temps. No obstant, en la seva època de jugador barcelonista només va rendir en plenitud durant la seva primera campanya al Camp Nou, la qual, això si, es pot considerar excepcional.
En els seus articles de cada dilluns, abans a la Varguardia i ara al Periódico de Catalunya, Cruyff ha estat sempre un home força crític amb Ronaldinho, fins i tot durant la millor època del mitja punta brasiler. Pel contrari, no ha descartat cap tipus d’elogis a la figura de Thierry Henry, el qual fins el moment porta una trajectòria a l’entitat catalana força decebedora.
Sóc conscient que el davanter francès va patir una greu lesió la temporada passada, que ha tingut importants dolors a l’esquena, que s’ha hagut d’adaptar a la Lliga espanyola i que el seu rol al Barça és molt diferent del que gaudia a l’Arsenal, on era la gran i indiscutible estrella. Tanmateix, em sembla molt injust que es carreguin tantes culpes a Ronaldinho, que té un lloc assegurat entre les grans llegendes de la història del club, i que en canvi Henry, qui pràcticament no ha demostrat encara res com a blaugrana, quedi absolutament impune.
